Skip to main content

Vincles no desitjats. Una cigarreta al balcó (epíleg)

Capítols 7 i 8

[1-5 d’agost]

En els capítols finals, la Jana i el Gerard lliguen caps per afermar la seua relació i també per resoldre l’enigma de la mort de Manuel. La clau de volta és el testimoni de l’àvia del Gerard, que refereix un secret familiar que connecta la recerca de la novel·la amb la memòria històrica i amb el silenci que la dictadura i el pas del temps poden acabar imposant.

Un dels referents en aquesta temàtica que apareix durant la recerca i també en aquesta part final és el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica Castelló. El coneixeu?

a) Quina valoració feu del tractament de la memòria històrica en la societat actual? Els avenços que se n’han fet són suficients? Per què?

b) Al final, el títol de la novel·la desvetlla serveix per acabar de desvetllar l’enigma platejat i reblar el clau de la resolució. Ha canviat molt el sentit d’aquest títol des del començament de la lectura? Quina interpretació en feu.

c) Afegiu el vostre comentari al final de la pàgina per acabar de completar la part en línia del club. Us animem a fer-ho per encarrilar el debat en directe amb l’autora, que tindrà lloc aquest proper divendres. Us hi esperem!

Un pas enrere. Secrets entremurs

Capítols 5 i 6

[25-31 de juliol]

La Jana se’n torna de Benifassà al seu món. Passa el temps i a la tardor hi retorna perquè Raimundo lo Gat ja ha acabat les obres de reforma de la casa familiar. El retrobament amb el Gerard resulta inevitable. Els amants de l’estiu acaben retrobant-se entre la gastronomia i el cinema. Hi ha un element nou: el Gerard ha llegit els escrits de Tomàs i aquest fet obre la porta a la continuació de la investigació.

La dimensió onírica

Cartell original de la pel·lícula Origen

Crida l’atenció la pel·lícula que la Jana i el Gerard veuen plegats, Origen (Inception), recuperant l’hàbit cinèfil de l’estiu. Aquesta pel·lícula de ciència-ficció tracta el món dels somnis, i marca un pas en la trajectòria de la Jana respecte dels maldecaps que la tenallaven des del principi de la novel·la.

Tràiler de la pel·lícula:

Vols veure la pel·lícula Origen? Està disponible en aquestes plataformes.

El monestir de Benifassà

Monestri de Santa Maria de Benifassà

Resseguint el fil de la investigació, el Gerard i la Jana troben els escrits de Joan Armengol, monjo del monestir als inicis del segle XVIII, que també va estar reclòs a les golfes de la casa familiar, com Tomàs. Escrits en castellà, els textos d’Armengol retrotrauen l’acció de la novel·la al passat històric del monestir.

El monestir de Benifassà, avui i des de fa molt de temps resulta un dels llocs més enigmàtics del nord del País Valencià: remot, inaccessible, molt poc conegut; però té un paper crucial en l’afermament medieval del bisbat de Tortosa i en el naixement del Regne de València.

Els annals del monestir i convent de Benifassà

El monestir de Santa Maria de Benifassà a la Viquipèdia

a) Si us interessa Origen, veieu-la i digueu en un comentari al final de la pàgina què vos ha paregut, i quina connexió hi veieu amb la història de la Jana.

b) La Tinença de Benifassà deu la seua existència al monestir. Fa de mal encabir en les comarques veïnes: el Maestrat i els Ports. Els poc esforços de l’Administració valenciana envers la comarcalització l’han atribuït al Baix Maestrat. A això, cal sumar-hi les estretes relacions, com més va més, de la Tinença amb la Sénia i el Montsià. Quina coneixença en teniu? Expliqueu-nos-ho al fòrum, en un comentari al final de la pàgina.

Temps incert. Pols

Capítols 3 i 4

[18-24 de juliol]

Arran de la troballa a la casa familiar feta per la Jana, la narració fa un tomb molt pronunciat en el capítol 3, “Temps incert”, que retrotrau qui ho llegeix a un testimoni directe d’època. D’aquesta manera, tenim accés a la veu del segon protagonista de la novel·la: Manuel Adell, i a l’època en què va viure i morir a la Pobla de Benifassà, gràcies a la investigació que inopinadament porta a terme la Jana. Al capítol 4, “Pols”, la Jana i el Gerard, que han anat teixint ràpidament una relació que constitueix una altra línia narrativa de la novel·la, s’introdueixen en una recerca de recuperació de la memòria històrica mentre es veuen arrossegats per l’atracció mútua, sense que els fantasmes que habiten en l’interior de la protagonista es decidisquen a abandonar-la.

Cartell de les tereceres Jornades dels Maquis a la Tinença de Benifassà

El maquis a la Tinença de Benifassà

La temàtica del maquis és recurrent en un club de lectura com aquest, en què la narrativa històrica que parla del Maestrat i voltants respon a la necessitat social de recuperar la memòria silenciada de les víctimes de la repressió franquista.

Justament, a les 3es Jornades dels maquis a la Tinença de Benifassà, que van tenir lloc a l’abril, s’hi va presentar Una lluna a la finestra com a exemple d’això. La novel·la que llegim representa un enfocament singular de la qüestió, ja que narra la projecció de la mirada del present sobre un passat per descobrir.

a) Llegiu la notícia que Joan Batiste Beltran Reverter, coordinador de les 3es Jornades, publica a Vinaròs News amb el programa d’actes.

b) També podeu visionar el documental “Teresa Pla Meseguer (1917-2004)” de la sèrie d’À Punt Valentes, el personatge del maquis del Maestrat i els Ports més conegut, esdevingut mite. I, doncs, habitual de la nostra narrativa històrica.

Olga Maeso, mossa d’Esquadra mediàtica, en una imatge autopublicada. Font: perfil de Facebook Confesiones de una policia

La Jana

La Jana és la protagonista i el personatge motor de la novel·la. També resulta curiós que siga una mossa d’Esquadra en hores baixes, un perfil també habitual en aquest club de lectura, com vam poder comprovar en llegir El cas Peníscola.

Una lluna a la finestra la dèria investigadora de la protagonista pareix orientada a la recerca d’una identitat que s’aboca a la recuperació de la memòria històrica familiar mentre es reconstrueix com a persona, de la mà del Gerard, un personatge ja qualificat ací mateix de molta ficció que, amb tot, ve a ser el còmplice necessari de la protagonista.

c) Animeu-vos a fer el vostre comentari sobre aquells aspectes que més us hagen cridat l’atenció d’aquests dos capítols, siga amb relació a la memòria històrica, siga amb relació a l’evolució dels personatges principals. Participeu-hi!

Sense rumb. S’ensorra

Capítols 1 i 2

[11-17 de juliol]

Iniciem la lectura d’Una lluna a la finestra, de Marta Tena Subirats. Fins a la trobada del 5 d’agost a Traiguera anirem publicant aproximadament cada setmana, tal com s’indica en els dies a continuació del títol, continguts d’actualització relacionats amb les parts de l’obra, que consta de vuit capítols de llargada diversa i un epíleg

Per raons pràctiques i resseguint la narració, hem dividit el llibre en tres parts més l’epíleg, i hem fet agrupacions de dos, dos i tres capítols, més l’epíleg. Així, us proposem de llegir aquesta setmana els capítols “Sense rumb” i “S’ensorra” (84 pàgines); la setmana vinent, “Temps incert” i “Pols” (72 pàgines); la setmana del 25 al 31 de juliol, “un pas enrere”, “Secrets entre murs” i “Vincles no desitjats” (52 pàgines), i de l’1 al 4 d’agost 8, l’epíleg “una cigarreta al balcó” (28 pàgines). En qualsevol cas, sou lliures de seguir aquesta pauta o bé el vostre propi ritme de lectura. Només us demanem que intervingueu al fòrum sense fer espòilers.

La Tinença de Benifassà

Jana, la mossa d’esquadra protagonista de la novel·la, es recull a la Pobla de Benifassà, a casa dels avis, durant una baixa per depressió. Necessita fer net d’un trauma que l’ha apartada de la seua vida professional. Procedent de Sant Sadurní d’Anoia, s’endinsa en un espai per a ella completament desconegut, la Tinença de Benifassà. És una urbanita pràcticament sense raïls personals al poble.

La casa dels avis és una casa tancada com tantes altres a causa de les migracions que han donat lloc al llarg del temps a la despoblació. Per a sorpresa de la protagonista, aquesta casa guarda un secret que la confronta amb un passat familiar que desconeix per complet. Aquest secret apareix en forma de troballa al segon capítol, “S’ensorra”.

a) Coneixeu la Tinença de Benifassà? Quina imatge en projecta la novel·la en aquests capítols? Coincideix amb la que en teniu formada? Com valoreu el fet que es tracte d’un territori a cavall del País Valencià i Catalunya?

b) Coneixeu alguna casa tancada? Quina significació té des del vostre punt de vista?

El fenomen dels talps

c) El fenomen dels talps és propi del franquisme i ha arribat a ser portat al cinema. N’és un bon exemple La trinchera infinita dels directors Jon Garaño, Aitor Arregi i José Mari Goenaga. Vegeu-ne el tràiler oficial.

També podeu trobar la pel·lícula a Netflix.

d) Deixiu el vostre comentari al final d’aquesta pàgina sobre l’aspecte dels apartats anteriors que us vinga més de gust, tot relacionant-lo amb el que es conta a la novel·la.

Abans de començar

[4-10 juliol]

Aquest club de lectura en línia forma part de l’Estiu Literari al Maestrat 2022 i està adreçat a les persones que s’hi han inscrit i a aquelles que, pel simple plaer de llegir, vulguen participar-hi lliurement.
En aquesta pàgina, publicarem les guies perquè aneu llegint Una lluna a la finestra fins al dia de la trobada amb l’autora, que tindrà lloc al Centre Cultural Pere Labèrnia de Traiguera el 5 d’agost de 2022, a partir de les 19.30 h. Totes les novetats del club de lectura s’aniran publicant a l’encapçalament d’aquesta pàgina, que també mostrarà les informacions relacionades amb el club, ordenades de més noves a més antigues.
La participació en el club de lectura en línia es concreta en els comentaris. Feu els vostres comentaris al final de la pàgina, on podreu seguir i contestar els de les altres persones participants.
Prepareu-vos per gaudir de la lectura.

Presentació

Per a apropar-vos al llibre, us suggerim que feu un cop d’ull als recursos que hi ha a continuació i que hem seleccionat per donar-vos a conèixer qui és l’autor i presentar-vos-en l’obra. Esperem que siguen del vostre gust.

L’autora: Marta Tena Subirats

Marta Tena Subirats (La Sénia 1966) ha escrit novel·la en català i castellà i articles d’opinió al setmanari L’Ebre. A la seua web personal també s’hi poden llegir relats i poemes. La seua novel·lística en català és una mirada actual en clau literària sobre la memòria històrica de la Guerra Civil i el franquisme, a partir de la memòria familiar de transmissió oral, a la vivència de la gent del territori del Sénia. Així doncs, projecta una reflexió actual i universal sobre el passat col·lectiu, una reflexió feta des d’uns marges geogràfics i socials que, amb tot, serveixen per construir un lloc en el món.

Una lluna a la finestra

a) Visioneu aquest vídeo que l’autora va fer arran del Sant Jordi de 2020, en què presenta la seua novel·la.

b) En aquest altre vídeo, l’autora repassa el conjunt de la novel·la (10 min.): https://youtu.be/WRIdSKfhq-E

c) Podeu llegir la crítica d’Una lluna a la finestra feta al blog Culturalia: “Crítica literatura: Una lluna a la finestra, de Marta Tena“.

d) Afegiu un comentari al final d’aquesta pàgina explicant quina idea us heu fet de la novel·la abans de començar a llegir-la.

Clubs de lectura anteriors
editor

Editor de Maestrat Viu

21 Comments

  • Bàrbara Peris Gil ha dit:

    Ja tinc el llibre! En comence la lectura !

  • Juan Rabaza ha dit:

    La introducció m’ha provocat un gran interès per començar la lectura. Crec que la trama inicial és interessant i caldrà comprovar si l’autora ha aconseguit generar un bon fil conductor que ens apassioni durant la lectura.
    Segons la introducció, els recursos i el vocabulari lingüístic local estan assegurats. També s’esmenta la gastronomia, aquí espero que l’autora sigui capaç de sorprendre els lectors que probablement siguin de la comarca. Un bon repte, sens dubte.
    El tema històric és sens dubte el que menys em convenç, maquis, guerra civil. Excessivament tractat ja en aquest territori del maestrat. En fi esperem a llegir-ho per acabar de valorar.

  • Maribel VIdal ha dit:

    M’agrada el fet de poder seguir a través de la lectura el canvi de perspectiva de la Jana respecte al poble i els seus avantpassats a partir de les vivències que li proporciona el descobriment del cadàver amagat.

  • Verónica ha dit:

    Bon dia
    A l’espera de poder començar a llegir el llibre i gaudir de la lectura.
    Fins aviat!

  • Marc Salcedo Pérez ha dit:

    Bona tarda,

    La crítica de l’obra m’ha obert la curiositat sobre com s’entrellaça la memòria històrica del territori amb l’eix central dels fets narrats. Amb ganes d’endinsar-me en la lectura!

    Seguim!

  • Milena ha dit:

    En moltes ganes d’emprendre el llibre i gaudir del meu primer club de lectura.

  • Paulina Parra ha dit:

    Justament acabo d’agafar el llibre i començar la primera pàgina. Espero que la lectura m’enganxi i em commogui. Que el relat sigui engrescador.
    Que em faci desitjar conèixer aquesta població i voltants per a trobar les localitzacions, en una posterior ruta literària, completada amb aquesta extraordinària gastronomia, de la que m’agradaria descobrir plats desconeguts per mi.
    Que el rerefons dels maquis, una història arrelada a aquesta terra m’ofereixi una visió diferent d’altres lectures sobre aquest tema.
    I sobretot passar una bona estona amb la lectura de persones que escriuen sobre territoris que coneixen i s’estimen, transmetent sentiments per lligar una part del nostre cor a aquest Maestrat.

  • Romina ha dit:

    En començo la lectura amb la curiositat de qui té a les mans una foto antiga d’un lloc que coneix. Espero que siga tan apassionant com pareix.

  • Joaquim Arnau Querol ha dit:

    Jo ja he llegit tot el llibre però no faré cap spoiler. Vaig començar la lectura amb una idea feta després de llegir el comentari de la portada. Em feia il·lusió conèixer un relat d’una autora del territori. Diré, d’entrada, que la narració avança de manera coherent i amb una seqüència referida al “ara” i “abans” que està ben estrcucturada. Trobo també una prosa molt fluïda i un bon coneixement del territori (llengua, gastronomia, tipologia típica de la mentalitat pròpia de persones de la comarca).

    • Moltes gràcies per la discreció, Joaquim. Estic rellegint la novel·la per anar elaborant la guia de lectura i vaig una setmana avançat al ritme que va avançant la lectura segons la pàgina del club i trobo que el llibre va confegint un diàleg entre present i passat molt interessant de resseguir.

      • Ana Almela ha dit:

        La Jana arriba a la Pobla i es troba amb el Gerard, un home amb cultura, sense parella i amb un casalici magnífic, amable, comprensiu… això en la realitat no existeix! Qui serà el mort? Història silenciada del nostre passat. Vaig a començar el tercer capítol. La Pobla, Fredes, el Boixar sempre paga la pena anar-hi allà on les artificials fronteres no tenen sentit.

  • Joan Besalduch Mateu ha dit:

    Faig meues les paraules de Joaquín Arnau al 100×100.

    Bona tria de Vicent Sanz.

  • Juan Rabaza ha dit:

    El punt de partida de la novel·la és el viatge cap a un territori que com en el cas de la protagonista no conec en profunditat però com li passa a ella també estan vinculades les meves arrels genètiques. En el primer capítol coneixerem al personatge femení que se’ns presenta amb un caràcter hostil i individualista a causa d’un procés depressiu i pel que està portant un tractament. Aquesta situació serà la que porti a la protagonista a refugiar-se en una zona turística. Amb això al lector li proporcionarà el conèixer el territori natural de la Tinença de Benifassà. Sens dubte aquesta part m’ha ajudat a limitar el territori físic que ocupa aquest parc natural actualment visitat pel turisme excursionista tal com queda reflectit en la novel·la fins a aconseguir sens dubte una projecció internacional. Sens dubte un territori històricament molt dur per a la supervivència dels seus habitants, punt de fronteres, lloc de disputes, enfrontaments i comunions culturals.

    Les cases tancades són la pèrdua del vincle familiar amb el territori on van néixer els seus habitants. L’emigració en alguns casos comporta la renúncia i l’abandó de les teves arrels. La porta al passat, el retorn, ha quedat extint.

    En el segon capítol de la novel·la ens sorprèn amb el misteriós descobriment d’una habitació tancada al món pel fet que algú va haver d’amagar-se en ella per les seves conviccions polítiques. Sens dubte en el meu cas el que m’ha fet pensar aquesta situació ha estat en el confinament d’aquests temps que tots hem viscut. D’altra banda els talps han existit sempre per diverses causes i raons.

    Per a finalitzar assenyalar les expressions i converses amb els pobladors del territori, la teràpia de les partides de “guiñote” empleades per Gerard i la llista dels productes típics de la zona.

    Continuem amb la lectura…

  • Paulina Parra ha dit:

    El primer capítol m’ha agradat. Ben estructurat, ens situa la història de la Jana i el lloc en el qual es desenvoluparà la història . La trama es va enriquint amb nous personatges, de manera que la fan interessant i atractiva. M’agrada la manera en el qual l’autora li fa veure a través dels ulls dels turistes i la gent de la contrada, la bellesa d’un territori del qual al principi guarda un mal record, de vegades algú ens ha de dir allò que tenim davant nostre.
    En el segon capítol hi ha una irrupció important que marca un punt d’inflexió en l’esdevenir de la història amb el descobriment a la casa. En pica la curiositat com s’ho farà per la recerca, tenint en compte que tot i ser mossa d’esquadra en aquest moment no té més pistes de la que podem tenir qualsevol de nosaltres com a aficionats a la novel·la policíaca.

  • Marta Tena ha dit:

    Soc Marta Tena i els vostres comentaris m’omplen de satisfacció. Jo també estic rellegint l’obra, que vaig acabar fa més de dos anys, per tenir-la fresqueta per al dia 5 i, de vegades, em sorprenc llegint allò que jo mateixa he escrit.
    El meu objectiu era mostrar la meva estima pel nostre territori, la nostra cultura i la nostra història difonent-ho a través de la literatura i amb eles vostres opinions i entusiasme veig que ho he aconseguit en bona part.
    Desitjo que la trama us mantingui enganxats fins al final! Estic impacient per compartir-ho amb vosaltres.
    Si us interessa llegir altres textos meus, podeu accedir a la meua pàgina web:
    http://www.donadelletra.es

  • Juan Rabaza ha dit:

    Descobrint la història d’un territori…

    En el tercer capítol de la novel•la se’ns obre una finestra mitjançant els escrits que troba la Jana en el matalàs, això ens permetrà recórrer una de les etapes històriques on el territori de la Tinença es va veure sotmès en primer lloc als episodis tràgics de la guerra civil i posteriorment al sofriment i decadència dels revolucionaris maquis que van intentar estirar una resistència que acabaria en hostilitat cap als mateixos que els protegien. Els masovers i els familiars.
    El nostre nou protagonista en aquest tercer capítol no ens descobrirà els punts clau de la seva decisió de romandre en un amagatall, un amagatall ja utilitzat durant la guerra del francès per un monjo. Desconeixem ell perquè no segueix als seus en la fugida a França, ell perquè es queda i no es presenta davant la Rosa María. Sens dubte hem d’avançar més en la lectura per a descobrir el seu desenllaç.

    El quart capítol ens condueix a través de la Jana i el Gerard a conèixer més detalls d’aquella relació de Manuel amb Rosa Mari, i detalls de la mateixa Rosa Mari en la seva vida posterior una vegada Manuel no torna a ella. Aquesta cerca comporta que la relació dels protagonistes guanyi en intensitat i acabin en parella fins que la mateixa Jana s’adona que està trencant amb la seva realitat que no és una altra que la que li va portar allí. Una crida d’auxili li fa tornar al seu present i abandona inesperadament la Tinença.

    En aquesta segona part hem perdut expressions, llenguatge del territori i s’ha apostat per oferir dades i documentació d’uns esdeveniments històrics. Es provoca ressaltar la necessitat de la memòria històrica. Assenyalar els punts i fonts d’informació.

    Ens hem anat de les partides de guinyot a la relació carnal, de l’alimentació de muntanya a la llotja de peix de Vinaròs.

    Continuem amb la lectura…

  • JUAN RABAZA ha dit:

    Document imprescindible històric.

    https://youtu.be/my30INL3cvQ

    Documental sobre la Tinença de Benifassà

  • Paulina Parra ha dit:

    M’he enganxat molt aquest llibre, malgrat no disposar de molt de temps per a llegir. M’agrada força el capítol “Temps *incert” quan el Manuel a través dels ulls de la seva neta ens parla en primera persona de la seva breu història, però donant els punts suficients per a situar-lo en la seva època. Si bé els potencials enemics són tants que és impossible estrènyer el cèrcol,, el protagonista no ens relata sospites de ningú que li vulgui mal en concret. Continua el misteri…
    En el capítol “Pols”, tornem al present, on la Jana commoguda per la lectura vol descobrir més, encara que no aconsegueix molt. M’agrada que l’autora ho fa versemblant. Penso en qualsevol fet que vulguis investigar i trobo que deu ser molt dificultós accedir a certes informacions, en el cas de la memòria històrica ha de ser encara més difícil.
    En quant a com acaba el capítol, t’adones de la inestabilitat emocional de la Jana, que encara que aquesta nova vida no sigui la real que tènia abans de la tragèdia del Santi, en el fons ha aconseguit el que buscava, que era trencar amb la seva vida i començar de nou, per la qual cosa espero que en els pròxims capítols trobi l’equilibri. Seguim llegint, amb curiositat.

  • Maribel Vidal ha dit:

    Acabo de llegir la novel·la i he de dir que m’ha agradat molt. He conegut una part la història que mai m’havia estat contada per allò d’oblidar el dolor i tirar endavant. A la meva familia no es parlava mai d’aquesta època. La trama paral·lela de la memòria històrica i la vida personal de la Jana l’entenc perquè ajuda a fer la bastida del relat.
    Pel que fa al títol està ben triat per remarcar la resolució de l’enigma amb què comença la història. Al principi aquesta imatge pot fer pensar en què veia des de dintre de l’amagatall en Manuel i al final veiem que la lluna també es veia reflectida de l’altre costat.

  • Juan Rabaza ha dit:

    De nou contemplem una Jana inquieta, indecisa, intolerant. Torna a Sant Sadurní d’Anoia per a despertar del seu somni amb la realitat que perviu en el passat i ja no és el seu present. Necessita distraccions, desconnectar dels seus malsons, de l’ansietat que li provoca el record de Santi. Descobrim una Jana freda, forçada a buscar unes relacions socials que no sabem si li compensen.
    La finalització d’obra al poble alimenta de nou la seva necesitat de fugir. Ha de tornar i provocar el retrobament amb Gerard, és la seva via de fuita per a recompondre la seva vida i iniciar un nou camí.
    Noves línies de recerca en descobrir Gerard que el seu oncle Ramón podia haver conegut a Manuel. Tot sembla alinear-se en una direcció molt clara on la venjança, l’odi i la gelosia serà protagonista. L’àvia de Gerard ens obrirà el camí al desenllaç final. La inclusió d’elements històrics en la trama de la novel·la ens condueix a conèixer aspectes que desconeixia totalment del monestir de Benifassá i de la Tinença.
    Sens dubte la novel·la convida a conèixer i gaudir d’una ruta a la recerca de localitzacions per a aquests pròxims dies.

    Fi de lectura, la lluna es reflecteix en la finestra, ens veiem a Traiguera.

  • Sergi Lluch ha dit:

    La lectura ha sigut molt entretiguda i ofereix una visió històrica de fets, llocs i dades que donen peu a una major indagació posterior sobre el territori, les seves gens i la seva història. Encara que hi han etapes de les quals sembla que es volen oblidar o passar pàgina, justament deuria ser tot el contrari, generacions presents i futures haurien de ser conscients dels fets, saber analitzar-los i interpretar-los. La memòria històrica continua sent un concepte molt polititzat i bastant allunyat de la ciutadania, sobretot de la joventut, fet pel qual elements com aquest llibre poden suposar un apropament i suscitar més interés com societat, amb major implicació per exigir conèixer la realitat de la seva història i així poder construir la venidera.
    A la novel·la està molt ben bastida la conjugació entre la mirada del present i del passat. El capítol tres és molt colpidor quan el mateix Manuel ens descriu la seva vida en primera persona, però el relat no acabe de donar pistes per esclarir certes qüestions o decisions que pren, com per exemple per què no parteix amb el seus companys a França. Potser demà la Marta ens treu de dubtes!
    Referent al títol del llibre, al principi la imatge pot conduir a una interpretació d’una persona que mira des de dins cap a fora, projectant-se al present-futur, com qui mira cap al desconegut, amb la incertesa del que està per venir. Al final, el llibre potser suggereix una projecció de fora cap a dins, on es projecta el passat que torna per explicar-nos el que ha succeït. Una lluna testimoni que ja estava ahí, que potser ens vol parlar i dir-nos que ella ho va veure tot.

Vols fer-ne un comentari?