Skip to main content

Josep Manuel San Abdón, el primer crític literari del Maestrat amb una dedicació de quaranta-cinc anys, i Cuinatur, promotora dels menús saludables i sostenibles en els menjadors amb comunicació en valencià integrada, rebran els premis a la trajectòria a Sant Jordi

Júlia Terol, de Maestrat Viu, al costat d’Ivan Sánchez Cifre, alcalde de Sant Jordi, ha anunciat a la televisió comarcal Canal 56 els premis d’honor de la novena edició dels Premis Maestrat Viu: el crític literari Josep Manuel San Abdón i el projecte empresarial Cuinatur. El jurat dels Premis Maestrat Viu ha considerat concedir el Premi Carles Salvador 2022 a Josep Manuel San Abdón per l’obra literària en català i de crítica literària a obres de la literatura catalana que ha desplegat durant quasi quaranta-cinc anys. El Premi Pere Labèrnia 2022 el rep l’empresa Cuinatur per contribuir a l’alimentació sana en els menjadors escolars amb menús sostenibles, a la revalorització de la cultura gastronòmica pròpia, amb una aposta clara pels petits productors de proximitat, i a la comunicació en valencià sense complexos.

En aquesta novena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció de Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Immaculada Cerdà, secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana, Federació d’Entitats per la Llengua; Joaquim Arnau, premi d’honor Carles Salvador a la trajectòria personal 2021; Àlex Vilanova, en representació d’Olis Cuquello, premi d’honor Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva 2021; Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu, i Pilar Marès, presidenta de Maestrat Viu.

Josep Manel San Abdón, Premi Carles Salvador 2022, en un dels seus viatges
L’equip de Cuinatur, en una imatge de l’empresa

Josep Manuel San Abdón, el crític literari discret i constant, des del Maestrat per a la literatura catalana

L’escriptor i crític literari Josep Manuel San Abdón Queral (Benicarló, 1955) va treballar de professor de llengua catalana i castellana a l’ensenyament secundari des que va acabar els estudis de Filologia Hispànica a la Universitat de València fins que es va jubilar el 2015. La primera destinació fou Sueca (la Ribera), on, durant cinc anys, va ser un dels onze primers professors de llengua catalana del pla experimental de 1978 a l’àrea de la província de València. En plena Batalla de València tornà al Maestrat per exercir de professor amb les oposicions de castellà aprovades, s’hi estaria un any a Vinaròs i tres a Benicarló, i en ambdós destinacions va fundar el grup de teatre de l’institut. El curs 1987-1988 marxà a viure a la Plana per ocupar la plaça definitiva d’Onda, fins que el curs 1989-1990 tornà a l’Institut Leopoldo Querol, de Vinaròs, i, dos cursos més tard, a l’Institut Ramon Cid, de Benicarló. Va ser també entre 1990 i 1993 el coordinador del Seminari de Teatre del servei de formació de professors (CEP, avui CEFIRE). I encara seria, durant cinc anys, entre 1992 i 1996, el president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià de la seu de Vinaròs. En tot moment, Josep Manuel San Abdón es dol de la pèrdua d’importància que, de manera progressiva, ha patit la literatura en els plans d’estudis; s’hi refereix a la literatura com una eina «per resistir contra el poder», que il·lustra amb una «lluita entre el creador i els diversos poders». 

L’obra narrativa de Josep Manuel San Abdón la conformen trenta-quatre contes que estan recollits en el llibre Li hauria d’haver dit alguna cosa (2003), editat per l’Ajuntament de Benicarló en guanyar el Premi literari d’autors benicarlandos (2003). L’obra inclou els contes amb què havia obtingut el Premi Joan Fuster de Narrativa de l’Ajuntament d’Almenara (1993) i el segon premi en l’XI Concurs de Narrativa de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó (1994). En l’àmbit de la poesia, l’any 1992, Josep Manel San Abdón preparà amb Manel Garcia Grau i Lluís Messeguer Poetes del nord: poesia jove de les comarques del nord del País Valencià (1985-1991), una antologia poètica que publicà la Universitat Jaume I, de Castelló, i l’Agrupació Borrianenca de Cultura. 

De l’obra de Josep Manuel San Abdón vinculada a la crítica només s’ha publicat en format llibresc Els dies gloriosos (2018), un recull d’articles apareguts inicialment al setmanari La Veu de Benicarló que, en forma de dietari, concentren impressions sobre els productes culturals que consumeix i evoca tot el saber enciclopèdic del cinema, de la música i dels viatges. En el seu blog, titulat Converses i lectures, també recull algunes ressenyes de llibres i una quarantena d’entrevistes a escriptors, publicades des de l’any 2011 ençà amb una mitjana d’entre deu i vint entrades anuals. La resta de l’obra de crítica literària està esparsa entre les nombroses revistes, diaris i ràdios en què ha col·laborat. 

Les primeres narracions i ressenyes de llibres foren publicades per Josep Manuel San Abdón a Llombriu, una revista literària que, fundada el 1978 per ell mateix, Rafael Molina i Lluís Roda, arribà als 17 números. Amb aquesta experiència, el 1987, amb la complicitat de Josep Igual, Ramon París i Manel Garcia Grau, també va ser membre fundador de la revista Passadís, en la qual també va aportar ressenyes, a les quals s’afegiren entrevistes als escriptors que rebien l’homenatge als Premis de l’Associació Cultural Alambor, de Benicarló. Entre els darrers anys de la dècada dels vuitanta i els primers de la dels noranta, també va col·laborar a la revista El Temps amb una desena de ressenyes de llibres i amb la primera entrevista a Josep Igual. Amb la revista mensual Saó ha mantingut la col·laboració més longeva, iniciada l’any 1991 i mantinguda fins avui, amb més de 250 cròniques, entrevistes a escriptors i ressenyes de llibres, inicialment vinculades al Maestrat i més tard a totes les comarques del nord del País Valencià. No obstant això, la col·laboració més copiosa ha estat amb el setmanari La Veu de Benicarló, una capçalera local en valencià nascuda el 1995, amb la qual haurà col·laborat amb ressenyes de llibres, pel·lícules, concerts i entrevistes en més de mil números dels 1.331 que han vist la llum en format paper fins avui. A més, aquestes col·laboracions en paper a La Veu de Benicarló les publica també a través del Diari On Line, el diari digital comarcal que sorgeix de la fusió dels digitals 3×4.Info i La Calamanda. En l’àmbit local també ha col·laborat eventualment amb la revista Dissabte, de Benicarló, amb anotacions sobre llibres. En l’àmbit nacional, va publicar més de quaranta ressenyes al diari Avui durant la dècada dels noranta i mitjans de la dels anys dos mil, quan va deixar de distribuir-se al País Valencià. Més recentment, l’any 2017, ha començat a col·laborar amb Caràcters, la revista literària de referència en català. A més, en el territori de les Terres de Cruïlla, ha publicat investigacions sobre la literatura territorial: a la revista Beceroles, el treball «El Baix Maestrat en la literatura contemporània» (2006) i a Empelt. Revista de lletres i humanitats del Maestrat, «La poesia de Manel Garcia Grau: do de la paraula, la vida i el compromís» (2018). 

La crítica literària també ha estat el motiu de les col·laboracions de Josep Manuel San Abdón en l’àmbit radiofònic. A l’emissora Ser Maestrat, en la desconnexió del magazín «Hoy por hoy» que dirigia Laura Puig, i després Isabel Pastor, va presentar un llibre cada setmana durant cinc anys, entre 2003 i 2008. I a Ràdio Benicarló, entre 2018 i 2021, va comptar amb la secció «La biblioteca de Ràdio Benicarló», en què cada setmana anotava les novetats literàries més destacades. 

Josep Manuel San Abdón, a petició d’Onada Edicions, posà en conjunció els dots d’entrevistador i els d’escriptor per ajustar-se als paràmetres de la sèrie Maior de la col·lecció «Gent nostra» i elaborar Manuel Milián Mestre (2017), un esbós biogràfic atractiu i organitzat que presenta el polític i comunicador nascut a la comarca d’Els Ports. La relació amb aquesta editorial territorial amb seu social a Benicarló és estreta, entre altres coses perquè Josep Manuel San Abdón dirigeix «Maremàgnum», la col·lecció de novel·la juvenil. Va ser l’agost de 2019 que Onada Edicions va homenatjar-lo en el Sopar de Lletres, celebrat a Benicarló, per la trajectòria com a activista cultural i crític literari.

Josep Manuel San Abdón també ha estat un activista de la literatura perquè, a banda de la revista Passadís, des de la Secció Literària de l’Associació Cultural Alambor, de Benicarló, amb Ramon París i Josep Igual inicialment, i amb Manel Garcia Grau, Joan Gregori i Carles Lluch després, va contribuir a crear i mantindre activitats referencials a la comarca del Maestrat durant la dècada dels vuitanta i dels noranta, com ara la Mostra Literària del Baix Maestrat, iniciada el 1983 a partir de conferències i taules redones, i els Premis Literaris Alambor, que cada tardor reconeixien escriptors i investigadors i homenatjaven una persona o una entitat destacada del món de les lletres. Alambor va esdevenir una entitat de referència que durant quatre anys, entre 1985 i 1988, va editar la revista d’informació general Benicarló Crònica, amb una periodicitat mensual el primer any i setmanal després, amb la qual Josep Manuel San Abdón col·laborà amb les entrevistes als homenatjats dels Premis com a membre de la redacció, entre els quals destaquen Baltasar Porcell, Maria Mercè Marçal, Josep Vallverdú, Isabel Clara Simó, Manel Joan i Arinyó, Olga Xirinacs i Josep Maria Benet i Jornet.

Cuinatur, l’empresa familiar d’Albocàsser que ofereix un bon producte de proximitat amb comunicació en valencià 

Cuinatur és una empresa familiar creada l’any 2004 per gestionar el menjador escolar del col·legi d’Albocàsser i que actualment en gestiona 26 de centres escolars de titularitat pública distribuïts per les comarques d’Els Ports, el Maestrat, la Plana, l’Horta i la Safor. L’objectiu originari de l’empresa fou oferir un menú escolar més saludable i sostenible –des d’un punt de vista mediambiental, social i econòmic– i aquest principi s’ha completat amb un projecte educatiu que abasta tota la comunitat educativa amb una comunicació en valencià com a marca de normalitat.

L’equip de Cuinatur el formen més de quatre-centes persones entre cuiners, monitors i personal administriu, amb catorze persones distribuïdes entre les seus de València, Castelló i Albocàsser, i totes coordinades per Fèlix Segarra i Maria José Antoni. En conjunt, es tracta d’un equip que treballa per oferir diàriament un menú sa i que treballa perquè les relacions entre les persones que en són part siguen també sanes, motiu pel qual han rebut premis i distincions. 

Els menús de Cuinatur parteixen de la tradició gastronòmica valenciana, estan basats en la dieta mediterrània, amb un producte fresc, de proximitat, de temporada i de producció agroecològica. Els productes es compren en el 75 % dels casos a petits productors de proximitat, totes les fruites i verdures són de temporada, i el 20 % del menú diari és ecològic. A més, Cuinatur ha introduït els menús participatius, a través dels quals els escolars puntuen aspectes organolèptics per implantar nous plats. És també un aspecte destacat la reintroducció de productes de la tradició pròpia i la revalorització posterior, com ocorre amb la coca de verdura, que no és res més que la versió nostrada de la popularíssima pizza italiana. 

Cuinatur reconeix permanentment la importància dels proveïdors, que són principalment del Maestrat, i la base de la millor matèria primera per donar un servei de qualitat als més de 5.000 comensals diaris. Així, entre els subministradors habituals figuren Càrniques Fabregat, de Benassal, i Carns Querol, de Vinaròs, i Carn Natural Coop. V., de Morella, que aporten els productes càrnics; Bolíssim SL, de Vilafranca, que elabora els productes vegans artesanalment; Peixos i Mariscs A.M. Vinaròs, que s’encarrega de facilitar el peix fresc; Làctics Els Masets SL, de la Torre d’en Besora, que prepara tot tipus de productes lactis; Riet Vell, d’Amposta, que s’encarrega de seleccionar els cereals i les llegums; i Hortalisses Agapito, de la Vall d’Alba, que aporta les taronges i les patates. A més, Cuinatur ha contribuït en la creació de La Crisopa Coop. V., una agrupació de productors agroecològics que funciona com a plataforma logística per comprar fruita i verdura ecològica i de proximitat, que permet preus justos per a totes les parts. 

El projecte educatiu de Cuinatur ofereix l’aprenentatge del valor dels aliments en el procés de producció, en el d’elaboració o en el gaudi d’assaborir nous colors i noves textures. També programa activitats tematitzades en dates significatives i desenvolupa materials propis, com ara el Rap de Cuinatur, en format musical i en format de conte, el joc de la baralla sostenible o el «Qui és qui?», amb els quals reforça de manera inconscient valors com la sostenibilitat, tot gràcies als monitors, que estan formats en habilitats d’intel·ligència emocional. Es tracta d’un projecte que inclou famílies i docents mitjançant degustacions, tallers o xarrades. A més, les aplicacions mòbils de Cuinatur ofereixen el control dels menús a les famílies, de manera que el projecte guanya transparència.

La trajectòria de Cuinatur, que s’enfila als prop de vint anys, ha estat reconeguda per diferents motius en els darrers set anys. L’any 2018 va rebre el premi Empresa de l’Any del diari Mediterráneo en la categoria de mediambient i compromís. El mateix any, el Màster d’Intel·ligència emocional de la Universitat Jaume I, de Castelló, va atorgar-li el Premi Richard Roberts per Emocionàtica, un projecte de benestar emocional en les organitzacions. En 2015 va rebre de la Cambra de Comerç de Castelló el Premi Accord a la qualitat social, una distinció atorgada pel compromís amb el medi ambient, amb els empleats, clients i proveïdors, així com la incorporació de la Responsabilitat Social Corporativa i de l’Economia del Bé Comú com a part intrínseca de l’empresa. I el mateix 2015, l’associació professional ANTA en l’apartat de projectes vinculats a la sostenibilitat i la restauració escolar li concedeix el Premi Innovanta per la transformació que representa el projecte de Cuinatur.

Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2022

Amanda Ulldemolins, amb una investigació sobre el model de llengua de l’escola del territori de cruïlla i la posada en valor de les variants pròpies del tortosí; Josep Manuel San Abdón, per una vida dedicada a fer crítica literària en català en la premsa escrita i en la ràdio; l’Arxiu de Vistabella del Maestrat, per la preservació del patrimoni fotogràfic, onomàstic i la memòria col·lectiva; i l’empresa Cuinatur, per contribuir a l’alimentació sana en els menjadors escolars amb menús sostenibles, a la revalorització de la cultura gastronòmica pròpia, amb una aposta clara pels petits productors de proximitat, i a la comunicació en valencià sense complexos, rebran el guardons dels Premis Maestrat Viu en l’acte de lliurament que tindrà lloc en la plaça de l’Església de Sant Jordi el dia 28 de maig a les sis de la vesprada. Per a assistir a l’acte caldrà inscriure’s en el formulari següent, https://www.maestratviu.org/2022/05/14/inscripcio-al-lliurament-dels-premis-maestrat-viu-2022/. A continuació també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu que tindrà lloc en el restaurant Olivo, ubicat en la urbanització Panoràmica, de Sant Jordi, havent fet correctament la reserva prèvia en el mateix enllaç. 

editor

Editor de Maestrat Viu

Vols fer-ne un comentari?