CLUB DE LECTURA ELM 2021

Capítols 8-10

[23-30 de juliol]

En aquests darrers capítols, s’intensifica l’acció del protagonista fins a deixar resolts els fils de la trama que han anat trenant-se en els capítols anteriors. Ramon Borrull maquina per resoldre l’assumpte de Daniel Fabregat i no s’atura fins a esbrinar què ha passat amb la resta de caps que han quedat solts.

Per resoldre les qüestions que té entre mans, el corredor d’assegurances recorre a personatges còmplices, que l’ajuden a trobar el desllorigador: Faustí Solsona i Bastianet Salvador.

Telèfon Standard Eléctrica de la Compañía Telefónica Nacional de España. Anys 50.

Ramon Borrull en acció

En aquesta part de la novel·la hi apareix la part més resolutiva del personatge, ja que desentranya les circumstàncies de la mort de Vicent Fabregat, veritable desencadenant de la novel·la, i resol l’assumpte en favor propi posant en pràctica els seus recursos.

Al final, però, ha de fer front al judici moral de la seua manera d’actuar, en la conversa que manté amb Carlos a casa de Paca la Barquera, a Fora-Forat. En aquest sentit, l’acció de la novel·la s’insereix en la recreació de les circumstàncies històriques del moment final de la presència del maquis al Maestrat.

a) Per documentar-se, l’autor va recórrer sobretot a aquests dos títols:

Sobre aquest darrer títol podeu llegir la ressenya que en va fer el mateix Vicent Sanz Arnau.

b) El caràcter del personatge principal, ja ho fa notar Anna Maria Villalonga en la ressenya que vam llegir abans de començar, el fa singular en el sentit que mostra la seua actuació en els capítols finals, en què mostra la seua ambivalència.

c) Afegiu el vostre comentari al final de la pàgina amb la valoració personal que feu de Ramon Borrull o de qualsevol altre aspecte que vulgueu comentar d’aquests capítols o del conjunt de la novel·la.

Capítols 4-7

[16-23 de juliol]

Ens trobem en l’entremig de l’acció de la novel·la. Seguint la pista proporcinada per Cinta la Nena, Ramon Borrull va a Vinaròs a mirar de contactar amb Daniell Fabregat fent servir els contactes que hi té. Hi retroba Manolita la Peladures i aquest fet dona peu a conèixer els antecedents d’ambdós personatges i fa avançar la trama que s’alimenta de la recerca detectivesca.

Marion Cotillard en una imatge inspiradora de Manolita la Peladures. Font: Pinterest

Personatges

La participació de Manolita en la recerca de Daniel Fabregat es decisiva per als objectius de Ramon Borrull i desencadena una tempesta entre ells i en els assumptes que tenen entre mans. Al capítol 7, l’exlegionari marxa a Vila-real per motius de seguretat i per acabar d’acomplir la seua comesa. Llavors comença a conèixer el rerefons de l’encàrrec que li va fer Llorenç Fabregat.

Són de destacar els personatges que ajuden Ramon Borrull en la seua missió. Manolita apareix com la femme fatale de la novel·la i Bastianet Salvador com el gregari que resol els problemes del protagonista.

a) Esteu d’acord amb aquesta qualificació de femme fatale atribuïda a Manolita la Peladures? Feu un cop d’ull al concepte que en recull la Viquipèdia

L’ambient

Al llarg dels anteriors i d’aquests capítols, va construint-se dins la narració un ambient social determinat que intenta ser un retrat de l’època des dels paràmetres del gènere negre.

Per complementar aquest ambient, l’autor ha creat una llista de reproducció de cançons que evoquen, d’una manera o altra, aquest ambient.

b) Quina o quines cançons penseu que s’adiuen més a l’ambientació de la novel·la?

c) Afegiu el vostre comentari al final de la pàgina amb les apreciacions que considereu oportunes sobre alguna de les consideracions anteriors. Igualment, podeu comentar el que us viga de gust després de llegir aquestos capítols.

Capítols 1-3

[Del 9 al 16 de juliol]

Iniciem la lectura de Màxima discreció, de Vicent Sanz Arnau. Fins a la trobada del 30 de juliol a Ares del Maestrat anirem publicant aproximadament cada setmana, tal com s’indica en els dies a continuació del títol, continguts d’actualització relacionats amb les parts de l’obra, que consta de 10 capítols sense títol.

Per raons pràctiques i resseguint la narració, hem dividit el llibre en tres parts, fent agrupacions de tres, quatre i tres capítols, que venen a coincidir amb l’estructura narrativa de plantejament, nus i desenllaç.

Sant Mateu, 1949

La novel·la i el seu protagonista se situen a Sant Mateu cap a 1949, el moment concret de la posguerra espanyola, en què l’activitat de la resistència guerrillera del maquis encara està activa. Ramon Borrull, el protagonista, ha de trobar un dissident, Daniel Fabregat, per encàrrec d’un germà i passa al maquis per seguir-li la pista.

En aquests capítols inicials, la narració se centra en dos eixos. En primer lloc, l’ambientació i la caracterització i els antecedents del protagonista, la seua manera d’actuar, ocupen bona part de l’atenció narrativa.

Font de l’Àngel, a la plaça Major de Sant Mateu, als anys 50 del segle XX

Ramon Borrull és un personatge singular, que adquireix caràcter a partir d’una sèrie de trets de caràcter i de ginys que es vinculen a la seua manera d’entendre la vida com, per exemple, el cotxe amb què viatja.

Citroën Traction Avant de 1934

El maquis

El grup de maquis a on fa cap Ramon Borrull està representat per personatges i noms de guerrillers que en el moment en què se situa l’acció eren efectivament en armes: Carlos el Catalán és el nom de guerra de Jesús Caelles Aymerich i Durruti és el primer nom que va tenir Florencio Pla Meseguer, que va esdevenir figura mítica del maquis amb els sobrenoms de la Tresot i la Pastora.

Florencio Pla Meseguer, quan encara s’anomenava Teresa

a) Per conèixer els referents en què s’inspira la recreació del món que reprodueix Màxima discreció, feu un cop d’ull al repositori gràfic creat per l’autor amb la finalitat de facilitar la redacció de la novel·la. Hi trobareu imatges de personatges i llocs que apareixen tot al llarg de la novel·la.

b) Vegeu en aquest vídeo enregistrat al mas de la Pallissa, on va nàixer Florencio Pla Meseguer, quina és la memòria popular de la seua existència. Atenció, perquè hi apareixen noms que també apareixen al capítol 2 de Màxima discreció.

c) Afegiu el vostre comentari sobre aquesta part del llibre a partir del que hagueu llegit. Podeu fixar-vos en les informacions anteriors i en les impressions que us ha causat la lectura en aquesta primera part del llibre.

Abans de començar

[5-9 juliol]

Aquest club de lectura en línia forma part de l’Estiu Literari al Maestrat 2021 i està adreçat a les persones que s’hi han inscrit i a aquelles que, pel simple plaer de llegir, vulguen participar-hi lliurement.
En aquesta pàgina, publicarem les guies perquè aneu llegint Màxima discreció fins al dia de la trobada amb l’autor, que tindrà lloc al local municipal d’Ares del Maestrat el 30 juliol de 2021, a partir de les 19.30 h. Totes les novetats del club de lectura s’aniran publicant a l’encapçalament d’aquesta pàgina, que també mostrarà les informacions relacionades amb el club, ordenades de més noves a més antigues.
La participació en el club de lectura en línia es concreta en els comentaris. Feu els vostres comentaris al final de la pàgina, on podreu seguir i contestar els de les altres persones participants.
Prepareu-vos per gaudir de la lectura.

Presentació

Per a apropar-vos al llibre, us suggerim que feu un cop d’ull als recursos que hi ha a continuació i que hem seleccionat per donar-vos a conèixer qui és l’autor i presentar-vos-en l’obra. Esperem que siguen del vostre gust.

L’autor: Vicent Sanz Arnau

Vicent Sanz Arnau (Traiguera 1966) ha escrit obres literàries de ficció i de no-ficció amb el Maestrat com a referent i paradigma d’un imaginari que té en la revisió de la memòria el seu camp d’acció. La seua trajectòria literària inclou narrativa, memorialisme i incursions en la gastronomia, la poesia i la narrativa juvenil. En el camp de la narrativa ha evolucionat de la novel·la històrica a la negra, desenvolupant un fil creatiu del quan Màxima discreció és de moment la darrera baula. Va publicar-se el 2015 a l’editorial Saldonar de Barcelona.

La novel·la Màxima discreció

a) Visioneu aquest vídeo de l’autor en què us presenta expressament la seua novel·la.

b) Podeu llegir algunes de les crítiques que han parlat de Màxima discreció des de la seua publicació:

c) Afegiu un comentari al final d’aquesta pàgina explicant quina idea us heu fet de la novel·la abans de començar a llegir-la.

Clubs de lectura anteriors

35 Comments

  • HERMINI GARCIA I SEBASTIÀ ha dit:

    Bona vesprada, companys i companyes.
    La meua motivació en aquesta lectura és el simple plaer de la lectura i la curiositat per un autor de les nostres comarques i per tot allò que fa referència a un entorn que també és el meu.

    Salut i bona lectura!

  • HERMINI GARCIA ha dit:

    Amics del club de lectura, he de confessar que, després d’escoltar l’autor i de llegir els escrits proposats, el meu interès per la novel·la ha crescut de forma exponencial. Bàsicament, per dos motius: el primer, per la barreja del gènere amb la temàtica del maquis a les terres de frontera (jo soc d’Ares i n’he sentit a parlar); i, en segon lloc, per la perspectiva històrica d’un temps i d’un país que no hem conegut però que ens han explicat la gent gran dels nostres pobles.
    Així doncs, ja tinc ganes d’endinsar-me en les planes de l’obra de Vicent Sanz i… a veure què passa!

    Salut.

  • Elena ha dit:

    Després de llegir les dos crítiques i veure la introducció que ens fa l’autor, crec que aquesta novel·la m’atraparà amb facilitat. M’enxixa el fet que estiga ambientada en la nostra terra, on la frontera amb el sur de Catalunya no sempre està ben definida, i que es faci ús d’aquells elements que caracteritzen la nostra realitat sociocultural. Tinc moltes ganes de començar-la!

  • Leo Sánchez ha dit:

    Hola a tohom, pense que em trobaré amb un relat de proximitat geogràfica, no sóc del Maestrat però ja fa temps que hi rode i estime aquestos pobles i gent. Albire una referència a èpoques passades no tan llunyanes en el temps i espere una novel.la negra (?) costumista, on puga retrobar allò que ja conec d’aquest país. Salut.

  • Josep Maria Zapater ha dit:

    Hola, companyes i companys. Jo ja he fet la primera lectura i l’he trobat interessant i engrescadora. Ara començaré una segona lectura més pausada per gaudir d’aquells aspectes que et passen desapercebuts quan principalment se t’emporta la curiositat per les coses que estan passant. Salut i que gaudim d’una lectura compartida.

  • Josep Messeguer-Carbó ha dit:

    Companyes i companys del Club de lectura,
    Tenim totes unes expectatives altes (com diu la paraula, n’esperem moltes coses), a partir de tots els paratextos que ens ofereix el llibre. “Màxima discreció” és un títol ben sintètic per expressar què va ser aquell temps. La contraportada ens destaca un fragment del llibre: “Les víctimes directes del caos només eren això: víctimes. Tots els altres, com ell mateix, no feien més que arrapar-se a l’instint de supervivència per intentar surar”; i s’entreveu que en el fons tots són víctimes d’un sistema, d’una societat, d’un temps de ‘màxima discreció’ que només deixa espai a sobreviure a través de la clandestinitat. Anem a explorar eixa clandestinitat, que em fa l’efecte que no serà més costumista del que hauria de ser-ho. Anirem parlant-ne els pròxims dies. Gràcies, Hermini, Elena, Leo i Josep Maria, per les vostres aportacions!

  • Beatriz Garriga ha dit:

    Emprenem la lectura d’aquest llibre amb moltes expectatives ja que uneix components que em són molt agradables: el gènere negre, la introspecció en personatges creïbles i plens de conflictes, la situació en un moment històric del que encara cal parlar-ne molt i la literatura de proximitat, de pobles, terres i personalitats que conec. Crec que d’aquest còctel en resultarà una lectura engrescadora, interessant i molt recomanable.

  • Ana Almela ha dit:

    Hola a tots un estiu més. Ja estic llegint el llibre, molt interessant, el vocabulari molt del Maestrat. Una coseta… Els Fabregat de Vila_real? Jo crec que són de Borriana ( taronges, Alqueria, fanecades…) A la Vila tenen Masets, a Borriana Alqueries. Em crida l,atenció la presència de maquis a Vinarós, jo sempre havia pensat que els maquis era cosa de les muntanyes. Per acabar, he vist el vídeo de La Pastora, per què tan d,interés en afirmar que era home? Existeix la possibilitat de que fora el que es diu intersexual. Acabe d,escriure i torne al llibre, a vore què passa .

  • Juan Pe ha dit:

    Amb il·lusió de poder participar d’una nova temporada d’aquesta iniciativa cultural que ens aporta créixer i conèixer a través de la literatura una comarca que amb molt d’esforç i poques ajudes aconsegueix sobreviure dia a dia.

    Com sempre espero trobar en aquesta lectura el viatge en el temps per a conèixer la realitat del nostre territori en diferents èpoques.

    Pel que intueixo en aquesta ocasió temps de repressió i postguerra.

    Iniciem la lectura…

  • Júlia Terol Torres ha dit:

    Abans de llegir les resenyes i vore el vídeo de l’autor, ja tenia clar que m’atraparia la història ambientada al poble de la meua iaia materna. Per fi podré llegir una novel·la negra introduint-me totalment en les localitzacions.

    Bona lectura company@s!

  • JOAN BESALDUCH MATEU ha dit:

    Vicent Sanz, al contrari d’aquest anti-heroi que és Ramon Borrull, és l’heroi que cada any ens programa l’Estiu Literari del Maestrat.

    També, com sabem tots els que el que coneixem i com es pot apreciar a la fotografia i al video de presentació, és un home tranquil com el John Wayne de “The quiet man”.

    El protagonista de la seua novel•la és un ex-legionari, un tipus dur, de mètodes molt poc ortodoxos, que es mou en aigües tèrboles amb un Citroën Traction Avant i una Star M1919 a la butxaca. El protagonista ha de sortir-se’n entre maquis, guàrdia civil, falangistes, en mig d’una societat corrupta que es mou pels diners. En aquest fangar, les investigacions del nostre personatge requeriran la “màxima discreció”.

    Però mentre Ramon Borrull,el protagonista de la novel·la, ha de bellugar-se amb la “màxima discreció”, l’escriptor, contràriament –i aquest és el fet que m’agradaria ressaltar-, ha de ser absolutament “indiscret” i fent servir els codis lingüístics i literaris, en aquest cas del gènere de la novel·la negra, ha d’anar fins al fons de la problemàtica existencial d’un temps i dels éssers humans que l’habiten. Perquè, des del punt de vista d’aquest lector, escriure sempre ha de ser un acte de revelació. I per al lector un espill en el que mirar-se i un acte d’aprenentatge.
    Vicent Sanz és un autor compromès amb el territori, amb la nostra llengua, amb la paraula escrita, amb la literatura.

    A alguns lectors, com es sabut, seduïts pels cants de sirena de la publicitat, els criden més l’atenció els autors mediàtics i els noms estrangers, i poden menysvalorar aquesta literatura que se situa en diversos pobles i personatges senzills del nostre territori.

    ¿No situa el famós i enyorat escriptor suec de novel.la negra, Henning Mankell, les seus obres, en algun poble de Suècia, i ens encisa perquè les situacions humanes que ens explica són universals i, per aquest motiu, ens són properes?

    Però quin autor més local -i al mateix temps més universal- que Miguel de Cervantes que situa El Quijote, “en un lugar de la Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme”?

    A la pàgina 63 trobo aquest pensament de Ramon Borrull, que se li pot aplicar a Sanz: “Cada moment, cada negoci, exigeix una màscara, un personatge apropiat…” M’he allargat massa, però no vull deixar de dir que, com certs animals que saben mudar de pell, el nostre autor sap canviar de registre segons el gènere literari. Així ho demostra en la seua darrera mateixa novel·la “Estrella de Mar” una novel•la juvenil publicada per Onada edicions i que m’ha agradat molt.

    Salut per a tots i disculpeu la llargària.

  • Leo Sánchez ha dit:

    Hola a tothom del club de lectura, des de l’inici m’ha enganxat aquesta història de silencis i de paraules i noms no dits. Trobe que l’ambientació és tan encertada, que imagine els llocs i els personatges en blanc i negre, com si fós una imatge virada a sépia. Em du a fer un recorregut per aquestos pobles que conec prou bé, en companyia d’en Borrull.

  • Juan Pe ha dit:

    He començat la lectura d’aquests primers capítols i ja intueixo que la llengua i vocabulari utilitzat per l’autor en la seva narrativa em farà pausar la meva lectura en més d’una ocasió, per a entendre el significat d’expressions i frases utilitzades en el text.
    Sens dubte és i serà aquesta un dels atractius i finalitat de l’activitat en la qual he decidit estar immers durant el mes de Juliol.
    Des del primer capítol, comencem a conèixer al personatge principal, sens dubte embolicat en misteri i amb una història viscuda coneguda en alguns aspectes i oculta en uns altres que anirem descobrint pel que sembla en el transcurs de la lectura. Segurament en petites dosis.
    També descobrim la forma de vida del guerriller maqui, austera i nòmada. Aquest apartat m’ha despertat una certa curiositat i m’ha portat a la memòria la història de “La Pastora” i del recent descobriment de les restes del seu últim company Francisco Serrano, que finalment el mes de març passat va poder ser lliurat a la seva família i enterrat en Castellote (Terol).

  • Anna Almela Sirvent ha dit:

    Este matí anava pujant a l’Aljub de La Vilavella amb la BTT, de sobte una dona li ha dit a un senderista: què fas hui ací, no hauries d’estar aferressant? He parat i els he preguntat què era aferressar: calcular la quantitat de taronja que hi ha al camp, a ull. M’ha paregut meravellós que a La Plana Baixa encara estiguen vives eixes paraules, encara treballen aferrassadors. Que no sols siga ‘tierra de festivales’ i de corrupció urbanística.

  • PILAR ha dit:

    En aquests tres primers capítols en desperta curiositat la descripció del desplaçaments pels montes, un exemple… quan Ramón està anant cap al mas, des del camí a Xiva, el masover li indica: ” saltaràs del carro i te n’aniràs per la sendera que hi ha a la dreta. A dos quarts d’hora per la sendera està el mas..” .

    I com aquest hi ha més exemples. La pregunta seria per l’autor, si és invenció o s’ha trepitjat els indrets descrits per poder traslladar-los a la novel.la.

    • Vicent ha dit:

      Hola, Pilar,
      Contesto la teua pregunta sobre els indrets que apareixen en aquesta part de la novel·la. Són una recreació literària de referents reals. Això no vol dir exactament que que haja estat al lloc concret. Per exemple, el mas de la Cova és una invenció a partir d’un mas vist al Google Maps. Aquesta eina de realitat augmentada és molt útil en entorns urbans ja que et permet parlar amb precisió de llocs i de desplaçaments, si bé s’ha de combinar amb plànols o mapes d’època perquè fa 70 anys els pobles eren molt més menuts que ara. La millor eina que he trobat per fer això és el comparador cartogràfic de l’Institut Cartogràfic Valencià, que et permet acarar imatges aèries de 1956 amb les actuals (http://visor.gva.es/visor/index.html?idioma=va&TipVisor=comparador&extension=380066,4166317,1051130,4559101). En altres casos, com per exemple la cova on dormen els maquis mentre van canviant de lloc correspon a una cova real que hi ha a la Tenalla. Aquesta sí que he arribat a trepitjar-la. La imagianció a partir de fons documentals fa la resta.

      • PILAR ha dit:

        Gràcies per la resposta Vicent. Ja en parlem més si de cas el divendres 30 de juliol, però hauràs passat moltes hores mirant mapes ( ruta que fan els maquis, escenaris de Vinaròs, Vila Real, Castelló…)

  • HERMINI GARCIA I SEBASTIÀ ha dit:

    Bona nit, lectores i lectors.
    Estic gaudint de la lectura estiuenca de la novel·la de Vicent i, en aquests tres primers capítols, he de destacar dues qüestions que m’han interessat especialment. D’una banda, el vocabulari del valencià septentrional de frontera, amb mots arrelats al territori com “catxull”, que jo conec en la variant de “gatxull”, amb el mateix significat. I, d’una altra, la presència narrativa dels masovers com a les veritables víctimes de la lluita guerrillera amb la guàrdia civil, com molt bé apareix explicat al vídeo de la Pastora.
    Ara, restem a l’espera d’esdeveniments a Vinaròs, tot i que no tinc molt clar que la informació de Cinta, la Nena, siga d’absoluta confiança. Ja ho veurem…
    Ah!, m’ha sorprés també el cognom Baila, tot i que sé que és més o menys habitual a Vinaròs. Ja en parlarem amb l’autor més endavant.

    Salut i bona lectura!

  • Bàrbara Peris Gil ha dit:

    Encara vaig arreplegar el llibre ahir! 🙁
    Des que he començat a llegir-lo m’ha fascinat: la tensió, les històries subterànies de cada personatge i a cada moment, les petites al·lusions a la quotidianitat, que lluny de ser costumisme arqueològic enriquixen el text i recreen l’ambient de lèpoca, molt dur i molt distant de la quotidianitat actual, i sempre creïble.
    La construcció dels personatges, la presència de la violència i de la mort brutalment escueta i dura – com l’assassinat del moliner, …- , dins la vida que continua sense girar-se arrere a mirar, com en temps d’una maledicció bíblica. I una cosa extraordinària en una narració: la brisa, la llum, les olors, … explicits i evocats, que et fan estar en companyia dels personatges i entrar dins la història.
    He acabat els tres primers capítols, ara m’envaig amb Ramon Borrull cap a Vinaròs! 😉

    Per cert, m’agradaria dibuixar en un mapa la ruta que fa el protagonista en la seua aventura amb el maquis, des que ix de St. Mateu fins que hi torna. Algú m’ajuda?

  • Ana Almela ha dit:

    A vore la Marion Cotillard no té res a veure amb Manolita La Peladures, eixe corsé- sostenidor no es coneixia en la Espanya dels anys 40-50, ni en somnis. La cançó: el Tatuaje de la Piquer. M’imagine a Borrull després de fer-se varies cervesses pujant a l,escenari i cantant el Tatuaje i pensant en La Peladures , es pot ser romàntic i corrupte a la vegada.

  • Anna Almela Sirvent ha dit:

    Pedagògicament em pareix molt interessant la combinació de música i llibres, és com apropar el cor a la lectura, els sentiments a la intelectualitat. Em primer lloc sempre estarà el sentiment, el cor.

  • Hermini ha dit:

    En primer lloc, crec que el personatge de la Peladures es troba prou allunyat de l’estereotip de “femme fatale”: li falta mala llet i està abocada a l’estricta supervivència.
    En segon lloc, per ambientar musicalment la novel.la, triaria “la vie en rose” i “tatuaje”. I, potser en algun passatge tavernari, “Bujaraloz by night”, del gran Carles Santos.
    Fibalment, diria que al final d’aquesta segona part és interessant de llegir com es va perfilant el personatge sinistre de Llorenç.
    Salut i bona lectura!

  • PILAR ha dit:

    Jo tampoc li veig cap maldat a Manolita, la Peladures… és una supervivent. Ara, deu ni do, el Ramón …

  • Bàrbara Peris Gil ha dit:

    Manolita sobreviu com pot i pateix discriminacions i prejudicis. En algun lloc d’aquesta part de la novel·la o potser dels capítols posteriors (que ja he llegit) es fa referència a totes eixes condicions, quan es parla de la gent que viu fora vila. Ella no controla la seua vida ni molt menys manipula els altres. Segurament la seua bellesa no l’ha ajudada en res i ha cridat l’atenció per aprofitar-se’n i per provocar enveges i desitjos que ella no gestiona. No, no és ‘femme fatale’.
    I m’alegra que el seu passat de dona prostituida no s’haja romantitzat.
    En acabar la novel·la és un dels personatges en què he pensat com continuaria la seua vida i li he desitjant un futur un poc més amable. He pensat en un poema del Llibre de Meravelles d’Estellés, on després d’anys es creuen pel carrer dos antics amants, que ja no són aquells joves, que ja tenen una vida que ha anat endavant, amb família i fill, i que es saluden amb correcció, com si aquella passió d’un temps hagues sigut d’uns altres.
    Pel que fa a la música, vos propose també ‘Mi casita de papel’. Què vos sembla?

  • Bàrbara Peris Gil ha dit:

    He buscat el poema d’Estellés: ‘Vida, sinó’. vv. 26, ‘Potser no ens direm res – ¿Què ens hauríem de dir?-, … ‘. Ramon Borrull pot arribar a ser poeta?

  • Josep Messeguer-Carbó ha dit:

    Bon dia,
    Esteu fent comentaris molt interessants, i volia felicitar-vos.
    En relació amb el concepte de ‘femme fatale’ caldria revisar quins són els referents i deixar oberta a la consideració a diferents nivells. Al meu entendre Manolita és el personatge que pot ser, i també contribueix a què la novel·la seguisca avançant gràcies a les accions, als moviments i als gestos d’uns personatges que són el mecanisme per apropar-se a una ficció realista. Estic d’acord que és una supervivent perquè el món que se’ns relata és de supervivents. I, tal com indica Bàrbara, el passat de dona prostituta de Manolita es presenta com és, sense subterfugis, cosa que no fa més que contribuir a configurar aquesta ficció realista.
    Pel que fa a la música ambiental, en algun moment sento “Tatuaje” i també uns músics que intenten interpretar “Beguin the Beguine”. A partir de la proposta d’Hermini, potser també he sentit “Bujaraloz by night” de Carles Santos mentrestant Borrull va mirant per la finestra des de darrere de la cortina i s’enfila a voltar carrer a la recerca de l’encontre.
    Ara ja estim sumit en rellegir el final, així que vos animo a fer més comentaris i a seguir llegint!
    j.

  • joaquim Arnau ha dit:

    1.Lèxic:

    M’ha agradat la presència de lèxic molt genuí del nostre territori:
    -adjectius per tal de de definir el caràcter dels personatges (badocs, galifardeus, tòtil, atrotinat, baldada, astorat, rabassut, carraca, set sous),
    -verbs per a definir accions figurdes i no figurades (ammollar, posar fil a l’agulla, trafega, passar per l’adreçador, donar part, escolar-se, perdre punt, me’n vaig en una sarpada), per definir aspectes o sentiments (fa feredat, hi volien sucar, dentadura de rosegador, mirada matadora, li tremolen les cames, etc)
    -noms per definir espais i nomenar objectes (ràfal de la casa, setrill, mos de pa, gresol, fardell, abarques)

    -expresions no tan genuïnes que defineixen:
    els sentiements o expressions dels personatges (mirada de mel i fúria, li fuig la llum dels ulls, jugar-se les ferradures, cruixia el llit )
    els moments canviants del paisatge (el sol bada les pedres, gasa de llum, horitzó nocturn del migjorn, era un plaer entomar la brissa de la mar,;….encara lluent minvant del capvespre).

    2.Morfologia:
    Pregunto per què utilitzes tan formes verbals i pronominals pròpies del nostre dialecte (trotosí) (brindo-jo-, on guardo, lo cas és que, lo que podria passar,, de lo altre, natros), del català més oriental (quan hi pense-jo-, necessite-jo-, on guarde jo la clau, mosatros) i del català occidental (li apagui, passi, entri)

    3. Mostres un coneixement precís del territori i de l’ambient de postguerra a les nostres contrades: (defineixes molt bé quina classe de tipus eren els maquis i com vivien, l’estraperlo i els “xanxullos” com a formes típiques de corrupció de l’època, es espais urbans propis que ara han desaparegut (la “Fonda del dimoniet” on els nostres pares mos prometien que un dia hi aniriem a dinar, l’Hostal dels tres Reis, la pensió Roca, etc.

    4. Contingut
    Has lligat bé tots aquests ambients al servei d’una trama en la que un assessí és el personatge principal però també descrius bé altres personatges secundaris.
    Aquest era suposo l’objectiu principal de la novela que està molt ben escrita.
    He trobat a faltar una miqueta més d’acció i “suspense”, acostumats com estem a les noveles de sèrie negra.

  • Júlia Terol Torres ha dit:

    Vaig un poc en retràs (pel capítol 6), pero puc dir que estic xalant de valent. El fet de conèixer pràcticament totes les localitzacions fa viure el llibre d’una altra manera, més intensa.
    M’intento posar a la pell dels personatges i crec, que són persones molt fortes, acostumades a l’adversitat i com esteu dient alguns de vosaltres, uns supervivents. Què fariem nosaltres si no tinguerem per menjar? L’escenificació de l’hort de Peladures per exemple, he vist gent gran vivint en estes condicions i és, molt dur. Per exemple, la història de la Pastora, una persona intersexual a aquella època, era carn de canó.

    A mi la cançó que més m’ha agradat de la llista és la d’Obrint Pas, molts de nosaltres tenim gent que no va tornar, en el meu cas el meu revesiaio, alcalde republicà de Sant Mateu. Pot ser hi afegiria algun cant de batre o cançó tradicional, dedicats a tots aquells com Manuelet Segarra, treballaven la terra inclús en els moments més durs de la nostra història: https://www.youtube.com/watch?v=220Gx_b9zOk

  • Juan Pe ha dit:

    A) Ramon Borrull tornarà de nou a comptar amb un personatge femení per a aconseguir l’objectiu de trobar a Daniel Fabregat.
    Manolita exalta la passió en Ramon utilitzant les seues armes de dona fatal per a atrapar-ho en la seua xarxa, sent-li eficaç en el que ell precisa.

    B) “Begin the Beguine” i “Tatuaje” són temes que m’ambienten en aqueix Vinaròs decadent i pesquer, càlid i confús.

    C) La missió de Ramon Borrull va mostrant diverses línies que poden conduir a qualsevol situació inesperada. El més destacable el seu olfacte intuïtiu i l’anticipació als esdeveniments.

    En aquesta part de la lectura el transitar per Vinaròs provocant trobades, persecucions i visites a llocs decadents m’ha semblat interessant.

    Anem pel desenllaç final

  • Bàrbara Peris Gil ha dit:

    Ben trobada la implicació de les xarxes econòmiques – bancs – i dels seus peons, així com dels donadors de fe pública, tan importants per al règim, tan corruptes tots. També de l’accés als llocs de treball de l’administració de l’estat com a premi pels serveis prestats a la guerra.
    Després dels esdeveniments a l’oficina bancària, d’alta tensió, m’ha agradat que es tornara als fils de Manolita i dels maquis per arrodonir la narració.
    Del final, m’agradarà que ens explique l’autor si el tenia previst amb molta antelació, si se’n va plantejar d’altres, …
    I he de dir que m’he quedat amb ganes de saber alguna cosa de la història del seu pare, què va passar exactament per quedar degradat de notari a un agent d’asegurances tan particular. Potser no he sabut llegir entre línies?

  • PILAR ha dit:

    Ramon Borrull sembla un vividor al principi de la novel.la, però al final ens sorprèn per la seua fredor, pel poc valor que li dona a la vida , per no respectar cap norma… eixe humanisme que semblava que tenia quan veia a Manolita, desapareix de tot en els últims capítols.

  • Hermini ha dit:

    Bé, jo diria que el protagonista és un personatge essencialment pragmàtic en uns temps i un país que invitaven al delicte per a sobreviure. En una societat podrida i en un sistema corrupte fins al moll de l’os, els més espavilats o els d’estómec més fort suraven per damint la merda.
    Per cert, potser seria interessant de plantejar fins a quin punt, a dia d’avui, som encara hereus de tota aquella corrupció sistèmica i sistemàtica.
    Salut i bon estiu!

  • Juan Pe ha dit:

    En aquests últims capítols de la novel·la acabem per descobrir la veritable naturalesa de Ramon, un esperit salvatge que necessita de la violència i la intimidació per a sadollar el seu instint més animal. En la trobada amb Carlos confirmem a un Ramon egoista i sense escrúpols, escòria que només gaudeix alimentant-se d’uns altres tal com ell.

    Ramon podia acabar agradant al lector però el desenllaç final no porta a empatitzar amb ell. És un personatge marginal.

    Per a finalitzar comentar la presència femenina en la novel·la com a elements conductors per a solucionar incògnites.
    La Cinta donarà la ubicació de Daniel.
    La Manolita serà decisiva per a localitzar a Daniel.
    La Maria revelarà la veritable trama del tio Vicent.
    Paca la Barquera li donarà la resposta a Ramon de les seves últimes cerques, els diners perduts de Daniel i el final de la prostituta.

    Bona lectura i fins a la propera.

  • Josep Messeguer-Carbó ha dit:

    Ha estat tot un goig compartir la lectura amb tots vosaltres. Heu fet valoracions valuosíssimes i unes anàlisis ben aprofundides que han permés posar al descobert algunes de les claus del llibre. Ara, sense més, amb el Citroën, amb disposo a pujar les costes d’Ares per acompanyar-vos a l’encontre amb l’autor, de manera que acabarem d’arredonir aquesta lectura compartida tan plaent.
    Salut i lectura.

Vols fer-ne un comentari?