Joaquim Arnau, per contribuir des de la psicopedagogia a l’estudi i a l’avaluació dels programes educatius d’immersió lingüística i d’acollida d’alumnat nouvingut, i el projecte empresarial Olis Cuquello, de la Jana, per oferir oli d’oliva de qualitat i posar en valor el patrimoni arbori del Mastrat i de les Terres de l’Ebre, l’agricultura i l’etiquetatge en valencià, rebran els premis a la trajectòria

El jurat dels Premis Maestrat Viu ha considerat concedir el Premi Carles Salvador 2021 a Joaquim Arnau Querol pel valor social de la tasca científica que ha desenvolupat des de Barcelona i ha sabut incidir en la societat del Maestrat i valenciana en demostrar els beneficis de l’ensenyament-aprenentatge del català en els programes d’immersió i d’acollida de nouvinguts. El Premi Pere Labèrnia 2021 el rep l’empresa Olis Cuquello de la Jana per la producció d’un oli d’oliva de qualitat extra que té el valor afegit d’apostar pel patrimoni arbori i arquitectònic de la cruïlla catalana i valenciana i el seu entorn, pel conreu de la terra i per normalitzar el valencià en l’àmbit comercial.

En aquesta vuitena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció de Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Ramon Ferrer Navarro, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana, Federació d’Entitats per la Llengua; Lluís Gimeno Betí, premi d’honor a la trajectòria personal Maestrat Viu 2020; Andreu Carapuig Fibla, en representació de Canal 56, premi d’honor a la trajectòria col·lectiva 2020; i Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu. La presidenta de Maestrat Viu, Pilar Marès, va excusar l’assistència.

Joaquim Arnau Querol: la figura clau de la psicopedagogia que analitzà els processos d’ensenyament-aprenentatge per introduir el català com a segona llengua en el programes d’immersió lingüística i d’acollida

Joaquim Arnau Querol (Rossell, 1944) és doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, d’on és professor emèrit del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des de 2008 i emèrit des de 2013, adscrit a la Secció de Filosofia i Ciències Socials. També ha estat distingit com a professor doctor honoris causa per la Universitat de Vaasa (Finlàndia). La seua tasca investigadora s’ha dirigit principalment a l’avaluació de programes bilingües i de processos d’ensenyament-aprenentatge del català en els programes d’immersió i en els d’incorporació d’alumnat migrat, així com en la formació de professorat. A més, va ser distingit amb el 2n Premi d’Educació Josep Pallach pel llibre Escola i Contacte de Llengües (1980), i va ser el president de la II European Conference on Immersion Programmes (1996) i de l’Associació Catalana de l’Institut Europeu de Programes d’Immersió (2000-2004).

En la trajectòria acadèmica de Joaquim Arnau es diferencien tres etapes, que estan clarament relacionades amb els períodes històrics del català en l’àmbit educatiu durant el darrer terç del segle XX i les primeres dècades del XXI. En la primera etapa, emmarcada temporalment en el període franquista, la immediata transició i la incipient autonomia, amb la prohibició de la llengua catalana a les escoles, s’ocupa d’analitzar els programes adequats per aplicar l’ensenyament del català a partir d’experiències pilot en un context de minorització i diglòssia. Sobresurten els articles “Una experiencia de educación bilingüe en Cataluña” (1970), “Datos para un conocimiento del bilingüisme escolar en el municipio de Barcelona” (1975), que és la primera enquesta sociolingüística fiable realitzada a Catalunya, “Cataluña: influencia del contexto sociolingüístico y del modelo de la escuela en el dominio y uso de las lenguas” (1985), que és la primera avaluació realitzada a Europa sobre les competències lingüístiques i acadèmiques dels escolars catalanoparlants i castellanoparlants, en la qual es demostra que el domini del castellà no depèn del model d’escola i que els escolars catalanoparlants s’adapten a la llengua dels interlocutors castellanoparlants i abandonen el català, “Educación en la Segunda Lengua y Rendimiento Escolar: una revisión de la problemática general” (1985), i el llibre col·lectiuQuatre anys de català a l’escola(1983).

En la segona etapa, que es correspon amb el desplegament dels programes d’immersió a Catalunya durant la dècada dels noranta i dels primers dos mil, Joaquim Arnau estudia especialment els processos d’ensenyament-aprenentatge del català com a segona llengua en els programes d’immersió. Al mateix temps, emprén una tasca de divulgació en diverses llengües i comença a col·laborar amb diversos governs per aplicar-les, entre els quals figura el Govern Valencià. Entre els articles publicats en revistes i llibres d’aquest període destaquen “El feebackconversacional del profesor en un programa en L2” (1991), “Composición de descripciones: qué imitan los niños de los modelos literarios” (1993), “Teacher-Pupil CommunicationWhen Commencing Catalan Immersion Programs” (1994), “How Different Contexts Promote the Use of the Language in a Catalan Immersion Program: Instructional Implications (1995)”,“Differenze individuali nell’uso e n’ell’acquisizione dell’euskara in un programa d’immersione” (1996),“Pedagogical Approach, Context and Language in Early Catalan Immersion” (1998), “Aproximaciones pedagógicas a la enseñanza de la Segunda Lengua a través de las Matemàticas en la inmersión temprana” (1999), “L’approccio pedagogico nell’immersione precoce: effetti sull’apprendimento della lingua e dei ontenutti” (1999), “Catalan Immersion Teachers: Principles of Language Teaching” (2000) i “Immersion Teachers: reflecting on their roles” (2001).

I, en la tercera etapa, amb l’allau migratòria mundial, Joaquim Arnau reenfoca els estudis dels processos d’ensenyament i aprenentatge cap als alumnes nouvinguts que, com a conseqüència del procés de mundialització, ara procedeixen de cultures diferents. Les publicacions més destacables d’aquest període són “Avaluació inicial de les competències de L1 i de coneixement del principi alfabètic de l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu català” (2004), “El discurso profesora-alumnos en un aula de acogida de Secundaria” (2007), “Català com Segona Llengua: Innovació curricular en un programa per a adolescents immigrats a l’Ensenyament Secundari” (2007), La integració acadèmica i social dels alumnes nouvinguts a l’aula ordinària(2009), “Ensenyar Història en una aula ordinària amb alumnes immigrats: un projecte de formació de professors” (2011), “) “Teacher Training and Literacy Instruction and Academic Achievement in a Multilingual Classroom” (2013) i “La digitalización de textos y productos académicos en la educación primaria” (2014).

Joaquim Arnau també ha assessorat diverses institucions educatives. Amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha col·laborat des de la dècada dels setanta. A finals de la dècada dels noranta va aconsellar la Generalitat Valenciana, institució que publicà l’article “La incorporació de la Llengua del territori al sistema d’ensenyament: principis psicopedagògics, context i models organitzatius” (1989). A més, també va orientar el govern del Tirol del Sud (Itàlia) en ser designat membre de la Comissió per als treballs “d’incorporació de l’alemany, llengua vehicular de l’ensenyament” als centres educatius de la província (1997-1998), i el govern d’Estònia, en ser escollir pel Consell d’Europa per al desenvolupament dels criteris d’avaluació en el programa d’immersió a l’estonià per a la comunitat russa (2000).

Olis Cuquello: l’oli d’oliva verge monovarietal de qualitat, etiquetat en valencià i amb el valor afegit que retorna els beneficis sobre el territori a nivell patrimonial i social

Olis Cuquello és una empresa fundada a la Jana l’any 2013 per quatre socis amics amb l’objectiu de produir oli d’oliva verge monovarietal de qualitat i amb el valor afegit d’oferir un producte arrelat a un territori singularitzat pel patrimoni arbori que representen les oliveres mil·lenàries. Olis Cuquelló és un projecte empresarial amb exigència i rigor sostingut sobre el respecte al medi ambient, el tracte directe amb el consumidor, la protecció del patrimoni arquitectònic i arbori mil·lenari, l’aplicació de noves tècniques d’agricultura, la conservació de les varietats autòctones del Maestrat i l’etiquetatge en valencià.

La qualitat dels olis d’oliva extra ha estat un distintiu d’Olis Cuquello, que actualment ofereix cinc monovarietals: Canetera 100, Cuquello 100, Farga 100, Sevillenca 100 i Villalonga 100. Aquesta qualitat, però, va obligar l’empresa a renunciar a la primera collita, la de 2013, perquè no complia l’estàndard que s’havia fixat. La collita de 2014 propicia tres monovarietals: Farga 100, Cuquello 100 i Villalonga 100; i la de 2015, dos: Canetera 100 i Sevillenca 100. Amb els cinc productes estrela al mercat etiquetats en valencià, fa poc més de deu dies Olis Cuquello ha presentat el primer oli verge extra ecològic, anomenat Diferent, un nom que es justifica perquè és un OOVE ecològic elaborat a partir de la combinació de tres varietats, de les quals, la Villalonga és primerenca i el Llumet i la Morruda, tardanes; per tant, es tracta d’un producte nou que s’alluna conceptualment del que oferia l’empresa fins ara. La incorporació d’aquest nou producte ha exigit que una part de la producció passara de sostenible a ecològica l’any 2017, perquè calen tres anys de transició, i han hagut d’incorporar les oliveres de Juan Luis i de Mari Luz, que ja estaven produint en ecològic, perquè els minifundis dels quatre socis inicials no produïen oli suficient per a tota la demanda.

Olis Cuquello creix especialment a partir de 2016, quan inicia la campanya de promoció que la du a comercialitzar els olis monovarietals a molts indrets del País Valencià, especialment de l’àrea metropolitana de València, encara que també a Barcelona; l’any 2017 l’abast s’amplia fins al Japó. Aquesta campanya, sostinguda sobre els dissenys de Juan Carlos Palau, de Sant Jordi, és una aposta pels artistes i les empreses de la comarca. Un negoci, en conjunt, que diversifica les varietats d’olis i que també diversifica les vendes entre l’exportació al Japó, els comerços de proximitat ubicats en mercats, l’hostaleria o el consumidor que acudeix a la Jana, que pot participar de les activitats d’oleoturisme, com ara cates a l’aire lliure, vermuts entre oliveres mil·lenàries o tallers per aprendre a empeltar oliveres, que permeten donar a conèixer les oliveres mil·lenàries i el patrimoni arquitectònic i de la pedra en sec.

L’any 2018 Olis Cuquello va afegir entre els objectius una tasca social en col·laboració amb l’escola de persones amb autisme El Cau, de Castelló, a través de la qual totes els dijous els joves amb trastorn d’espectre autista viuen una experiència única que els permet progressar significativament en la qualitat de vida.

El producte d’excel·lència del Maestrat que ofereix Olis Cuquello ha sigut reconegut l’any 2020 en el concurs més important de l’Àsia, que se celebra al Japó, amb la medalla d’or per a l’oli monovarietal Canetera 100 i la medalla de plata per a la Villalonga 100. A més, recentment, a inicis de maig, Olis Cuquello ha tornat a guanyar un premi, el Proava d’olis valencians, amb el reconeixement que suposa tractant-se del panell de cata de la Generalitat Valenciana, un dels més exigents.

Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2021

Òscar Pérez Silvestre, la Plataforma No al Yellowstone Europeo (guardonats a la iniciativa anual), Joaquim Arnau Querol i Olis Cuquello (guardonats d’honor), rebran el guardó dels Premis Maestrat Viu en l’acte que tindrà lloc al Pla de Sant Pau d’Albocàsser el dia 29 de maig a les sis de la vesprada. Per a assistir a l’acte, o al sopar posterior, cal inscriure’s en el formulari publicat en el web www.maestratviu.org/. El sopar dels Premis Maestrat Viu tindrà lloc al Restaurant La Perdigana (Mas de Sant Pau s/n) i les reserves es podran fer fins dilluns 24 de maig.

Enguany també se celebrarà el mateix dia, però a les 17 h l’acte final del concurs de la Festa per la Llengua 2020-2021, que s’hauria hagut de celebrar a Albocàsser l’any passat i que es va postposar fins enguany. Per assistir-hi, també cal inscriure’s prèviament a un altre formulari del mateix web de Maestrat Viu.

editor

editor

Editor de Maestrat Viu

Vols fer-ne un comentari?