Maestrat Viu, col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura al Maestrat, fa expressió del seu condol a la família i al poble de Tortosa per la mort del lingüista Joan Beltran Cavaller, que ha tingut lloc avui 23 d’octubre de 2020. Joan Salvador Beltran Cavaller, nascut a Tortosa el 1933, va ser professor i coordinador dels cursos de reciclatge de català per a mestres a les Terres de l’Ebre durant anys i ha estat membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, reconeixement que havia assolit per la dedicació a la investigació sobre la llengua catalana, destacant els treballs sobre didàctica de la llengua, sintaxi i lexicografia, que són el llegat per prestigiar les solucions pròpies del tortosí, una proposta per cohesionar el territori i neutralitzar la pressió dels models de llengua difosos des de les capitals administratives, i també del castellà, idea en la qual va insistir en el discurs que va oferir en rebre el Premi d’honor Maestrat Viu 2019.

La primera de les publicacions de Joan Beltran fou L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre (1986), un treball dirigit a suggerir les solucions adequades en la configuració de la llengua comuna de l’àrea dialectal del tortosí. A inicis de la dècada del dos mil, amb el professor Josep Panisello i Chavarria (Tortosa 1928 – Barcelona 2006), enllestiria el manual Cruïlla. Curs de llengua (2002), un volum de vora nou-centes pàgines que treballa la fonètica, l’ortologia, l’ortografia, la morfologia, la sintaxi, les tècniques d’expressió, el lèxic, la sociologia de la llengua i la literatura comunes des d’un model de llengua tortosí. De dimensions similars és el volum de pràctica, Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció (2002), amb exercicis d’ampliació i de repàs que serveixen d’estímul per comprovar el domini de llengua adquirit.

L’obra més destacada de Joan S. Beltran és el Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal (2010). Es tracta d’un diccionari de dos volums, de vora cinc-centes pàgines cadascun, que aplega un repertori de paraules i expressions del tortosí que representen l’escàs 20% que no és d’ús general. Aquesta obra, coherent i de proposta lèxica sòlida, dona preferència als geosinònims de la varietat tortosina inclosos en els diccionaris normatius, de manera que és un exemple reeixit de com la variació dialectal troba l’encaix en la llengua de referència. Joan S. Beltran també es va enfrontar a qüestions sintàctiques complexes, tal com va fer  en el treball Les preposicions per i per a. Recapitulem… i afegim alguna cosa més (2014), en què partia novament de la riquesa de la llengua per atendre una descripció adequada.

Joan S. Beltran Cavaller, amb tots els reconeixements rebuts i des del País Valencià amb el Premi Carles Salvador a la trajectòria personal 2019 de Maestrat Viu, és avui una de les personalitat que ha treballat abnegàdament per seguir la tasca dels grans lingüistes de la llengua catalana en la tasca de normativitzar-la de manera eficient en les Terres de l’Ebre, els Ports i el Maestrat. Sit terra tibi levis.

editor

editor

Editor de Maestrat Viu

Vols fer-ne un comentari?