Pau Fabregat Beltra, president de Maestrat Viu, durant el seu discurs dels Premis Maestrat Viu 2020

Bon dia i bona hora a totes i a tots, guardonades i guardonats, familiars, membres del jurat dels Premis Maestrat Viu 2020, representants del municipalisme, representants d’entitats, d’institucions acadèmiques, amigues i amics, gràcies per acudir a la festa dels Premis Maestrat Viu. Maestrat Viu, Col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, vol donar les gràcies a totes les complicitats i voluntats que han fet possible bastir la setena edició dels Premis.

Ací ens trobem, en una de les capitals del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, en un lloc com les Escoles Velles, i a l’ombra del gegant Penyagolosa. Les muntanyes són déus, mites, tenen eixa força tel·lúrica que simbolitza l’extensió de la terra cap al cel i forgen el caràcter i la personalitat de la seua gent. Siguem benvingudes i benvinguts, per tant, al Maestrat de Penyagolosa!

Enguany celebrem el centenari de la publicació de Seidia, poema valencià del principi de la Reconquesta, de mossèn Joaquim Garcia Girona, i premiat als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València el 1919. Celebrem l’efemèride avui i ací per reivindicar davant les nostres institucions el llegat, la figura i l’obra de Garcia Girona, i al mateix temps retem homenatge a la cultura i la societat del Maestrat. Per això hem de donar l’enhorabona als premiats.

A Lluís Gimeno Betí, per tota una trajectòria dedicada a l’estudi i la divulgació del català, en la seua variant tortosina. Diuen que a la gent se la coneix per la seua obra, pels seus fets. Amb Lluís tot són certeses. Eres un amant del Maestrat i de la nostra llengua, i de tot això en dona fe la teua obra, els teus fets. Les teues contribucions passades i presents ens deixen un llegat que serà per sempre més un referent per a l’estudi de la nostra parla, i per això avui t’ho volem agrair amb este premi. Per tant, l’enhorabona, Lluís, per tota la teua dedicació vital al coneixement de la nostra llengua.

Al Canal 56, per la vostra contribució a normalitzar la llengua en una part del Maestrat i les Terres de l’Ebre. Sabem com són d’importants els mitjans de comunicació en la difusió d’un model de llengua fàcilment assimilable i identificable per a la gent de banda i banda del Sénia, i a més amb informació de proximitat i amb rigor periodístic. Sou un model de televisió comarcal, de la qual hauríem de tindre el dret de poder-la gaudir a tot el Maestrat, vertebrant així tot lo territori, perquè a dia d’avui per ser un territori normal ens calen mitjans de comunicació comarcal. L’enhorabona.

A Montse Vericat, per recuperar l’obra inèdita i pòstuma de l’Armando Vericat. Ell se’n va anar massa prompte. Ens va deixar en el moment més àlgid de la seua producció literària i amb un obra per acabar, El Príncep Daurat i la pedra sagrada. Per això, agafar tu el testimoni, descobrir l’obra, acabar-la amb el rigor necessari, replantejant-te constantment aspectes de l’obra des de la visió de l’Armando, el seu imaginari fantàstic, Tolkien,… Representa una feinada que només s’entén des de la teua estima personal i admiració. Pots estar enormement satisfeta. L’enhorabona.

A la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament d’Albocàsser. Perquè els premis Dona Coratge han de ser una voluntat clara i explícita de reconeixement de la feina de la dona rural, i han de ser un referent també en tot el País Valencià. Per als qui creiem en la justícia social, la lluita feminista és la nostra lluita. Si la societat ha arribat a les quotes i nivells de benestar actuals és sens dubte per moltes dones que han lluitat al llarg de la història silenciades pel patriarcat. Però cal anar més lluny, perquè malgrat tot, la desigualtat social i el sexisme encara existixen. Una societat igual i més justa serà una societat amb dones empoderades. I és ací on els premis juguen el seu paper promovent-ne l’autonomia i l’autoestima, a Albocàsser, al Maestrat, i al País Valencià. L’enhorabona.

Avui més que mai s’ha demostrat que la cultura és un valor positiu i una arma poderosa. Per això hem de reivindicar la cultura encara amb força, la cultura de la terra, de la llengua, de les arrels, la nostra cultura més pròpia. En temps de crisi social i sanitària, cal més cultura que mai, la cultura fa avançar la societat, ens fa créixer i ens fa més lliures. Invertim més en cultura perquè només serà la cultura qui ens salvarà com a societat.

Ja en clau Maestrat, vull aprofitar també este moment especial per anunciar-vos que els Ajuntaments de Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Albocàsser i la Serratella, en els seus respectius plens, van acordar adherir-se a la nostra proposta de comarcalització per al Maestrat. Una organització que preveu tres capitals (Atzeneta, Albocàsser i Sant Mateu) i una àrea metropolitana litoral. Novament els ajuntaments manifesten una voluntat comarcal que nosaltres ens encarregarem de transmetre i fer arribar on siga per tal que novament no caiga en l’oblit dels despatxos a València.

Més coses. Cal un verdader desenvolupament rural que centre l’acció en nosaltres com a subjecte; invertir en el territori, en els seus negocis, els seus productes, en la seua gent, en definitiva, és la millor fórmula contra tots els mals.

Sabem totes i tots que el nostre territori és des de fa temps objecte de projectes perillosos, per citar-ne alguns: el fracking, la MAT, abocadors, incineradores, mines, i ara tornem amb el pla eòlic. Projectes que volen especular amb el territori i també extraure els nostres recursos naturals. Es continua aprofundint en la visió extractivista i especuladora cap al territori. Guardem i fem guardar el territori, perquè Penyagolosa no ens ho perdonaria.

Vaig acabant, Maestrat Viu creu fermament en la justícia social a la comarca i en la llengua i la cultura com les eines fonamentals de cohesió social i de vertebració. Si penseu el mateix, sumeu-vos-hi per continuar creixent.

Cal agrair molt especialment a l’Ajuntament d’Atzeneta de Maestrat les enormes facilitats des del primer dia. Gràcies Santiago, gràcies a tot l’equip de govern, al Casal Popular, a la bona acollida que ens brinda la societat d’Atzeneta, i a la suma de voluntats i complicitats que ens han dut avui ací.

I també vull agrair a la Junta de Maestrat Viu el suport mutu, la paciència, la comprensió i sobretot el respecte i l’admiració que ens tenim totes i tots. Ens queden uns pocs mesos per renovar la Junta i és en este punt on faig una crida a la societat perquè reflexione per tal que s’implique en el col·lectiu si pensa que Maestrat Viu és un instrument útil, i així donar-li una llarga vida.

I res més. Només espero i desitjo que ho acabem de passar tots molt bé, gaudim de l’acte i ja ho sabeu, que teniu Maestrat Viu a la vostra disposició i al vostre servei. Moltes gràcies.

editor

editor

Editor de Maestrat Viu

Vols fer-ne un comentari?