CLUB DE LECTURA ELM 2020

Capítols finals

[25-30 de juliol]

Ja som als darrers capítols de la novel·la i es precipita el desenllaç de la trama narrativa. Els sospitosos van aclarint-se a mesura que l’Anna Recasens avança en la investigació i va aproximant-se al seu objectiu a partir dels raonaments al voltant del mòbil de l’assassinat.

20-30 i epíleg

L’aparició de Tomàs, mosso d’esquadra de Tortosa, que té una antiga relació amb l’Anna Recasens, és el moment en què la investigació comença a enfilar-se cap a la resolució, alhora que s’explicita el passat personal de la protagonista. La seua condició de policia també acaba aflorant en sospites i perquisicions de Jaume i Lledó.

El recurs a les investigacions que porten a terme de manera discreta els Mossos d’Esquadra, de la mà de Tomàs, resulten decisives per descartar sospitosos (Paco i Lledó) i això, juntament amb les troballes que fa la mateixa Anna per mitjà d’entrevistes i actuacions rocambolesques, condueix a descobrir l’assassí.

Platja de les Viudes, en primer terme. Foto: Las Provincias

El final de la novel·la queda travat a partir de diversos antecedents que tanquen el cercle de les diferents línies de la trama narrativa, tant pel que fa a la mateixa protagonista, al principal sospitós, Benjamí, com, sobretot, a l’assassí.

a) Hi ha algunes relacions entre personatges secundaris que només queden suggerides durant la novel·la i que en realitat, serveixen per explicar-ne l’actuació. Es tracta de la relació entre Roser i el seu germà Lluís, i de la relació entre Benjamí i el tinent de la Guàrdia Civil de Benicarló.

b) Com en tota bona novel·la policíaca, a El cas Peníscola hi ha elements d’anticipació del desenllaç repartits pels capítols precedents, que van creant el marc de referències que hi dona sentit i coherència narrativa.

c) Afegiu el vostre comentari aportant el vostre punt de vista sobre qualsevol dels aspectes anteriors. També podeu comentar què us ha semblat la novel·la en general i per què.

Capítols centrals

[19-24 de juliol]

Ens trobem en la part central de la novel·la, que sol contenir el nus de la trama narrativa. La protagonista, la inspectora de Mossos d’Esquadra Anna Recasens ja ha entrat en ambient en el context de la Peníscola en què porta a terme la seua investigació secreta. i comença a interactuar amb els coneguts que li poden aportar dades sobre el que vol esbrinar: l’assassí de Roser Moreno.

11 -20

Des del començament, la investigadora es val d’entrevistes i materials diversos per avançar en la seua recerca. Això li permet reflexionar sobre el mòbil de l’assassinat i sobre les persones possibles sospitoses.

Imatge del calendari 2011 protagonitzat per Mosses d’Esquadra. Foto: La Vanguardia

Ja des del capítol 9, amb la visita a L’Armari, comencen a aparèixer en la novel·la girs eròtics que marquen el to de la narració, molt en la línia de l’estil literari de l’autor. En certa manera, en aquests capítols, aquest erotisme creixent remet a la situació sentimental de la protagonista, que també necessita retrobar-se personalment. El punt àlgid d’aquesta progressió s’assoleix al capítol 19, quan Anna i Lledó ixen a sopar a Sant Carles de la Ràpita. Hi ha un moment en què apareix una referència ala pel·lícula Thelma & Louise, que anticipa la seua relació.

La transgressió eròtica es tradueix en escena delirant en el passatge de la presentació de Vocació ardent, que es tanca amb l’aparició de Tomàs, company d’Anna als Mossos d’Esquadra i alguna cosa més.

a) Quina opinió us mereixen els mètodes d’investigació de la inspectora Anna Recasens per investigar l’assassinat de Roser Moreno?

b) El tractament de l’erotisme i de la diversitat sexual que apareix a la novel·la serveix per incorporar-hi gruix narratiu per mitjà de subtrames que complementen el fil de l’acció.

c) Afegiu el vostre comentari al final d’aquesta pàgina amb els comentaris que us meresquen els dos punts anteriors.

Capítols inicials

[13-18 de juliol]

Iniciem la lectura d’el cas Peníscola de Manel Joan i Arinyó. Fins a la trobada del 31 de juliol a Rossell anirem publicant aproximadament cada setmana, tal com s’indica en els dies a continuació del títol, continguts d’actualització relacionats amb les parts de l’obra, que consta de 30 capítols sense títol precedits per una observació sobre la semblança entre realitat i ficció i un Dramatis personae que anuncia una bona colla de personatges. Un epíleg tanca el llibre.

Per raons pràctiques, hem dividit el llibre en tres parts, agrupant capítols de deu en deu. Tot i que això no coincideix necessàriament amb l’estructura novel·lística de plantejament, nus i desenllaç, permet una progressió regular durant el desenvolupament del club.

1 -10

El cas Peníscola és una novel·la singular en el sentit que pertany al gènere policíac i té lloc al municipi possiblement més urbanitzat del Maestrat, Peníscola, una destinació turística que a l’estiu assoleix una població considerable.

Carrer de Peníscola al 1995 en un reportatge de La 2

L’acció se situa cap al 2013, any que la novel·la va obtenir el Premi de Narrativa Vila de Puçol, i remet a divuit anys enrere (1995), quan va tenir lloc la mort violenta que investiga la protagonista, la inspectora de Mossos d’Esquadra Anna Recasens. Així doncs, ens trobem en un escenari poc habitual per a una novel·la d’aquest tipus, amb un personatge investigador que és policia però que no actua com a tal i que és dona.

Cristina Manresa, barcelonina de 41 anys, la primera dona comissària dels Mossos d’Esquadra (La Vanguardia 25/5/2012)

a) Què us fa pensar que pot haver empès l’autor a situar l’acció a Peníscola? Per què?

b) Coneixeu alguna altra detectiva, famosa o desconeguda, que protagonitze novel·les policíaques, o detectivesques o negres?

c) Afegiu el vostre comentari sobre aquesta part del llibre a partir del que hagueu llegit. Podeu fixar-vos en les preguntes anteriors i en les impressions que us ha causat la lectura en aquesta primera part del llibre.

Abans de començar

[6-12 de juliol]

Aquest club de lectura en línia forma part de l’Estiu Literari al Maestrat 2020 i està adreçat a les persones que s’hi han inscrit i a aquelles que, pel simple plaer de llegir, vulguen participar-hi lliurement.
En aquesta pàgina, publicarem les guies perquè aneu llegint El cas Peníscola fins al dia de la trobada amb l’autor, que tindrà lloc al Centre Cívic Molí Vell de Rossell l’1 d’agost, a partir de les 19.00 h. Totes les novetats del club de lectura s’aniran publicant a l’encapçalament d’aquesta pàgina, que també mostrarà les informacions relacionades amb el club, ordenades de més noves a més antigues.
La participació en el club de lectura en línia es concreta en els comentaris. Feu els vostres comentaris al final de la pàgina, on podreu seguir i contestar els de les altres persones participants.
Prepareu-vos per gaudir de la lectura.

Presentació

Per a apropar-vos al llibre, us suggerim que feu un cop d’ull als recursos que hi ha a continuació i que hem seleccionat per donar-vos a conèixer qui és l’autor i presentar-vos-en l’obra. Esperem que siguen del vostre gust.

L’autor: Manel Joan i Arinyó

Manel Joan i Arinyó (Cullera, 1956) és narrador i poeta, amb més de 30 obres publicades de diversos gèneres. Té vincles familiars al Maestrat. La seua extensa trajectòria literària inclou llibres de poesia, narrativa infantil, juvenil i per a adults. En aquest darrer apartat, ha publicat novel·la policíaca i eròtica. El cas Peníscola va guanyar el premi de narrativa Vila de Puçol de 2013 i va publicar-se el 2016 a l’editorial Onada de Benicarló. Va per la segona edició.

La novel·la El cas Peníscola

a) Visioneu aquest vídeo de l’autor en què us presenta expressament la seua novel·la.

b) Podeu llegir algunes de les crítiques que han parlat d’El guardià de les trufes des de la seua publicació:

c) Afegiu un comentari al final d’aquesta pàgina explicant quina idea us heu fet de la novel·la abans de començar a llegir-la.

editor

editor

Editor de Maestrat Viu

39 Comments

  • núria ha dit:

    Doncs haurem d´estar molt atentes a la lectura i les pistes que ens va donant la narració per tal de lligar caps..

  • Vicenta Loreto Bonmati Lopez ha dit:

    Bon dia!. Manel, gràcies per la presentació. Estic il·lusionada en llegir la teva novel·la i a estar molt atenta a les pistes.

  • Núria Morera Taus ha dit:

    És un llibre que enganxa des del principi i té girs inesperats que agraden. El llenguatge està cuidat i l’autor utilitza algunes expressions genuïnes que emociona llegir-les.

    • Berta ha dit:

      Expressions genuïnes i ja està… Tots els personatges parlen valencià, fins i tot la protagonista (barcelonina).

      • Núria Morera Taus ha dit:

        Cert! Falta versemblança en els diàlegs pel que fa a l’origen dels personatges, els de Barcelona parlen la mateixa varietat diatòpica que Lledó o Trini, per exemple.

  • joaquim Arnau ha dit:

    Joaquim Arnau

    Vaig per la pàgina 125 de la novel·la. M’agrada molt el llenguatge (en especial la forma de descriure la passió sexual i la presència del territori. només falta que el desenllaç siga interessant.

  • Ana ha dit:

    Jo també he començat el llibre. Qui serà l’assasí? No tinc ni idea. Moltes possibilitats, quasi tots són sospitosos. Una novel.la en Peníscola tindrà relació amb el Papa Lluna,no? o amb interessos immobiliaris, ja vorem.

  • Francesc ha dit:

    Jo encara no l’he començat. Demà acabaré les últimes pàgines d’Anna Karènina i ja tindré les mans lliures! També espere alguna relació amb el llegat del Papa Luna. Un llibre que vaig llegir fa poc l’acció del qual se situava en Penícola i Alcalà de Xivert tractava de sectes i ocultisme, però no crec que aquest siga el cas. Fins prompte!

  • Júlia ha dit:

    Bon dia! Moltes gràcies per la presentació, Manel. Jo encara no he començat a llegir la novel·la, però pense que l’acció es desenvolupa a Peníscola perquè potser sigui el poble on hagi estat assassinada la consogra de l’Anna Recasens? O d’on era originària? Bé, ja ho veurem.

    Salutacions!

  • Bàrbara Peris Gil ha dit:

    Jo ja he començat el llibre, de fet ja vaig més enllà del capítol 10. En va agradar molt el començament, amb l’assistència a aquell funeral. Crec que la trama del llibre és per mi el més interessant, en canvi no acabe de vore l’ambient, els diversos ambient que de segur hi són, de Peníscola. M’agradarà molt coneixer l’opinió dels qui la coneixen bé.

  • ana almela sirvent ha dit:

    Quan llig un llibre després sols recorde si m’ha agradat o no, no recorde l’argument. Per aixó he preguntat al grup de whats familiar sobre protagonistes femenines que siguen policies o inspectores, etc. M’han dit: Mrs Marpple (Agatha Cristie, la meua avia sempre llegia els seus llibres), VIrginia Chamorro de Lorenzo Silva, Lizbeth Salander , Nacy Drew, La trilogia de Baztán, Antonia Scott ‘La reina roja’. Moltes dones,eh?
    Per cert, quan comença el llibre Anna està deprimida no sols per que l’home l’ha deixada sino per la menopausa. Uhmmmm, les dones a la menopausa de deprimides res, ens sentim lliures i fortes.
    Francesc tinc moltes ganes de tornar a llegir Anna Karenina, recorde que em va sorprendre gratament.

    • Josep Meseguer ha dit:

      Veig que les aportacions seran ben sucoses. Ja n’estic aprenent moltíssim i només estem a mig camí…

    • Bàrbara Peris Gil ha dit:

      Coincidesc amb tu sobre el que dius sobre la menopausa.
      I trobe en general uns personatges que, a mi, em semblen construits amb tòpics, fins i tot grotescos, com la veïna xafardera, reprimida i lletja (peluda), el nan amb un gran sexe.
      Pel que fa a les descripcions físiques, hi ha una gran insistència amb els pits grans, però sense convertir-ho en descripcions sensuals, com si el fet del tamany ja fora suficient per aportar sensualitat.

  • Antonio Domínguez ha dit:

    És molt interessant. Estic enganxat a la lectura i me pareix molt interessant ple de misteri

  • Elena García ha dit:

    Bon dia,
    Acabe de començar la lectura del llibre i no puc deixar-lo. Aniré comentant les meues impressions.

  • Ana Vila ha dit:

    Hola a tots.

    Que el llibre estiga ambientat el Peníscola és un punt molt interessant per a mi. Peníscola és un poble meravellós que té molta màgia sobretot la part antiga.

    • Núria Morera Taus ha dit:

      Llàstima el servilisme absolut al turisme ( font de riquesa) d’aquesta població. Quan hi vaig, tinc ganes de fugir, és una sensació personalíssima.

  • Elionor Miravet Allepuz ha dit:

    Jo vaig llegir tot el llibre d’una tirada, m’ha agradat molt. Una lectura àgil i que vols acabar el llibre per a descobrir l’assassí. També destacar la sensibilitat del llibre en la temàtica femenina, m’ha paregut genial.

  • Berta ha dit:

    Una novel·la que enganxa, de lectura ràpida, ben ambientada, ben documentada… Ara bé, trobo a faltar que cada personatge utilitzO el seu dialecte en les diferents intervencions al llarg de l’obra. La inspectora Recasens és barcelonina, per què quan parla al llarg de la novel·la ho fa com si fora occidental i no oriental? Els personatges penisclans no parlen seguint el seu parlar, a l’igual com Lledó, que és vinarossenca, o Mercè, barcelonina també. Aquesta uniformitat lingüística occidental (valenciana concretament) emprada no m’acaba de fer el pes.

  • Josep Meseguer ha dit:

    Quina intriga més fantàstica: tot un camp de sospitosos, i sospitoses, obert… Ja veurem com acabarà això… Estic xalant moltíssim amb la lectura. Gràcies!

  • Núria Morera Taus ha dit:

    Cert! Falta versemblança en els diàlegs pel que fa a l’origen dels personatges, els de Barcelona parlen la mateixa varietat diatòpica que Lledó o Trini, per exemple.

  • Núria Morera Taus ha dit:

    En general m’ha agradat el tractament de les pulsions sexuals que tenen els personatges. Recordo l’escena en què la inspectora sap que el veí l’està observant mentre fa topless, a ella li agrada ser observada i no es retira. Xala amb la situació i el seu comportament li permetrà descobrir la reacció del voyer.
    És literatura per adults i no cal usar subterfugis per parlar d’aquests comportaments humans reprimits durant anys. La literatura ens permet ser lliures de pensament, és una de les seues missions.

    • Berta ha dit:

      Totalment d’acord, Núria. També cal destacar la personalitat d’Andreu, el carter, i la seua manera d’exposar-se i exhibir-se en públic, vivint la sexualitat lliurement, sense tabús, aliè i indiferent a les opinions de la gent que l’envolta. Ah! i sa mare, capficada perquè es case amb una dona (aquest pensament tan “antic” però, malauradament, actual i vigent). Aquest personatge m’ha agradat molt. Fan falta més persones així als nostres pobles 😉

  • Francesc ha dit:

    A mi també em sembla que la mare d’Andreu, tan clàssica, amb mentalitat de capellà, és un bon complement al personatge del seu fill. Tan diferents com són, tenen en comú que ambdós són molt acomboiadors i generosos. La mare no para de fer pastissos per a tohom i el fill, que va ser l’àmic més íntim de Roser, esdevé també el principal suport d’Anna durant la seua estada a Peníscola.
    Un personatge que m’ha agradat molt és el de Trini, perquè és dels personatges psicològicament més complexos. M’han fet molta gràcia els diàlegs que mantenia amb Anna, guardant aparentment les formes però dirigint-se l’una a l’altra unes pulles ben punyents.
    En la investigació que fa Anna d’amagat, l’autor va sembrant la sospita sobre pràcticament tots els personatges que envolten Anna. Fins i tot, sobre Andreu i Jaume. Al fil d’això, la relació que s’estableix entre Anna i Lledó assoleix una càrrega eròtica i psicològica molt intensa. Les dues estan passant per un moment vital relativament paregut, cosa que genera una complicitat entre elles. Però alhora, Lledó és una de les sospitoses del crim que investiga Anna. Tot això fa que l’afer que sorgeix entre les dues estiga tenyit de suspicàcies, manipulacions, malentesos… Aquesta barreja de forta atracció física i de reticència psicològica dona un to molt morbós a la relació.

    • Núria Morera Taus ha dit:

      Estic d’acord amb tu. La interrelació d’alguns personatges és molt suggeridora i m’han entusiasmat alguns dels diàlegs com ,per exemple, el d’Anna i Tomàs al Palleter (cap. 21) o com els diàlegs entre la protagonista i la “vampiressa”Lledó i amb Andreu Mut (que de mut té ben poc) al capítol 26. Si en el nostre dia a dia, tots parlàrem clar i sense embuts, potser seríem més feliços.

    • Bàrbara Peris Gil ha dit:

      Per mi també eixa afinitat i contrast alhora entre Anna i Lledó és el més interessant en la construcció dels personatges i potser de la nocel·la en general. En canvi, no estic d’acord amb tu pel que fa a Trini, un personatge que veig massa pla a causa de la negativitat de totes les característiques que hi apareixen.
      Sí que veig interessant la presència de l’abús a menors, de la seua extensió i de com queda invisibilitzat, present en el cas de la protagonista i en el cas del motiu del crim.
      També, la incomprensió i l’estigma social de les depressions, fins i tot en persones, en dones, que pateixen maltractament o abús, i que fins i tot en contextos se suposa que més sensibles com l’educatiu, deixen a la víctima sola.
      En el cas dels psiquiatra, tinc curiositat per saber si està basada en algun metge real de les comarques del Maestrat. 😉

  • JuanPe ha dit:

    Amb traductor Softcatalà en formes valencianes

    1 -10

    a) Què us fa pensar que pot haver empès l’autor a situar l’acció a Peníscola? Per què?

    Penís: òrgan copulador masculí
    Cola: COL·LOQUIAL•ESPANYA: Penis.

    b) Coneixeu alguna altra detectiva, famosa o desconeguda, que protagonitze novel·les policíaques, o detectivesques
    o negres?

    no m’agrada la novel·la negra, però el recorregut de detectiu d’Anna en la novel·la decreix en favor de descobrir
    la vertadera personalitat d’una dona de caràcter fort i dosi d’agressivitat incontrolada que fan que la trama es
    tibe a mesura que avancen els capítols.

    c) Afegiu el vostre comentari sobre aquesta part del llibre a partir del que hagueu llegit. Podeu fixar-vos en les
    preguntes anteriors i en les impressions que us ha causat la lectura en aquesta primera part del llibre.

    En aquesta part del llibre és d’agrair els recursos que utilitza l’autor per a incitar l’interés del lector a
    continuar amb el pròxim capítol. Xicotets parrafos finals en finalitzar cada capítol que serveixen d’ham.

    11 -20

    a) Quina opinió us mereixen els mètodes d’investigació de la inspectora Anna Recasens per investigar l’assassinat
    de Roser Moreno?

    L’autor va component tota una sèrie de recursos per a aconseguir portar a Anna a les possibles pistes sobre els
    sospitosos, afegint en cada capítol elements nous que van ajustant com a peces en un puzle amb una gran sorpresa
    final.

    b) El tractament de l’erotisme i de la diversitat sexual que apareix a la novel·la serveix per incorporar-hi gruix
    narratiu per mitjà de subtrames que complementen el fil de l’acció.

    El component sexual i les relacions de sexe entre els diferents personatges és el més potent de la novel·la.
    Interessant el tractament de totes les situacions que apareixen i les icones sexuals que es mostren, per a mi és el
    més cridaner i alhora fins i tot rebutjat per la transparència de l’autor.

    c) Afegiu el vostre comentari al final d’aquesta pàgina amb els comentaris que us meresquen els dos punts
    anteriors.

    Per a mi els personatges d’Anna i Roser són els més destacats per la seua enorme fortalesa i lluita d’interessos de
    totes dues a aconseguir la seua fi.

  • Ana Almela Sirvent ha dit:

    Hi ha una part que no me la crec. Quan Anna Recasens, novençana, enamorada del seu home, i amb una xiqueta menuda; participa en un trio amb dos mossos d’escuadra.No, home no!!!! No és el moment crec jo. Més endavant, quan la relació comença a ser avorrida podria ser, però a l’inici? Crec que m’estic fent major.

    • JuanPe ha dit:

      Sexe actiu totalment creible,
      Anna és una dona que gaudeix de la seua sexualitat sense complexos ni esteriotipos socials. Durant la lectura del llibre l’anem descobrint d’una forma natural i correctament normalitzada. És més, hi ha moments en què al lector li hauria agradat descobrir una contacte més potent amb Tomás en el seu retrobament i fins i tot amb el mateix Andreu.

  • JuanPe ha dit:

    Anna Recasens és un personatge que se’ns presenta com a víctima d’una recent ruptura matrimonial i que li comporta

    a passar moments depressius i d’angoixa perquè pel que sembla encara desitja estar al costat de Xavier.
    Tot lector s’ha posat de la seua part segurament, fins que es descobreix la vertadera personalitat d’Anna.
    Les seues relacions sexuals amb els seus companys i el seu propi caràcter dominant cap al seu espòs. El mateix

    Xavier es planteja a escriure una carta a Anna per por de dir-li a la cara que la deixa després de suportar dia a

    dia la càrrega moral de descobrir-la a la seua habitació.

    • Núria Morera Taus ha dit:

      La separació del matrimoni arriba en un moment vital complicat per a Anna, segurament si la decisió de separar-se s’haguera produït durant la descoberta de la infidelitat d’ella, no hauria estat tan traumàtic. La maduresa d’una dona és un període que pot generar certes frustracions. La societat ja no et té com un “ser desitjable”, ja no “interesses” i les dones filtrem massa bé aquestes pressions socials que ens condicionen. El personatge se’n refà ràpidament atés que es tracta d’una dona amb un fort caràcter i oberta a no deixar de gaudir de la vida i de les relacions humanes, el canvi d’aires i centrar el seu interés en la descoberta de la veritat del cas de Roser són bàsics. Em fa molta gràcia el tractament que fa l’autor dels antidepressius que pren Anna. Després de la trobada amb Tomàs al Palleter i de quasi acabar allitats, es pren un Trankimazin quan arriba a cas. Dels efectes que li provoca el producte només cal que ho rellegiu a les pàgines 147 i 148. Vaig riure molt.

  • JuanPe ha dit:

    20-30 i epíleg

    a) Hi ha algunes relacions entre personatges secundaris que només queden suggerides durant la novel·la i que en realitat, serveixen per explicar-ne l’actuació. Es tracta de la relació entre Roser i el seu germà Lluís, i de la relació entre Benjamí i el tinent de la Guàrdia Civil de Benicarló

    Una parella de personatges secundaris com Andreu i Jaume són d’allò més interessants ja que formen un eix conductor des d’on l’Anna va recorrent els possibles entramats de la investigació. Fins tenim un inoblidable moment etílic en què es converteixen en sospitosos amb el seu bidó de gasolina a les seues mans.

    La relació i vincle sentimental entre el Tomás i l’Anna on deixen caure que hauria d’haver sigut una mica més i que no va ser.

    La relació de Sergi i Lluís. complexa, fosca i finalment no resolta. Ho veiem en altres circumstàncies de la narració on es pressuposen unes certes pistes o línies d’investigació que després queden diluïdes. Un èxit per a l’autor que aconsegueix que no les necessitem ni les tirem a faltar.

    La relació Toni i Encarna, on la ficció literària et fa pensar que hi ha casos reals i el que sembla inexplicable per a uns, per a uns altres que ho viuen, es converteix en normalitat. VIOLÈNCIA DE GÈNERE

  • JuanPe ha dit:

    20-30 i epíleg

    b) Com en tota bona novel·la policíaca, a El cas Peníscola hi ha elements d’anticipació del desenllaç repartits
    pels capítols precedents, que van creant el marc de referències que hi dona sentit i coherència narrativa

    És cert.
    Crec que cal tindre una bona capacitat de memoritzar les diferents pistes que ofereix el narrador i que poden portar solament a descartar els possibles sospitosos que van presentant-se en els diferents capítols, perquè sens dubte, és difícil l’esbrinar amb anticipació al culpable del cas de l’assassinat de Roser.

    Ara bé és ben cert que hi ha una altra sèrie de pistes clares i contundents que el lector si que pot captar amb una certa facilitat i que tenen el seu “orgasme” o “mort petita” en el epíleg de la novel·la.

    Per a mi han sigut aquestes:

    “Pau va somiar que son pare havia mort enverinat. La criminal amb mamelles encabritades reia histèricament”
    “Paco amb una assegurança de vida envejable”
    “Què faig jo ací en companyia d’aquesta vampira?. Una vampira que no té por d’un jugador de rugbi encafrat. Una vampira que no té por de viure sola en una casa de camp. Una vampira que no dubtà a amistançarse amb un home casat que tenia la dona embarassada. Una vampira que ocupa un lloc d’honor en la meua llista de sospitosos”

  • Ana Vila ha dit:

    Ha estat sense dubtes un llibre meravellos que m’ha recordat els estius a Peniscola

  • Antonio Domínguez ha dit:

    El llibre és una meravella estic desitjant poder parlar amb l’autor per a preguntar els meus dubtes

  • JuanPe ha dit:

    20-30 i epíleg

    c) Afegiu el vostre comentari aportant el vostre punt de vista sobre qualsevol dels aspectes anteriors. També podeu comentar què us ha semblat la novel·la en general i per què.

    Hola, vull donar la meua opinió sobre alguns punts de la novel·la.

    Un d’ells és la utilització del llenguatge adaptant-lo a la ubicació on es desenvolupa la novel·la, les expressions que utilitza, els diàlegs dels personatges,la descripció de l’entorn, tot això dóna valor al territori. Per a mi és vàlid com l’autor utilitza el valencià en totes les converses dels personatges, una opció correcta si volem donar força a l’objectiu educatiu en la novel·la.

    També destacar la manera d’atraure l’atenció del lector. M’han semblat molt interessants els diferents hams que utilitza en finalitzar cada capítol, sens dubte amb un breu paràgraf aconsegueix mantindre l’expectació i provoca la continuïtat de la lectura. Un encert.

    Respecte a la trama destacar que és gratament sorprenent l’habilitat de l’autor per a introduir les diferents relacions sexuals. Proxenetes, prostitució, trios, masturbacions, provocacions del sexe, porno, relacions lèsbiques, homosexualitat, abusos a menors, violació. No sé com, però aconsegueix que s’acabe acceptant amb una certa normalitat tot aqueix embolcall que envolta a la trama de la novel·la.

    Per a acabar comentar-vos que Anna és ell principal i personatge preferit per mi. Acaba mostrant la seua cara oculta. La seua violència que sorgeix en diversos moments de la novel·la, l’atac a Benjamí, al escoces en una discoteca, a la mateixa Lledó i ha mantingut a Xavier durant tota la seua convivència en parella amb la por. És Brutal, salvatge com els senglars i les tintoreres que li ixen a la seua trobada. Lledó no aconsegueix fer-li ombra i sens dubte caurà als seus peus en el carnestoltes de Vinaròs.

  • JuanPe ha dit:

    Em queda una espina clavada en aquesta història que m’agradaria haver llegit. Un inquietant recorregut per la Serra d’Irta on haver desenvolupat un capítol potser de sexe, potser de persecució, potser de soledat i cerca interior.
    Sens dubte serà un dels llocs que visitaré pròximament a Peníscola pel seu gran atractiu natural i salvatge.

    https://www.peniscola.es/public/Attachment/2020/3/senderosirta.pdf

    ens veiem aviat

Vols fer-ne un comentari?