Crònica del Conta’M. Festival de contes al Maestrat, que va tindre lloc a Atzeneta del Maestrat els dies 19, 20 i 21 de juliol de 2019

Com les històries que contaven els narradors anònims de cada família a la vora del foc hivernal o a la fresca de la nit de l’estiu, les contalles han aturat el temps –entre la paraula i els silencis– durant els tres dies que Atzeneta del Maestrat ha acollit la primera edició del festival de contes Conta’M.

José Luis Guitiérrez ‘Guti’

Divendres una delícia va precedir una altra delícia. Tot començà amb un concert multitudinari que al voltant de les vuit del vespre aplegà vora tres-centes persones disposades a escoltar la música de banda en combinació amb les històries de viva veu: Schéhérazade, la suit simfònica en quatre moviments de Nicolai Rimski-Kórsakov basada en escenes de Les mil i una nits interpretada per la Banda Municipal de Castelló, acompanyada pel jove violinista Pau Fogàs Lomas i dirigida pel jove Marcel Ortega Martí, en maridatge amb les històries dels tres narradors del festival, Almudena Francés, José Luis Gutiérrez Guti i Felip Kervarec, intercalades en cada moviment, com a tast del que seria el Conta’M. En realitat, però, el festival començà de bon matí amb una altra activitat interdisciplinar, quan, entre els docents inscrits a la jornada “Conta’M el conte a l’aula”, els narradors repensaren el conte per a l’àmbit de l’ensenyament en quatre tallers que abordaren les estratègies per contar, les eines per recollir, les il·lustracions per reforçar les publicacions i les dinàmiques de treball per potenciar l’aprenentatge del lèxic que vehiculen els contes.

Banda Municipal de Castelló de la Plana, a la Plaça d’Atzeneta del Maestrat, amb l’ermita de Sant Roc de fons
Docents assistents a la jornada pedagògica ‘Conta’m a l’aula’

Després de sopar la gent es concentrava a la plaça on està el peiró, davant l’ermita de Loreto, una edificació humil i encantadora del mil sis-cents que va servir de teló de fons a la narradora Almudena Francés, on vora dues-centes persones s’encisaren amb la història “El vetlatori de Batiste”, la d’aquell home de Penàguila nascut l’any 1920 a qui les circumstàncies i les misèries van dur a ser personatge de conte, perfectament plasmat gràcies a una velocitat de narració trescada, amb arrancades i pauses precises alternades amb plors i músiques. Seguit seguit, els darrers compassos de la nit els posaren la dolcesa de les lletres i la intensitat dels ritmes de la cantautora Xiomara Abello, que aglutinà al carrer del Maestrat el darrer centenar d’espectadors.

Almudena Francés
Xiomara Abello

Dissabte, encapçalats per l’alcalde de la localitat Santiago Agustina, que explicà l’origen del paragentilici dels atzenetins –albarduscos–, durant vora cinc hores, vint-i-un narradors se succeïren dalt de l’escenari instal·lat a la Placeta.[1]En paral·lel, onze il·lustradors estamparen les imatges que els suggeriren aquelles històries que s’escoltaven.[2]Mentrestant, al carrer de la Puríssima, les nou parades de la Fireta del Conte van proveir els lectors d’Atzeneta del Maestrat de llibres i publicacions d’històries.[3]A les dotze de migdia, a ple sol, el centenar d’assistents eixiren des de la porta de l’església i recorregueren les ombres del poble a toc de gaita i tabal per escoltar, en espais singulars, les històries dels narradors del festival. Avançada la vesprada, davall l’ombra dels pins de l’Antic Convent, Felip Kervarec congregà més d’una setantena d’infants –amb els adults més de dues-centes persones– i creà una entesa magistral, de manera que les històries de la rateta Giberta triomfaren enmig de maletes i de banderoles amb un ritme seré i impertorbable durant vora hora i mitja que s’allargà la sessió. A sol post, les porxades de l’ermita de Sant Gregori, una construcció d’inicis del mil set-cents contigua al cementeri, acollia els dos centenars bons d’espectadors que s’agombolaren per escoltar José Luis Gutiérrez Guti. Les paraules del narrador respectaven els silencis i la variant lingüística dels vells savis que li havien explicat aquelles històries, succeïts que anaven i venien de Zamora a Portugal per la vora del Duero. Les riallades dels assistents apagaren intermitentment les paraules i els silencis al llarg de les dues hores llargues que l’oratòria popular de qualitat suprema permetia combregar de sentiments que poques vegades estan a l’abast.

La Marató de Contes
Felip Kervarec
Públic familiar en una sessió per la vesprada
La Fireta del Conte
Detall d’obra realitzada en la Marató d’Il·lustració

Diumenge, la narradora Almudena Francés, ara per a públic familiar amb la sessió “La casa de Carmeta”, als oms del Carril, comptà amb una cinquantena de criatures que seguiren atentes els detalls de la història. Quasi en paral·lel, a la Casa de Cultura, Joan Montañés Xipell i Ferran Sanchis examinaren davant les trenta persones del públic les històries orals i les dificultats per transcriure-les, al torn que una veïna s’oferia per explicar, per primera vegada en públic, la història de la princesa de Baviera. En acabant, una visita guiada va conduir els presents de l’església parroquial, i el campanar, a la muralla, la presó, i els carrers i barrancs que expliquen la història de l’amfitriona Atzeneta del Maestrat, ara encara més llarga i no tan estreta.

El Conta’M el clausuraven cinquanta persones dinant productes de la terra, una delícia gastronòmica que se sumava a la delícia de paraula justa tastada durant les tres jornades. Atzeneta havia assaborit el primer festival de contes al Maestrat. Ara tocava descansar perquè l’Ajuntament d’Atzeneta del Maestrat havia treballat molt, i molt havia treballat el Casal Popular d’Atzeneta, i també tots aquells voluntaris que havien ajudat perquè tot estiguera a punt. I tot va estar a punt! Gràcies al poble! I al públic! Una comunió de gustos gràcies a la qual el Conta’M ha estat una delícia, una d’aquelles que s’assaboreix poques vegades a la vida, però que si viatgem una mica podrem repetir, perquè el festival es desplaçarà l’any 2020 a Càlig. Avui la cuina del Conta’M, amb una olla plena de bons sabors, apila les millors idees perquè d’ací un any el temps es torne a aturar per assaborir silencis i paraules.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

[1]Participaren Paula Garcia Bertran, Neus Barberà Bellés, Jaume Gil Saura, Marc Donate, Violeta Tena, Luisa Viñas, Nel·lo Navarro, Trinitat Moliner, Jimmy Hop, Aina Farias, El Gran Jordiet, Zaira, Sílvia Colomer, Andrea Ferreres (Grup la Deriva), Neus Pons (Grup la Deriva), Iban Asensio Abella, Eva Andújar, Anna Merino Mir, Manel Ollé i Rubén Navarro.

[2]ParticiparenVerònica Fabregat, Enric Redón, Marina Romero, Alberto Velasco, José Caño, Nicolás Caño, Clara Moliner, Jana Pérez Payá, Aniel Ruiz Vilches, Jesús Soto i Amparo Primo.

[3]Participaren les editorials Edicions Bromera (Alzira), Onada Edicions (Benicarló), Andana Editorial (Algemesí), el Grup la Deriva (Terres de l’Ebre), Trencatimons Editors (la Vall d’Uixó) i Babi Di-bú, i les llibreries Abacus (Castelló), Noviembre (Benicàssim) i Rincón de los Duendes (Castelló).

editor

editor

Editor de Maestrat Viu

Vols fer-ne un comentari?