CLUB DE LECTURA ELM 2019

Vent de ponent… / Primavera

[15-21 de juliol]

Iniciem la lectura de la novel·la El guardià de les trufes de Fèlix Edo. Fins a la trobada del divendres 2 d’agost a Benassal, anirem publicant cada setmana continguts d’actualització relacionat amb les parts en què s’estructura l’obra, que consta d’un preàmbul i un epíleg amb noms de vents: “Vent de ponent…” i “…vent de mestral”, que emmarquen quatre capítol amb noms de les estacions de l’any.

Aquesta setmana dedicarem atenció al preàmbul i al capítol “Primavera”. La propera, als capítols “Estiu” i “Tardor” i la setmana prèvia a la trobada amb l’autor, al capítol “Hivern” i a l’epíleg. Això no obstant, no cal seguir aquest ordre. La lectura és oberta i cadascú a de llegir al seu ritme segon li abellisca.

Vent de ponent…

Abans del text mateix, el llibre s’inicia amb la dedicatòria de l’autor als seus pares, de qui diu “que provenen, literalment, d’un altre món”; i amb una cita d’El quadern gris de Josep Pla centrada en el paper del pa en l’alimentació als masos durant el segle XX.

L’escriptor Josep Pla, al seu mas de Llofriu.

Primavera

Un element en comú al preàmbul “Vent de ponent…” i el capítol “Primavera” és que hi apareixen personatges anònims. Al preàmbul, avi i net fan unes faenes amb basos d’abelles. Al capítol, un sol personatge que sembla fugir de la Guerra Civil, segueix un itinerari incert. Balaguer és l’única referència geogràfica clara en un text marcat per la sensació d’irrealitat.

Imatge del programa Trinxeres dedicat a la Batalla de Balaguer.

En aquesta part de la novel·la, el text va canviant el tipus de lletra a cursiva quan és el mateix personatge protagonista qui amb la seua veu interior rememora les vivències que ha tingut al camp de batalla, de manera que durant la lectura hi ha diversos flash-back i van apareixent retalls del que li va passar al front mentre segueix el seu periple de tornada a casa.

a) Quin itinerari geogràfic imagineu que segueix el personatge en el seu periple de retorn al mas?

b) Com descriuríeu l’actitud manté el personatge respecte del que li passa al llarg del capítol?

c) Esteu d’acord que el personatge, de qui sabem el nom a partir de la pàgina 38, quan creua el “gran riu”, se’ns torna més humà a mesura que avança la lectura?

d) Afegiu el vostre comentari sobre aquesta part del llibre a partir del que hagueu llegit. Podeu fixar-vos en les preguntes anteriors o en el contingut del vídeo sobre la Batalla de Balaguer.

Abans de començar

[8-14 de juliol]

Aquest club de lectura en línia forma part de l’Estiu Literari al Maestrat 2019 i està adreçat a les persones que s’hi han inscrit i a aquelles que, pel simple plaer de llegir, vulguen participar-hi lliurement.
En aquesta pàgina, publicarem les guies perquè aneu llegint El guardià de les trufes fins al dia de la trobada amb l’autor, que tindrà lloc a la Fundació Carles Salvador de Benassal el 2 d’agost, a partir de les 19.30 h. Totes les novetats del club de lectura s’aniran publicant a l’encapçalament d’aquesta pàgina, que també mostrarà les informacions relacionades amb el club, ordenades de més noves a més antigues.
La participació en el club de lectura en línia es concreta en els comentaris. Feu els vostres comentaris al final de la pàgina, on podreu seguir i contestar els de les altres persones participants.
Prepareu-vos per gaudir de la lectura.

Presentació

Per a apropar-vos al llibre, us suggerim que feu un cop d’ull als recursos que hi ha a continuació i que hem seleccionat per donar-vos a conèixer qui és l’autor i presentar-vos la seua obra. Esperem que siguen del vostre gust.

L’autor: Fèlix Edo

Clubs de lectura anteriors

Fèlix Edo Tena és professor d’institut. És de Vilafranca (Els Ports), i viu a Roquetes (Baix Ebre). Publica articles sobre música i literatura en diverses revistes com ara Núvol, Serra d’Or i La Llança. El guardià de les trufes és la seua primera novel·la, publicada per Edicions Barcino el 2016, en la col·lecció Museu Vida Rural.

La novel·la El guardià de les trufes

a) Visioneu aquest vídeo del programa Tens un racó dalt del món, en què l’autor parla amb Jesús M. Tibau sobre El guardià de les trufes.

b) Podeu llegir algunes de les crítiques que han parlat d’El guardià de les trufes des de la seua publicació:

c) Afegiu un comentari al final d’aquesta pàgina explicant quina idea us heu fet de la novel·la abans de començar a llegir-la.

12 Comments

  • Merxe Martínez ha dit:

    Comentari sobre El guardià de les trufes
    Dona la sensació q la novel.la serà densa en descripcions dels paisatges típics de les comarques del Maestrat i Els Ports, paisatges de potens cims i cingles que vessen sobre rambles imponents. Admire aquestes terres muntanyenques d’interior, tacades de masos, ara abandonats, habitats encara no fa molt per gent de caràcter dur, essencialment supervivent i que contitueixen part fonamental de la nostra història. La literatura pot, amb obres com aquesta, fer un treball de recuperació de costums i arrels, del passat de la gent dels nostres pobles per tradició transmés oralment, perquè no es perden de la nostra memòria col.lectiva. Segur que gaudirem d’aquesta lectura.

  • María Pilar Roca Roig ha dit:

    Hola, sóc Pilar, sóc de Benassal i és la primera vegada que participo en Estiu Literari, no m’havia assabentat dels dos Estius anteriors i em pareix una idea molt refrescant! L’ enhorabona als organitzadors!
    Bé, abans d’entrar en aquesta pàgina del club, quan només coneixia el títol del llibre, vaig pensar que seria una novel·la sobre la nostra terra, on tan important és ara el negoci de la trufa. I vaig pensar que tal volta seria sobre algún misteri…, i em vaig imaginar que el temps seria el present. Després vaig vore el vídeo i vaig llegir les crítiques i ja vaig vore que anava a ser una novel·la que em portaria al món del qual la meua àvia, masovera, tantes històries ens havia contat de menuts a la vora del foc. M’he posat a llegir-la amb emoció. Tot em resulta proper i familiar i la manera en què Fèlix escriu és excel·lent. Un plaer.

    • Moltes gràcies, María Pilar. Aquesta és la tercera edició de l’ELM i esperem acomplir les expectatives. Som un grup de gent que estimem la literatura i mirem de recuperar i potenciar els valors literaris del Maestrat. I també recuperar i posar en valor la memòria dels qui ens han precedit, per entendre i valorar per què som com som. Si sabem d’on venim segurament podrem fer-nos una idea d’on anem, i on volem anar en realitat.
      De segur que la lectura d”El guardià de les trufes’ la trobaràs molt familiar. Per això mateix, t’animem a fer les teues aportacions en forma de comentaris.

  • Araceli ha dit:

    Companys,
    hi ha material més que suficient perquè ens fem una bona idea del que és El guardià de fes trufes, tot ell molt encenrtat perquè ens ajuda a fer-nos una idea molt clara del que llegirem. En realitat vaig llegir aquesta obra fa uns anys, en el moment que va ser publicada. Aleshores no tenia tanta informació com ara, és clar, però acabava de llegir La sega i vaig imaginar que seria un llibre d’eixe estil, en un escenari proper. Tan sols per això ja em van entrar ganes de llegir-lo, perquè ens situa en una època propera en la qual passaren moltes coses, i perquè l’acció ocòrre en un mas enimg de la muntanya, vida de la qual he sentit parlar tant als meus avis, fins i tot als meus pares. I m’agrada que em continuen contant així, de primera mà, com era aquella vida tan autèntica.

  • Vaig entrar en contacte per primera vegada amb el món dels masovers quan vaig ser destinat a l’IES Els Ports de Morella durant quatre anys de la meua vida. Malgrat tindre alumnes que vivien en els masos era bastant difícil penetrar en el seu món del dia a dia i de la vida quotidiana en ells. Les lectures i activitats de l’Estiu Literari em semblaven interessants per a tornar a la zona i aprofundir en el que no vaig poder en el seu moment, a més del gaudi literari en si. Això busque en aquesta novel·la que ara comence a llegir.

    Una salutació a tots els participants en l’Estiu Literari.

  • Beatriz Garriga ha dit:

    Després de llegir els recursos plantejats per tal de fer un tastet del que ens anem a trobar, m’espero enfrontar a una novel·la de ritme tranquil i biològic. Amb això vull dir que els rellotges no importen. S’escolta la natura, es viu al ritme de les collites i els animals. Crec que la història serà poc extraordinària en el millor sentit de les paraules: serà una història cent mil vegades viscuda, sentida, patida. Serà, per tant, autèntica i creïble.
    També espero descobrir una part absolutament oblidada de la història d’un moment històric estudiat des de molts aspectes, però no des d’aquest: el del món (més) rural. Espero retrobar-me amb coneixements i savieses antigues i gairebé perdudes. I quan això em passa solc agrair a l’univers que hi haja encara gent jove que no només s’interessa per elles, sinó que, a més, les transmet. I envejo no tindre aquesta mateixa empenta, perquè els meus avis també eren del camp i també van ser oblidats.

  • francisco fernández jurado ha dit:

    La història que conta “El guardià de les trufes” està situada en un context històric i social que va marcar un abans i un després en el desenvolupament de la societat espanyola, la guerra civil. Els masovers de les terres del Maestrat, representants d’un estil de vida caracteritzat per les relacions socials condicionades per la distància amb els vehins i els nuclis de población, i la subsistència lligada al sector primari de l’economia, també es veuen afectats pels esdeveniments històrics d’aquest període.
    Per les crítiques literàries i l’entrevista amb l’autor, el llibre sembla bastant interessant.

  • ana ha dit:

    Fèlix, sempre que dirigim la mirada cap el món rural ho fem amb nostàlgia. Nostàlgia perquè estem vivint en un món que canvia tan ràpid que ens olvidem de les 4 coses que hem de tindre clares en esta vida i que mai haurien de canviar. Jo vaig tindre la sort de treballar a l,escola llar de Benassal fa uns 30 anys, allí es quedaven a dormir els xiquets masovers que vivien lluny del poble. Respecte al vocabulari:Per què es diu rusc i no baso? El meu home és abeller i sempre diu baso

  • ana ha dit:

    Surt de Balaguer, creua Lleida i arriba al riu Ebre. El riu que sempre corre, passe el que passe als essers humans, em recorda molt al budisme i a Sidharta. Leovigild es va fent més humà perquè s,apropa a casa.

  • ana ha dit:

    Pag. 14 ‘l,home va deixar aquelles terres altes on convivien en estranya harmonia els guardians del firmament i els murmuris del subsòl’ M,agraden aquestes línies, em fa pensar en un món on l,individu té un lloc a l,univers.

  • Araceli ha dit:

    Sí, el protagonista d’aquesta primera part baixa de Catalunya i torna cap a casa, cap al seu mas a Benassal. En tot moment manté una actitud coratjosa, fins i tot quan li auguren la seua mort, ell continua endavant fent front a tot perill i sense abandonar les fortes ganes de tornar a casa a retrobar-se amb la seua gent. En cap moment pensa realment en la possibilitat de no arribar, i si ho pensa, em sembla que no s’ho acaba de creure. Sap el perill en què es troba, però està convençut que ho superarà. Aquest pensament ferm l’ajuda a continuar.
    Es va fent més humà, com bé diu Ana, perquè està ja molt prop de casa.

  • francisco fernández jurado ha dit:

    M’agrada la manera en què Félix descriu les penalitats que Leovigild pateix en la seua deserció i retorn a Benassal. Amb senzilles pinzellades ens mostra el seu interior (desig de veure la família, experiències traumàtiques viscudes al front, anyorança per una vida tranquil·la allunyada de la crua realitat) i el paisatge d’un païs destruït per la guerra, amb famílies destroçades i pobles inhabitables on nomès hi queden unes poques cases en peu.
    El trajecte que segueix el personatge és tant físic com interior: una escapada de l’horror viscut i un camí de retrobada amb ell mateix. El “gran riu” simbòlicament representa el punt d’inflexió del seu viatge. Ell es torna més humà perquè sent que la meta no està lluny, el desig d’arribar és més fort que la prudència i solitud que han caracteritzat la seua fugida del front.

Vols fer-ne un comentari?