Bon dia i bona hora a totes i a tots, guardonats, familiars, membres del jurat dels Premis Maestrat Viu 2019, representants del municipalisme, representants d’entitats, d’institucions acadèmiques, amigues i amics, gràcies per acudir a la festa dels Premis Maestrat Viu.

Maestrat Viu, Col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, vol donar les gràcies a totes les complicitats i voluntats que han fet possible bastir la Sisena Edició dels Premis.

Ací ens trobem, a Vinaròs, a la plaça Parroquial, a pocs metres en línia recta de la nostra mar, la mar Mediterrània. La mar, que com la llengua, agermana tots els territoris de parla catalana. De fet, no entendríem la nostra llengua sense la vinculació històrica amb la nostra mar. El nostre caràcter, el del Maestrat, també és el reflex de la nostra mediterraneïtat.

Vídeo complet dels Premis Maestrat Viu. És una gravació de Canal 56. El discurs del president el podeu trobar entre el minut 12 i el minut 26.
Pau Fabregat Beltran, president de Maestrat Viu, emet el discurs dels Premis Maestrat Viu 2019

Els premis sempre són el reflex de la societat del Maestrat. Una comarca que vol existir i que des de la voluntat de cada u dels seus individus suma per la cultura. Per això, ara i ací toca donar l’enhorabona als premiats!

A Joan Salvador Beltran Cavaller, per tota una trajectòria dedicada a l’estudi i la divulgació del català, per persistir al llarg de tota la vida i fer aportacions des del parlar tortosí per a la llengua comuna. Perquè som molts els que encara creiem fermament en un model lingüístic policèntric que supere les propostes des de València i Barcelona. El tortosí és la llengua que parlem al Maestrat, des del meu poble, Vilanova d’Alcolea, i de la qual ens hem de sentir orgullosos sempre. Perquè som terra de cruïlla, perifèries administratives, però centralitats culturals, lingüístiques i geogràfiques! Insistim i persistim en el missatge: reivindiquem la centralitat que ens correspon! Per tant, l’enhorabona Joan per tota la teua dedicació vital al coneixement de la nostra llengua!

A la Comissió Cultural de Persones Crítiques amb Iniciativa d’Atzeneta del Maestrat, perquè senzillament heu transformat el panorama cultural a Atzeneta! Fa anys que ens coneixem i fa vertigen segurament girar la vista enrere i veure tot el que heu fet.     Eixa feina de base, de picar pedra, de fer com les formiguetes, la coneixeu bé. Sou un exemple pel que fa a l’activisme i la dinamització cultural. Autogestió, assemblearisme, feminisme, interculturalitat, llengua, comarca, reivindicació, Penyagolosa, Maestrat, Països Catalans, són la fórmula d’èxit de la vostra gestió en el col·lectiu. Amb total sinceritat, ja voldria jo un Casal a totes i cada una de les viles del Maestrat, però com totes i tots vosaltres sou únics i irrepetibles, l’únic que podem fer és agrair-vos la feina que feu i que continueu fent-la una llarga vida. L’enhorabona!

A Carles Mir Pegueroles, perquè ens representes la passió per la terra i les arrels, l’etnobotànica, l’estima per recollir la saviesa aplicada al coneixement de les plantes i fer que pervisca. La cultura popular és un bé d’interés molt sensible, matèria delicada moltes vegades oblidada per les nostres institucions. I és ahí on no arriba la iniciativa governamental on sí que arriba l’interés de persones, que com tu, i despertades per eixa curiositat dels infants, investiguen i dediquen la vida sencera a allò que més els apassiona. Salvant les distàncies, sé, i esta és la bona notícia, que encara tens un llarg recorregut, i que, si t’ho proposes, superaràs el mestre Joan Pellicer. El treball d’etnobotànica de les Coves de Vinromà pel qual se’t guardona és una mostra d’eixa dedicació i amor. L’enhorabona!

A la Coordinadora d’Entitats Culturals del Maestrat. Perquè la unió fa la força. Perquè sempre insistiré en la frase: teixir xarxes, bastir ponts, construir complicitats. Això tan senzill, i que al mateix temps costa tant de fer, és el que fa la Coordinadora, plasmat en l’organització de la trobada de Danses i la trobada d’Entitats. Haver organitzat tot el món de la música tradicional del Maestrat al voltant de l’acte, amb tota la complexitat organitzativa que comporta, aconseguint a més la implicació absoluta de cada cop més grups de danses i rondalles, té molt de mèrit. El Maestrat és un territori gran, i ho és encara més per la grandesa de la seua gent, i sobretot dels que som sempre al darrere de la cultura comarcal, al servei de la seua societat. L’enhorabona!

Els guardonats representeu de manera molt evident el treball constant i conscient des de l’essència i les arrels, per la terra i la cohesió social, tant des de la llengua, com des de la cultura.

Per això, i des d’ací, hem de reivindicar més que mai la cultura comarcal i la gent que treballem i fem cultura cada dia de l’any. Insto les administracions a valorar encara més la feina que fem. Reconec que hem avançat respecte de fa 3 anys, i per això també vull agrair públicament el suport que ens doneu des del municipalisme. Sou la nostra principal força i la nostra raó de ser. Sense vosaltres la comarca no tindria sentit, però cal anar un pas més enllà i començar a articular i a visibilitzar realment tota la comarca de la mateixa manera i en la mateixa línia que tracem les entitats culturals. Nosaltres vos ensenyem el camí i vos acompanyem, però només podem imaginar-nos un futur per a esta terra si anem tots de la mà. El futur el decidim des d’ací, entre tots els que estem ací, recordeu, que ningú de fora ens diga el que som o cap a on hem d’anar. Des de Maestrat Viu hem fet una proposta per a organitzar-nos, amb una comarca, tres capitals (Atzeneta del Maestrat, Albocàsser i Sant Mateu) i una àrea metropolitana litoral (Vinaròs, Benicarló i Peníscola) i ens agradaria que des de les administracions, universitats i institucions acadèmiques es tinguera eixa mínima sensibilitat per almenys valorar-la, només per la senzilla raó que ve d’ací, del territori. Ens prenem molt seriosament la comarcalització i per això volem que sobretot els representants del municipalisme insteu els vostres partits a, mai millor dit, prendre partit!

El Maestrat reclama atenció i sensibilitat. Som una comarca viva i històrica, ni alta ni baixa, que vol mirar cap al futur. Ens calen estudis per a conèixer-nos més, estudis econòmics, socials… Esperem avanços per a un territori que clama més articulació, més vertebració, més cohesió. El teló d’acer que tant l’administració autonòmica com la provincial han alçat en lo riu Sénia durant estos més de 30 anys, i que l’agafada de mà del bo de Lluís Llach i el magnífic de Carles Santos va voler trencar simbòlicament ha de passar a ser un trencament real de facto. Cal continuar lluitant. Per això, vos vull fer extensiva la invitació d’Evaristo, qui, com a alcalde de Rossell, ens obri les portes de la vila per a la Festa per la Llengua, que serà el pròxim dia 1 de juny. Esperem una alta participació tant de la gent del Maestrat, com de les Terres de l’Ebre, epicentres de la llengua catalana, terres de cruïlla, terres agermanades per la llengua, la cultura i la diòcesi de Tortosa.

Vivim uns temps molt convulsos. Amb el descrèdit i la desconfiança sobre la política i la justícia estatal, la repressió sobre Catalunya, la deriva totalitària de les altes instàncies de l’Estat, els empresonaments, la censura, la violència policial, el control dels mitjans de comunicació afins amb subvencions, la imposició de multes arbitràries i exagerades a mitjans de comunicació gens afins al règim com Gara, la doctrina de la presó preventiva a tot allò que sone a català,… tot això és més propi d’una dictadura que d’una democràcia europea.

Per no parlar del que continua passant a la mateixa Mare Nostrum que banya la nostra terra: Síria, Palestina, Israel, la crisi silenciada dels refugiats i dels immigrants de Ceuta i Melilla. Primer món li diuen. Hi ha més dignitat en cada immigrant sirià que malviu en qualsevol racó de qualsevol ciutat del Marroc que en tots els parlaments d’Europa.

Resumint, i torno ací, Maestrat Viu creu fermament en la justícia social a la comarca i en la llengua i la cultura com les eines fonamentals de cohesió social i de vertebració. Si penseu el mateix, sabeu que teniu sempre les portes obertes del nostre col·lectiu. Sumem, creixem!

I per acabar, agrair molt especialment a l’Ajuntament de Vinaròs per les enormes facilitats des del primer dia (gràcies Enric, gràcies Marc), a la bona acollida que ens brinda la societat vinarossenca, i a la suma de voluntats i complicitats que ens han dut avui ací!

També calia donar l’enhorabona a la Fundació Carles Salvador per la merescudíssima Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya!

Agrair també la presència de Veu Pròpia, col·lectiu de nous catalanoparlants, per la magnífica xerrada d’este matí.

I agrair a la Junta de Maestrat Viu pel suport mutu, la paciència, la comprensió i sobretot pel respecte i l’admiració que ens tenim totes i tots. Treballar al vostre costat sempre és un plaer i un autèntic honor!

I res més, vos deixo ja que açò només ha fet teòricament que començar, només espero i desitjo que ho acabem de passar tots molt bé, gaudim de l’acte i ja ho sabeu que teniu Maestrat Viu a la vostra disposició i al vostre servei! Moltes gràcies!

editor

editor

Editor de Maestrat Viu

Vols fer-ne un comentari?