L’obra de Joan S. Beltran, un impuls al model de llengua formal amb solucions pròpies del tortosí, i la Comissió Cultural d’Atzeneta del Maestrat, promotora de la llengua en tots els àmbits d’ús a Atzeneta, rebran els premis a la trajectòria.

El jurat dels Premis Maestrat Viu ha considerat concedir el Premi Carles Salvador 2019 a Joan S. Beltran per contribuir a l’ensenyament de la llengua amb materials pedagògics i per aportar a la llengua catalana la riquesa dialectal del tortosí de les Terres de Cruïlla, que administrativament formen part d’Aragó, el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, entre les quals figura el Maestrat. El Premi Pere Labèrnia 2019 el rep la Comissió Cultural de Persones Crítiques amb Iniciativa d’Atzeneta del Maestrat per  la contribució a la cultura i a la cohesió social del poble d’Atzeneta i de la comarca del Maestrat durant quinze anys de trajectòria continuada des de l’activisme cultural proactiu, atenent especialment l’ús de la llengua en tots els àmbits.

En aquesta 6a edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció de Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Ramon Ferrer Navarro, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana, Federació d’Entitats per la Llengua; Miquel-Àngel Pradilla Cardona, premi d’honor a la trajectòria personal Maestrat Viu 2018; Pilar Vidal Monferrer, secretària de Maestrat Viu, i Josep Meseguer-Carbó, vicepresident de Maestrat Viu. La directora del CRA La Bardissa, Marisa Forner Borràs, representant del premi d’honor a la trajectòria col·lectiva, va excusar l’assistència.

Joan S. Beltran: l’aportació gramatical i lexicogràfica al més alt nivell

Joan Salvador Beltran Cavaller (Tortosa, 1933), professor i coordinador dels cursos de reciclatge de català per a mestres a les Terres de l’Ebre durant anys i actualment membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ha dedicat molts esforços a la investigació sobre la llengua catalana, destacant els treballs sobre didàctica de la llengua, sintaxi i lexicografia, que pretenen que els parlants coneguen les solucions del tortosí que els són pròpies a fi de cohesionar el territori i neutralitzar la pressió dels models de llengua difosos des de les capitals administratives, València i Barcelona.

La primera de les publicacions, L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre (1986), és un treball dirigit a suggerir les solucions adequades en la configuració de la llengua comuna de l’àrea dialectal del tortosí. A inicis de la dècada del dos mil, amb el professor Josep Panisello i Chavarria (Tortosa 1928 – Barcelona 2006), va enllestir el manual Cruïlla. Curs de llengua (2002), un volum de vora nou-centes pàgines que treballa la fonètica, l’ortologia, l’ortografia, la morfologia, la sintaxi, les tècniques d’expressió, el lèxic, la sociologia de la llengua i la literatura comunes des d’un model de llengua tortosí. De dimensions similars és el volum de pràctica Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció (2002), amb exercicis d’ampliació i de repàs que serveixen d’estímul per comprovar el domini de llengua adquirit.

L’obra més destacada de Joan S. Beltran és el Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal (2010). Es tracta d’un diccionari de dos volums, de vora cinc-centes pàgines cadascun, que aplega un repertori de paraules i expressions del tortosí que representen l’escàs 20% que no és d’ús general. Aquesta obra, coherent i de proposta lèxica sòlida, dona preferència als geosinònims de la varietat tortosina inclosos en els diccionaris normatius, de manera que és un exemple reeixit de com la variació dialectal troba l’encaix en la llengua de referència. Joan S. Beltran també s’ha enfrontat a qüestions sintàctiques complexes, com fa en el treball Les preposicions per i per a. Recapitulem… i afegim alguna cosa més (2014), en què parteix novament de la riquesa de la llengua per atendre una descripció adequada. En conjunt, com diu l’historiador de la llengua Josep Daniel Climent, “una gran obra lingüística, en la línia de les dutes a terme per Antoni M. Alcover i Frances de Borja Moll a les Illes Balears, Enric Valor, Carles Salvador i Josep Giner al País Valencià o Joan Coromines i Joan Solà –malgrat les discrepàncies– a Catalunya, continuadors de la tasca i el mestratge de Pompeu Fabra en la normativització de la llengua catalana”.

En la darrera dècada, Joan S. Beltran Cavaller ha rebut tots els reconeixements: actualment és membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (2016), va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2016), el reconeixement de totes les universitats vinculades amb les Terres de l’Ebre (2016), els Premis d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2011), el Premi Lo Grifonet d’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre (2011) i el Premi Convit de la Xarxa Vives d’Universitats (2011). Ara, amb el Premi Carles Salvador 2019 de Maestrat Viu, Joan S. Beltran Cavaller rep el reconeixement per la seua obra des del País Valencià.

La Comissió Cultural de Persones Crítiques amb Iniciativa d’Atzeneta del Maestrat: un model exemplar en l’activisme cultural i en l’autogestió

La Comissió Cultural de Persones Crítiques amb Iniciativa d’Atzeneta del Maestrat, creada el 2004, quinze anys després de la seua fundació té projecció comarcal i de país amb una programació anual diversificada i d’àmplia repercussió, tot i que en els seus inicis l’objectiu és ampliar les activitats de les festes majors locals. L’associació es caracteritza per tindre dos objectius reivindicatius i un d’organitzatiu: la promoció i la defensa del valencià, la reivindicació comarcal, i l’organització assembleària. En la defensa de la llengua, la Comissió Cultural prima l’ús del valencià en totes les seves activitats, tant en la difusió com en la contractació de les actuacions.

En reivindicació comarcal, la Comissió Cultural ha reclamat l’adscripció comarcal de la seua localitat al Maestrat i ha treballat per crear sinèrgies en una xarxa supramunicipal que enfortisca els lligams històrics, culturals i territorials de les diferents viles del Maestrat. La implicació en aquesta direcció l’ha dut a ser una de les entitats federades fundadores de la Coordinadora d’entitats del Maestrat i una entitat activa dins dels col·lectius comarcals, que va l’any 2017 va commemorar els 700 anys de la fundació del Maestrat.

L’assemblearisme és el model de participació per prendre decisions sobre l’entitat i sobre totes les altres que s’han creat al seu recer amb posterioritat (Casal Popular d’Atzeneta del Maestrat, Assemblea de Joves d’Atzeneta del Maestrat o Grup de teatre l’Albarda); per tant, l’organització és horitzontal i exigeix la implicació activa de la societat, cosa que permet confeccionar lligams personals sense relacions jeràrquiques, fins al punt que el servei de la Biblioteca Municipal es gestiona a partir d’una assemblea anual en la qual pot participar qualsevol usuari.

A més, la Comissió Cultural atén altres reivindicacions: el feminisme visualitzat mitjançant campanyes a favor de les festes lliures d’agressions sexistes, la interculturalitat vehiculada a través d’una festa dedicada a les cultures del món i en favor dels refugiats, i la lluita contra el despoblament per mitjà de la configuració d’un grup de treball jove en les Jornades sobre Noves Ruralitats, la justícia social o el finançament just.

L’activació d’altres entitats, institucions o col·lectius és una de les tasques més destacades de la Comissió Cultural, com ara el Casal Popular d’Atzeneta del Maestrat (2009), l’Assemblea de Joves d’Atzeneta del Maestrat (2009), la Biblioteca Municipal d’Atzeneta del Maestrat (2012) o l’Aplec de Penyagolosa (2017); actualment totes estan actives. També la Comissió Cultural ha revitalitzat el Grup de Teatre l’Albarda de manera reiterada i n’és la principal promotora. A més, la Comissió Cultural també ha dut avant unes altres iniciatives destacades, com ara la implantació i la gestió de la Xarxa Guifi.net des de 2009 fins l’actualitat, l’organització de la primera Trobada d’Escoles en Valencià a la comarca del Maestrat l’any 2010, i l’edició del Butlletí d’Informació Municipal en el període 2010-2012.

El Casal Popular d’Atzeneta del Maestrat, inaugurat l’any 2009, ara compleix deu anys, és un espai creat per diversificar l’activitat cultural local i comarcal al llarg de tot l’any. Entre les activitats que programa destaquen el cicle de monòlegs, els tallers de manualitats, les jornades de jocs de taula, els campionats, els sopars temàtics, les xerrades, les exposicions, i les actuacions de cantautors i grups musicals en llengua catalana, tots destacats artistes del panorama cultural. A més, el Casal Popular també organitza jornades de pensament i reflexió, com ara la de març de 2019, “La comarcalització del País Valencià. Més a prop o més lluny d’una nova realitat supramunicipal”. I de manera extraordinària, per celebrar el seu desé aniversari a l’abril de 2019 el Casal va programar l’actuació de Xavi Sarrià i el cor de la fera, Auxili i el grup maestratenc Essència.

L’Assemblea de Joves d’Atzeneta del Maestrat, creada per la Comissió Cultural l’any 2009  per a gestionar les activitats juvenils, des del 2017 s’ha rejovenit amb nous membres i serveix de porta d’entrada a l’activisme cultural, social i polític d’Atzeneta.

La Biblioteca Municipal d’Atzeneta del Maestrat va ser creada per la Comissió Cultural l’any 2012. La Comissió s’encarrega del funcionament ordinari de la biblioteca, de la programació d’activitats, de l’administració de la pàgina web i de les xarxes socials, de les adquisicions bibliogràfiques, de l’organització del voluntariat, i de la creació i manteniment de la base de dades. Tot es manté a  través de les ajudes municipals per sufragar les despeses. I dins de les activitats programades per la Biblioteca destaca el cicle de contacontes, la creació d’un banc de llibres amb els llibres de lectura obligatòria de l’institut, el cicle de cinefòrum, les presentacions de llibres i la participació en el club de lectura juvenil de Xarxa Jove Anigmàti-k.

L’Aplec de Penyagolosa compta actualment amb una associació pròpia independent, però inicialment va ser la Comissió Cultural qui va proposar i impulsar la creació d’aquesta trobada anual, assumint majoritàriament l’organització de la primera edició (2017). La continuïtat d’aquest projecte ha promogut un nou esdeveniment en la programació cultural del Maestrat, que en l’actualitat compta amb la implicació d’un destacat nombre de persones i d’entitats dels quatre pobles del Maestrat de Penyagolosa: Xodos, Benafigos, Vistabella del Maestrat i Atzeneta del Maestrat.

El Grup de teatre de carrer l’Albarda, després d’anys sense activitat, va ser reactivat gràcies als membres de la Comissió Cultural, que el van incloure en la programació anual. Actualment s’encarreguen de l’organització del correfoc de les festes d’agost, de la clausura de les festes d’agost i de la cavalcada del dia de Reis.

La Xarxa Guifi.net, que és una xarxa de telecomunicacions oberta, lliure i neutral, la va posar en marxa el 2009 la Comissió Cultural i l’està gestionant també en l’actualitat. Així mateix, la Comissió va col·laborar i col·labora en la implantació de la xarxa cooperativa a pobles veïns, com els Ivarsos, Vistabella del Maestrat, Xodos, Benafigos i les Useres.

La Trobada d’Escoles en Valencià també va ser un objectiu per a la Comissió Cultural en comprovar que Escola Valenciana organitzava les trobades en l’àmbit urbà de la comarca de la Plana, cosa que allunyava l’esdeveniment de les reivindicacions d’àmbit comarcal i rural. L’any 2010 el poble d’Atzeneta va organitzar la primera edició en la comarca del Maestrat: una activitat engrescadora per a la comunitat educativa, de la continuïtat de la qual se’n va encarregar la Comissió Cultural, passant a la comarca dels Ports (Vilafranca 2011) i a la del Maestrat (les Coves de Vinromà, 2012, i successius organitzats per Maestrat Viu).

El Butlletí d’Informació Municipal el va editar la Comissió Cultural en el període 2010-2012 amb la voluntat d’augmentar la presència del valencià al mateix temps que es cuidava la imatge de la publicació. Les ingerències editorials de la corporació municipal de l’època i els canvis en la dedicació personal que li podia dedicar la Comissió Cultural, després de dos anys va deixar de fer-se’n càrrec.

Altres projectes que ha organitzat la Comissió Cultural al llarg dels quinze anys d’existència són la V Trobada d’Estudiants dels Països Catalans juntament amb el sindicat estudiantil SEPC  (2008), els cursos de valencià gratuïts de preparació per a les proves de la Junta Qualificadora (2010 i 2011), quatre edicions del Mercat solidari nadalenc d’Atzeneta del Maestrat (2013, 2014, 2015 i 2017) o la cavalcada del dia de Reis a Atzeneta des del 2016.

Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2019

Carles Mir Pegueroles, amb una investigació sobre l’etnobotànica de les Coves de Vinromà; Joan S. Beltran Cavaller, per l’obra d’una vida dedicada a la promoció del model lingüístic del tortosí en el conjunt de la llengua formal; la Coordinadora d’entitats del Maestrat, per posar en marxa els projectes de la Trobada d’entitats del Maestrat i la Trobada de danses del Maestrat; i la Comissió Cultural de Persones Crítiques amb Iniciativa d’Atzeneta del Maestrat, per tota una trajectòria en la gestió cultural i en l’activisme social i polític, rebran els guardons dels Premis Maestrat Viu en l’acte de lliurament que tindrà lloc en la plaça Parroquial de Vinaròs el dia 18 de maig a les sis de la vesprada. Per a assistir a l’acte cal inscriure’s en el formulari. A continuació també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu, que tindrà lloc en l’Hotel Roca, ubicat a la carretera N-340 vella en direcció a Benicarló, al quilòmetre 1049, amb reserva prèvia al mateix formulari d’inscripció.

Enguany, com a actes previs a la gala dels Premis Maestrat Viu, s’han previst tres esdevenimnts ben destacats durant les dos setmanes anteriors. Divendres 10 de maig, a les 18 hores, es presentarà a la Biblioteca de Vinaròs el llibre El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística, un manual de gramàtica històrica de Lluís Gimeno Betí que parteix dels seus propis estudis dialectals. I el mateix cap de setmana del lliurament dels guardons, divendres 17 de maig, a les 18 hores, Andreu Beltran Zaragozá, patró de la Fundació Carles Salvador (Creu de Sant Jordi 2019), presentarà a la Casa de Cultura de Vinaròs Veles e Gavines, el darrer llibre inèdit del poeta de Benassal, Carles Salvador, en el qual ha intervingut com a curador de l’edició. L’últim acte previ està previst per a dissabte 18 de maig al matí, a les 12 hores, a la Biblioteca de Vinaròs, on Pepe Ruiz, president de l’entitat Veu Pròpia–Nous Catalanoparlants a favor del Català oferirà la conferència “El valencià com a punt de trobada en les àrees metropolitanes”.

editor

editor

Editor de Maestrat Viu

Vols fer-ne un comentari?