Dissabte 6 d’abril, a partir de les 12:00 h de migdia, més de 60 especialistes de cant improvisat rondaran els edificis més emblemàtics de la ciutat de Benicarló per mostrar al públic assistent les melodies sobre les quals improvisen i analitzen l’actualitat des dels valors.

La cançó improvisada, també dita glosa, és l’art de conversar en vers –també en diuen glosar o versar–, és el joc estilístic amb la paraula, l’oralitat. Aquesta festa és la que viurà Benicarló durant 12 hores amb set grups de quatre territoris de l’àrea de la llengua catalana: un de Mallorca, un de Menorca, dos de Catalunya, dos del País Valencià i un de fusió de la glosa mallorquina i la jota tortosina.

Menorca: la glosa calmada amb la guitarra

Amb l’acompanyament dels sonadors –els instrumentistes–, els glosadors menorquins Lina Pons, Moisés Moll Marqués, Miquel Truyol, Llorenç Carreres i Martí Tudurí, joves amb força organitzats al voltant de l’associació Soca de Mots, representen la viva continuïtat d’una melodia calmosa, que és l’emblema de l’illa de Menorca, que s’actualitza amb cada actuació que versa l’actualitat.

Mallorca: l’esclat i la força

La glosa mallorquina és la veu nua davant del públic que espera amb ànsia la intel·ligent i crítica posició del glosador. Avui, al voltant de l’entitat Glosadors de Mallorca, s’organitzen desenes de joves improvisadors mallorquins. La tradició ha estat sempre ben viva a tota l’illa però els bons glosadors es feien grans; tot va canviar en arribar el gran referent actual, que avui té trenta-set anys i viu com a professional de la glosa, Mateu Mates Xurí. Després, en un ordre o en un altre han perfeccionat el seu estil altres, i en aquesta ocasió Benicarló comptarà amb una notable representació d’aquest esclat: Maribel Servera, Pau Riera, Macià Ferrer, Alícia Olivares, Toni Darder, Lluís Sastre, Sebastià Adrover, Cati Eva Canyelles, Ramon Reus, Miquel Àngel Adrover, Miquel Servera, Xavi Ferriol o Tomeu Cifre.

Catalunya: entre la revisió i la tradició

Les nyacres, els garrotins, les corrandes o les cançons de pandero són algunes de les melodies o de les varietats musicals que el grup Cor de Carxofa actualitza en els nombrosíssims aplecs d’improvisadors on parlen i analitzen les notícies del dia en vers. Cor de Carxofa és una entitat que potencia l’aprenentatge de la glosa de manera reglada en l’Escola d’Estiu de Glosa celebrada a Espolla anualment i que compta amb set edicions; a més, també treballa en la confecció del web eduglosa.cat, una plataforma per aglutinar els materials d’ensenyament del cant improvisat. En aquesta ocasió, els corrandistes catalans, estaran representats per Meg Joanmiquel –reina de les Nyacres 2016–, David de la Higuera, Alexandre Nebot, Laia Vera, Marta Gispert, Salut Colomer, Júlia Font i Carles Bruguera.

Al sud de Catalunya, a les Terres de l’Ebre, la jota tortosina és la insígnia de la glosa i el cantador és el protagonista de l’entonació de la melodia i de la imaginació d’una lletra que amaga actualitat enmig d’un riu de tradició. És Guardet lo Cantador el cap visible de la Rondalla Suc d’Anguila, que s’acompanyarà en aquesta ocasió de Sílvia Ampolla: dos cantadors excel·lents acompanyats de la trompeta, el clarinet, el bombardí, la guitarra i el guitarró, una formació tradicional que té com a referent el mític Josep Guarch Teixidor (1939-2018), cantador de l’Aldea considerat l’últim gran mestre de la jota.

País Valencià: una tradició forta versus una tradició feble

L’Horta de València és el nucli on més vives s’han conservat les albades amb el text improvisat, especialment a partir del moment que ha optat per versar sobre les preocupacions de la gent i sobre la realitat del dia a dia. A més, en l’àrea central valenciana hi ha l’especificitat que dos artistes són els que aglutinen la tasca artística del glosador: un versador especialista que pensa la lletra i un cantador amb dots d’excel·lència que emet el missatge melodiosament. El grup Veus i Paraules aglutina alguns dels millors versadors i cantadors del país, entre els quals a les 12 hores de Benicarló acudiran els versadors Josemi Sánchez, Lluís Benlloch i Santi d’Alzira, i els cantadors Josep Aparicio Apa, Trini Carballo, Teresa Segarra i Toni Guzman, que s’acompanyaran, com sempre ha sigut, de la formació tradicional: la trompeta, el clarinet, el trombó, la guitarra i el guitarró.

Més feble és la tradició en la improvisació al Maestrat, però l’actualització i la modernitat reclama posar al dia la cultura musical tradicional de la comarca, eixe és el motiu perquè Maestrat Viu, com a organitzador del festival, promoguera la formació d’un grup d’estudiosos que poguera dur avant un projecte improvisat sobre melodies del territori nord valencià. El cantador Pere Gumbau de Càlig serà el cap visible de la formació que completaran els reconeguts instrumentistes Àlex Torres, Pau Puig i Jordi Sanç, que són joves formats en les acadèmies musicals de la comarca organitzadora de la trobada de les 12 hores de Benicarló.

Fusió

Un pas més és Versaglosa, una proposta de fusió entre la música de la Rondalla dels Ports, que acull des de la jota a les albades, i la cantant mallorquina Antònia Nicolau Pipiu, que amb una sòlida formació musical i coneixença de la música tradicional, amb les jotes, els boleros i la improvisació, la glosa, a través de la tradició familiar, aconsegueix oferir un projecte equilibrat entre la tradició del cant i la cançó improvisada.

El programa: un recorregut pels edificis emblemàtics de Benicarló

Una visita pels edificis més destacats de l’arquitectura de la ciutat de Benicarló és el fil conductor de les 12 hores de glosa que tindrà lloc dissabte 6 d’abril a Benicarló: Mercat Municipal de Benicarló (12:00 – 14:00 h), Convent de Sant Francesc (16:30 h), Casa de la Baronesa (actual Ajuntament) i Església Parroquial (18:15 h), Casa del Marqués de Benicarló (19:30 h) i Casa Bosch (20:45 – 21:30 h). El dia anterior, divendres 5 d’abril de 2018, a les 20 h, s’inauguraran les 12 hores de glosa amb una conferència del comunicador Josep Vicent Frechina sota el títol ‘La glosa al Maestrat’, un encàrrec amb la voluntat d’extraure les possibilitats que les melodies maestratenques ofereixen al camp de la improvisació per a la pedagogia i per al reconeixement patrimonial de la música popular.

editor

editor

Editor de maestrat Viu

Vols fer-ne un comentari?