General

Crònica del 80 aniversari de la 1a Colònia Escolar Valencianista de Sant Pau d’Albocàsser

De 11 d'Octubre de 2013 Sense comentaris
En esta ocasió l’ermitori de Sant Pau va ser el testimoni del 80 aniversari de la 1a Colònia Escolar Valencianista. Maestrat Viu, per tal de celebrar l’efemèride, li va dedicar, conjuntament amb la Fundació Soler i Godes, unes jornades d’allò més interessants.
El divendres dia 4 d’octubre, l’actuació de la Coral de Jubilats d’Albocàsser va centrar l’atenció de tots els assistents, els quals es van quedar gratament sorpresos del vigor i l’energia que el Cor ens transmetia, i que la veu no entén d’edats, al contrari, la vellesa dóna a més gràcia a la veu. La batuta, l’acordió, anava a càrrec de mossén Antoni, molt ben dirigit i explicat al públic!
El dissabte 5 d’octubre els actes es van traslladar a l’ermita dels Sants Joans, a ple centre d’Albocàsser, i vam tindre l’honor d’assistir a una conferència (classe magistral) del professor Abelard Saragossà Alba, de la Universitat de València, que ens va parlar de la formació del valencià modern, i de com encara avui en dia arrosseguem les conseqüències nefastes d’un model de llengua (adoptat per l’IEC i l’AVL) que no s’acosta a la parla popular i viva. Estes conseqüències provenen del trencament del valencianisme de la postguerra amb el de principi de segle (els clàssics castellonencs, mossén Joaquim Garcia Girona), segurament moguts pels ideals noucentistes que també propugnaven a Catalunya eixe mateix trencament (que el van fer).
Abelard ens va parlar de com n’és d’important per als mestres fer que els seus alumnes s’identifiquen amb la llengua més popular, i de com la fidelitat lingüística va tan íntimament lligada amb la consciència nacional (de ser valencià, òbviament).
A banda, Abelard també ens va presentar la Taula de Filologia Valenciana, que vol ser el centre de reunió de tots els professionals que treballen amb el valencià (mestres, tècnics, lingüistes…), l’objectiu més important del qual és l’adopció d’un model de llengua fàcil i assimilable per tot el conjunt de la societat, que responga essencialment a tots els parlars de les comarques valencianes.
Per acabar, Veus Atrevides ens va deixar a tots emocionats. La seua veu va ressonar per tots els racons de l’ermita dels Sants Joans i ens va deixar als assistents sense veu, francament emocionats.
Només ens cal agrair, tant a Francesc Bellmunt, com a Pep Castellano, per l’esforç, les ganes, i la il·lusió amb què han preparat estes jornades!
editor

editor

Editor de maestrat Viu

Vols fer-ne un comentari?