Discurs del president, Pau Fabregat Beltran, als Premis Maestrat Viu 2018

Foto: Pepe Girona

 

Bon dia a totes i a tots, guardonats, familiars, membres del jurat dels Premis Maestrat Viu 2018, representants del municipalisme, representants d’entitats, d’institucions acadèmiques, amigues i amics, gràcies per acudir a la festa dels Premis Maestrat Viu.
Maestrat Viu, Col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, vol donar les gràcies a totes les complicitats i voluntats que han fet possible bastir la cinquena edició dels Premis en este marc incomparable de la Font d’en Segures.
Ací ens pariren i ací estem, al Maestrat, a Benassal. Enguany, a més, hem volgut coincidir amb l’efemèride dels 80 anys dels bombardejos de la legió Còndor. Un acte necessari. Perquè el record i la memòria són l’antídot contra l’oblit. Cal sempre recordar per a saber qui som, d’on venim i sobretot cap a on volem anar.
Recordar i sobretot reflexionar constantment. D’això qui en sabia, i molt, era en Pere-Enric. D’ell bevem avui molts de nosaltres: de la seua anàlisi permanent del present, del seu inconformisme, de la seua sensibilitat per una societat més justa, del seu compromís pel país, de la seua passió pel Maestrat, per la seua llengua, la seua cultura, la història, i els seus paisatges i camins. Sempre es va enorgullir del parlar benassalenc allà on anava, demostrant una gran autoestima i una gran personalitat. El nostre record, agraïment i respecte cap a ell serà sempre perpetu. Benjamí, amb el teu permís, m’apropio d’unes paraules teues: Pere-Enric! T’estimarem per sempre més!
I passem del necessari record a l’immediat present. I ara i ací toca donar l’enhorabona als premiats.
A Miquel Àngel Pradilla, per tota una trajectòria dedicada a l’estudi i la divulgació del català, per dotar-la de prestigi com a llengua moderna des de tots els vessants possibles. El teu enfocament sociolingüístic ens permet copsar de manera molt encertada l’estreta i íntima relació entre llengua i parlants, les actituds lingüístiques, el fals bilingüisme, la diglòssia, l’ús social… i tot això, des de Rossell, el Maestrat i les Terres de Cruïlla, perifèries administratives i centralitats culturals i lingüístiques, clar que sí! Reivindicar-nos la centralitat és qüestió d’actitud i sobretot d’autoestima! L’enhorabona, Miquel Àngel, per la teua contribució a la llengua comuna!
Al Col·legi Rural Agrupat La Bardissa, pel projecte de la revista Niño. Mireu, sóc un ferm defensor dels CRA. Molts CRA del Maestrat són font de projectes educatius d’una qualitat inigualable, amb la implicació de tota la comunitat educativa, i amb una forta identificació escola-alumne-territori. I què fa de l’ensenyament rural un valor positiu per a la societat? Tres factors. Els valors que s’hi transmeten: solidaritat, tolerància, respecte; un entorn a l’aula de convivència, estima i democràcia; i els mètodes creatius, innovadors i inclusius del professorat. Els CRA són autèntics centres formadors de personetes, amb sentit reflexiu i crític davant dels diferents fenòmens socials. L’enhorabona!
A l’associació cultural 4 Denes, d’Ares del Maestrat, per la Fira del Llibre d’Ares. Molts dels que sou avui ací encara recordeu com allà per l’any 2001 (ja ha plogut prou) anàveu al Guirigall, un festival de música a Ares. El Guirigall es va acabar prompte, però les iniciatives culturals a Ares sempre han sigut. Deixeu-me que reivindique ací davant de tots vosaltres la qualitat per davant de la quantitat. Vivim en una societat que ho barema tot segons l’assistència. Estadística, se’n diu. Doncs a això jo dic que ja va sent hora que valorem més la qualitat. A Ares es fan actes exquisits, he viscut actes d’una qualitat excepcional i memorable, que perdura en el temps, en el record. I tot això, ho feu cinc persones? Per això també hem de reivindicar la gestió cultural al món rural i que persones com vosaltres, de manera absolutament desinteressada, feu que la flama de la llengua i la cultura continue mantenint-se viva. La Fira del Llibre és un producte més d’eixa màquina d’idees que teniu a Ares, i que té una potencialitat i un recorregut increïble. Este premi és a la constància, empenta, valentia i força per fer arribar la cultura a tots els racons d’Ares del Maestrat. L’enhorabona!
Tots els guardonats representeu la supervivència de la llengua, de l’escola, de la cultura, des de l’àmbit local a l’àmbit global.
I és especialment en l’àmbit local on el municipalisme ha de començar a coordinar-se. Hi ha hagut avanços significatius, però cal anar més lluny. Si Maestrat Viu fa actes de comarca, però després els ajuntaments no acompanyen facilitant l’assistència amb el patrocini conjunt de mitjans de transport, què fem? Anem tots en la mateixa direcció o no? Les distàncies són mentals i els quilòmetres estan per a fer-se.
El mateix podem dir sobre les marques turístiques. Cal unificar marques per arribar al client potencial de la manera més clara possible. Com a territori tenim potencialitats que ens fan ser atractius turísticament, però cal creure-hi i jugar fort tots a una carta.
Amb uns pobles cada dia més despoblats, la solució només vindrà de nosaltres, els que estem ací, ajuntaments i societat civil. Demano la centralitat que he comentat abans, pensar en clau comarcal, i sobretot deixar de pensar en l’ajuda externa d’altres institucions o administracions. El canvi comença per nosaltres. Canviem la mentalitat, passem a ser els protagonistes de la nostra història.
Mirant més enllà de la comarca, el panorama malauradament no és gens afalagador, la retallada de llibertats civils, el desprestigi de la justícia i la política, la repressió als presoners polítics catalans, gallecs i bascos, la deriva autoritària i centralista de l’Estat, la corrupció sistemàtica a totes les institucions, la crisi silenciada dels refugiats… L’única esperança per a la societat és la revolució feminista. Qualsevol canvi social passa per les dones, per tant enorgulliu-vos i aneu sempre amb la cara ben alta pel món, lluiteu! Només hi haurà justícia social real si aconseguim la igualtat efectiva entre dones i homes, eliminant actituds conscients i inconscients discriminatòries cap a la dona, però també assumint cada una de vosaltres una actitud valenta, autònoma i decidida cap a la vida. Les dones sou vida per al món rural!
Maestrat Viu creu fermament en la justícia social a la comarca i en la llengua i la cultura com les eines fonamentals de cohesió social i de vertebració de la comarca. Si penseu el mateix, sabeu que teniu sempre les portes obertes del nostre col·lectiu. Per a créixer, cal sumar.
I ja per acabar, agrair molt especialment a l’Ajuntament de Benassal per les enormes facilitats des del primer dia -gràcies Mari Luz-, a la suma de voluntats i complicitats que ens han dut avui ací.
Al poble de Benassal! L’activisme cultural que teniu ací, benassalenques i benassalencs és admirable! Sou referència per a la comarca del Maestrat, des de Joaquim Garcia Girona, a Carles Salvador i Pere-Enric Barreda i Edo. Des de Maestrat Viu vos volem agrair la magnífica acollida que ens heu donat sempre en els actes que hem fet ací, ens feu sentir com a casa, bé, de fet sou casa nostra, ací tenim la seu.
I a la Junta de Maestrat Viu, pel suport mutu, la paciència, la comprensió, i sobretot pel respecte i l’admiració que ens tenim totes i tots. Treballar al vostre costat i per la llengua i la cultura del Maestrat sempre és un plaer i un honor.
I res més, vos deixo ja amb l’última part de l’acte. Només espero i desitjo que vos ho hàgeu passat d’allò més bé, que acabem de passar una magnífica vetlada. Gaudim de la nit de maig, de la frescor i puresa de l’aigua de Benassal, i ja ho sabeu que teniu Maestrat Viu a la vostra disposició i al vostre servei! Moltes gràcies!

Maestrat Viu rebrà el premi País d’El Tempir

El guardó serà lliurat l’11 de novembre a la ciutat d’Elx. Es reconeix la tasca del col·lectiu maestratenc a favor de l’espai comarcal, de la llengua i de la cultura

El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu rebrà a Elx el primer reconeixement públic pel treball esmerçat en els darrers anys a favor de l’espai comarcal, de la llengua i de la cultura del país. Una escultura dissenyada i realitzada pel prestigiós artista d’Elx Antoni Pons serà la insígnia que l’entitat cívica El Tempir lliurarà a l’entitat del Maestrat en haver valorat de manera positiva la breu i intensa trajectòria en l’activisme cultural d’un projecte que va nàixer al voltant de l’any 2011 per a ocupar un buit històric en l’estructura associativa territorial del País Valencià.

L’acte de lliurament dels V Premis Tempir tindrà lloc al Parc municipal, en el cor del Palmerar d’Elx, a partir les 20:30 h del dissabte 11 de novembre, en una gala que també acollirà l’entrega dels premis territorials de migjorn i locals d’Elx, que en aquesta ocasió rebrà el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant per la tasca docent i social dels darrers 30 anys, i Vicent Bordonado, geògraf i presentador de TeleElx, per la vertebració social que han aportat els seus programes i pel treball de normalització de l’ús del valencià. El lliurament serà conduït per la professora Isabel Gadea, primera presentadora en valencià de la televisió local d’Elx, que té orígens a La Jana i a Xert, i serà amenitzat per la cantautora valenciana Clara Andrés. A més, intervindrà el mantenidor, que en aquesta ocasió és el sociolingüista de Rossell Miquel-Àngel Pradilla Cardona. Per últim, el president d’El Tempir, Josep Enric Escribano prendrà la paraula per clausurar l’acte i per marcar les línies d’actuació de l’entitat cívica.

El Tempir i el reconeixement

L’entitat cívica El Tempir va nàixer al voltant de l’any 1994 per contribuir a la normalització de la llengua en una ciutat que en el darrer quart del segle xx va modificar la seua demografia i va acollir nombroses migracions d’origen espanyol. Més de vint anys de dedicació a la normalització lingüística i a la promoció del valencià en l’escola i en els diferents àmbits d’ús li han valgut nombrosos reconeixements públics. És des de l’any 2013 que convoca els Premis.

Maestrat Viu rep el premi País d’El Tempir en la cinquena edició dels guardons, després d’haver-lo rebut en les concurrències anteriors la Plataforma Mildenou (2013), Xavi Sarrià (2014), la revista Mètode (2015) i la revista Saó (2016). El Tempir, en el comunicat emés per notificar els guanyadors, enumerava fins a quatre motius pels quals Maestrat Viu havia estat escollit un dels ambaixadors del País Valencià.

En primer lloc, es destaca el treball tenaç pel reconeixement de la comarca històrica del Maestrat davant les administracions públiques autonòmiques i locals a fi de desenvolupar polítiques lingüístiques que preserven la unitat lingüística i cultural del territori, així com també la seua sostenibilitat econòmica, mediambiental i demogràfica.

En segon lloc, es considera el treball per preservar el sentiment de pertinença al Maestrat, que encara perviu. En aquest sentit, en els darrers anys Maestrat Viu ha estat una de les entitats promotores de la Primera trobada d’entitats del Maestrat (10 setembre 2016), de la publicació de la Declaració de Xert i de la consegüent fundació de la federació d’associacions de la comarca, la Coordinadora d’entitats del Maestrat, una entitat que ha d’aglutinar i coordinar les iniciatives locals per visibilitzar-les en l’àmbit comarcal, una mostra d’aquesta voluntat és la celebració de la Primera trobada de danses del Maestrat (9 de setembre 2017).

En tercer lloc, també es tenen en compte l’ampli ventall d’activitats que desenvolupa Maestrat Viu a favor de la llengua i de la cultura que prestigien l’ús social del valencià i recuperen les tradicions de l’espai comarcal. La Trobada excursionista del Maestrat, els Premis Maestrat Viu o l’Estiu Literari al Maestrat són algunes de les ofertes sòlides que ofereix l’entitat en l’agenda anual.

I, per últim, s’ha tingut en compte el paper de Maestrat Viu com a agent intermediari entre les administracions d’una banda i l’altra del riu Sénia perquè ha esdevingut un interlocutor imprescindible en aquestes terres de cruïlla.

Les reaccions

Pau Fabregat Beltran, actual president de Maestrat Viu des de l’any 2017, ha fet saber que “Maestrat Viu acull amb alegria i una enorme satisfacció el Premi d’El Tempir en la modalitat País. Per a tots nosaltres, per a la família de Maestrat Viu, és tot un honor i un privilegi que el jurat dels premis haja pensat en nosaltres”. A més, insistia a destacar que “un altre País Valencià és possible, un país vertebrat per les perifèries, i que li dóna cohesió i sentit real de país més enllà del centralisme centrifugador i de les diferents administracions”. També apuntava que el premi ve a “impulsar la continuïtat de la feina en la mateixa direcció: reivindicació, comarcalització i en positiu”. I conclou dient que “el premi és per a tots els qui creiem en la nostra terra, en la nostra comarca, en el nostre país, en el Maestrat”.

Joan Ortí Voltas, president de Maestrat Viu entre 2015 i 2016, s’expressava content i insistia en “la sintonia entre El Tempir i Maestrat Viu avui la comuniquem a tota la societat valenciana, el Nord i el Sud del sud estem comunicats i preparats per continuar amb la incansable tasca de defensar la nostra llengua i la nostra cultura, tot revindicant el nostre territori, la nostra comarca del Maestrat”.

Josep Meseguer-Carbó, president de Maestrat Viu des la fundació el setembre de 2011 fins desembre de 2014, ha indicat que “agraïts pel reconeixement del treball fet a l’extrem nord des de l’extrem sud del País Valencià, i esperonats per seguir treballant en nous projectes que contribuïsquen a un país més just”.

Discurs de Pau Fabregat Beltran als Premis Maestrat Viu 2017

Foto: Marc Prades

Bona nit a totes i a tots, guardonats, familiars, membres del jurat dels Premis Maestrat Viu 2017, representants del municipalisme, diputats, representants d’entitats, d’institucions acadèmiques, amigues i amics, gràcies per acudir a la festa dels Premis Maestrat Viu.
Maestrat Viu, Col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, vol donar les gràcies a totes les complicitats i voluntats que han fet possible bastir la Quarta Edició dels Premis. Els Premis són el resultat de mesos de preparament i algun que altre mal de cap, sempre feliçment superat per les ganes, la il·lusió, l’amor i la passió que hi posem.
Enguany fem els premis a Sant Mateu, i molt especialment commemorem l’efemèride dels 700 anys de la fundació de l’ordre de Montesa.
Estem d’enhorabona doncs! Celebrem-ho!
Avui toca felicitar els guardonats. A Benjamí Barberà, masover acollonit covarxí, pel seu amor des del primer alé de vida a esta terra, el nostre Maestrat, i pel seu suport i la seua predisposició per a dinamitzar tot este nostre xicotet tros de món. Xicotet però gran en valors i en la seua gent, el nostre actiu més important. Benjamí, el teu llegat més inspirador és la teua estima a la terra, al Maestrat.
Berta Sans, gràcies per apostar per un treball d’investigació sobre el parlar calijó. La llengua, que és l’expressió nostra més quotidiana i viva, manca de treballs rigorosos en la seua base més popular. Siguen benvinguts treballs com el teu que dignifica al màxim nivell la nostra llengua! I que este premi siga per a tu l’empenta necessària perquè els teus projectes es facen realitat.
Onada Edicions, què podem dir de l’editorial per excel·lència del Maestrat? La vostra aposta pel territori de les terres de cruïlla, el Maestrat, les Terres de l’Ebre i els Ports, es veu recompensat amb el Premi Pere Labèrnia. El vostre és un projecte de territori compromés amb la qualitat i que revertix en el mateix territori, impulsant Benicarló com a ciutat cultural a partir de les premisses de creativitat, innovació, excel·lència, i, més important encara, sense oblidar el rerepaís, el Maestrat.
La Conquesta de Culla! Enhorabona cullerans! Un dels records que guardo del principi de tot quan vaig començar a conéixer Culla és l’enorme camaraderia, companyonia i solidaritat que regna entre els seus veïns. Este premi és del poble de Culla perquè sempre creieu en allò que feu, i no desistiu fins que ho aconseguiu. Persevereu! Recordeu sempre, cullerans, que quan aneu tots a una, sou imparables!
Els premiats representeu el millor de cada u de nosaltres, dels que estem ací, de la gent del Maestrat. Els valors que demostreu vos fan mereixedors. Sabeu que a partir d’ara sou els nostres ambaixadors del s. xxi, els nostres referents actualitzats dels precedents que ens inspiren: els Carles Salvador, Sofia Salvador, Enric Soler i Godes, Antoni Porcar, Francesc Boix, Gaetà Huguet, Casimir Melià, Llorenç Sorlí, Manuel Betí, Pere Labèrnia, Carles Borràs, Manel Garcia Grau, mossén Garcia Girona, Alfred Giner Sorolla, mossén Jesús Miralles, mossén Carlos Calaf, per acabar amb Pere-Enric Barreda i Edo, Carles Santos, Joan Ferreres Nos, guardonats d’edicions anteriors amb el premi honorífic Carles Salvador a la trajectòria individual.
Avui som ací per reconéixer l’aportació que els premiats feu a la llengua des dels vostres respectius àmbits d’actuació. La llengua forma part indissociable de la idiosincràsia dels nostres pobles. És el nostre patrimoni més ric, més viu. Al cap i a la fi, viure, pensar, parlar i estimar en valencià ens fa ser diferents en este món tan globalitzat, és el nostre tret distintiu com a poble, del qual ens hem d’enorgullir!
L’orgull com a suplement per a l’autoestima. Mireu, el poble valencià hem viscut històricament un procés de desmemorització i despersonalització a partir de la pèrdua dels nostres drets forals històrics. Este mal ens afecta com a valencians i com a maestratencs. El Maestrat som la comarca històrica des de la fundació del Regne de València. Parafrasejant Joan Fuster, qui va citar «o ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble» jo dic que «o ens recordem de la nostra identitat o serem oblidats com a poble». El record com a antídot contra l’oblit, tinguem-ho present.
I per a recordar ens necessitem a tots i a totes! El Maestrat necessita un municipalisme fort per a bastir ponts i teixir xarxes, de la mateixa manera que les entitats culturals s’estan intentant organitzar al voltant de la futura Coordinadora d’entitats. Cal que empenyem tots en la mateixa direcció. Per la llengua i pel nostre futur. La nova era de la cooperació ha de marcar les regles en les relacions entre municipis. Amb el Maestrat per damunt de tot! Des del Penyagolosa fins al pla de Vinaròs, des del coll d’Ares fins a la mar Mediterrània, tot enllaçant amb la Via Augusta.
Al Maestrat som privilegiats, però ens falta autoestima. Tanmateix, esta terra meravellosa no és perfecta, tenim també drames, problemes, misèries. El despoblament amenaça seriosament la nostra vida als pobles. Hem d’actuar ací i ara per a afrontar un problema que és endèmic i estructural. Posem els mitjans i les solucions entre tots nosaltres, els qui vivim i hi volem viure. La societat civil hi tenim molt a dir, només demanem la veu, que se’ns escolte.
Els nostres pobles despoblant-se i tancant els ulls a una realitat que es viu dia a dia a les portes d’Europa, la crisi humanitària migratòria costa un degoteig constant de víctimes, de persones com tots nosaltres. Amb ràbia i impotència assistim a esta barbàrie silenciada pels mitjans de comunicació. Ací també volem acollir refugiats.
I per últim, agrair a les presentadores (Irene Sala i Xelo Miralles) i a Josep Meseguer per la direcció, la conducció i el guió de l’acte, als actors, al grup musical EsiR, a Tere Boix per la decoració creativa i original que cada any ens acompanya, a l’Ajuntament de Sant Mateu i al seu personal per les enormes facilitats des del primer dia, als tècnics de llum i so, i a la suma de voluntats i complicitats que ens han dut avui ací, tant a la família de Maestrat Viu, com a la bona mostra d’ajuntaments col·laboradors i entitats de banda a banda del Maestrat.
I res més, vos deixo ja amb l’última part de l’acte, només espero i desitjo que vos ho hàgeu passat d’allò més bé, que acabeu de passar una magnífica vetlada a l’ermitori de la Mare de Déu dels Àngels, gaudiu de la nit de maig, i ens veiem sempre que vulgueu, sabeu que teniu Maestrat Viu a la vostra disposició i al vostre servei!

Moltes gràcies!

Maestrat Viu reivindica el paper de la societat civil en la planificació territorial i reclama el reconeixement de la comarca del Maestrat des dels centres de poder

El passat dia 3 de maig va tindre lloc l’XIé Seminari d’Idees Valencianistes al Saló de Graus de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, que organitza l’ACV Tirant lo Blanc i el sindicat universitari Bloc d’Estudiants Agermanats. L’acte començà a les 17 h amb la projecció del documental “Ser a la frontera sud”, que explica a través d’entrevistes a habitants de l’extrem sud la percepció de la identitat valenciana. Tot seguit, s’inicià una una taula redona en la qual participaren el president de l’entitat cívica El Tempir, Josep Enric Escribano, el director del documental “Ser a la frontera sud”, Lluís Català, i el president de Maestrat Viu, Pau Fabregat Beltran. La taula va ser moderada per Susanna Pardines. 
D’esquerra a dreta: Josep Escribano (El Tempir), Lluís Català (director del documental),
 Susanna Pardines (moderadora) i Pau Fabregat (Maestrat Viu). Foto: Alfons Grau.
El president de Maestrat Viu, Pau Fabregat, va destacar en les seues intervencions tres punts:
  1. que el dèficit inversionista crònic que patim és el fruit d’una estratègia planificada que ens aboca directament al despoblament.
  2. que som el centre de les terres de cruïlla, i reivindiquem les nostres relacions amb les terres de l’Ebre, l’Aragó i els Ports, però defugim d’etiquetes del tipus “nord, comarques del nord, comarques de castelló, maestrat-ports, ports-maestrat”.
  3. que durant tots els més de 30 anys d’autogovern hem fet més pel país i la valencianitat la societat civil amb les entitats culturals al capdavant (ACPV, la Societat Coral El Micalet, Escola Valenciana-FEV, l’ACV Tirant lo Blanc, el Tempir d’Elx, Maestrat Viu, etc.) per promoure els valors positius al voltant de la valencianitat, que no pas el Govern Valencià, que només s’ha dedicat a gestionar o administrar, sense planificar el territori ni ajudant a difondre l’orgull de sentiment de pertanyença al País.
En conjunt, es va donar veu a les sensibilitats perifèriques del País Valencià per exposar una realitat comarcal que pretén dignificar i reconèixer la vida en els extrems.