Tornen els Panxuts de la Jana!

“Fins a mitja tarde el poble sembla descansar. […] Aquell descans d’un parell d’hores es trenca. Ixen al carrer els primers disfressats. Uns porten la cara tapada, amb caretes de cartó els menys, i amb teles clares els més. Altres la porten mascarada d’estalzí. Les mans, enguantades amb trossos de calcetins, o ennegrides també. altres van vestits amb robes femenines, amb un farcellet a l’esquena per tal d’aparèixer malforjats, geperuts d’impossible identificació; unes faldetes, uns vions, una camisa de dona, llarga i ampla, de llenç cru, una xamba despitralada… Hi ha qui s’embolica amb un llençol o una cortina… Tots, però, porten bastó, canya o una buscalla o un garranxo a les mans.
Els emmascarats són els herois de la festa. L’home -i de vegades la dona- emmascarats es creu amb l’obligació de fer més el poca-solta. El mate més gros, les corregudes més violentes, els crits més aguts, les espentes més fortes, els acudits més grollers, les paraules més cíniques, ho haurà de fer i de dir, naturalment, l’emmascarat. […]
I és que de màixqueres en aquestes hores ja n’hi ha a centenars. S’han disfressat homes i dones, fadrins i fadrines. És tot un poble que es llança al carrer amb vestits estrafolaris. […]
Apareixen la gaita i el tambor. I els disfressats van a l’entorn del dolçainer, aquest comença el cercavila, i aquells, cantant, cridant, saltant, el segueixen, manejant pals i graneres, bastons i buscalles fins que arriben al Pati d’En Palanques. […]
I així transcorren els tres dies del Carnaval, la festa més festa de les festes d’aquesta vila muntanyenca.”

Escrivia referint-se al poble de Benassal l’escriptor Carles Salvador en el llibre Les festes de Benassal (1952), amb totes les concomitàncies amb el Carnestoltes de La Jana, on els personatges forts són els Panxuts. La tasca de recuperació d’aquest Carnestoltes tradicional és digna d’elogi i de continuïtat per part del poble de la Jana perquè aconsegueix revertir una moda establerta al llarg del segle xx, tal com denunciava el mateix Carles Salvador:

“Les festes de Carnestoltes tenien a Benassal una autèntica importància quan el Carnestoltes no s’havia transformat en una festa de ball de saló. Sembla que de festa de carrer com ho fón durant segles, vingué a parar als salons dels teatres i a les sales de ball, potser fugint, la gent benestant, de les bestieses dels disfressats. Els antics balls de pinyata deixaren d’ésser extraordinaris per a esdevenir vulgars. Els pobles, que tant copien de les capitals, per aquells moviments de mimetisme que sempre s’han de tindre en compte per a explicar-nos els fets de folklore, situen el Carnestoltes als cafés. I són més bullidors els balls nocturns a la moda internacional del segle xx que no les festasses populars fetes de dia i a l’aire lliure. Les disposicions oficials referents a l’ús de carassetes i màixqueres acaben de reduir-lo a portes endins. Més tard ve la supressió total del Carnestoltes decretada des de la ‘gaseta’ o butlletí de l’Estat”.

Així que llarga vida al Carnestoltes de diürn i de carrer. I encara que parega mentida, des dels pobles també s’influeix a les capitals, o almenys haurien de mirar de reüll a la recuperació de patrimoni esforçada que és també cultura en valencià.

Si vosaltres voleu, ens veiem a La Jana, el proper dissabte. ELS PANXUTS ens esperen. És tota una experiència de Carnaval que no ens podem perdre al Maestrat!

La festa del Carnistoltes a la Jana. Els panxuts i l’aueleta de basques

En primer lloc volem agrair als amics de l’Associació Janenca de Cultura que ens hagen passat esta informació, la qual, molt gustosament, publiquem.
El
proper dia 17-02-2013 se celebrarà a la Jana el tradicional
carnistoltes.

Es
tracta d’una tradició centenària prohibida pel franquisme, que
gràcies als nostres majors hem pogut recuperar.
Carnistoltes
és una celebració pagana que representa la festa i la diversió. És
una contraposició a la Quaresma que amb el desdejuni i l’abstinència
comença en acabar Carnistoltes.
A
la Jana, després d’un copiós dinar d’arròs amb pilotes, una
rondalla de dolçaines acompanyades per una colla de panxuts i una
“aueleta de basques” volten pel poble. Els xiquets
disfressats, intenten tombar els panxuts sense que l’”aueleta de
basques “ els pegue amb un fuet.
Vestimenta
dels panxuts: Una camisa de llenç posada per els peus, s’omple de
palla. Després una pel cap que també s’omple de palla. S’uneixen
utilitzant una corda i dos pataques. Al cap una cistella i a la mà un
gaiato. 
La
reduïda mobilitat dels panxuts és la festa dels xiquets que
empenyen i empenyen fins aconseguir tombar-ne un.
Es
tracta d’una festa tradicional molt especial i familiar. Molt
aconsellable per als xiquets a partir dels 4 o 5 anys. Es pot
participar fins els 10 o 12 anys aproximadament. Fins que la força
dels més grans posa en perill als més menuts. La força amb què
l’aueleta fa anar el fuet -fet amb paper- també creix amb l’edat
i la confiança del xiquet a qui es pega.
El
dinar comença a les 2:30. A continuació es vesteixen els panxuts i
comença la rondalla. El preu del dinar es de 12 euros per als adults
i 8 per als xiquets.
Per
a reservar per al dinar s’ha de cridar al telèfon 665369501 (Associació Janenca de Cultura).
VOS RECOMANEM L’ASSISTÈNCIA!!!!!

Enllaços al voltant de les notícies generades per la fractura hidràulica