Maestrat Viu rebrà el premi País d’El Tempir

El guardó serà lliurat l’11 de novembre a la ciutat d’Elx. Es reconeix la tasca del col·lectiu maestratenc a favor de l’espai comarcal, de la llengua i de la cultura

El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu rebrà a Elx el primer reconeixement públic pel treball esmerçat en els darrers anys a favor de l’espai comarcal, de la llengua i de la cultura del país. Una escultura dissenyada i realitzada pel prestigiós artista d’Elx Antoni Pons serà la insígnia que l’entitat cívica El Tempir lliurarà a l’entitat del Maestrat en haver valorat de manera positiva la breu i intensa trajectòria en l’activisme cultural d’un projecte que va nàixer al voltant de l’any 2011 per a ocupar un buit històric en l’estructura associativa territorial del País Valencià.

L’acte de lliurament dels V Premis Tempir tindrà lloc al Parc municipal, en el cor del Palmerar d’Elx, a partir les 20:30 h del dissabte 11 de novembre, en una gala que també acollirà l’entrega dels premis territorials de migjorn i locals d’Elx, que en aquesta ocasió rebrà el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant per la tasca docent i social dels darrers 30 anys, i Vicent Bordonado, geògraf i presentador de TeleElx, per la vertebració social que han aportat els seus programes i pel treball de normalització de l’ús del valencià. El lliurament serà conduït per la professora Isabel Gadea, primera presentadora en valencià de la televisió local d’Elx, que té orígens a La Jana i a Xert, i serà amenitzat per la cantautora valenciana Clara Andrés. A més, intervindrà el mantenidor, que en aquesta ocasió és el sociolingüista de Rossell Miquel-Àngel Pradilla Cardona. Per últim, el president d’El Tempir, Josep Enric Escribano prendrà la paraula per clausurar l’acte i per marcar les línies d’actuació de l’entitat cívica.

El Tempir i el reconeixement

L’entitat cívica El Tempir va nàixer al voltant de l’any 1994 per contribuir a la normalització de la llengua en una ciutat que en el darrer quart del segle xx va modificar la seua demografia i va acollir nombroses migracions d’origen espanyol. Més de vint anys de dedicació a la normalització lingüística i a la promoció del valencià en l’escola i en els diferents àmbits d’ús li han valgut nombrosos reconeixements públics. És des de l’any 2013 que convoca els Premis.

Maestrat Viu rep el premi País d’El Tempir en la cinquena edició dels guardons, després d’haver-lo rebut en les concurrències anteriors la Plataforma Mildenou (2013), Xavi Sarrià (2014), la revista Mètode (2015) i la revista Saó (2016). El Tempir, en el comunicat emés per notificar els guanyadors, enumerava fins a quatre motius pels quals Maestrat Viu havia estat escollit un dels ambaixadors del País Valencià.

En primer lloc, es destaca el treball tenaç pel reconeixement de la comarca històrica del Maestrat davant les administracions públiques autonòmiques i locals a fi de desenvolupar polítiques lingüístiques que preserven la unitat lingüística i cultural del territori, així com també la seua sostenibilitat econòmica, mediambiental i demogràfica.

En segon lloc, es considera el treball per preservar el sentiment de pertinença al Maestrat, que encara perviu. En aquest sentit, en els darrers anys Maestrat Viu ha estat una de les entitats promotores de la Primera trobada d’entitats del Maestrat (10 setembre 2016), de la publicació de la Declaració de Xert i de la consegüent fundació de la federació d’associacions de la comarca, la Coordinadora d’entitats del Maestrat, una entitat que ha d’aglutinar i coordinar les iniciatives locals per visibilitzar-les en l’àmbit comarcal, una mostra d’aquesta voluntat és la celebració de la Primera trobada de danses del Maestrat (9 de setembre 2017).

En tercer lloc, també es tenen en compte l’ampli ventall d’activitats que desenvolupa Maestrat Viu a favor de la llengua i de la cultura que prestigien l’ús social del valencià i recuperen les tradicions de l’espai comarcal. La Trobada excursionista del Maestrat, els Premis Maestrat Viu o l’Estiu Literari al Maestrat són algunes de les ofertes sòlides que ofereix l’entitat en l’agenda anual.

I, per últim, s’ha tingut en compte el paper de Maestrat Viu com a agent intermediari entre les administracions d’una banda i l’altra del riu Sénia perquè ha esdevingut un interlocutor imprescindible en aquestes terres de cruïlla.

Les reaccions

Pau Fabregat Beltran, actual president de Maestrat Viu des de l’any 2017, ha fet saber que “Maestrat Viu acull amb alegria i una enorme satisfacció el Premi d’El Tempir en la modalitat País. Per a tots nosaltres, per a la família de Maestrat Viu, és tot un honor i un privilegi que el jurat dels premis haja pensat en nosaltres”. A més, insistia a destacar que “un altre País Valencià és possible, un país vertebrat per les perifèries, i que li dóna cohesió i sentit real de país més enllà del centralisme centrifugador i de les diferents administracions”. També apuntava que el premi ve a “impulsar la continuïtat de la feina en la mateixa direcció: reivindicació, comarcalització i en positiu”. I conclou dient que “el premi és per a tots els qui creiem en la nostra terra, en la nostra comarca, en el nostre país, en el Maestrat”.

Joan Ortí Voltas, president de Maestrat Viu entre 2015 i 2016, s’expressava content i insistia en “la sintonia entre El Tempir i Maestrat Viu avui la comuniquem a tota la societat valenciana, el Nord i el Sud del sud estem comunicats i preparats per continuar amb la incansable tasca de defensar la nostra llengua i la nostra cultura, tot revindicant el nostre territori, la nostra comarca del Maestrat”.

Josep Meseguer-Carbó, president de Maestrat Viu des la fundació el setembre de 2011 fins desembre de 2014, ha indicat que “agraïts pel reconeixement del treball fet a l’extrem nord des de l’extrem sud del País Valencià, i esperonats per seguir treballant en nous projectes que contribuïsquen a un país més just”.

Discurs de Joan Ortí Voltas, president de Maestrat Viu, amb motiu de la 3a edició dels Premis

Bona nit, guardonats i familiars, membres del jurat dels premis, representants d’entitats culturals de la comarca, d’institucions acadèmiques i polítiques, amigues i amics. Moltes gràcies per haver vingut avui ací a acompanyar-nos i participar en aquesta festa de la nostra cultura.

Maestrat Viu, col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura, agraeix totes les complicitats que han fet possible enguany la tercera edició dels Premis, que avui culminem en aquest acte. Després de tres anys d’existència de la convocatòria, podem estar satisfets de la projecció i de l’acollida que estan tenint. Només cal veure l’assistència d’avui, en aquest marc singular de la Font de la Salut. Comptem amb tots vosaltres per fer-les créixer més encara en l’edició de 2017.

Avui, els nostres protagonistes són els guardonats amb els premis a la iniciativa anual i amb els premis d’honor a la trajectòria. Maestrat Viu i jo personalment us donem les gràcies per la vostra feina, per la vostra dedicació i pel vostre esforç, i us diem: enhorabona, perquè feina, dedicació i esforç han valgut la pena, valen la pena, i avui veiem que us convertiu en referents de la nostra societat comarcal i en ambaixadors de Maestrat Viu, juntament amb els premiats de les edicions anteriors: Pere-Enric Barreda, que ho va ser a títol pòstum, el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal, el Centre d’Estudis del Maestrat, Tere Boix, Mariola Nos, els Amics i Amigues del Canto, la Fundació Carles Salvador i Carles Santos. Avui afegim a aquesta llista l’Aplec del Sénia, la Fira d’Oficis de Benassal, Lucia Alemany, el Centre Cultural Traiguerí i Joan Ferreres i Nos. I voldríem que els valors de fraternitat, de preservació de la memòria, d’innovació artística, de perseverança en la llibertat d’expressió i de coneixement de la nostra Història que ens aporten els premiats, contribuïsquen a fer créixer el posicionament autocentrat que Maestrat Viu proposa per a la nostra comarca, la seua cultura i la llengua que compartim i ens identifica.

Els premiats d’enguany i dels anys anteriors són la millor mostra de l’enfocament que volem donar a la nostra realitat i expliquen el sentit, el significat dels Premis Maestrat Viu. Permeteu-me que, en aquest sentit, porte també a col·lació la figura d’un traiguerí, que dóna nom al premi a la trajectòria col·lectiva: Pere Labèrnia i Esteller. Potser és una figura poc coneguda i encara menys valorada en el nostre horitzó cultural per circumstàncies que ara seria llarg d’explicar. Pere Labèrnia, que va viure a la primera meitat del segle XIX, va fer una feina impressionant per modernitzar el nostre idioma. Una feina sense la qual, avui, potser ni tan sols estaríem ací fent el que estem fent. És per estimular obres com la seua i com la que fan les persones i col·lectius que guardonem avui, que existeixen el Premis Maestrat Viu, per dignificar i modernitzar la nostra cultura comarcal, per traure-la del folklorisme i, arrelada en la memòria popular, fer-la una cultura apta perquè la puguem compartir al segle XXI, amb tots els altres Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l’Alguer, perquè tenim el convenciment que el que és local és el més universal. Només cal que siga com és sense interferències, sense por.

Per això mateix, afirmem i volem reivindicar avui ací, en aquest lloc carregat de simbolisme i d’agermanament dels pobles del Maestrat, que volem i desitgem una comarca completa i unida, amb tots els pobles. Si us hi fixeu, al cartell dels premis d’enguany hi ha la imatge d’un mapa d’època del Maestrat històric. Perquè volem fer notar que el Maestrat que tenim a dia d’avui està per reconstruir. No s’ha desenvolupat la comarcalització del País Valencià tal com estableix l’Estatut d’Autonomia, des de 1982. Les comarques actuals no són oficials i responen a criteris que ens pareixen arbitraris. I així tenim les Coves de Vinromà, la Torre d’en Doménec, Vilanova d’Alcolea, la Serratella, Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat que, fins portant la comarca al nom, no en formen part. Volem que aquests pobles formen part del Maestrat, ens hi sentim units i ells també tenen consciència que en formen part. Demanem a les seues institucions municipals i també a les de la resta de pobles que treballen per fer-ho possible.

El dia que celebràvem aquest mateix acte l’any passat, ens trobàvem a les portes d’un canvi significatiu en la vida pública del nostre país. En aquest any que ha passat hem vist com s’ha obert una oportunitat històrica per a la consolidació de la nostra llengua i per a un canvi cultural que no ens faça perdre més el tren de la modernitat, que supose la revitalització de la nostra cultura pròpia davant de dependències i influències. Maestrat Viu, amb els nostres Premis, pensem que fem una aportació important en aquest sentit. En realitat, no obstant, tots sabem que aquesta és una responsabilitat de les nostres institucions públiques, és un conjunt d’accions que corresponen a les institucions de govern. Per això saludem la iniciativa de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de promoure un pla estratègic cultural valencià, pensat fins a 2020. En aquest pla estratègic hi ha propostes que interessen directament als pobles del Maestrat, que ens interessen: lectura i biblioteques, arxius, espais creatius, circuits culturals, museus i arts escèniques són camps en què hauríem de fixar-nos per promoure la nostra cultura fins a convertir-la també en un factor de desenvolupament econòmic. Tenim potencial per fer-ho. Aprofitem l’oportunitat. Des de Mestrat Viu animem la Generalitat a convertir aquesta iniciativa en realitat, i als municipis de la comarca a no desaprofitar-la.

Al mateix temps, des de la nostra posició geogràfica de cruïlla, encoratgem la Generalitat Valenciana que, a l’hora d’internacionalitzar la cultura, busque la complicitat i la unió amb les instàncies internacionals que ja comparteixen les altres institucions regionals de l’àrea catalanoparlant i que són la Fundació i l’Institut Ramon Llull, així com, en general, és irrenunciable normalitzar les relacions culturals amb els territoris amb qui compartim la mateixa llengua. Maestrat Viu comprèn aquesta necessitat i en la mesura de les nostres possibilitats, hi estem fent la nostra aportació.

L’estiu de 2015 vam culminar la col·laboració amb la revista Descobrir, una publicació de viatges, de Barcelona, que va dedicar el seu número 211 als pobles del Maestrat, i vam presentar-la a la biblioteca municipal de Vinaròs. A la tardor, vam impulsar la tercera edició de la Trobada Excursionista del Maestrat a Benassal. A l’hivern vam difondre els actes de la festa de sant Antoni i vam participar en el ball de jota de l’oferta dels Amics del Bureo d’Albocàsser. I aquesta primavera, el mateix dia 7 de maig vam ser presents a la Fira del Llibre d’Ares del Maestrat i al Fòrum de Literatura Rural a Ulldecona.

I tenim per davant altres tantes activitats que considerem de primer ordre. El proper 5 de juny us invitem a participar en la Festa per la Llengua, en què Maestrat Viu, com a entitat federada a Escola Valenciana, forma part de l’organització a Benassal. És la festa de les nostres escoles, de les escoles en valencià i donar-hi suport és pensar en el nostre futur. També impulsarem la IV Trobada Excursionista a les Coves de Vinromà, que tindrà lloc el 25 de setembre. Hi esteu invitats a viure un dia de contacte amb el nostre medi natural per mitjà de l’excursionisme.

Però per a abans d’aquesta data, vull anunciar-vos que Maestrat Viu i el Centre d’Estudis del Maestrat portaran a terme la Primera Trobada d’Entitats Culturals del Maestrat, el proper 10 de setembre, a Xert. Volem posar fil a l’agulla de la coordinació de totes les entitats culturals que vulguen afegir-s’hi. Per això, quedeu invitats a participar-hi les persones representats que avui esteu ací. Volem comptar amb la vostra participació pensant en l’impuls que des de la Generalitat es vol donar als Consells Comarcals de les Arts, la Cultura i la Creació, contemplats en el pla estratègic Fem cultura, que he esmentat adés. Les entitats culturals del Maestrat hem d’estar preparades per a aquesta oportunitat, que ens pot obrir moltes possibilitats. Des d’ara mateix, demanem la complicitat dels municipis per impulsar-lo.

L’acció dels municipis, en aquest sentit, és molt important. Per avançar cap a la valencianització, els ajuntaments tenen al seu abast moltes possibilitats, emparades per la llei, que tenen la responsabilitat de convertir en realitat en aquest temps nou que estem vivint. Estem parlant dels usos lingüístics en la seua pròpia documentació, de la valencianització de les seues comunicacions amb la ciutadania i amb les altres institucions, de la normalització lingüística de les senyalitzacions que són competència seua, dels noms dels seus carrers. En la seua mà hi ha possibilitat d’avançar en aquests canvis que han de marcar el signe del temps nou o continuar en la deixadesa del passat. Per això els encoratgem a dinamitzar la seua cultura pròpia, a revitalitzar-la i actualitzar-la afegint-se als circuits culturals i promovent l’ús del valencià. Perquè la cultura de cada poble és la cultura de tots.

I acabo. Vull agrair als presentadors i artistes que avui en han oferit aquesta autèntica festa la seua predisposició i el seu entusiasme. Tot això no hauria estat possible sense ells i la feina que durant uns quants mesos ha fet la junta de Maestrat Viu, als integrants de la qual vull agrair públicament l’esforç, perquè s’ho mereixen. Això mateix he de dir de l’Ajuntament de Traiguera, que ens ha oferit totes les facilitats per fer possible aquest acte en aquest lloc incomparable.

Espero que hàgiu gaudit de la vetllada, que acabeu de gaudir de la nit i de l’amistat que compartim. Si no m’equivoco, encara queda alguna sorpresa agradable per viure, però això ja és cosa dels presentadors. Moltes gràcies novament per la complicitat. I heu de saber que necessàriament comptem amb tots vosaltres. Moltes gràcies a tothom i bona nit!

Traiguera, 21 de maig de 2016