Mor Carles Santos, premi Maestrat Viu 2015

Carles Santos amb el guardó del premi Carles Salvador 2015 al castell de Peníscola. Foto: Onada Edicions

Maestrat Viu, col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura al Maestrat, fa expressió del seu condol a la família i al poble de Vinaròs per la mort de l’artista Carles Santos, que ha tingut lloc avui 4 de desembre de 2017.

Carles Santos Ventura, nascut el 1940, va iniciar la seua carrera artística com a pianista, dedicació en la qual va excel·lir tot al llarg de la seua trajectòria fins a convertir-se en un dels artistes valencians més universals. A més de la composició musical, va dedicar-se a l’escultura, la cinematografia, la fotografia, la poesia i la dramatúrgia, sempre amb l’esperit avantguardista que va heretar de Joan Miró i Joan Brossa.

La seua obra discogràfica aplega quinze títols, és autor d’onze espectacles escènics, va composar la part musical de deu pel·lícules i divuit curtmetratges i va ser realitzador d’onze curts més. Així mateix, va rebre el Premi Nacional de Composició de la Generalitat de Catalunya (1990); el Premi Ciutat de Barcelona de la Música (1993); el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional (1996); la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Nacional de Teatre (2001), Miquelet d’Honor de la Societat Coral El Micalet de València (2005) i el Premi Nacional de Música en la modalitat de composició, atorgat pel Ministeri de Cultura (2008).

L’any 2015, Maestrat Viu va atorgar-li el Premi Carles Salvador a la trajectòria individual en reconeixement de la seua extensa i àmplia carrera artística. L’exploració dels llenguatges artístics i la creació de grans obres en què s’uneixen música, dansa i teatre, caracteritzades per l’extravagància, la fantasia i la provocació deliberada, van convertir-lo en un dels referents del món de l’espectacle i en l’artista més internacional del Maestrat. En ocasió del lliurament del premi, que va tindre lloc al castell de Peníscola, Carles Santos va reconèixer: “té un valor especial per ser ací al Maestrat”.

Desapareix, doncs, un artista excepcional que va projectar la identitat de la seua terra en una obra que va traspassar fronteres, una obra polifacètica i innovadora que passa a formar part del patrimoni cultural de Vinaròs, del Maestrat i del País Valencià. Maestrat Viu espera que les institucions protegisquen aquest patrimoni i l’incorporen a la vigència dels nostres referents culturals.

Tornen els Panxuts de la Jana!

“Fins a mitja tarde el poble sembla descansar. […] Aquell descans d’un parell d’hores es trenca. Ixen al carrer els primers disfressats. Uns porten la cara tapada, amb caretes de cartó els menys, i amb teles clares els més. Altres la porten mascarada d’estalzí. Les mans, enguantades amb trossos de calcetins, o ennegrides també. altres van vestits amb robes femenines, amb un farcellet a l’esquena per tal d’aparèixer malforjats, geperuts d’impossible identificació; unes faldetes, uns vions, una camisa de dona, llarga i ampla, de llenç cru, una xamba despitralada… Hi ha qui s’embolica amb un llençol o una cortina… Tots, però, porten bastó, canya o una buscalla o un garranxo a les mans.
Els emmascarats són els herois de la festa. L’home -i de vegades la dona- emmascarats es creu amb l’obligació de fer més el poca-solta. El mate més gros, les corregudes més violentes, els crits més aguts, les espentes més fortes, els acudits més grollers, les paraules més cíniques, ho haurà de fer i de dir, naturalment, l’emmascarat. […]
I és que de màixqueres en aquestes hores ja n’hi ha a centenars. S’han disfressat homes i dones, fadrins i fadrines. És tot un poble que es llança al carrer amb vestits estrafolaris. […]
Apareixen la gaita i el tambor. I els disfressats van a l’entorn del dolçainer, aquest comença el cercavila, i aquells, cantant, cridant, saltant, el segueixen, manejant pals i graneres, bastons i buscalles fins que arriben al Pati d’En Palanques. […]
I així transcorren els tres dies del Carnaval, la festa més festa de les festes d’aquesta vila muntanyenca.”

Escrivia referint-se al poble de Benassal l’escriptor Carles Salvador en el llibre Les festes de Benassal (1952), amb totes les concomitàncies amb el Carnestoltes de La Jana, on els personatges forts són els Panxuts. La tasca de recuperació d’aquest Carnestoltes tradicional és digna d’elogi i de continuïtat per part del poble de la Jana perquè aconsegueix revertir una moda establerta al llarg del segle xx, tal com denunciava el mateix Carles Salvador:

“Les festes de Carnestoltes tenien a Benassal una autèntica importància quan el Carnestoltes no s’havia transformat en una festa de ball de saló. Sembla que de festa de carrer com ho fón durant segles, vingué a parar als salons dels teatres i a les sales de ball, potser fugint, la gent benestant, de les bestieses dels disfressats. Els antics balls de pinyata deixaren d’ésser extraordinaris per a esdevenir vulgars. Els pobles, que tant copien de les capitals, per aquells moviments de mimetisme que sempre s’han de tindre en compte per a explicar-nos els fets de folklore, situen el Carnestoltes als cafés. I són més bullidors els balls nocturns a la moda internacional del segle xx que no les festasses populars fetes de dia i a l’aire lliure. Les disposicions oficials referents a l’ús de carassetes i màixqueres acaben de reduir-lo a portes endins. Més tard ve la supressió total del Carnestoltes decretada des de la ‘gaseta’ o butlletí de l’Estat”.

Així que llarga vida al Carnestoltes de diürn i de carrer. I encara que parega mentida, des dels pobles també s’influeix a les capitals, o almenys haurien de mirar de reüll a la recuperació de patrimoni esforçada que és també cultura en valencià.

Si vosaltres voleu, ens veiem a La Jana, el proper dissabte. ELS PANXUTS ens esperen. És tota una experiència de Carnaval que no ens podem perdre al Maestrat!

Crònica de la 3a Trobada Excursionista del Maestrat, a Benassal (4/10/2015)

Unes 150 persones
van participar aquest passat diumenge en la III Trobada Excursionista
del Maestrat celebrada a Benassal. Entre els caminants hi havia gent
d’Albocàsser, Benicarló, Cabanes, Castelló, Culla, les Coves de
Vinromà, Museros, Peníscola, Polinyà del Xúquer, la Salzadella, Sant
Mateu, Vilafranca, Vilanova d’Alcolea, Vistabella, Xert i la gent
del Club de Muntanya de Benassal, organitzador de la Trobada.
A les 9 h del
matí es va eixir des de la plaça de l’Ajuntament cap a la Font En
Segures, on es va fer la primera parada, per poder beure aigua fresca
de Benassal i recitar un poema de Carles Salvador dedicat a l’
indret. En esta edició, es va substituir l’explicació etnològica
que es fa a l’hora d’esmorzar per la recitació de dos poemes del
mestre Carles Salvador, donat que el 2015 ha estat l’any dedicat
per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a Carles Salvador, fill
predilecte de la localitat.
De la Font En
Segures es va seguir cap al Rivet, lloc triat per esmorzar. Allí,
també es va llegir un altre poema i a continuació es va plantar
l’arbre commemoratiu de la Tercera Trobada, un grevoler. Els
representats dels diversos pobles van participar de manera simbòlica
en la plantada dipositant terra portada dels seus pobles.
La primera pujada
havia espantat una mica a algunes persones perquè la caminada havia
començat a bon ritme però una vegada arribats a la Font d’En
Segures s’havien acabat les pujades fins la que puja cap a Sant
Roc, ja a l’acabament de l’itinerari. La ruta va continuar per
la Torre Monfort, Mas d’Hilario, Mas dels Oms, Mas de Felip i Sant
Roc entre altres llocs, sumant un total de 15 quilometres.
Vora les 12
hores van caure quatre gotes que van molestar un poc, però en
general es pot dir que l’oratge va ser bo, no va fer excessivament
calor i la pluja que va caure va durar poca estona.
El dinar de
germanor es va celebrar en el poliesportiu cobert i va consistir en
un entremès, estofat de pataca amb carn de bou i fruita. A l’hora
del cafè es van reunir els diversos representats dels pobles i clubs
i el representat de Maestrat Viu, col·lectiu que coordina les
Trobades, amb l’objectiu d’iniciar una presa de contacte. El punt
central de la reunió va ser triar un poble per a la propera trobada.
Des de Maestrat Viu s’ha dividit el territori en 3 zones:pobles més
interiors, altres més centrals i els costaners, amb la idea
d’alternar les caminades, per tant si aquest any s’havia celebrat
a l’ interior, calia que voluntàriament un dels centrals estarà
dispost a organitzar la IV Trobada, alguns pobles van mostrar interès
però no podien comprometre’s sense consultar-ho amb altra gent
dels seus pobles, per tant, es va quedar pendent de la resposta de
tres pobles.
Des de l’organització, el Club de
Muntanya de Benassal i Maestrat Viu, es valora positivament el
desenvolupament de la III Trobada Excursionista del Maestrat i animen
a que la iniciativa es consolide i tinga continuïtat.

La Fundació Carles Salvador i la plataforma ‘Amics i amigues del Canto’ obtenen els Premis Maestrat Viu 2015 d’àmbit col·lectiu

L’acte
de lliurament dels guardons tindrà lloc el pròxim dissabte 16 de
maig al Saló Gòtic del Castell de Peníscola

 
La
plataforma ‘Amics i amigues del Canto’ de Benassal i la Fundació
Carles Salvador han sigut guardonats amb els Premis Maestrat Viu 2015
en l’apartat dirigit a col·lectius i entitats, amb els quals es
vol reconèixer el treball i el compromís del teixit associatiu de
la comarca amb la divulgació, promoció i prestigi de la cultura en
valencià en l’àmbit social, cívic, científic o cultural.

L’agrupació
benassalenca rebrà el Premi Seidia a la iniciativa col·lectiva
anual que reconeix les tasques de recuperació de l’antiga escola
del Canto, un centre educatiu rural situat al costat del riu
Montlleó, entre els termes de Benassal, Culla i Vistabella, que va
ser tancada durant els anys 70 i que ara s’ha recuperat com a
refugi lliure.

El
projecte es va encetar l’any 2013 fruit de la iniciativa d’un
grup de benassalencs davant el continu deteriorament de l’edifici i
la falta d’actuació de l’Administració. Gràcies al suport
rebut a través del micromecenatge, aquest projecte col·lectiu ha
pogut portar a terme els objectius establerts i ha recuperat l’aulari
com a aula museu i la casa del mestre com a refugi lliure, a més
d’editar el documental “Una escola amb vista” a partir dels
testimonis orals dels alumnes i mestres del centre.

D’altra
banda, el jurat ha reconegut el treball de la Fundació Carles
Salvador amb el Premi Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva
per la seua tasca de conservació i difusió del llegat del poeta i
gramàtic valencià, que va ser mestre durant 18 anys a Benassal, i
pel seu treball en l’organització de tota mena d’activitats
culturals i educatives encaminades a promoure la llengua pròpia dels
valencians. Des de la seua constitució l’any 2002, aquest centre
amb seu a Benassal, impulsat pels hereus de l’escriptor,
l’Ajuntament de Benassal i l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha
convertit en un espai de dinamització cultural per a la comarca amb
activitats com la visita a l’Aula Museu i l’itinerari Carles
Salvador, entre d’altres.

Durant
la seua trajectòria, la Fundació ha editat 16 publicacions sobre
Carles Salvador i ha reeditat algunes obres de l’autor valencià
com són ‘Cant i encant de Benassal. Estampes vilatanes’, ‘A
l’ombra del Penyagolosa’ o ‘Petit vocabulari de Benassal’.
Cal recordar que enguany es commemora el 60 aniversari de la mort del
poeta i gramàtic.

El col·lectiu Maestrat Viu pretén que aquest projecte, a més posar en
valor les persones que són referents culturals, servisca per a
incentivar la realització de nous treballs i iniciatives. En aquest
sentit, el president de l’entitat, Joan Ortí, explica que
amb la convocatòria dels premis “es vol afavorir el
desenvolupament dels diferents àmbits d’estudi referents a la
realitat cultural, lingüística i social de la comarca”, al temps
que “es pretén defensar i promocionar el territori i la llengua”.

El
representant del col·lectiu també ha recordat que els Premis
Maestrat Viu estan oberts a la societat i, per tant, els interessats
en assistir al acte de lliurament dels premis poden reservar plaça a
través del formulari que podeu trobar a la web de l’entitat www.maestratviu.org,
fins el dilluns 11 de maig o fins que s’esgoten les entrades.

L’acte
tindrà lloc al Saló Gòtic del Castell de Peníscola el pròxim dia
16 de maig i serà conduït per la periodista Taray Cuartiella i
l’escriptor Josep Pedrals, que compartiran escenari amb la
cantautora lleidatana, Meritxell Gené.

Pere-Enric Barreda és guardonat amb el Premi Maestrat Viu d’àmbit individual pel seu treball actiu sobre la història i la cultura en valencià

L’investigador
i filòleg de Benassal ha sigut distingit amb el premi Carles Salvador a la
 trajectòria personal
El filòleg
i investigador Pere-Enric Barreda ha sigut guardonat amb el premi Maestrat Viu
en l’apartat individual, amb el qual es reconeix el treball de
les persones de l’àmbit cultural, social, cívic, tècnic o científic que
contribueixen a prestigiar la cultura en valencià. El professor benassalenc, que va morir de forma sobtada el passat 4
d’abril a Barcelona, serà distingit amb la primera edició del premi Carles
Salvador a la trajectòria personal, en reconeixement al seu treball constant i
actiu en el que destaca la seua passió per la llengua, la història i la
cultura, sobretot la del Maestrat, que ha impregnat una gran part de la seua
obra.
Estudiós
i treballador incansable, el maestratenc Pere-Enric Barreda era professor
titular de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut de Recerca
en Cultures Medievals i era una autoritat en textos llatins medievals tardans,
participant en el Grup de Recerques sobre Antiguitat Tardana. Nascut a
Benassal, era cronista oficial de la localitat i també d’Ares del Maestrat, i
va ser patró fundador i impulsor de la Fundació Carles Salvador, a més d’un
dels principals especialistes en l’obra i la vida de l’escriptor i gramàtic. Al
mateix temps, també era membre fundador del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Segle XX de Benassal i membre actiu del Centre d’Estudis del Maestrat.
Durant
tota la seua trajectòria ha escrit desenes de llibres de temàtica històrica i
lingüística sobre el Maestrat editats per la Fundació Carles Salvador, el Grup
de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal, la Diputació de Castelló o
la Universitat de Barcelona. A més, ha publicat una nombrosa quantitat
d’articles a les revistes Anuari de Filologia, Estudis Castellonencs,
becEroles, Augustianiamum, Cuadernos de Filología Clásica, Estudios Latinos,
Habis i Acta Històrica el Archaeologica.
El
president de Maestrat Viu, Josep Meseguer-Carbó, ha lamentat la mort sobtada de
Pere-Enric Barreda i ha explicat que “és un digne mereixedor del Premi Carles
Salvador i un referent per a tots nosaltres, més enllà dels àmbits comarcal i
intel·lectual, a més de ser un vertader amant i ambaixador del Maestrat i un
model a l’hora de treballar”.
En
aquesta primera edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha declarat desert el
premi Alfred Giner Sorolla a la iniciativa anual individual. L’acte de
lliurament als premiats tindrà lloc a la Sala Gòtica del Castell de Peníscola
el pròxim dia 17 de maig, on se’ls entregarà el guardó dissenyat per l’artista
Pedro Marín de Les Coves de Vinromà, una escultura d’acer inoxidable de 30 cm d’alçada
sobre una base de fusta, que representa la unió de la gent de la comarca al
voltant de tres troncs d’arbres, que representen la vida passada, la present i
la futura, i que estan units per la llengua i la cultura, representades per la
màscara teatral. La gala serà conduïda per les periodistes Amàlia Garrigòs i
Taray Cuartiella, que compartiran escenari amb la cantant valenciana Aitana
Ferrer i el pianista Enric Murillo.

REPERCUSSIÓ DE LA NOTÍCIA EN LA PREMSA:

EL PUNT-AVUI
3X4.INFO

EL 7 SET

http://el7set.com/not/14909/pere_enric_barreda_es_galardonado_con_e 

LA CALAMANDA. TERRITORI CULTURAL

http://www.lacalamanda.com/territori_cultural/984/pere-enric-barreda-es-guardonat-amb-el-premi-maestrat-viu-dambit-individual-pel-seu-treball-actiu-sobre-la-historia-i-la-cultura-valenciana#.U1_PBhrwBj4.facebook 

VI Concurs literari i fotogràfic Carles Salvador

La Fundació Carles Salvador organitza cada any el concurs literari i fotogràfic. Enguany és la sisena edició.
Per a participar podeu llegir les bases i tota la informació relacionada que trobareu a l’enllaç http://www.carlessalvador.net/concurs.htm.
Teniu de temps per a presentar les obres fins al 30 de maig de 2014.
D’altra banda, també cal dir que està operativa la pàgina web www.carlessalvador.cat
on trobareu tota la informació sobre Carles Salvador, sobre la Fundació
i sobre l’Aula Museu Carles Salvador amb els seus horaris de visita i
amb la possibilitat d’organitzar visites guiades per a grups (escolars i
adults) al voltant de Carles Salvador i de la seua estada a Benassal
(Itinerari informatiu “Carles Salvador a Benassal”).
Per a qualsevol informació, podeu trucar al telèfon 964 43 14 48 o per correu electrònic a l’adreça fundacio@carlessalvador.net.

“Carles Salvador: mestre de Benassal (1916-1934)”, nou llibre de la Fundació Carles Salvador

Pel seu interés, vos reproduïm íntegrament l’article de Pere-Enric Barreda: 
Acaba d’eixir de la impremta Rosell de
Castelló el volum 6 de les Publicacions de la Fundació Carles Salvador,
coeditades amb l’Institut d’Estudis Catalans. Després de tres anys de
treball, una vegada acabada l’edició de
Les festes de Benassal,
el resultat ha estat tan extens que s’ha estat necessari dividir-lo en
dues parts. Donant una clara preferència als textos de Salvador, de
moment s’edita la primera (
Antologia de textos) i es
deixar per a més endavant el comentari dels textos, precedit d’una
extensa introducció sobre el context benassalenc entre 1916 i 1934, els
anys de residència del mestre. N’adjuntem la portada, disseny de Òscar
Bagur, de l’empresa Quadratí, igual que els volums anteriors. Cal tenir
en compte que la fotografia no és presa dins l’escola de Benassal (d’on
no en resta cap), sinó en la de Benimaclet.
L’obra
vol aprofundir en la vida i activitats de Carles Salvador al llarg dels
18 anys que va viure a Benassal, entre 1916 i 1934. En acabar la
carrera de mestre el 1911 hi va arribar després de passar per les
escoles d’Almàssera, Aielo de Malferit i la Pobla de Benifassà, i a
partir de 1934 se n’aniria a la de Benimaclet. Com els pares el van
acompanyar, va deixar València, on només hi anava els estius abans de
casar-se, el 1918, amb Sofia Monferrer, fet que encara el va vincular
més al poble. Participava a moltes activitats i va ser un fidel cronista
de la vida local d’eixos anys en múltiples aspectes.
Com
a docent, va seguir una evolució clara per tal d’adaptar-se a la
renovació en l’ensenyament, seguint els pedagogs més avançats, cosa que
posa en pràctica a l’escola de Benassal i que consolida en relacionar-se
amb altres mestres innovadors, i en especial amb l’assistència a
l’Escola d’Estiu de Barcelona els anys 1923 i 1932.
Un
des aspectes més rellevants de la seua activitat va ser la defensa del
valencià: convençut de la necessitat del seu ús a la docència va fer
articles i conferències, i va crear l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana,
que tenia la seu a sa casa. Com a treball de camp va recopilar
vocabulari i folklore, moltes vegades amb la participació dels alumnes.
Al
mateix temps va seguir amb la seua valuosa tasca literària, i a les
publicacions que ja tenia (poesia i narració) en va anar afegint de
noves, eixamplant el seu camp de treball al teatre (que també
representava amb el concurs d’alumnes), de l’assaig, tant docent i
pedagògic com de crítica literària, de reflexió filosòfica, i fins i tot
de divulgació turística.
Com
si fos periodista, va col·laborar intensament (quasi a diari) amb la
premsa de Castelló de la Plana. Una part d’aquests articles adopta la
forma de crítica literària, en forma de cent quaranta ressenyes i
presentacions que, a més, ens informen de títols que Salvador tenia a la
seua biblioteca de Benassal, destruïda pels soldats rebels el 1938.
L’obra,
per la seua extensió, s’ha dividit en dos volums. El primer fa una
brevíssima introducció a l’antologia dels seus principals escrits en
dita etapa, classificats en cinc apartats: poesia, narració, assaig,
articles i didàctica. No és exhaustiva, car es dóna preferència als
textos inèdits o apareguts en publicacions de curta tirada i, per tant,
de difícil accés avui en dia (alguns d’ells no es troben actualment a
l’Aula-Museu). Igualment, no s’inclouen els que han estat reeditats o es
troben a l’abast del públic en antologies o recopilacions recents. La
bibliografia final permet situar les referències resumides per motius
d’espai al llarg del llibre, i cataloga 140 ressenyes i presentacions de
Salvador a publicacions alienes.
Compta
amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació Caixa
Castelló, l’Institut Ramon Muntaner i la Cooperativa Agrícola de
Benassal. I també de la Diputació de Castelló.
  
Presentació
 Un
dels objectius principals de la Fundació Carles Salvador és mantenir el
seu llegat i difondre la seua obra. Aquest llibre naix de la voluntat
de tornar a la llum del dia una part de la mateixa, la gestada a
Benassal, limitant-nos a la menys divulgada i coneguda, que,
dissortadament, encara romania inèdita, o que originalment aparegué en
publicacions de poca difusió i no s’ha tornat a publicar recentment.
Es
tracta d’una antologia dels principals textos redactats per ell al
llarg dels anys de la seua fructífera estada a Benassal, entre 1916 i
1934. Pertanyen a tots els gèneres, car hi trobem poesia, narració,
assaig, articles i folklore (només n’exceptuem el teatre, per la seua
extensió). En tots ells trobem els trets comuns abans esmentats, bé que
eren inèdits o que aparegueren a publicacions que, per la poca difusió,
avui en dia només es poden consultar en biblioteques especialitzades.
Un
apartat especial el formen textos, sobretot d’assaig i periodisme, que
no es conserven a l’arxiu de l’autor, mantingut i comboiat per la seua
filla Sofia. S’ha de tractar de les publicacions que van romandre a la
casa d’estiueig de Benassal l’estiu de 1935, i que foren destruïdes al
pas del front de guerra a darreries de maig de 1938. En són exemple Acció, El Camí, Pàtria Nova (dues), Acció Valenciana, El Pardalero, El Poble Valencià, San Sebastián…, o la premsa de Castelló i València. Fins i tot s’ha localitzat el títol d’un assaig (Concepte del separatisme), que va quedar inèdit arran del colp d’estat del 1923 i de moment no s’ha localitzat i potser cal donar per perdut.
En
l’apartat de poesia, recollim tota la seua producció solta des de 1914 a
1934, sempre que no hagués estat ja inclosa per Salvador als llibres Plàstic (excepte “Tronada d’estiu” i “Cançó del guardabosc”), Llibret eucarístic, Vermell en to major, Rosa dels vents (excepte la “Cançó del malfeiner”) i El bes als llavis. Tampoc hi posem el Viatge a l’entorn de l’amor (ed.
Simbor 1993: 233-242), que, en opinió de Blasco (1981: 93), era una
avançada de les dues primeres parts del “Cant primer” d’El fang i l’esperit.
En
total hi ha un centenar de composicions poètiques, més un apèndix de
tres peces en castellà. Algunes de les primeres són anteriors a l’estada
a Benassal, però s’inclouen per coincidència de temes i formes. Hi
afegim a més les que figuren dins l’assaig “La vida nova” o revistes que
no es conserven a l’Aula-Museu. També les dues úniques rescatades del
llibre Celistia, inèdit i segurament perdut. I fins i tot n’hi
ha una de fragmentària, com el “Cant a la Pàtria” que guanyà el 1919
l’Englantina d’Or als Jocs Florals de Godella. De les que tenen una
versió revisada per l’autor els seus dos darrers anys de vida, la
incloem, amb les variants anteriors en nota crítica.
En narració, demés de les sis inicials, molt breus, entre 1913 i 1916, aportem dos textos de caire històric com són La dragomana dels déus i L’artista de la Valltorta,
de 1920 i 1921, dels anys d’interés per les civilitzacions ancestrals,
arran de la descoberta de les pintures rupestres de la Valltorta. També
són breus la introducció i conclusió moralitzant de Les meues contalles de 1922, així com La falla de les monges (1926) i la inacabada L’esperit pel cel divaga (1929). En castellà hi ha els contes Batistet i La modelo roja, de 1922.
En
assaig, recollim setze textos, alguns fonamentals. En primer lloc
figura l’edició de Pérez Moragon de “La vida nova” de 1920, seguit d’un
extracte de la perduda conferència La literatura a l’escola, pronunciada a l’Escola d’Estiu de Barcelona de 1923. A continuació una sèrie de sis treballs de 1929 i 1930, Infants al microscopi, Asteriscos pobletans i ciutadans, El viatjant de comerç, Dues notes lexicogràfiques, Asteriscos polítics i Records de l’Escola d’Estiu, tots de la revista Taula de Lletres Valencianes.
Els completa el mateix any 1930 un text de divulgació turística com Les terres altes de Castelló, una encertada visió paisatgística-sentimental de l’Elogi del camp, el magistral recull excursionista Palestra, i el breu Ideals i símbols. El 1931 torna a l’excursionisme amb Sant Pau d’Albocàcer i rodalies, o a la visió sentimental del Paisatge en prosa. També es recupera la important conferència de 1932 El bilingüisme. Problemes que planteja a les escoles, fins ara inèdita, que es complementa amb l’extensa participació en una Enquesta sobre bilingüisme, de 1933.
Els
articles periodístics publicats des de Benassal potser arriben al
miler. Vicent Simbor ja en va fer una important antologia el 2000,
classificant-los en cinc apartats: política, pedagogia, lingüística,
idiosincràsia espanyola i valenciana, i estàtica. Entre la resta, n’hem
triat una quarantena, conscients de la impossibilitat de fer-ne més:
només al Glossari, en tres etapes, n’hi ha uns tres-cents. Tenim de 1918 “Crònica”; de 1919 “Los solitarios”, i “La Lliga espiritual de Solitaris nacionalistes“;
de 1920, “Pedagogía y nacionalismo”, “La ciudad en el pueblo”, i “La
Fiesta de la Raza”; de 1921 “La ciutat que estiueja”, i “Ambidextrisme”;
de 1922, “El silenci a l’escola”, i “Provincianisme magistral”, i de
1923 “Dels espanyolismes”.
La
Dictadura fa que desaparega la temàtica política, i es limita a
pedagogia i literatura: “El amigo del niño”, de 1924, “Raid de
col·laboració literària valenciana”, i “Poeta mort”, de 1928; “Sobre
l’acció dels solitaris”, i “Poetas valencianos”, de 1929, i ja de 1930
l’interessant “Castellanos en Cataluña”, i la intensa tornada a la
política, amb “Les eleccions generals”, “Estudis pedagògics”, “El gran
caciquisme”, “Política rural”, i una selecció de sis articles de la
secció “Finestral” del diari Libertad.
Continua
amb més tranquil·litat el 1931 amb “El novell republicanisme rural”, i
“Per l’ensenyança en valencià”, el 1932 amb “¿En València o en
Catalunya?”, “Ja sou, valencià, de la Protectora?”, “Carta oberta (a
Navarro Borràs)”, i “íAtenció, mestres valencians!”; el 1933 amb “Tasca a
fer en les escoles”, i l’entrevista “Informacions de La Revista“, i finalment de 1934 “La nostra Protectora de l’Ensenyança“,
les enquestes “Què enteneu que és o ha d’ésser una novel·la?”, i “Quins
creieu que són, poden ésser o han d’ésser els trets característics de
la poesia catalana?”, per acabar amb “Fogars de valenciania” i “En
començar el curs escolar”.
Finalment,
pel seu valor pedagògic i etnològic, incloem el recull de folklore
iniciat per Salvador i continuat per la seua filla Sofia, que va tenir
una primera elaboració el 1922 quan s’organitza per a formar un volum de
la “Biblioteca Infant” de l’Associació Protectora de l’Ensenyança
Valenciana. Originalment tenia 24 traballengües (embarbussaments), 24
endevinalles amb les respostes, i 6 figures geomètriques complicades.
Entre Carles i Sofia en van afegir més fins a 27 i 78, respectivament,
demés de 2 contalles i 2 cançons. Per altra banda, Carles redactà les Recreacions científiques per
al seu fill Carlets, un total de 29 experiències dividides en quatre
grups: Aritmètica (3), Geometria (2), Vària (3), Física (21). Algunes
les hem posades en pràctica i n’hem fet fotografies.
A
la bibliografia final, a més de llibres i publicacions periòdiques o
ocasionals, relacionem les 140 ressenyes, presentacions o pròlegs de
publicacions alienes que va fer Salvador, testimoniatge no sols de la
seua tasca de crític literari, sinó tambe de divulgador dels escrits,
poètics o en prosa, dels seus nombrosos amics i coneguts, que -val a
dir- no sempre van respondre a les expectatives dipositades en ells.
Una
qüestió sempre debatuda és la correcció dels textos. En els
d’ortografia prenormativa, hem seguit el que sintetitza molt bé Simbor
(2008: 47-49) i vam aplicar en l’edició de Les festes de Benassal
(2010): mantenir la llengua original, només corregint la puntuació i
les errades tipogràfiques òbvies (sempre amb esment en nota crítica), i
amb adequació de l’ortografia (accents, apòstrofs, contracció i grafia).
Hem mantingut l’accentuació i les formes pròpies valencianes -i en
algun cas, les de Benassal i/o el Maestrat-. N’hem fet excepció quan, en
poesia, s’alteraria la rima. Sincerament, creem que no hem fet més
canvis dels que segurament hagués fet el mateix Salvador conforme al seu
model gramatical.
Al
final, posem una relació de la bibliografia consultada. No volem tancar
la presentació sense agrair a Carles i Imma Salvador, néts del mestre,
la col·laboració prestada, així com el suport de Vicent Pitarch i Lydia
Tena, de la Fundació Carles Salvador, Francesc Pérez Moragon, de la
Universitat de València, Ana Tejedo, de l’Arxiu de la Diputació de
Castelló, Lidon París, de la Biblioteca de la Universitat Jaume I,
Salvador Oliver, de l’Arxiu Històric de Vinaròs, i també Òscar Bagur,
que n’ha fet una maquetació excepcional. També s’han consultat fons de
les biblioteques de Catalunya, Valenciana, de la Universitat de
Barcelona, Nacional de Madrid, de l’Hemeroteca Valenciana i de la
Nacional. I per a l’edició hem comptat amb l’ajut de l’Institut
d’Estudis Catalans, la Fundació Caixa Castelló, l’Institut Ramon
Muntaner i la Cooperativa Agrícola de Benassal. N’estem també molt
agraïts. Així com a la Diputació de Castelló, que ha col·laborat també
quan el llibre ja era a la impremta.
Bibliografia: Pere-Enric BARREDA (2013), Carles Salvador: Mestre de Benassal (1916-1934). 1’Antologia de textos, Benassal – Barcelona, Fundació Carles Salvador – IEC (Publicacions, núm. 6).