Discurs del president, Pau Fabregat Beltran, als Premis Maestrat Viu 2018

Foto: Pepe Girona

 

Bon dia a totes i a tots, guardonats, familiars, membres del jurat dels Premis Maestrat Viu 2018, representants del municipalisme, representants d’entitats, d’institucions acadèmiques, amigues i amics, gràcies per acudir a la festa dels Premis Maestrat Viu.
Maestrat Viu, Col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, vol donar les gràcies a totes les complicitats i voluntats que han fet possible bastir la cinquena edició dels Premis en este marc incomparable de la Font d’en Segures.
Ací ens pariren i ací estem, al Maestrat, a Benassal. Enguany, a més, hem volgut coincidir amb l’efemèride dels 80 anys dels bombardejos de la legió Còndor. Un acte necessari. Perquè el record i la memòria són l’antídot contra l’oblit. Cal sempre recordar per a saber qui som, d’on venim i sobretot cap a on volem anar.
Recordar i sobretot reflexionar constantment. D’això qui en sabia, i molt, era en Pere-Enric. D’ell bevem avui molts de nosaltres: de la seua anàlisi permanent del present, del seu inconformisme, de la seua sensibilitat per una societat més justa, del seu compromís pel país, de la seua passió pel Maestrat, per la seua llengua, la seua cultura, la història, i els seus paisatges i camins. Sempre es va enorgullir del parlar benassalenc allà on anava, demostrant una gran autoestima i una gran personalitat. El nostre record, agraïment i respecte cap a ell serà sempre perpetu. Benjamí, amb el teu permís, m’apropio d’unes paraules teues: Pere-Enric! T’estimarem per sempre més!
I passem del necessari record a l’immediat present. I ara i ací toca donar l’enhorabona als premiats.
A Miquel Àngel Pradilla, per tota una trajectòria dedicada a l’estudi i la divulgació del català, per dotar-la de prestigi com a llengua moderna des de tots els vessants possibles. El teu enfocament sociolingüístic ens permet copsar de manera molt encertada l’estreta i íntima relació entre llengua i parlants, les actituds lingüístiques, el fals bilingüisme, la diglòssia, l’ús social… i tot això, des de Rossell, el Maestrat i les Terres de Cruïlla, perifèries administratives i centralitats culturals i lingüístiques, clar que sí! Reivindicar-nos la centralitat és qüestió d’actitud i sobretot d’autoestima! L’enhorabona, Miquel Àngel, per la teua contribució a la llengua comuna!
Al Col·legi Rural Agrupat La Bardissa, pel projecte de la revista Niño. Mireu, sóc un ferm defensor dels CRA. Molts CRA del Maestrat són font de projectes educatius d’una qualitat inigualable, amb la implicació de tota la comunitat educativa, i amb una forta identificació escola-alumne-territori. I què fa de l’ensenyament rural un valor positiu per a la societat? Tres factors. Els valors que s’hi transmeten: solidaritat, tolerància, respecte; un entorn a l’aula de convivència, estima i democràcia; i els mètodes creatius, innovadors i inclusius del professorat. Els CRA són autèntics centres formadors de personetes, amb sentit reflexiu i crític davant dels diferents fenòmens socials. L’enhorabona!
A l’associació cultural 4 Denes, d’Ares del Maestrat, per la Fira del Llibre d’Ares. Molts dels que sou avui ací encara recordeu com allà per l’any 2001 (ja ha plogut prou) anàveu al Guirigall, un festival de música a Ares. El Guirigall es va acabar prompte, però les iniciatives culturals a Ares sempre han sigut. Deixeu-me que reivindique ací davant de tots vosaltres la qualitat per davant de la quantitat. Vivim en una societat que ho barema tot segons l’assistència. Estadística, se’n diu. Doncs a això jo dic que ja va sent hora que valorem més la qualitat. A Ares es fan actes exquisits, he viscut actes d’una qualitat excepcional i memorable, que perdura en el temps, en el record. I tot això, ho feu cinc persones? Per això també hem de reivindicar la gestió cultural al món rural i que persones com vosaltres, de manera absolutament desinteressada, feu que la flama de la llengua i la cultura continue mantenint-se viva. La Fira del Llibre és un producte més d’eixa màquina d’idees que teniu a Ares, i que té una potencialitat i un recorregut increïble. Este premi és a la constància, empenta, valentia i força per fer arribar la cultura a tots els racons d’Ares del Maestrat. L’enhorabona!
Tots els guardonats representeu la supervivència de la llengua, de l’escola, de la cultura, des de l’àmbit local a l’àmbit global.
I és especialment en l’àmbit local on el municipalisme ha de començar a coordinar-se. Hi ha hagut avanços significatius, però cal anar més lluny. Si Maestrat Viu fa actes de comarca, però després els ajuntaments no acompanyen facilitant l’assistència amb el patrocini conjunt de mitjans de transport, què fem? Anem tots en la mateixa direcció o no? Les distàncies són mentals i els quilòmetres estan per a fer-se.
El mateix podem dir sobre les marques turístiques. Cal unificar marques per arribar al client potencial de la manera més clara possible. Com a territori tenim potencialitats que ens fan ser atractius turísticament, però cal creure-hi i jugar fort tots a una carta.
Amb uns pobles cada dia més despoblats, la solució només vindrà de nosaltres, els que estem ací, ajuntaments i societat civil. Demano la centralitat que he comentat abans, pensar en clau comarcal, i sobretot deixar de pensar en l’ajuda externa d’altres institucions o administracions. El canvi comença per nosaltres. Canviem la mentalitat, passem a ser els protagonistes de la nostra història.
Mirant més enllà de la comarca, el panorama malauradament no és gens afalagador, la retallada de llibertats civils, el desprestigi de la justícia i la política, la repressió als presoners polítics catalans, gallecs i bascos, la deriva autoritària i centralista de l’Estat, la corrupció sistemàtica a totes les institucions, la crisi silenciada dels refugiats… L’única esperança per a la societat és la revolució feminista. Qualsevol canvi social passa per les dones, per tant enorgulliu-vos i aneu sempre amb la cara ben alta pel món, lluiteu! Només hi haurà justícia social real si aconseguim la igualtat efectiva entre dones i homes, eliminant actituds conscients i inconscients discriminatòries cap a la dona, però també assumint cada una de vosaltres una actitud valenta, autònoma i decidida cap a la vida. Les dones sou vida per al món rural!
Maestrat Viu creu fermament en la justícia social a la comarca i en la llengua i la cultura com les eines fonamentals de cohesió social i de vertebració de la comarca. Si penseu el mateix, sabeu que teniu sempre les portes obertes del nostre col·lectiu. Per a créixer, cal sumar.
I ja per acabar, agrair molt especialment a l’Ajuntament de Benassal per les enormes facilitats des del primer dia -gràcies Mari Luz-, a la suma de voluntats i complicitats que ens han dut avui ací.
Al poble de Benassal! L’activisme cultural que teniu ací, benassalenques i benassalencs és admirable! Sou referència per a la comarca del Maestrat, des de Joaquim Garcia Girona, a Carles Salvador i Pere-Enric Barreda i Edo. Des de Maestrat Viu vos volem agrair la magnífica acollida que ens heu donat sempre en els actes que hem fet ací, ens feu sentir com a casa, bé, de fet sou casa nostra, ací tenim la seu.
I a la Junta de Maestrat Viu, pel suport mutu, la paciència, la comprensió, i sobretot pel respecte i l’admiració que ens tenim totes i tots. Treballar al vostre costat i per la llengua i la cultura del Maestrat sempre és un plaer i un honor.
I res més, vos deixo ja amb l’última part de l’acte. Només espero i desitjo que vos ho hàgeu passat d’allò més bé, que acabem de passar una magnífica vetlada. Gaudim de la nit de maig, de la frescor i puresa de l’aigua de Benassal, i ja ho sabeu que teniu Maestrat Viu a la vostra disposició i al vostre servei! Moltes gràcies!

Estiu Literari al Maestrat

 [Directe al formulari d’inscripció]

Estiu Literari al Maestrat és una iniciativa de Mestrat Viu adreçada a les persones que estimen la cultura en valencià, la lectura i el Maestrat. Té per objectiu donar a conèixer el patrimoni literari comarcal i els seus valors, els autors i les obres literàries que al llarg del temps han situat el Maestrat en el panorama de la literatura catalana.
Perquè el Maestrat també té una cultura escrita i la millor manera de gaudir-ne és vivint-la a l’estiu. Una activitat literària per a refrescar la sensibilitat.

Programa
En aquesta primera edició, l’Estiu Literari al Maestrat està organitzat en tres grans blocs: les rutes literàries, per viure la literatura sobre el terreny; el club de lectura, per deixar-se portar per la millor literatura actual; i una trobada literària, per conèixer el patrimoni literari.
Les activitats són obertes al públic en general, amb inscripció prèvia. També constitueixen una activitat de formació per als docents valencians.

Tornen els Panxuts de la Jana!

“Fins a mitja tarde el poble sembla descansar. […] Aquell descans d’un parell d’hores es trenca. Ixen al carrer els primers disfressats. Uns porten la cara tapada, amb caretes de cartó els menys, i amb teles clares els més. Altres la porten mascarada d’estalzí. Les mans, enguantades amb trossos de calcetins, o ennegrides també. altres van vestits amb robes femenines, amb un farcellet a l’esquena per tal d’aparèixer malforjats, geperuts d’impossible identificació; unes faldetes, uns vions, una camisa de dona, llarga i ampla, de llenç cru, una xamba despitralada… Hi ha qui s’embolica amb un llençol o una cortina… Tots, però, porten bastó, canya o una buscalla o un garranxo a les mans.
Els emmascarats són els herois de la festa. L’home -i de vegades la dona- emmascarats es creu amb l’obligació de fer més el poca-solta. El mate més gros, les corregudes més violentes, els crits més aguts, les espentes més fortes, els acudits més grollers, les paraules més cíniques, ho haurà de fer i de dir, naturalment, l’emmascarat. […]
I és que de màixqueres en aquestes hores ja n’hi ha a centenars. S’han disfressat homes i dones, fadrins i fadrines. És tot un poble que es llança al carrer amb vestits estrafolaris. […]
Apareixen la gaita i el tambor. I els disfressats van a l’entorn del dolçainer, aquest comença el cercavila, i aquells, cantant, cridant, saltant, el segueixen, manejant pals i graneres, bastons i buscalles fins que arriben al Pati d’En Palanques. […]
I així transcorren els tres dies del Carnaval, la festa més festa de les festes d’aquesta vila muntanyenca.”

Escrivia referint-se al poble de Benassal l’escriptor Carles Salvador en el llibre Les festes de Benassal (1952), amb totes les concomitàncies amb el Carnestoltes de La Jana, on els personatges forts són els Panxuts. La tasca de recuperació d’aquest Carnestoltes tradicional és digna d’elogi i de continuïtat per part del poble de la Jana perquè aconsegueix revertir una moda establerta al llarg del segle xx, tal com denunciava el mateix Carles Salvador:

“Les festes de Carnestoltes tenien a Benassal una autèntica importància quan el Carnestoltes no s’havia transformat en una festa de ball de saló. Sembla que de festa de carrer com ho fón durant segles, vingué a parar als salons dels teatres i a les sales de ball, potser fugint, la gent benestant, de les bestieses dels disfressats. Els antics balls de pinyata deixaren d’ésser extraordinaris per a esdevenir vulgars. Els pobles, que tant copien de les capitals, per aquells moviments de mimetisme que sempre s’han de tindre en compte per a explicar-nos els fets de folklore, situen el Carnestoltes als cafés. I són més bullidors els balls nocturns a la moda internacional del segle xx que no les festasses populars fetes de dia i a l’aire lliure. Les disposicions oficials referents a l’ús de carassetes i màixqueres acaben de reduir-lo a portes endins. Més tard ve la supressió total del Carnestoltes decretada des de la ‘gaseta’ o butlletí de l’Estat”.

Així que llarga vida al Carnestoltes de diürn i de carrer. I encara que parega mentida, des dels pobles també s’influeix a les capitals, o almenys haurien de mirar de reüll a la recuperació de patrimoni esforçada que és també cultura en valencià.

Si vosaltres voleu, ens veiem a La Jana, el proper dissabte. ELS PANXUTS ens esperen. És tota una experiència de Carnaval que no ens podem perdre al Maestrat!

FESTA PER LA LLENGUA DE #BENASSAL. PUBLICAT EL NOM DELS PREMIATS EN EL CONCURS DE DIBUIX I LOGOS

El jurat format per la
comissió organitzadora de la Festa per la llengua de Benassal ha fet
públic el nom dels guardonats en el concurs de dibuix i de logotips
convocat per il·lustrar el programa i el material divulgatiu de la
Festa per la Llengua- Trobada d’escoles en valencià que es celebra
en la localitat el proper dia 5 de juny.
El lema de les trobades
aquest any és “Un país d’escoles”.
 
Els guanyadors del
concurs de dibuix, on participava l’alumnat de Primària i
Infantil, han estat
Salva Roca Tomàs

de 1r de Primària de l’escola de Vilar de Canes en primer lloc,
Arantxa
Tena Molés

de 6e de Primària de #Benassal en segon lloc i Nerea
Segarra Gual

de 6e de Primària de #Culla en tercer lloc.

Pel que fa al concurs
de logos, que estava adreçat a l’alumnat de secundària, el primer
premi ha estat per a Elena
Andrea Burce
a
de 4t ESO, el segon per a Laura
Colom

de 3r ESO i el tercer per a Ignacio
Puig

de 4t ESO (Culla).
Tots els treballs
realitzats per l’alumnat s’exposaran durant el cap de setmana de
celebració de la festa per la llengua, durant el dissabte 4 i el
diumenge 5 a la Costureta a Benassal.

COMISSIÓ ORGANITZADORA DE LA FESTA PER
LA LLENGUA- BENASSAL

La revista Traiguera, la Fira d’Oficis de Benassal i l’Aplec del Sénia obtenen els Premis Maestrat Viu 2016 d’àmbit col·lectiu

L’acte
de lliurament dels guardons tindrà lloc el pròxim dissabte 21 de
maig a l’e
splanada
del Reial Santuari de la Mare de Deu de la Font de la Salut de
Traiguera

La
revista Traiguera,
la Fira d’Oficis de Benassal i l’Aplec del Sénia han sigut
guardonats amb els Premis Maestrat Viu 2016 en la secció de
col·lectius i entitats, amb els quals es vol reconèixer l’esforç
constant i la dedicació del teixit associatiu de la comarca amb la
divulgació, promoció i prestigi de la llengua catalana i de la
cultura en valencià, en diferents àmbits de la vida social i
cultural.

El
col·lectiu de persones que forma la redacció, totalment altruista,
de la revista Traiguera,
coneguda popularment com ‘lo diariet’, rebrà el Premi Pere
Labèrnia a la trajectòria col·lectiva pels seus 40 anys
ininterromputs estudiant i difonent els valors patrimonials, socials
i culturals de Traiguera i del Maestrat. El jurat ha posat en valor
que la revista, una de les deganes de la comarca, s’ha convertit en
un referent per a la localitat i en un element dinamitzador de la
cultura i de la llengua de la zona, gràcies a la participació de
centenars de persones que han fet possible la supervivència
d’aquesta publicació que ha editat 460 números des de 1975, a més
d’organitzar diferents tipus d’activitats ja consolidades com el
‘Safarejos Rock’,
presentacions de llibres, conferències, xarrades o diverses
passejades per les terres de cruïlla.

D’altra
banda, la Fira d’Oficis de Benassal i l’Aplec del Sénia han
sigut reconegudes ex
aequo

amb el Premi Seidia a la iniciativa col·lectiva anual. En el cas del
projecte benassalenc el jurat ha tingut en compte que és una idea
que ha nascut de la societat civil, i que ens trasllada al passat
durant un cap de setmana del el mes de juliol en el qual
els veïns obren les portes de casa per a mostrar la vida d’antany.
La primera edició va tindre lloc l’any 2014, i l’objectiu és
recuperar els oficis antics abans que es perden i preservar la
saviesa popular per a les noves generacions.

En
el cas de l’Aplec del Sénia, el jurat ha reconegut la iniciativa
d’un grup de joves de les dos bandes del Sénia, de recuperar
aquest encontre sociocultural que va deixar d’organitzar-se l’any
2009 i que al 2015 ha celebrat la cinquena edició. L’Aplec és una
jornada reivindicativa on
hi tenen cabuda la cultura popular (cabuts i gegants, castellers,
muixerangues, dolçainers, moros i cristians…), una fira
d’entitats, la llengua, activitats i jocs per a xiquets i xiquetes,
documentals, xerrades, dinars populars i concerts, entre d’altres
activitats, amb l’objectiu de defensar la cultura i el territori.

L’Associació
Maestrat Viu pretén que aquest projecte, a més de valorar les
personalitats que són referents culturals, servisca per a incentivar
la realització de nous treballs i iniciatives. En aquest sentit, el
president de l’entitat, Joan Ortí, explica que
els Premis “són una proposta en positiu per a cohesionar el
Maestrat” amb l’objectiu “d’afavorir la defensa i la promoció
del territori i la llengua”. A més, Ortí ha recordat que “el
nostre col·lectiu manté un compromís ferm amb la comarca, i al
mateix temps que treballa per a denunciar les vulneracions dels drets
lingüístics dels ciutadans, reivindica la implantació
administrativa dels límits d’una comarca històrica, que té la
ferma voluntat d’organitzar-se i que ha sigut sempre una de les més
oblidades per part de les institucions”.


El
president de l’entitat recorda que un dels objectius “és
afavorir la vertebració del territori i la coordinació de les seues
entitats”i ha posat com a exemple de la tasca de Maestrat Viu
l’organització cada any de la Trobada Excursionista del Maestrat o
de les Festes per la Llengua que promou Escola Valenciana.

El
representant del col·lectiu també ha recordat que els Premis
Maestrat Viu estan oberts a la societat i, per tant, els interessats
a assistir al acte de lliurament dels premis poden reservar plaça a
través del correu
electrònic maestratviu@gmail.com,
des del 25 d’abril fins el dimecres 18 de maig o fins que s’esgoten
les entrades.

Enguany,
l’acte tindrà lloc a l’esplanada del Reial Santuari de la Mare
de Déu de la Font de la Salut de Traiguera el pròxim dia 21 de maig
i serà conduït per la periodista Taray Cuartiella, que compartirà
escenari amb el cantautor de Cocentaina Andreu Valor.

EL 5 DE JUNY FESTA PER LA LLENGUA A BENASSAL

Benassal
acull la celebració de la
Festa per la Llengua el proper diumenge 5 de juny
.
Una comissió formada per representants de la secció de secundària,
del centre escolar, de l’AMPA, de l’Ajuntament, d’Escola
Valenciana, de Maestrat Viu i d’altres associacions locals treballa
des de desembre passat per organitzar la Festa per la Llengua.

Són tres
els eixos escollits per a treballar, l’aposta per
l’escola pública, escola en valencià i escola rural
.
A banda de reivindicar la nostra llengua, es vol recordar la
importància de l’escola rural com a element vertebrador del
territori, especialment en els municipis més menuts.

El primer que s’ha fet és
convocar un concurs de dibuix adreçat a l’alumnat de Primària de
#Benassal i #Culla i un altre de logotips per als de Secundària per
il·lustrar la portada del programa de la Festa per la Llengua.

Les
activitats prèvies es desenvoluparan al llarg del mes de maig, a
hores d’ara encara no estan totes tancades però es preveu poder
oferir algun que altre concert de música en valencià, una caminada
a l’escoleta del Canto, diverses xerrades, cinema i activitats per
als més menuts. La jornada del diumenge 5 de juny també comptarà
amb una àmplia programació que aviat us contarem.

COMISSIÓ FESTA PER LA LLENGUA
DE BENASSAL.

Crònica de la 3a Trobada Excursionista del Maestrat, a Benassal (4/10/2015)

Unes 150 persones
van participar aquest passat diumenge en la III Trobada Excursionista
del Maestrat celebrada a Benassal. Entre els caminants hi havia gent
d’Albocàsser, Benicarló, Cabanes, Castelló, Culla, les Coves de
Vinromà, Museros, Peníscola, Polinyà del Xúquer, la Salzadella, Sant
Mateu, Vilafranca, Vilanova d’Alcolea, Vistabella, Xert i la gent
del Club de Muntanya de Benassal, organitzador de la Trobada.
A les 9 h del
matí es va eixir des de la plaça de l’Ajuntament cap a la Font En
Segures, on es va fer la primera parada, per poder beure aigua fresca
de Benassal i recitar un poema de Carles Salvador dedicat a l’
indret. En esta edició, es va substituir l’explicació etnològica
que es fa a l’hora d’esmorzar per la recitació de dos poemes del
mestre Carles Salvador, donat que el 2015 ha estat l’any dedicat
per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a Carles Salvador, fill
predilecte de la localitat.
De la Font En
Segures es va seguir cap al Rivet, lloc triat per esmorzar. Allí,
també es va llegir un altre poema i a continuació es va plantar
l’arbre commemoratiu de la Tercera Trobada, un grevoler. Els
representats dels diversos pobles van participar de manera simbòlica
en la plantada dipositant terra portada dels seus pobles.
La primera pujada
havia espantat una mica a algunes persones perquè la caminada havia
començat a bon ritme però una vegada arribats a la Font d’En
Segures s’havien acabat les pujades fins la que puja cap a Sant
Roc, ja a l’acabament de l’itinerari. La ruta va continuar per
la Torre Monfort, Mas d’Hilario, Mas dels Oms, Mas de Felip i Sant
Roc entre altres llocs, sumant un total de 15 quilometres.
Vora les 12
hores van caure quatre gotes que van molestar un poc, però en
general es pot dir que l’oratge va ser bo, no va fer excessivament
calor i la pluja que va caure va durar poca estona.
El dinar de
germanor es va celebrar en el poliesportiu cobert i va consistir en
un entremès, estofat de pataca amb carn de bou i fruita. A l’hora
del cafè es van reunir els diversos representats dels pobles i clubs
i el representat de Maestrat Viu, col·lectiu que coordina les
Trobades, amb l’objectiu d’iniciar una presa de contacte. El punt
central de la reunió va ser triar un poble per a la propera trobada.
Des de Maestrat Viu s’ha dividit el territori en 3 zones:pobles més
interiors, altres més centrals i els costaners, amb la idea
d’alternar les caminades, per tant si aquest any s’havia celebrat
a l’ interior, calia que voluntàriament un dels centrals estarà
dispost a organitzar la IV Trobada, alguns pobles van mostrar interès
però no podien comprometre’s sense consultar-ho amb altra gent
dels seus pobles, per tant, es va quedar pendent de la resposta de
tres pobles.
Des de l’organització, el Club de
Muntanya de Benassal i Maestrat Viu, es valora positivament el
desenvolupament de la III Trobada Excursionista del Maestrat i animen
a que la iniciativa es consolide i tinga continuïtat.

La 3a Trobada Excursionista del Maestrat ja està en marxa! El 4 d’octubre ens veem a Benassal!

Les inscripcions de l’1 al 27 de setembre!
Novetats:
1. Per a la plantada de l’arbre, cada club de muntanya o associació de cada poble portarà un grapat de terra simbòlic.

2. L’organització lliurarà unes credencials a un màxim de 2 persones
per poble/club de muntanya, les quals faran de representants en la taula
rodona posterior al dinar, on es plantejaran propostes conjuntes per a possibles actuacions futures dels clubs de muntanya.

IMPORTANT: Recordeu que enguany també es triaran els pobles
organitzadors per al 2016 (centre), 2017 (litoral) i si pot ser 2018
(interior). Aneu pensant-ho i si ho teniu clar ens ho podeu dir per
missatge al feisbuc!
Tenim també la pàgina Trobades excursionistes del Maestrat per si voleu estar contínuament informats!