PREMIS MAESTRAT VIU 2017 #PMV17


Discurs de Pau Fabregat Beltran als Premis Maestrat Viu 2017
Foto: Marc Prades



Bona nit a totes i a tots, guardonats, familiars, membres del jurat dels Premis Maestrat Viu 2017, representants del municipalisme, diputats, representants d'entitats, d'institucions acadèmiques, amigues i amics, gràcies per acudir a la festa dels Premis Maestrat Viu.
Maestrat Viu, Col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, vol donar les gràcies a totes les complicitats i voluntats que han fet possible bastir la Quarta Edició dels Premis. Els Premis són el resultat de mesos de preparament i algun que altre mal de cap, sempre feliçment superat per les ganes, la il·lusió, l'amor i la passió que hi posem.
Enguany fem els premis a Sant Mateu, i molt especialment commemorem l'efemèride dels 700 anys de la fundació de l'ordre de Montesa.
Estem d'enhorabona doncs! Celebrem-ho!
Avui toca felicitar els guardonats. A Benjamí Barberà, masover acollonit covarxí, pel seu amor des del primer alé de vida a esta terra, el nostre Maestrat, i pel seu suport i la seua predisposició per a dinamitzar tot este nostre xicotet tros de món. Xicotet però gran en valors i en la seua gent, el nostre actiu més important. Benjamí, el teu llegat més inspirador és la teua estima a la terra, al Maestrat.
Berta Sans, gràcies per apostar per un treball d'investigació sobre el parlar calijó. La llengua, que és l'expressió nostra més quotidiana i viva, manca de treballs rigorosos en la seua base més popular. Siguen benvinguts treballs com el teu que dignifica al màxim nivell la nostra llengua! I que este premi siga per a tu l'empenta necessària perquè els teus projectes es facen realitat.
Onada Edicions, què podem dir de l'editorial per excel·lència del Maestrat? La vostra aposta pel territori de les terres de cruïlla, el Maestrat, les Terres de l'Ebre i els Ports, es veu recompensat amb el Premi Pere Labèrnia. El vostre és un projecte de territori compromés amb la qualitat i que revertix en el mateix territori, impulsant Benicarló com a ciutat cultural a partir de les premisses de creativitat, innovació, excel·lència, i, més important encara, sense oblidar el rerepaís, el Maestrat.
La Conquesta de Culla! Enhorabona cullerans! Un dels records que guardo del principi de tot quan vaig començar a conéixer Culla és l'enorme camaraderia, companyonia i solidaritat que regna entre els seus veïns. Este premi és del poble de Culla perquè sempre creieu en allò que feu, i no desistiu fins que ho aconseguiu. Persevereu! Recordeu sempre, cullerans, que quan aneu tots a una, sou imparables!
Els premiats representeu el millor de cada u de nosaltres, dels que estem ací, de la gent del Maestrat. Els valors que demostreu vos fan mereixedors. Sabeu que a partir d'ara sou els nostres ambaixadors del s. xxi, els nostres referents actualitzats dels precedents que ens inspiren: els Carles Salvador, Sofia Salvador, Enric Soler i Godes, Antoni Porcar, Francesc Boix, Gaetà Huguet, Casimir Melià, Llorenç Sorlí, Manuel Betí, Pere Labèrnia, Carles Borràs, Manel Garcia Grau, mossén Garcia Girona, Alfred Giner Sorolla, mossén Jesús Miralles, mossén Carlos Calaf, per acabar amb Pere-Enric Barreda i Edo, Carles Santos, Joan Ferreres Nos, guardonats d'edicions anteriors amb el premi honorífic Carles Salvador a la trajectòria individual.
Avui som ací per reconéixer l'aportació que els premiats feu a la llengua des dels vostres respectius àmbits d'actuació. La llengua forma part indissociable de la idiosincràsia dels nostres pobles. És el nostre patrimoni més ric, més viu. Al cap i a la fi, viure, pensar, parlar i estimar en valencià ens fa ser diferents en este món tan globalitzat, és el nostre tret distintiu com a poble, del qual ens hem d'enorgullir!
L'orgull com a suplement per a l'autoestima. Mireu, el poble valencià hem viscut històricament un procés de desmemorització i despersonalització a partir de la pèrdua dels nostres drets forals històrics. Este mal ens afecta com a valencians i com a maestratencs. El Maestrat som la comarca històrica des de la fundació del Regne de València. Parafrasejant Joan Fuster, qui va citar «o ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble» jo dic que «o ens recordem de la nostra identitat o serem oblidats com a poble». El record com a antídot contra l'oblit, tinguem-ho present.
I per a recordar ens necessitem a tots i a totes! El Maestrat necessita un municipalisme fort per a bastir ponts i teixir xarxes, de la mateixa manera que les entitats culturals s'estan intentant organitzar al voltant de la futura Coordinadora d'entitats. Cal que empenyem tots en la mateixa direcció. Per la llengua i pel nostre futur. La nova era de la cooperació ha de marcar les regles en les relacions entre municipis. Amb el Maestrat per damunt de tot! Des del Penyagolosa fins al pla de Vinaròs, des del coll d'Ares fins a la mar Mediterrània, tot enllaçant amb la Via Augusta.
Al Maestrat som privilegiats, però ens falta autoestima. Tanmateix, esta terra meravellosa no és perfecta, tenim també drames, problemes, misèries. El despoblament amenaça seriosament la nostra vida als pobles. Hem d'actuar ací i ara per a afrontar un problema que és endèmic i estructural. Posem els mitjans i les solucions entre tots nosaltres, els qui vivim i hi volem viure. La societat civil hi tenim molt a dir, només demanem la veu, que se'ns escolte.
Els nostres pobles despoblant-se i tancant els ulls a una realitat que es viu dia a dia a les portes d'Europa, la crisi humanitària migratòria costa un degoteig constant de víctimes, de persones com tots nosaltres. Amb ràbia i impotència assistim a esta barbàrie silenciada pels mitjans de comunicació. Ací també volem acollir refugiats.
I per últim, agrair a les presentadores (Irene Sala i Xelo Miralles) i a Josep Meseguer per la direcció, la conducció i el guió de l'acte, als actors, al grup musical EsiR, a Tere Boix per la decoració creativa i original que cada any ens acompanya, a l'Ajuntament de Sant Mateu i al seu personal per les enormes facilitats des del primer dia, als tècnics de llum i so, i a la suma de voluntats i complicitats que ens han dut avui ací, tant a la família de Maestrat Viu, com a la bona mostra d'ajuntaments col·laboradors i entitats de banda a banda del Maestrat.
I res més, vos deixo ja amb l'última part de l'acte, només espero i desitjo que vos ho hàgeu passat d'allò més bé, que acabeu de passar una magnífica vetlada a l'ermitori de la Mare de Déu dels Àngels, gaudiu de la nit de maig, i ens veiem sempre que vulgueu, sabeu que teniu Maestrat Viu a la vostra disposició i al vostre servei!

Moltes gràcies!


*********************
Els 4ts Premis Maestrat Viu: en clau femenina, joventut i futur

Els espais més emblemàtics de Sant Mateu van acollir els guardonats d’uns premis que es consoliden amb dos centenars i mig d’assistents.

Els Premis Maestrat Viu 2017 han estat especials i sorprenents per destacar per quarta vegada les persones i els col·lectius que han treballat per la llengua catalana i per la cultura en valencià. Enguany, la cita anual de Maestrat Viu s’ha celebrat al modern Auditori Municipal de Sant Mateu i ha comportat un canvi significatiu d’ubicació, ja que sempre s’havia convocat en un lloc emblemàtic des del punt de vista patrimonial: el santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera (2016) o el Saló Gòtic del Castell de Peníscola (2015 i 2014.

L’amor a Culla, compartit per tot un poble, que va confluir en la representació en valencià de La conquesta de Culla, ha estat mereixedor del Premi Seidia 2017. La descoberta del parlar propi per part de la investigadora Berta Sans Monroig en el treball científic El parlar de Càlig li ha suposat el Premi Alfred Giner Sorolla. Un projecte per a un territori nord-valencià i sud-català de cruïlla al voltant del Sénia, amb orígens en l’associació cultural Alambor, ha valgut el Premi Pere Labèrnia 2017 a l’editorial Onada Edicions. L’editor Miquel Àngel Pradilla, envoltat del seu equip de treball, va recordar l’altre editor, Ramon París Peñaranda, que no va poder assistir a l’acte. La sensatesa, la modèstia i el treball per descobrir l’ànima dels molins van donar veu a un patrimoni del passat que bé ha valgut el Premi Carles Salvador 2017 a Benjamí Barberà Miralles.




Els Premis Maestrat Viu també han contribuït a la visibilització de les dones amb el grup musical ESiR (Entre Soques i Rebrotims), format per onze joves que des de fa cinc anys trepitgen els escenaris i ara, des de fa un any, porten el disc Florirem com a mostra d’un treball propi que dóna veu a reivindicacions que la intèrpret Montse Francés va verbalitzar dient que “no som princeses, som artistes, som dones que tenim ganes de menjar-nos el món”. La feminització de l’escenari es va assolir definitivament amb les dues presentadores, Irene Sala i Xelo Miralles, que van visibilitzar la varietat de la llengua catalana. Taray Cuartiella i elles dues i, la presentadora de les tres primeres edicions van fer-se l’autofoto de rigor, que la primera va popularitzar des de l’edició inicial amb Amàlia Garrigós.



Paqui Vidal Bellés, biògrafa del mestre Antoni Porcar Candel, va intervenir al final de la representació teatral. Com a mestra de Canet lo Roig l’any 1987 va descobrir aquell promotor de l’escola en valencià i de la revista escolar Ibèria i ha dedicat vint anys a compilar tots els materials per escriure l’obra Antoni Porcar Candel (1903-1947). El mestre que va donar la paraula als xiquets. És a partir d’aquesta obra que Vicent Sanz Arnau i Josep Meseguer-Carbó han adaptat moments significatius de la vida del mestre castellonenc per bastir una representació teatral en què es mostra l’evolució des d’una escola unitària, de xiquets, amb un mestre, aprenent valencià gràcies al Decret de Bilingüisme del ministre Marcel·lí Domingo, fins a arribar a una mestra, Paqui Vidal, en una escola mixta, amb xiquets i xiquetes, i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià adobant la normalitat, per la qual es continua apostant amb el nivell avançat del Decret de Plurilingüisme del Govern Valencià.

En el seu discurs, el president de Maestrat Viu, Pau Fabregat Beltran, va elogiar les persones i els col·lectius que s’uneixen a la nòmina dels referents del Maestrat del segle xxi. També va incidir en “el despoblament [que] amenaça la vida als pobles”, que va definir com a “problema endèmic i estructural”, per al qual cal que “posem els mitjans ací i ara”. El president va oferir la predisposició de Maestrat Viu com a entitat que emana de la societat civil i va recalcar que “la societat civil només demanem la veu, que se’ns escolte”. A més, en un altre ordre, va referir-se a “la crisi humanitària migratòria [que] costa un degoteig constant de víctimes” i la va qualificar com a “barbàrie silenciada pels mitjans de comunicació” per a reclamar l'acollida de refugiats al Maestrat. Per últim, Fabregat va donar les gràcies a les complicitats que ofereix la “família de Maestrat Viu”, entre les quals es compten personalitats i entitats de la comarca, i els representants polítics maestratencs, perquè reafirma la necessitat que el municipalisme s'unisca per un Maestrat més fort i més visible des del punt de vista econòmic, social i patrimonial. Un Maestrat amb futur.

El valor patrimonial i arquitectònic que aporten els Premis Maestrat Viu en la 4a edició s’ha engrandit amb tres actes complementaris. Al matí, en la Sala de la Vila, amb la presentació de la jornada i la commemoració dels set-cents anys de la fundació de l’Ordre de Montesa, origen de la comarca del Maestrat (1317-2017), s’ha presentat del llibre Els orígens del Maestrat històric. Identitat, convivència i conflictes en una societat rural de frontera (s. xiii-xv) del doctor en història Vicent Royo Pérez. De vesprada, pels carrers, per l’església i pels palaus de Sant Mateu una visita guiada ha permès els assistents apropar-se als vestigis arquitectònics del moment en què es va crear la comarca del Maestrat en la seua capital històrica. De nit, entre les arcades de finals dels segle xvi de l’hostatgeria de l’ermitori de la Mare de Déu dels Àngels, es va celebrar el sopar d’agermanament entre guardonats, entitats i artistes de l’acte. Emplaçaments històrics i espais moderns, història i present de Sant Mateu, història i present del Maestrat en una jornada en què el bon temps va acompanyar una causa justa i de futur: la llengua i la cultura, la vida en valencià.

Les fotos de l'acte, per gentilesa del fotògraf professional Marc Prades, les teniu ací.

Recull de premsa:

Levante de Castelló
Diari La Veu
La Calamanda


*********************
El grup valencià ESiR amenitzarà l’acte de dissabte 20 de maig a Sant Mateu


Maestrat Viu anuncia, a cinc dies de tancar les inscripcions per assistir als Premis Maestrat Viu 2017, que en l’edició d’enguany la periodista valenciana Xelo Miralles i la periodista i filòloga eivissenca Irene Sala treballaran com a conductores d’un acte que homenatjarà el mestre Antoni Porcar Candel (1903-1947), un referent en l’ensenyament del valencià als anys trenta que des de Canet lo Roig va aplicar el mètode Freinet amb la publicació de la revista escolar Ibèria.

El grup ESiR, acrònic d’Entre Soques i Rebrotims, amenitzarà la cerimònia del lliurament dels guardons 2017 amb un repertori pop que ofereix al mateix temps delicadesa musical i lletres combatives per reclamar la igualtat de la dona i la llibertat compartida. Les nou components del grup, amb la publicació del disc Florirem (2016), s’ha convertit en una de les novetats del panorama musical i amb projecció de futur.

Irene Sala és periodista a la televisió de les Illes Balears 
Xelo Miralles va ser la primera presentadora de l'informatiu de la televisió valenciana l'any 1989

Florirem és el títol del disc editat l'any passat, del qual procediran el gruix de les peces que oferiran a la gala dels Premis Maestrat Viu 2017


Sant Mateu ho té tot a punt quan falten cinc dies 
per tancar les inscripcions d'assistència a la cerimònia

L’auditori de Sant Mateu, amb una sala per a tres-centes persones, acollirà el dissabte 20 de maig a les 19 h de la vesprada la gala de lliurament dels premis a Benjamí Barberà Miralles (premi Carles Salvador 2017), a Onada Edicions (premi Pere Labèrnia 2017), a Berta Sans Monroig (premi Alfred Giner Sorolla 2017) i a la representació de La Conquesta de Culla (premi Seidia 2017). L’espectacle d’enguany aprofitarà les possibilitats teatrals de l’espai per avançar en l’enriquiment d’una fita cultural que s’ha convertit en un referent per a tot el país. La incorporació del patrimoni arquitectònic en les gales dels Premis Maestrat Viu en aquesta edició s’efectua amb la celebració del sopar en el Restaurant La Farga, ubicat en el tossal que està enclavat l’ermitori de la Mare de Déu dels Àngels, que ofereix unes vistes extraordinàries i un sopar entre porticades medievals.

Per a la commemoració dels set segles de la fundació de l’Ordre de Montesa (1317-2017) Maestrat Viu ha programat en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Mateu una activitat al matí i a una a la vesprada del mateix dia del lliurament dels Premis. Pel matí, a les 12:30 h, es presentarà el llibre Els orígens del Maestrat històric. Identitat, convivència i conflictes en una societat rural de frontera (s. xiii-xv) de Vicent Royo. I per la vesprada s’ha organitzat una visita guiada, que porta per títol “El Sant Mateu de 1317, set-cents anys enrere”. Per a les inscripcions i per a més informació, Maestrat Viu ha habilitat l’enllaç http://www.maestratviu.org/2017/04/premis-maestrat-viu-2017-informacions.html .

L'entorn de la Mare de Déu dels Àngels aportarà un caliu especialal sopar dels Premis Maestrat Viu. 
La cuina de La Farga Restaurant ens oferirà un sopar exquisit per  una nit especial


Vicent Royo, doctor en història medieval, exposarà les bases històriques del Maestrat a partir de l'Ordre de Montesa

Repercussió mediàtica:




*********************

Premis Maestrat Viu. Informacions pràctiques



Foto: Columbusalbus


L'acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2017 tindrà lloc a l'Auditori Municipal de Sant Mateu a partir de les 19 h. del dissabte 20 de maig. L'acte és gratuït i requereix inscripció prèvia.
Formulari d'inscricpió
Com arribar a Sant Mateu
Adreça de l'Auditori Municipal: Carrer Camí Rossinyol s/n. (A l'entrada del poble venint de Castelló de la Plana)
Aparcament a l'exterior de l'Auditori

A més de l'acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2017, la jornada del dissabte 20 de maig està plena d'actes culturals d'interès.

Al matí,  té lloc l'acte cultural de commemoració dels 700 anys de la fundació de l'Orde de Montesa (1317-2017), en què es presentarà el llibre de Vicent Royo Els orígens del Maestrat històric. Identitat, convivència i conflictes en una societat rural de frontera (s. xiii-xv)
Lloc: Sala de la Vila. Carrer de l'Historiador Manuel Betí Bonfill, núm. 6
Hora: 12.30

A la vesprada, es farà la visita guiada "El Sant Mateu de 1317, set-cents anys enrere", a càrrec d'Ivan Ortí Simó, tècnic de l'Oficina de Turisme.
Acte gratuït amb inscripció prèvia per a assistents al lliurament dels Premis.
Lloc d’eixida: Oficina de Turisme de Sant Mateu, al carrer de l’historiador Manuel Betí Bonfill, núm. 13.
Hora: 17.00

A la nit, en acabar l'acte de lliurament, té lloc el sopar dels Premis.
Lloc: Restaurant La Farga. Ermitori de la Mare de Déu dels Àngels (A 4 km. Desplaçament amb vehicle particular)
Menú:

Cruixent de formatge de cabra amb fruits secs i bolets sobre coulis de tomata Bacallà al romesco
Milfulles de corder al forn
Quallada amb gelat de cítrics i ametlla

Preus:
Socis de Maestrat Viu: 25 €
No socis: 30 €
Per variacions en el menú, indiqueu-ho a les observacions del formulari d'inscripció.
On dormir a Sant Mateu

Més informació turística al web Sant Mateu Cor del Maestrat












*********************

 Benjamí Barberà i Miralles, un masover expert en molins d'aigua, premi d'honor Maestrat Viu


Berta Sans Monroig rebrà el premi a la iniciativa anual

per una monografia sobre el parlar de Càlig


El jurat dels Premis Maestrat Viu 2017 ha considerat concedir el Premi Carles Salvador 2017 a Benjamí Barberà Miralles, especialista en molineria hidràulica, per haver dut a terme la tasca de recuperació del patrimoni industrial dels molins, per haver publicat la seua obra en valencià i per la dedicació a la difusió del seu saber amb estima cap al Maestrat en nombrosíssimes xarrades, conferències i excursions. En relació al Premi Alfred Giner Sorolla 2017, el jurat s’ha decidit pel treball d’investigació El parlar de Càlig de la jove filòloga calijona Berta Sans Monroig.

En aquesta 4a edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Ferreres Nos, premi d’honor a la trajectòria personal Maestrat Viu 2016; Vicent Matamoros Sanz, director i representant del Centre Cultural Traiguerí, premi d’honor a la trajectòria col·lectiva Maestrat Viu 2016; Pilar Vidal Monferrer, secretària de Maestrat Viu, i Pau Fabregat Beltran, president de Maestrat Viu.


Benjamí Barberà i Miralles: senzillament “un masover del terme de les Coves”

Benjamí Barberà i Miralles (les Coves de Vinromà, 1941), mestre d’escola jubilat, de formació autodidacta, ha dedicat bona part de la seua trajectòria investigadora a la localització geogràfica i a l’estudi dels molins fariners d’aigua. Barberà, a qui agrada presentar-se amb modèstia com a “masover del terme de les Coves”, a banda d’analista del patrimoni industrial i cultural, també ha estat un agitador cultural actiu des del Centre d’Estudis del Maestrat i des de l’Associació Cultural Tossal Gros de les Coves de Vinromà, en aquesta darrera comesa al costat de la seua muller, Àngela Escoí Nos. En aquest mateix sentit, l’any 2011 va participar de manera decisiva en les reunions preparatòries que van conduir a la creació de l’entitat Maestrat Viu. 

La recerca erudita de Benjamí Barberà i Miralles està continguda principalment en la publicació Catàleg dels molins fariners d’aigua de la província de Castelló, un treball de camp que l’ocupà quasi un lustre buscant a contrarellotge els vestigis de més de quatre-cents cinquanta molins coneguts gràcies als informants locals o a la documentació escrita. Aquesta investigació, duta a terme en un moment de profundes transformacions socials, econòmiques i ambientals en l’entorn, és una aportació de primer ordre al coneixement de la tecnologia i dels recursos del territori. La tasca de Barberà ha aconseguit conscienciar sobre l’existència i l’interés dels molins, tal com ell ha deixat escrit: “el meu objectiu és situar-los, que els més vells puguin gaudir recordant-los i que els més joves se n’adonin de l’existència d’aquests ginys, testimonis d’un passat gloriós i valuós per a l’economia dels nostres avantpassats en una època no massa llunyana”.

Benjamí Barberà, apassionat pel territori i entusiasta de la llengua catalana amb un horitzó de Països Catalans, ha redactat tota la seua obra en valencià, amb l’excepció d’algun treball dedicat a pobles del Baix Aragó. Un dels seus primer relats, elaborat per a les classes a l’escola, és “El llop enfurit i la rabosa ecologista”, una narració que trenca amb els elements de la rondallística tradicional i ofereix el discurs de defensa de la natura. En els seus textos, Barberà ha creat un estil propi, combinant les paraules més genuïnes i les de la llengua comuna en un llenguatge afinat i precís, melodiós en algunes ocasions, tal com ocorre en les seues al·locucions públiques i en les seues poesies, aquestes darreres confeccionades amb versos blancs i plenes de temes nostàlgics que evoquen el record o la pèrdua. Un exemple de poesia, que encapçala la presentació de l’autor en el Catàleg, previ al treball de camp exposat, diu “És trist: / El sol que se’n va a la posta. / Quan es perd l’esperança. / La font que s’estronca. / I el molí que s’enfonsa”.



Berta Sans Monroig: una obra científica sobre la llengua popular del Maestrat

La jove filòloga Berta Sans Monroig (Càlig, 1990) és l’autora de la monografia El parlar de Càlig, una obra que descriu el parlar del seu poble de naixença. Es tracta de l’estudi que va presentar al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona el curs 2014-2015 com a treball final del Màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes i que poc després, el juliol de 2016, va publicar en l’editorial Onada Edicions dins de la col·lecció Biblioteca Calijona, que acull tres títols més.

La investigació científica de Berta Sans s’inscriu en els estudis de variació geogràfica que s’han dut a terme en les darreres dècades en localitats de la Diòcesi de Tortosa, en la cruïlla de transició on conflueixen característiques del català nord-occidental, del tarragoní i del valencià. El parlar de Càlig, i per extensió el de tot el Maestrat, participa d’aquestes intermitències i continuïtats dialectals que caracteritzen el tortosí i que contribueixen a constatar la unitat de la llengua.  

L’excepcionalitat d’aquest tipus d’obres i la necessitat de nous treballs d’aquest tipus fan d’El parlar de Càlig una obra exemplar per esperonar nous investigadors a fixar el seu interés en treballs d’aquest tipus. És la segona obra que s’interessa pel parlar d’una localitat del Maestrat, atès que Joan Anton Verge Caballer va estudiar el parlar d’Alcalà de Xivert.





*********************

Onada Edicions i la representació teatral de la Conquesta de Culla, premis col·lectius Maestrat Viu

Onada Edicions és reconeguda per un projecte cultural de territori que en 15 anys ha construït un catàleg de qualitat de més de 360 títols, i La Conquesta de Culla és el reconeixement per una aposta teatral que revaloritza el patrimoni arquitectònic, històric, cultural i lingüístic de Culla.


Els guanyadors dels premis col·lectius Maestrat Viu són l’editorial Onada Edicions, amb seu a Benicarló, i la representació teatral La Conquesta de Culla. En reconéixer la trajectòria de l’empresa benicarlanda amb el Premi Pere Labèrnia 2017, el jurat dels Premis Maestrat Viu ha tingut en compte el compromís amb la llengua catalana i la cultura en valencià, i especialment l’aposta decidida per un projecte vertebrador del territori de cruïlla que representa l’Antiga Diòcesi de Tortosa, per al qual després de quinze anys de dedicació aporta un catàleg sòlid que continua ampliant-se. En premiar la iniciativa anual de La Conquesta de Culla amb el Premi Seidia 2017, s’ha tingut en compte la posada en valor del teatre en valencià com a punt d’unió del poble al voltant del seu patrimoni arquitectònic i històric, que alhora ha servit per iniciar l’estudi i la promoció d’altres aspectes de caràcter cultural.

En aquesta 4a edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Ferreres Nos, premi d’honor a la trajectòria personal Maestrat Viu 2016; Vicent Matamoros Sanz, director i representant del Centre Cultural Traiguerí, premi d’honor a la trajectòria col·lectiva Maestrat Viu 2016; Pilar Vidal Monferrer, secretària de Maestrat Viu, i Pau Fabregat Beltran, president de Maestrat Viu. El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer Navarro, va excusar l’assistència.

Onada Edicions: una editorial amb projecte vertebrador d’un territori transfronterer

Els editors Ramon París Peñaranda (Benicarló, 1959) i Miquel Àngel Pradilla Cardona (Rossell, 1960) creen Onada Edicions l’any 2003 per configurar un projecte que permetera l’aprofundiment en el coneixement del patrimoni natural, social i cultural de les comarques del Maestrat, els Ports i les Terres de l’Ebre. Es tracta d’un projecte que a hores d’ara aglutina més de dos-cents cinquanta autors del territori, alguns de reconegut prestigi i altres de novells, i nombrosos assessors especialitzats en cadascuna de les cinquanta col·leccions existents.

L’equip d’Onada Edicions: els editors Ramon París i Miquel Àngel Pradilla, l'informàtic Miquel Àngel París, el dissenyador i tècnic de comunicació Òscar París, l'administrativa Maribel Miró, i la traductora i correctora Maria Rosa Camps.

El catàleg d’Onada Edicions compta actualment amb més de tres-cents seixanta títols publicats, dels quals destaquen els de ficció adreçats a infants, jóvens i adults, atenent per gèneres la narrativa, la poesia i el teatre. A més, amb l’etiqueta de no-ficció es recullen títols d’arquitectura, patrimoni i territori, personatges i història, viles i ciutats, eines educatives, assaig i pensament, gastronomia, fotografia, monografies o cultura local.

El projecte cultural d’Onada Edicions per al territori es visibilitza principalment a través dels més de vint-i-sis títols de la col·lecció La Barcella, adreçada a l’estudi del patrimoni i del territori, o els set títols de la col·lecció Cruïlla, adreçats a la promoció de les particularitats naturals, històriques i culturals de les localitats, des d’un punt de vista didàctic i gràfic. També la col·lecció La Teca, amb més de quinze títols, és part important del projecte, perquè recupera i divulga el patrimoni culinari tradicional, de manera que contribueix a la creació d’identitat geogràfica i a la valorització de productes de qualitat entre el públic general i entre els gastrònoms professionals.

Amb més de vint-i-tres títols, la cultura local també és un punt d’interés que es configura a partir de monografies dedicades a l’estudi del patrimoni. Aquests estudis es classifiquen en col·leccions locals. Del Maestrat, se’n detecten fins a cinc en construcció: la Biblioteca Benicarlanda, la Biblioteca Calijona, la Biblioteca Canetana, la Biblioteca Rossellana i la Biblioteca Xertolina.

La literatura i la promoció de l’hàbit de lectura, especialment en les aules, és també un altre dels compromisos del projecte d’Onada Edicions, que mitjançant el nou projecte Onada Educació ha ressituat aquesta finalitat en l’ordre preferent que li correspon. Es tracta d’acollir noves col·leccions distribuïdes per nivells educatius i edat lectora recomanada que abasta des dels primers lectors fins a lectures per a Batxillerat. Els docents compten amb material didàctic complementari elaborat per l’equip pedagògic de l’editorial benicarlanda.

La qualitat de les obres que s’incorporen al catàleg d’Onada Edicions ve determinat pels assessors especialitzats amb què compta l’editorial i per les convocatòries de premis i guardons literaris de diversos gèneres: narrativa, poesia, assaig (literatura de viatges, divulgació científica o narrativa memorialística), teatre, àlbum il·lustrat o llibre gastronòmic. Benicàssim, Puçol, Sagunt i Benicarló acullen Onada com a editora de les obres dels seus premis literaris. En el cas de Benicarló, amb quatre premis molt específics i dels més ben dotats del panorama literari català, Onada Edicions i l’Ajuntament treballen, des de fa poc més de tres anys, per crear una imatge cultural prestigiosa de Benicarló.

La representació teatral La Conquesta de Culla de 1233: una aposta per la cultura en valencià i el compromís de la societat civil

La multitudinària representació teatral de l’obra La Conquesta de Culla, amb la implicació de tot el poble, posa en consonància els espais urbans de la localitat i la història del castell de Culla en temps de conquesta, durant la tercera dècada del segle xiii. L’obra, que parteix de la ficció literària de l’enamorament de Sira, filla del cap local Azadrac, i d’Artal, fill del conquistador Balasc d’Alagó, segueix amb el missatge de Balasc d’Alagó demanant la rendició i clou amb l’acte pacífic de la cessió del castell; potencia la identificació amb un territori estratègic i central en altres temps.

Espai de la representació de La Conquesta de Culla
i una part dels actors. Fotografia de Miki Puig

La direcció teatral de l’obra és a càrrec de Montse Vidal Cuartero, que s’ocupa de dirigir més de cinquanta actors no professionals i quaranta col·laboradors més. A més, Vidal també s’ocupa de repensar els muntatges i la decoració que han de tindre els espais locals durant els noranta minuts de durada de l’obra. És igualment destacable la tasca de supervisar el vestuari que s’habilita per a cada actor perquè resulte versemblant a l’època.

La Conquesta de Culla és una obra teatral traduïda al valencià i actualitzada l’any 2012 per Manuel Manzano Porcar, amb l’assessorament històric del desaparegut Pere-Enric Barreda. L’obra actual, que parteix dels textos originals conservats a Culla, s’ha adaptat considerablement, però conserva algunes llicències teatrals i s’allunya puntualment de la història documentada, tot conservant en essència la versemblança del moment. A més, Manzano també s’ha encarregat de la feminització de l’obra, atenent a l’esmentada actualització, incorporant xiquets, xiquetes i dones, com Fàtima, la dona del governador Azadrac, o Margelina de Baucis, muller de Balasc d’Alagó.

El títol original de l’obra és La Conquista de Culla, en castellà, i fou escrita el maig de 1895 per Julián Villuenda, mestre morellà a l’escola de Culla que agraïa així un favor del pròcer local Baltasar Miralles. Fins quasi dues dècades després, el 1917, no va ser estrenada perquè es tractava d’una representació complexa tenint en compte el nombre d’actors. A més, també s’havia conservat una altra adaptació de l’obra en la qual s’afegia la Carta Pobla traduïda al valencià, es tracta probablement d’una traducció de mossèn Jesús Miralles.

L’actual representació, cent anys després de la primera estrena, valoritza diversos elements: el paisatge urbà de Culla, la història dels orígens del país, i la restauració del valencià com a mostra de modernitat i de superació de la diglòssia lingüística. A més, el teatre en valencià se situa com a punt de partida aglutinador d’un poble per configurar una jornada amb altres elements festius i de caràcter cultural al seu voltant que, en definitiva, incentiven la creació de riquesa cultural i econòmica.

Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2017

Onada Edicions i La Conquesta de Culla rebran el guardó dels Premis Maestrat Viu en l’acte de lliurament que tindrà lloc en l’Auditori de Sant Mateu el dia 20 de maig a les set de la vesprada. Per a assistir a l’acte caldrà inscriure’s en el formulari que es publicarà el proper 24 d’abril. A continuació també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu que tindrà lloc en el Restaurant Farga, ubicat a l’ermitori de la Mare de Déu dels Àngels. Enguany, els Premis Maestrat Viu també comptaran amb una programació complementària de matí i a primera hora de la vesprada per commemorar el 7é centenari de la fundació de l’orde de Montesa (1317-2017). A les dotze i mitja de migdia es presentarà el llibre Els orígens històrics del Maestrat, obra de l’historiador Vicent Royo, i a les cinc de la vesprada es farà la visita guiada “Sant Mateu de 1317, set-cents anys enrere”.

Seguiment de la notícia en els mitjans

La Calamanda
Diari La Veu
Lliure i millor 
diari valencià 



*********************



Els Premis Maestrat Viu foren instituïts el dia 25 de gener del 2014 per l’entitat Maestrat Viu, a proposta de la seua Junta Directiva. El lliurament dels premis en aquesta quarta edició tindrà lloc el dia 20 de maig del 2017 a l’Auditori de Sant Mateu a les 19h.

1. El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu convoca els Premis Maestrat Viu per destacar l’esforç de persones i entitats que han treballat per divulgar o promocionar la cultura en valencià i la llengua catalana en àmbits propis de la comarca del Maestrat. Amb aquesta finalitat es convoquen els premis següents:

1.1. Premis d’Honor Maestrat Viu


Els Premis d’Honor Maestrat Viu reconeixen la trajectòria d’una persona i d’un col·lectiu sense que hi haja cap limitació pel que fa al període de temps que s’ha de tindre en compte a l’hora de valorar els mèrits.

Almenys un dels Premis d’Honor Maestrat Viu no es pot declarar desert.
1.1.1. PREMI CARLES SALVADOR, A LA TRAJECTÒRIA PERSONAL, és un premi honorífic a una persona que s’haja distingit per la seua aportació especial de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la trajectòria personal pren el nom de Carles Salvador (València, 1893 – 1955) perquè el mestre de Benassal és l’exemple d’intel·lectual obstinat en l’ensenyament de la llengua catalana en l’escola valenciana, dedicat en cor i ànima a la llengua, exercint de gramàtic, de pedagog, de poeta, de narrador i de dramaturg. A més, és un dels redactors de les Normes ortogràfiques signades a Castelló de la Plana el 1932 i el fundador dels Cursos de Llengua i Literatura Valenciana de Lo Rat Penat. És, en definitiva, l’introductor de la norma de Pompeu Fabra al País Valencià.

1.1.2. PREMI PERE LABÈRNIA, A LA TRAJECTÒRIA COL·LECTIVA és un premi honorífic a una entitat, grup, associació, empresa, etc. que s’haja distingit per la seua aportació especial de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la trajectòria col·lectiva pren el nom de Pere Labèrnia (Traiguera 1802 – Barcelona 1860), mestre de llatinitat format a Tortosa i instal·lat a Barcelona, que emprén en solitari la tasca de redreçar del descuit en què es troba la llengua catalana amb el diccionari més important de tot el segle XIX, el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana y llatina, editat a Barcelona en dos volums, el primer de 1839 i el segon de 1840, sota els auspicis de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

1.2. Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Cultural


Els Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Cultural reconeixen una persona i un col·lectiu susceptibles de ser guardonats per una acció destacada específicament dins de l’any que es lliura el guardó.

Els Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Cultural, si el jurat ho considera oportú, es poden declarar deserts.

1.2.1. PREMI ALFRED GINER SOROLLA, A LA INICIATIVA ANUAL PERSONAL és un premi distintiu a una persona per haver fet una acció destacada de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la trajectòria personal pren el nom del científic Alfred Giner Sorolla (Vinaròs, 1919 – 2005), llicenciat en bioquímica i farmacologia, que va treballar a les universitats de València, Barcelona i Madrid, abans de passar uns quants anys fent investigació a la Universitat de Cornell i a l’Institut Sloan Kettering, de Nova York, on va ser cap del laboratori de recerca. També va estar dos anys a la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, i va ser col·laborador sovintejat de la Universitat Catalana d'Estiu. Era membre de la Secció de Ciència i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans. Giner Sorolla és considerat un expert en el camp de la prevenció del càncer. La professió el decantà pel camp de la ciència, però en la seva vida no va oblidar mai la passió per la literatura, que es va concretar en uns quants llibres de poesia com Dol duen les flames (1972) i Amunt i avall (1980), i en textos assagístics sobre temes científics, culturals i literaris com Un nou gènesi: a l’entorn dels orígens (1983).

1.2.2. PREMI SEIDIA, A LA INICIATIVA ANUAL COL·LECTIVA és un premi distintiu a una entitat, grup, associació, empresa, etc., per haver fet una acció destacada de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la trajectòria personal pren el nom del poema èpic Seidia, de Joaquim Garcia Girona (Benassal, 1867 – Baeza, 1928),que relata els primers anys de la reconquista de Jaume I en 6251 versos amb un rerefons històric perfectament ambientat i amb la riquesa lèxica i els girs lingüístics propis del Maestrat. A més, i també de manera destacada, Joaquim Garcia Girona va col·laborar de manera activa en l’elaboració del Diccionari de la llengua catalana de mossèn Alcover, que després passaria a anomenar-se Diccionari català-valencià-balear i que acabaria d’elaborar Francesc de Borja Moll. La seua obra lexicogràfica quedaria parcialment recollida en el Vocabulari del Maestrat.

Les persones o entitats susceptibles de ser guardonades amb el Premi Maestrat Viu a la Iniciativa Anual hauran destacat per haver desenvolupat alguna d’aquestes accions:
  • La millor iniciativa en defensa de la sostenibilitat i el medi ambient dins del territori del Maestrat.
  • La millor iniciativa pedagògica, esportiva o d’educació reglada o no reglada desenvolupada per algun centre escolar, entitat o col·lectiu del Maestrat.
  • La millor tasca o iniciativa en defensa dels valors cívics, de l’entorn ciutadà i dels drets civils.
  • El millor projecte per a un establiment o comerç que s’haja distingit per la seua iniciativa modernitzadora i per l’adaptació als nous temps, mantenint al mateix temps l’esperit del comerç tradicional, atenent especialment a l’atenció i a la retolació en valencià.
  • La millor iniciativa o acció en defensa de la recuperació de la història dels valencians i/o divulgació o promoció de la llengua catalana en l’àmbit del Maestrat.
  • La millor tasca de recerca o divulgació històrica en defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva dels territoris que conformen el Maestrat.
  • La millor actuació comunicativa i/o de difusió de l’actualitat del Maestrat per a una persona, projecte comunicatiu o mitjà que s’haja distingit per la seua dedicació a la difusió de la vida pública i activitats del territori del Maestrat, en qualsevol suport escrit, telemàtic o audiovisual.

2. El jurat estarà format per:
  • President de Maestrat Viu, que presideix el jurat.
  • Secretària de Maestrat Viu.
  • Representant d’Escola Valenciana.
  • Representant de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • Representat de l’Institut d’Estudis Catalans.
  • Joan Ferreres Nos, com a guanyador del Premi d’Honor Maestrat Viu 2016 a la trajectòria personal.
  • Representant del Centre Cultural Traiguerí, com a guanyador del Premi d’Honor Maestrat Viu 2016 a la trajectòria d’un col·lectiu.

El president del jurat escollirà, en base a aquesta relació, les persones que en formaran part. La composició del jurat es renova en diferents terminis: els membres de la Junta Directiva de Maestrat Viu es renoven amb la renovació de la Junta de l’entitat, i els representants de les diferents entitats col·laboradores es renoven d’acord amb els convenis i acords presos amb la Junta Directiva de Maestrat Viu. El veredicte és adoptat per la majoria dels membres assistents a la reunió del jurat.

3. Qualsevol persona, entitat o col·lectiu del Maestrat podrà proposar al jurat les candidatures que considere convenients a qualsevol dels premis descrits més amunt. Les candidatures es presentaran d’acord amb el model que s’adjunta al final de les bases degudament emplenat. Les candidatures presentades en qualsevol de les modalitats del Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Anual hauran d’acompanyar-se de tantes fotografies com siga possible per justificar l’acció social, cultural, cívica, científica o tècnica duta a terme per la persona, el col·lectiu o l’empresa durant el darrer any. En el cas que la candidatura a la Iniciativa Anual estiga lligada a una publicació ––com ara un llibre, una exposició, un audiovisual o qualsevol altre objecte cultural en un altre format––, és imprescindible fer arribar l’objecte cultural que opta al premi i un informe i/o una ressenya a fi que el jurat puga analitzar-lo adequadament; en el cas d’una exposició, es remetrà el text complet del catàleg, preferentment en format digital, o bé en paper.

4. El període per presentar les propostes de candidatura està comprés entre el 18 de febrer i el 18 de març del 2017. En cap cas, es faran públiques les candidatures presentades, amb la finalitat de preservar les dades de les persones i entitats proposades.

5. La Comissió dels Premis Maestrat Viu podrà sol·licitar l’ampliació d’informació o l’aportació de documentació acreditativa que considere necessària a fi d’acceptar la proposta de candidatura i que el jurat tinga tota la informació.

6. El jurat, si ho considera oportú, es reserva el dret de proposar una candidatura a qualsevol de les modalitats premiades o el dret a declarar desert un premi.

7. La decisió del jurat serà inapel·lable. En tot allò no previst en aquestes bases serà d’aplicació la legislació administrativa pertinent.

8. Tots els guardons tindran caràcter simbòlic. Els guardonats rebran un objecte commemoratiu del premi en l’acte de lliurament.

9. El lliurament dels premis es realitzarà en el decurs del mes de maig de l’any que es premia. En aquesta quarta edició tindrà lloc el dia 20 de maig del 2017.10. El fet de presentar qualsevol proposta de candidatura implica la total acceptació d’aquestes bases.



*********************

Amb l'obertura del termini de presentació de candidatures, es posen en marxa els Premis Maestrat Viu 2017, destinats a reconèixer el treball per la llengua i la cultura del Maestrat. Fins al 18 de març, particulars i entitats culturals i de tot tipus de la comarca estan cridats a presentar aquelles candidatures que consideren aptes per optar a algun dels premis: el Carles Salvador, a la trajectòria personal; el Pere Labèrnia, a la trajectòria col·lectiva; l'Alfred Giner Sorolla, a la iniciativa personal anual; i el Seidia, a la iniciativa col·lectiva anual.

Una vegada tancat aquest termini, a finals del mes de març, es reunirà el jurat dels Premis a la biblioteca de Vinaròs per deliberar sobre les candidatures presentades. El procés d'aquestos Premis Maestrat Viu 2017 culminarà el 20 de maig a l'Auditori de Sant Mateu, on tindrà lloc l'acte de lliurament dels guardons. D'aquesta manera, la ubicació de l'acte de lliurament continua el seu itinerari per diferents pobles de la comarca, després d'haver passat per Peníscola i Traiguera en les edicions anteriors.

La novetat d'enguany en la presentació de les candidatures afecta el procediment, ja que es portarà a terme per mitjà d'un formulari en línia, cosa que permetrà millorar el tractament de les dades aportades en cada proposta.

Els Premis Maestrat Viu constitueixen un dels projectes més importants que, des de la perifèria del País Valencià i des de la cruïlla que representa el Maestrat, s’encarrega de prestigiar les persones que treballen per la llengua catalana i la cultura en valencià. Són la festa per la cultura en la comarca del Maestrat, en què la llengua és l’element més destacat, que s’acompanya de literatura, de música i d’un llarg etcètera de complicitats artístiques. Han reconegut projectes personals com els de l'Espai Mariola Nos i el projecte educatiu "Un poble de joguet" de Teresa Boix, o col·lectius com els del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal del segle XX, la Plataforma d'Amics del Canto, la Fira d'Oficis de Benassal i l'Aplec del Sénia. En el capítol de premis a la trajectòria, el Centre d'Estudis del Maestrat, la fundació Carles Salvador i la revista Traiguera del Centre Cultural Traiguerí han estat distingits en l'apartat col·lectiu; Pere-Enric Barreda, Carles Santos i Joan Ferreres Nos són les trajectòries personals guardonades pel seu compromís amb la cultura i la llengua del Maestrat.


Presentació de candidatures


Les persones i col·lectius interessats a presentar candidatura, han de fer-ho mitjançant el formulari habilitat per a l'ocasió. Al dossier de l'edició de 2017, hi trobaran la informació relativa a les bases de la convocatòria, entre altres orientacions. També podeu accedir a les bases en línia.


Bases


Formulari


Dossier

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada