La sega, club de lectura


La sega i La batuda

[agost. Pàgines 109-347]

De la mà de Goriet, avancem en la lectura de les altres dues parts de la novel·la, que com ja hem apuntat als comentaris de la pàgina, corresponen al nus i al desenllaç.

La trama i l'estil de l'autor arrosseguen a una lectura que es precipita a un final impredictible, contant amb una cruesa que es correspon amb el caràcter dels esdeveniments narrats, amb l'objectiu de transmetre les sensacions i sentiments dels esdeveniments històrics.

Protagonistes

La narració avança a partir del protagonisme que adquireixen alguns personatges concrets. Masovers, veïns d'altres masos i del poble, maquis i civils són els grups de personatges que interactuen en l'acció.

Quin personatges concrets diríeu que protagonitzen l'acció? Afegiu els vostres comentaris al final de la pàgina.

La repressió

 

https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/564x/5b/5e/eb/5b5eeb5545d1b213c97e8f89239746f6.jpg
'Guardia Civil' (1950) W. Eugene Smith

El capità Maximino Mata i els seus homes, entre els quals hi ha Pelut, un falangista local, són la força armada de la dictadura que lluita contra el maquis per mitjà de la repressió contra els masovers que hi pogueren donar suport, sense descartar cap mitjà.

La novel·la és la recreació literària d'una memòria històrica que apareix recollida en Un país en gris i negre. Memòria històrica i repressió franquista a Castelló (2013), de Juan Luis Porcar Orihuela. El pròleg d'aquest estudi va ser escrit per Martí Domínguez i la citació de Thomas Bernhard que hi ha al començament de La sega es repeteix a l'inici d'aquest pròleg.

Els mestres

 

"Excursió a Castelló i Penyíscola". Ibèria, núm 3 (1934). Revista escolar de Canet lo Roig

Don Arcadi representa el contrapunt del maquis, una actitud civil pacífica que té en l'educació el mitjà per superar els desequilibris històrics que es retraten a la novel·la, i té una influència notable en Goriet.

Té un simbolisme remarcable l'excursió narrada al capítol IX de "La sega" (p. 214), per la data i perquè sembla reproduir les excursions que el mestre Josep Porcar feia amb els seus alumnes de Canet lo Roig als anys 30.

Al capítol VI de "La batuda" hi apareix un altre mestre anomenat Don Carles que es correspon amb una figura històrica molt rellevant. Segur que l'heu identificat. Què us sembla que aparega a la novel·la? Afegiu un comentari al final de la pàgina.

Llenguatge

 

http://www.ara.cat/2016/05/28/cultura/Atles-catala-parlava-mig-segle_1585051761_29257083_540x533.jpg
Pàgina del Petit atles lingüístic del domini català


En algun comentari ja s'ha dit que existeix un llenguatge masover. La sega és una novel·la plena de paraules que poden resultar desconegudes per al lector i que pertanyen aparentment a aquest llenguatge que prova la riquesa immensa de qualsevol parlar, per restringit que siga.

Quines paraules us han cridat l'atenció? N'heu buscat al diccionari? Us en donem alguns exemples per si voleu comentar-los: busarany, esburgar, tranquit, bolutxada, gallofa, candit, arronyacat, fòllega, llambrenc, vencill, forroll.

La sembra

[juliol. Pàgines 13-108] 

Ja us heu enfilat Maestrat amunt per la lectura de La sega? Aquesta primera part del llibre comença amb un capítol que presenta una situació molt concreta de tensió al mas on passa l'acció. En una sola glopada, l'autor presenta lloc, temps, personatges, narrador i acció perquè qui llegeix es llance a la piscina de la novel·la. 

En els capítols posteriors van apareixent els antecedents d'aquella situació explosiva inicial: la lluita entre el maquis i la Guàrdia Civil lliurant-se en el mas de Goriet, el narrador, conegut com el mas del Saüquer, i la posició compromesa dels masovers entre dos focs.

En aquest panorama, hi apareix la figura del mestre rural Don Arcadi, que viu represaliat en una escola de muntanya i que és el contrapunt civilitzat de l'enfrontament armat.


El maquis 

 


Ja sabem que l'autor escriu, segons diu, a partir d'un fusell que va trobar al mas que va comprar. Però què coneixem de la història d'aquest fenomen armat, que va ser present al Maestrat i altres comarques durant la segona meitat de la dècada de 1940?

A les nostres comarques, el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló ja fa temps que fa treballa per la recuperació de la memòria de la guerra i la repressió. Investigueu una mica sobre el vostre poble o bé feu un tomb per les possibilitats d'informació que ofereix aquesta web.

L'escola

L'escola on treballa Don Arcadi té un referent actual en l'Escola del Canto, una escola de Benassal en plena muntanya, que s'ha recuperat recentment i que va crear-se al caliu de la II República. Conegueu-la només amb dos clics:
  • Cerqueu "Escola del Canto" a Google Maps i exploreu una mica el territori pensant que a la novel·la s'anomena Escola de Bellavista, nom que recorda un altre poble molt proper.
  •  Visioneu el tràiler del documental sobre l'Escola del Canto:

 

Els masos

Com ja s'ha dit en els comentaris, La sega retrata les formes de vida tradicionals dels masos de muntanya, tan diferent i alhora tan propera de la realitat actual d'aquesta presència humana en el territori.
Feu un tomb pels masos del Maestrat visitant la web Masos del Maestrat.


Abans de començar 

[juny]

Aquest club de lectura en línia forma part de l'Estiu Literari al Maestrat 2017 i està adreçat a les persones que s'hi han inscrit i a aquelles que, pel simple plaer de llegir, vulguen participar-hi lliurement.
En aquesta pàgina, publicarem les guies perquè aneu llegint la novel·la fins al dia de la trobada amb l'autor, que tindrà lloc a la biblioteca del centre cultural Pere Labèrnia de Traiguera el 4 d'agost, a partir de les 19.30 h. Totes les novetats del club de lectura s'aniran publicant a l'encapçalament d'aquesta pàgina, que també mostrarà les informacions relacionades amb el club, ordenades de més noves a més antigues.
Prepareu-vos per gaudir de la lectura.

Presentació

Per a apropar-vos al llibre, us suggerim que feu un cop d'ull als recursos que hi ha a continuació i que hem seleccionat per donar-vos a conèixer qui és l'autor i presentar-vos la seua obra. Esperem que us agraden.

L'autor: Martí Domínguez i Romero

 


a) Tota la informació sobre l'autor. Martí Domínguez a Lletra.

La novel·la La sega

a) Videopresentació d'@evacomasarnal a La motxilla de llibres
 

b) L'autor parla de la seua obra ena questa entrevista a la Fira del Llibre de València de 2016



c) Llegiu-ne el primer capítol a la pàgina de l'editorial, on podeu adquirir el llibre en paper o en suport electrònic. També el podeu adquirir a la llibreria o reservar-lo a la biblioteca que siguen de la vostra preferència.

Per dubtes, opinions i consultes, afegiu un comentari.




 


18 comentaris:

  1. Hola sóc Elionor, és ací on podem comunicar coses sobre la lectura?

    A mi el primer capítol em resulta proper. Els meus pares eren masovers, però no eren propietaris del mas, jo vaig nàixer en l’últim mas on van viure. En la lectura m'he trobat amb paraules molt boniques que n'ha fet recordar, com pàssia la utilitzàvem a casa quan s'observava que un familiar tenia grip o diarrea. L'autor ha conservat el nom d’alguns llocs com el mas del Xatxo. És un relat que no pots deixar de llegir, i has de continuar.
    També me resulta propera l’actitud del mestre de no voler parlar de la guerra, de uns i de altres, vol conduir als xiquets cap al saber i evadir-se de tot allò. Coses que he escoltat a casa: Les visites d’uns i altres als masos per buscar menjar, buscar informació, matar, torturar, quan els civils es disfressaven de guerrillers, estratègies per matar o fer desaparèixer amb impunitat, accions cruentes, tabús, creences en dons sobrenaturals, són coses que a casa meua en algun moment he sentit. M’ha impressionat la por i aïllament progressiu dels masovers i dels guerrillers, la desolació d'aquests últims que se senten utilitzats i lliurats al seu destí. Tot i així apareix per exemple el matemàtic, una persona que malgrat ser conscient de la inutilitat dels seus sacrificis i la vida que porten ho fa per la seua dignitat. Gaudir d'una vida sense problemes dedicar-se a la seua vida privada són les aspiracions de la majoria de la gent després de la guerra.

    ResponElimina
  2. Molt encertada l'elecció del llibre, és fàcil de llegir i interessant. Ara bé crec que el repte que tenim és no quedar-nos amb la nostàlgia d'un món que ja no existeix, hem de redescobrir la vida als masos al segle XXI, amb internet, blogs, etc. Vull dir: hem de creure que els masos encara tenen un present i un futur, molt diferent a alló que va ser, peró no menys interessant.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Excel·lent tria per començar un club de lectura! Martí Domínguez fa un retrat molt acurat d'un període molt fosc dels nostres pobles i que ha estat segrestat per la por durant massa temps.

    ResponElimina
  5. Veig que això va prenent embranzida. I encara no hem començat a llegir ni res... Vaig pensar en La sega perquè Martí Domínguez és un dels meus autors preferits. Per a mi és una de les primeres plomes de les lletres catalanes actuals des de fa temps. Vaig conèixer-lo personalment ja fa 17 anys quan vaig participar per primera vegada en l'elaboració de la guia de lectura que li va dedicar la Institució de les Lletres Catalanes. Crec que és un escriptor d'allò més interessant, que ha més tenim la sort que s'ha apropat al Maestrat i d'una manera o altra n'ha fet casa seua. El llibre té una part novel·lesca molt ben travada però sobretot parteix d'una realitat històrica que em penso que l'autor coneix molt bé.
    Evidentment, cada persona que llegeix el llibre hi dóna un enfocament, com l'Elionor, que és de família de masovers o com l'Ana, que fa pensar en la realitat actual d'aquesta forma de vida. Al meu poble, la repressió contra els maquis i després la gelada de 1956 van acabar amb els masos i avui són un patrimoni arraconat. També val la pena pensar-hi.

    ResponElimina
  6. Hola de nou sóc Elionor, es veu que he marejat una mica aquesta maquineta i no me dixa posar el meu nom en la identificació.
    A mi me pareix que jo veig en la lectura un referent meu i del meu entorn familiar, a més d’una acció sorpresiva, on puc contextualitzar frases de paraules lligades a partir d’experiències viscudes i patides, que m’indiquen que ser masover no era una bona professió en temps de postguerra en el Maestrat; un d’aquests pensaments orals deia així: Vistabella, apartat d’ella. Però vull que m’entengueu bé no és una etiqueta. Només que reflexa els patiments, ferides que sens dubte curen quan en la memòria som capaços de posar totes les peces ja curades i restablertes en la seua dignitat; i aleshores també els espais deixen de tindre mals auguris o de ser maleïts.

    ResponElimina
  7. (Elionor)
    Teresa es va fent cada vegada més madura i es va posicionant, s’encamina a resoldre la dignitat dels seu pare. No sé què passarà. No he mirat el final. Vull resistir la temptació.

    ResponElimina
  8. M,encanta el mestre don Arcadi: Aquell mestre ens volia fer entendre que hi havia un altra manera de mirar aquelles muntanyes.Don Arcadi volia canviar-nos la mirada sobre un paisatge (pag.66)Pense que eixa és la nostra tasca com a mestre: apartar els vels.De la vida al mas m,agrada molt el contacte amb la natura, seguir el cicle. No m,agrada la falta de llibertat, les conductes ja establertes, els rols per a cada sexe.

    ResponElimina
  9. M,encanta el mestre don Arcadi: Aquell mestre ens volia fer entendre que hi havia un altra manera de mirar aquelles muntanyes.Don Arcadi volia canviar-nos la mirada sobre un paisatge (pag.66)Pense que eixa és la nostra tasca com a mestre: apartar els vels.De la vida al mas m,agrada molt el contacte amb la natura, seguir el cicle. No m,agrada la falta de llibertat, les conductes ja establertes, els rols per a cada sexe.

    ResponElimina
  10. Així, algú pot apuntar per quina raó la primera part de La sega s'anomena La sembra? I ja posats, per què les altres dues parts són precisament La sega i La batuda?

    ResponElimina
  11. És el cicle de la natura i dels esdeveniments, primer la sembra (introducció), després la sega (nus) i finalment la batuda (desenllaç).

    ResponElimina
    Respostes
    1. És així, certament. Però en el curs dels esdeveniments fatals que narra la història "la sembra" fa referència al capità Maximino Mata. Goriet ho diu al capítol IV d'aquesta primera part.

      Elimina
  12. Maria va nàixer al mas de la Atalaya, al barranc de la Cepera, al Penayagolosa, diu que una bomba va caure just al seu bressol (ella no estava allí), ella i les seues germanes ara viuen a Borriana. Benilde és d'un mas de Benafigos, recorda que uns soldats varen estar allí, quan li pregunte quins soldats respond: no ho sé filla, sols recorde que ens varem deixar una cabra prenyada i aixó ens va salvar la vida.Benilde va baixar a servir a Castelló als 8 anys. La dona de Jose Luis és del mas del olmo,linares, el seu mas era un polvorí, i els avions el bombardejaren....Totes varen baixar a la Plana amb una maleta plena de coneixements: receptes, cançons, tradicions, vivències...ara venen a l'escola d'adults de Borriana, eixa escola que no varen poder gaudir en la seua infantessa...seria tan fàcil i interessant obrir eixa maleta...tic,tac el temps s'acaba.
    L'altre dia vaig vore un documental que han fet a Vilafames, sons de mas, preciós.Al final un masover parla, en llenguatge masover, sobre el dret a viure com u vol viure i no com la societat de c osum et diu que has de viure.
    Ja que estic, vull mencionar a Jaime, del mas de Cotanda que va saber qui eren els maqui, Jaime encara està operatiu a Vistabella. També a l'abuelo Bonifacio i l'abuela Gumersinda que vivien al pou d'en Boix, el mas on jo vaig a desconectar o a conectar, segons es mire.

    ResponElimina
  13. (Elionor)
    Per la pista que ens dones la primera part es denomina la sembra perquè el capità Maximino Mata sembrava por a manta per allà on passava. Resumint de Goriet podem dir que el capità exercia i estenia sobre els masovers la força que té la por. La por crea submissió, ganes de fugir, debilitat, perdre la fortalesa; me pareix.

    ResponElimina
  14. En Goriet, quant parla de les seves vivències quina edat representa que te?, ell explica el que va viure quant ell tenia 10 anys, la seva edat narrativa és imaginaria?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em responc jo mateix, estic pensant que tampoc es una dada important.

      Elimina
  15. Sóc Joan Besalduch Mateu. A 2 dies del Club de lectura, tot i ser partidari de la tertulia oral, més que la digital, voldria felicitar als organitzadors de l'Estiu literari, per la tria de la novel·la "La sega", situada a la nostra comarca del Maestrat, que ens retorna la nostra memòria històrica, i que transforma el nostre parlar i la nostra llengua en llengua literària. Crec que es tracta d'una novel·la que donarà motiu a moltes argumentaciones que ens seran veritablement enrequidores. I més amb la presència en viu del seu autor, Martí Domínguez, una persona cultíssima que a partir d'ara -parlo per mi- ja és una autor d'allò que diem "un autor de culte".

    ResponElimina
  16. La primera part crec que es diu LA SEMBRA perquè es sembra la por (terror) entre tots els masovers. Por de parlar, por de callar, por d'afirmar, por de negar...por de tot.
    La frase que ho exemplifica és:
    "- El capità Mata li va dir a mon pare: " Si no em diu el que vull saber, m'hauré de llevar la guerrera i vostè les sabates i els calcetins".

    ResponElimina