dimarts, 29 de maig de 2018

Discurs del president, Pau Fabregat Beltran, als Premis Maestrat Viu 2018

Foto: Pepe Girona

Bon dia a totes i a tots, guardonats, familiars, membres del jurat dels Premis Maestrat Viu 2018, representants del municipalisme, representants d'entitats, d'institucions acadèmiques, amigues i amics, gràcies per acudir a la festa dels Premis Maestrat Viu.

Maestrat Viu, Col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, vol donar les gràcies a totes les complicitats i voluntats que han fet possible bastir la cinquena edició dels Premis en este marc incomparable de la Font d'en Segures.

Ací ens pariren i ací estem, al Maestrat, a Benassal. Enguany, a més, hem volgut coincidir amb l'efemèride dels 80 anys dels bombardejos de la legió Còndor. Un acte necessari. Perquè el record i la memòria són l'antídot contra l'oblit. Cal sempre recordar per a saber qui som, d'on venim i sobretot cap a on volem anar.

Recordar i sobretot reflexionar constantment. D'això qui en sabia, i molt, era en Pere-Enric. D'ell bevem avui molts de nosaltres: de la seua anàlisi permanent del present, del seu inconformisme, de la seua sensibilitat per una societat més justa, del seu compromís pel país, de la seua passió pel Maestrat, per la seua llengua, la seua cultura, la història, i els seus paisatges i camins. Sempre es va enorgullir del parlar benassalenc allà on anava, demostrant una gran autoestima i una gran personalitat. El nostre record, agraïment i respecte cap a ell serà sempre perpetu. Benjamí, amb el teu permís, m'apropio d'unes paraules teues: Pere-Enric! T'estimarem per sempre més!

I passem del necessari record a l'immediat present. I ara i ací toca donar l'enhorabona als premiats.

A Miquel Àngel Pradilla, per tota una trajectòria dedicada a l'estudi i la divulgació del català, per dotar-la de prestigi com a llengua moderna des de tots els vessants possibles. El teu enfocament sociolingüístic ens permet copsar de manera molt encertada l'estreta i íntima relació entre llengua i parlants, les actituds lingüístiques, el fals bilingüisme, la diglòssia, l'ús social... i tot això, des de Rossell, el Maestrat i les Terres de Cruïlla, perifèries administratives i centralitats culturals i lingüístiques, clar que sí! Reivindicar-nos la centralitat és qüestió d'actitud i sobretot d'autoestima! L'enhorabona, Miquel Àngel, per la teua contribució a la llengua comuna!

Al Col·legi Rural Agrupat La Bardissa, pel projecte de la revista Niño. Mireu, sóc un ferm defensor dels CRA. Molts CRA del Maestrat són font de projectes educatius d'una qualitat inigualable, amb la implicació de tota la comunitat educativa, i amb una forta identificació escola-alumne-territori. I què fa de l'ensenyament rural un valor positiu per a la societat? Tres factors. Els valors que s'hi transmeten: solidaritat, tolerància, respecte; un entorn a l'aula de convivència, estima i democràcia; i els mètodes creatius, innovadors i inclusius del professorat. Els CRA són autèntics centres formadors de personetes, amb sentit reflexiu i crític davant dels diferents fenòmens socials. L'enhorabona!

A l'associació cultural 4 Denes, d'Ares del Maestrat, per la Fira del Llibre d'Ares. Molts dels que sou avui ací encara recordeu com allà per l'any 2001 (ja ha plogut prou) anàveu al Guirigall, un festival de música a Ares. El Guirigall es va acabar prompte, però les iniciatives culturals a Ares sempre han sigut. Deixeu-me que reivindique ací davant de tots vosaltres la qualitat per davant de la quantitat. Vivim en una societat que ho barema tot segons l'assistència. Estadística, se'n diu. Doncs a això jo dic que ja va sent hora que valorem més la qualitat. A Ares es fan actes exquisits, he viscut actes d'una qualitat excepcional i memorable, que perdura en el temps, en el record. I tot això, ho feu cinc persones? Per això també hem de reivindicar la gestió cultural al món rural i que persones com vosaltres, de manera absolutament desinteressada, feu que la flama de la llengua i la cultura continue mantenint-se viva. La Fira del Llibre és un producte més d'eixa màquina d'idees que teniu a Ares, i que té una potencialitat i un recorregut increïble. Este premi és a la constància, empenta, valentia i força per fer arribar la cultura a tots els racons d'Ares del Maestrat. L'enhorabona!

Tots els guardonats representeu la supervivència de la llengua, de l'escola, de la cultura, des de l'àmbit local a l'àmbit global.

I és especialment en l'àmbit local on el municipalisme ha de començar a coordinar-se. Hi ha hagut avanços significatius, però cal anar més lluny. Si Maestrat Viu fa actes de comarca, però després els ajuntaments no acompanyen facilitant l'assistència amb el patrocini conjunt de mitjans de transport, què fem? Anem tots en la mateixa direcció o no? Les distàncies són mentals i els quilòmetres estan per a fer-se.

El mateix podem dir sobre les marques turístiques. Cal unificar marques per arribar al client potencial de la manera més clara possible. Com a territori tenim potencialitats que ens fan ser atractius turísticament, però cal creure-hi i jugar fort tots a una carta.

Amb uns pobles cada dia més despoblats, la solució només vindrà de nosaltres, els que estem ací, ajuntaments i societat civil. Demano la centralitat que he comentat abans, pensar en clau comarcal, i sobretot deixar de pensar en l'ajuda externa d'altres institucions o administracions. El canvi comença per nosaltres. Canviem la mentalitat, passem a ser els protagonistes de la nostra història.

Mirant més enllà de la comarca, el panorama malauradament no és gens afalagador, la retallada de llibertats civils, el desprestigi de la justícia i la política, la repressió als presoners polítics catalans, gallecs i bascos, la deriva autoritària i centralista de l'Estat, la corrupció sistemàtica a totes les institucions, la crisi silenciada dels refugiats... L'única esperança per a la societat és la revolució feminista. Qualsevol canvi social passa per les dones, per tant enorgulliu-vos i aneu sempre amb la cara ben alta pel món, lluiteu! Només hi haurà justícia social real si aconseguim la igualtat efectiva entre dones i homes, eliminant actituds conscients i inconscients discriminatòries cap a la dona, però també assumint cada una de vosaltres una actitud valenta, autònoma i decidida cap a la vida. Les dones sou vida per al món rural!

Maestrat Viu creu fermament en la justícia social a la comarca i en la llengua i la cultura com les eines fonamentals de cohesió social i de vertebració de la comarca. Si penseu el mateix, sabeu que teniu sempre les portes obertes del nostre col·lectiu. Per a créixer, cal sumar.

I ja per acabar, agrair molt especialment a l'Ajuntament de Benassal per les enormes facilitats des del primer dia -gràcies Mari Luz-, a la suma de voluntats i complicitats que ens han dut avui ací.

Al poble de Benassal! L'activisme cultural que teniu ací, benassalenques i benassalencs és admirable! Sou referència per a la comarca del Maestrat, des de Joaquim Garcia Girona, a Carles Salvador i Pere-Enric Barreda i Edo. Des de Maestrat Viu vos volem agrair la magnífica acollida que ens heu donat sempre en els actes que hem fet ací, ens feu sentir com a casa, bé, de fet sou casa nostra, ací tenim la seu.

I a la Junta de Maestrat Viu, pel suport mutu, la paciència, la comprensió, i sobretot pel respecte i l'admiració que ens tenim totes i tots. Treballar al vostre costat i per la llengua i la cultura del Maestrat sempre és un plaer i un honor.

I res més, vos deixo ja amb l'última part de l'acte. Només espero i desitjo que vos ho hàgeu passat d'allò més bé, que acabem de passar una magnífica vetlada. Gaudim de la nit de maig, de la frescor i puresa de l'aigua de Benassal, i ja ho sabeu que teniu Maestrat Viu a la vostra disposició i al vostre servei! Moltes gràcies!
-->

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada