dimecres, 28 de febrer de 2018

Bases dels Premis Maestrat Viu 2018



Accés directe al formulari de presentació de candidatures

Els Premis Maestrat Viu foren instituïts el dia 25 de gener del 2014 per l’entitat Maestrat Viu, a proposta de la seua Junta Directiva. El lliurament dels premis en aquesta cinquena edició tindrà lloc el dia 26 de maig del 2018 a la plaça dels Xorros de la Font d'en Segures, a Benassal a les 18h.

1. El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu convoca els Premis Maestrat Viu per destacar l’esforç de persones i entitats que han treballat per divulgar o promocionar la cultura en valencià i la llengua catalana en àmbits propis de la comarca del Maestrat. Amb aquesta finalitat es convoquen els premis següents:

1.1. Premis d’Honor Maestrat Viu


Els Premis d’Honor Maestrat Viu reconeixen la trajectòria d’una persona i d’un col·lectiu sense que hi haja cap limitació pel que fa al període de temps que s’ha de tindre en compte a l’hora de valorar els mèrits.

Almenys un dels Premis d’Honor Maestrat Viu no es pot declarar desert.

1.1.1. PREMI CARLES SALVADOR, A LA TRAJECTÒRIA PERSONAL, és un premi honorífic a una persona que s’haja distingit per la seua aportació especial de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la trajectòria personal pren el nom de Carles Salvador (València, 1893 – 1955) perquè el mestre de Benassal és l’exemple d’intel·lectual obstinat en l’ensenyament de la llengua catalana en l’escola valenciana, dedicat en cor i ànima a la llengua, exercint de gramàtic, de pedagog, de poeta, de narrador i de dramaturg. A més, és un dels redactors de les Normes ortogràfiques signades a Castelló de la Plana el 1932 i el fundador dels Cursos de Llengua i Literatura Valenciana de Lo Rat Penat. És, en definitiva, l’introductor de la norma de Pompeu Fabra al País Valencià.

1.1.2. PREMI PERE LABÈRNIA, A LA TRAJECTÒRIA COL·LECTIVA és un premi honorífic a una entitat, grup, associació, empresa, etc. que s’haja distingit per la seua aportació especial de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la trajectòria col·lectiva pren el nom de Pere Labèrnia (Traiguera 1802 – Barcelona 1860), mestre de llatinitat format a Tortosa i instal·lat a Barcelona, que emprén en solitari la tasca de redreçar del descuit en què es troba la llengua catalana amb el diccionari més important de tot el segle XIX, el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana y llatina, editat a Barcelona en dos volums, el primer de 1839 i el segon de 1840, sota els auspicis de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

1.2. Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Cultural


Els Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Cultural reconeixen una persona i un col·lectiu susceptibles de ser guardonats per una acció destacada específicament dins de l’any que es lliura el guardó.

Els Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Cultural, si el jurat ho considera oportú, es poden declarar deserts.

1.2.1. PREMI ALFRED GINER SOROLLA, A LA INICIATIVA ANUAL PERSONAL és un premi distintiu a una persona per haver fet una acció destacada de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la iniciativa anual personal pren el nom del científic Alfred Giner Sorolla (Vinaròs, 1919 – 2005), llicenciat en bioquímica i farmacologia, que va treballar a les universitats de València, Barcelona i Madrid, abans de passar uns quants anys fent investigació a la Universitat de Cornell i a l’Institut Sloan Kettering, de Nova York, on va ser cap del laboratori de recerca. També va estar dos anys a la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, i va ser col·laborador sovintejat de la Universitat Catalana d'Estiu. Era membre de la Secció de Ciència i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans. Giner Sorolla és considerat un expert en el camp de la prevenció del càncer. La professió el decantà pel camp de la ciència, però en la seva vida no va oblidar mai la passió per la literatura, que es va concretar en uns quants llibres de poesia com Dol duen les flames (1972) i Amunt i avall (1980), i en textos assagístics sobre temes científics, culturals i literaris com Un nou gènesi: a l’entorn dels orígens (1983).

1.2.2. PREMI SEIDIA, A LA INICIATIVA ANUAL COL·LECTIVA és un premi distintiu a una entitat, grup, associació, empresa, etc., per haver fet una acció destacada de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la iniciativa anual col·lectiva pren el nom del poema èpic Seidia, de Joaquim Garcia Girona (Benassal, 1867 – Baeza, 1928), que relata els primers anys de la reconquista de Jaume I en 6251 versos amb un rerefons històric perfectament ambientat i amb la riquesa lèxica i els girs lingüístics propis del Maestrat. A més, i també de manera destacada, Joaquim Garcia Girona va col·laborar de manera activa en l’elaboració del Diccionari de la llengua catalana de mossèn Alcover, que després passaria a anomenar-se Diccionari català-valencià-balear i que acabaria d’elaborar Francesc de Borja Moll. La seua obra lexicogràfica quedaria parcialment recollida en el Vocabulari del Maestrat.

Les persones o entitats susceptibles de ser guardonades amb el Premi Maestrat Viu a la Iniciativa Anual hauran destacat per haver desenvolupat alguna d’aquestes accions:
  • La millor iniciativa en defensa de la sostenibilitat i el medi ambient dins del territori del Maestrat.
  • La millor iniciativa pedagògica, esportiva o d’educació reglada o no reglada desenvolupada per algun centre escolar, entitat o col·lectiu del Maestrat.
  • La millor tasca o iniciativa en defensa dels valors cívics, de l’entorn ciutadà i dels drets civils.
  • El millor projecte per a un establiment o comerç que s’haja distingit per la seua iniciativa modernitzadora i per l’adaptació als nous temps, mantenint al mateix temps l’esperit del comerç tradicional, atenent especialment a l’atenció i a la retolació en valencià.
  • La millor iniciativa o acció en defensa de la recuperació de la història dels valencians i/o divulgació o promoció de la llengua catalana en l’àmbit del Maestrat.
  • La millor tasca de recerca o divulgació històrica en defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva dels territoris que conformen el Maestrat.
  • La millor actuació comunicativa i/o de difusió de l’actualitat del Maestrat per a una persona, projecte comunicatiu o mitjà que s’haja distingit per la seua dedicació a la difusió de la vida pública i activitats del territori del Maestrat, en qualsevol suport escrit, telemàtic o audiovisual.

2. El jurat estarà format per:
  • President de Maestrat Viu, que presideix el jurat.
  • Secretària de Maestrat Viu.
  • Representant d’Escola Valenciana.
  • Representant de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • Representat de l’Institut d’Estudis Catalans.
  • Benjamí Barberà i Miralles, com a guanyador del Premi d’Honor Maestrat Viu 2017 a la trajectòria personal.
  • Representant de l'editorial Onada, com a guanyador del Premi d’Honor Maestrat Viu 2017 a la trajectòria d’un col·lectiu.

El president del jurat escollirà, en base a aquesta relació, les persones que en formaran part. La composició del jurat es renova en diferents terminis: els membres de la Junta Directiva de Maestrat Viu es renoven amb la renovació de la Junta de l’entitat, i els representants de les diferents entitats col·laboradores es renoven d’acord amb els convenis i acords presos amb la Junta Directiva de Maestrat Viu. El veredicte és adoptat per la majoria dels membres assistents a la reunió del jurat.

3. Qualsevol persona, entitat o col·lectiu del Maestrat podrà proposar al jurat les candidatures que considere convenients a qualsevol dels premis descrits més amunt. Les candidatures es presentaran d’acord amb el model que s’adjunta al final de les bases degudament emplenat. Les candidatures presentades en qualsevol de les modalitats del Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Anual hauran d’acompanyar-se de tantes fotografies com siga possible per justificar l’acció social, cultural, cívica, científica o tècnica duta a terme per la persona, el col·lectiu o l’empresa durant el darrer any. En el cas que la candidatura a la Iniciativa Anual estiga lligada a una publicació ––com ara un llibre, una exposició, un audiovisual o qualsevol altre objecte cultural en un altre format––, és imprescindible fer arribar l’objecte cultural que opta al premi i un informe i/o una ressenya a fi que el jurat puga analitzar-lo adequadament; en el cas d’una exposició, es remetrà el text complet del catàleg, preferentment en format digital, o bé en paper.

4. El període per presentar les propostes de candidatura comprén de l'1 al 31 de març. En cap cas, es faran públiques les candidatures presentades, amb la finalitat de preservar les dades de les persones i entitats proposades.

5. La Comissió dels Premis Maestrat Viu podrà sol·licitar l’ampliació d’informació o l’aportació de documentació acreditativa que considere necessària a fi d’acceptar la proposta de candidatura i que el jurat tinga tota la informació.

6. El jurat, si ho considera oportú, es reserva el dret de proposar una candidatura a qualsevol de les modalitats premiades o el dret a declarar desert un premi.

7. La decisió del jurat serà inapel·lable. En tot allò no previst en aquestes bases serà d’aplicació la legislació administrativa pertinent.

8. Tots els guardons tindran caràcter simbòlic. Els guardonats rebran un objecte commemoratiu del premi en l’acte de lliurament.

9. El lliurament dels premis es realitzarà en el decurs del mes de maig de l’any que es premia. En aquesta cinquena edició tindrà lloc el dia 26 de maig del 2018.

10. El fet de presentar qualsevol proposta de candidatura implica la total acceptació d’aquestes bases.

Accés directe al formulari de presentació de candidatures


Formulari de presentació candidatures als Premis Maestrat Viu


dimarts, 27 de febrer de 2018

Fallats els premis del concurs de dibuix i logos de la Festa per la Llengua a Vilanova d'Alcolea


Dibuix: Saray Ibañez. 5è de Primària, la Pobla Tornesa. CRA El Trescaire.

La Comissió de la Festa per la Llengua de Vilanova d’Alcolea ha anunciat el nom dels guardonats en el Concurs de Dibuix i de Logos organitzat amb motiu de la Festa per la llengua del Maestrat a Vilanova d’Alcolea 2018. Des de la comissió agraeixen l’alta participació de tot l’alumnat i la implicació del professorat en l’activitat.

El concurs de dibuix estava adreçat a l’alumnat de Primària del CRA el Trescaire, que agrupa els aularis de Vilanova d’Alcolea, Bell·lloc i la Pobla Tornesa. Entre els dos-cents alumnes participants les guanyadores han estat: Saray Ibañez de cinquè de Primària de l’aulari de la Pobla Tornesa, Llum Serrallo de sisè de l’aulari de la Pobla Tornesa i Angela Saura de sisè de l’aulari de Vilanova d'Alcolea. El dibuix de Saray serà el que apareixerà en el díptic del programa de la festa per la llengua.

Pel que fa al concurs de logos dirigit a l’alumnat de secundària dels instituts de Cabanes i de la Vall d’Alba, els guanyadors han estat: el primer premi per a Anna Castellet de 3r ESO del centre de Cabanes, el segon premi per a Alex Stanciu també de Cabanes i el tercer premi per a dos alumnes de l’institut de la Vall d’Alba, Mireia Bort i Mar Machado, de segon de Batxillerat.

Tots els treballs finalistes estaran exposats durant el cap de setmana de la Festa per la Llengua, el 12 i 13 de maig i els premis es lliuraran el diumenge 13 de maig per la vesprada.

dimecres, 7 de febrer de 2018

Maestrat Viu s'adhereix a les entitats de les Terres de Cruïlla per reclamar la protecció del patrimoni arbori català al mateix nivell que el valencià


Oliveres monumentals catalogades preparades per ser arrancades.
Foto: Ajuntament d'Ulldecona



En les Terres de Cruïlla (Maestrat, Terres de l’Ebre i Matarranya) se situen les vora 4.800 oliveres catalogades com a mil·lenàries, amb un tronc de més 3,5 m de perímetre i amb una alçada mínima de 1,30 m, ubicades concretament en 22 localitats catalanes, valencianes i aragoneses. El conjunt esdevé la major concentració d’oliveres mil·lenàries del món i, en conseqüència, un bé patrimonial de primer ordre.

Les entitats de les Terres de Cruïlla (pertanyents administrativament als territoris català, valencià i aragonès) conscients del valor patrimonial, social, històric, natural i cultural d’aquestes oliveres reclama que es reconega explícitament la protecció d’aquest patrimoni humà que, actualment, es troba amenaçat a Catalunya per les successives campanyes d’espoli continuat. Aquesta circumstància situa l’administració local en una situació de vulnerabilitat que no permet aturar, ni tan sols, els casos d’arbres monumentals catalogats per la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

L’últim espoli s’ha testimoniat en una finca d’Ulldecona situada al polígon 59 parcel·la 104, en la partida del Mas del Rector, nou oliveres de la qual estan catalogades com a monumentals i la resta són exemplars centenaris de la varietat farga. Cultius Ponç, l’empresa vallesana amb seu a Sant Celoni a nom de la qual està el terreny espoliat, després de l’advertiment administratiu de l’Ajuntament d’Ulldecona, va seguir igualment amb el procés d’extracció i de transport de les oliveres lluny del seu hàbitat natural provocant de nou un irreparable pèrdua de caràcter paisatgístic i mediambiental. És Ulldecona un del municipis on hi ha una concentració més important d’oliveres mil·lenàries, un total de 1.391, de les quals 53 tenen la protecció amb la consideració de Bé d’Interés Local (BCIL), i encara dos més foren declarades Arbres Monumentals per la Generalitat de Catalunya.

Les entitats catalanes que participen del teixit cultural de Terres de Cruïlla s’afegeixen a la reivindicació i a la defensa del patrimoni arbori

Els centres d’estudis i associacions culturals del nord del riu Sénia pertanyents al col·lectiu Terres de Cruïlla, concretament els de les localitats d’Alcanar, Ulldecona, la Sénia, Santa Bàrbara, Mas de Barberans, Freginals, Godall i la Ràpita, se sumen a la lluita de la plataforma Salvem lo Montsià i a l’Ajuntament d’Ulldecona per ampliar el teixit social en la defensa del territori i del patrimoni.

Terres de Cruïlla declara que “tenim el deure de cuidar la terra i conservar-la perquè nous models econòmics sostenibles puguen implementar-se. Si es té en compte que el paisatge influeix i modula la psicologia de qui el contempla, un paisatge que es presenta devastat, desertitzat, espoliat i abandonat sega qualsevol esperança de prosperitat i de fruïció d'un poble.”

El president de l’Associació Cultural Lo Rafal d’Alcanar, i també un dels coordinadors del grup de treball Terres de Cruïlla, Joaquim Buj, considera que “després de molts anys de lluita la gent del territori sent com a seues les oliveres monumentals que hi ha a cada poble i les potencia com a actiu de la seua història, com a llegat dels avantpassats a preservar i com a mostra de l’esforç de la pagesia per conservar un cultiu que ha marcat la manera de ser i de viure de moltes generacions durant dos mil anys.”

El membre del Grup de Catalogació Los Taulons, de Sant Rafael i el Castell, Manel Mas, integrant també de Salvem lo Montsià, s’uneix a la demanda per a crear una llei de protecció de les oliveres perquè la seua compra-venda deixe de fer-se amb impunitat i siga, com a mínim, delicte, com ho és al País Valencià. Mas ha recalcat que la venda d’oliveres per a jardins particulars “no dona una segona oportunitat” als arbres sinó que acaben morint al cap de 10 o 15 anys.

“Cal conservar la integritat d’un mateix paisatge cultural, que compartim a banda i banda del riu Sénia”, indica Guadalupe Espinosa, de Los Taulons i veïna del Castell, barri d’Ulldecona. Per al Grup de Catalogació, el paisatge rural el conforma l’acció humana, amb el treball vinculat al camp, la pedra seca, els conreus que van variant o les edificacions. “Natros hem conservat durant segles un entorn sa, tranquil, bell i que és un actiu per al nostre benestar i per a l'ecoturisme, es tracta d’una aposta possible pels conreus ecològics”, explica Espinosa.


Oliveres monumentals arrancades preparades per ser transportades.
Foto: Ajuntament d'Ulldecona

Les entitats valencianes que participen del teixit cultural de les Terres de Cruïlla han mostrat la solidaritat amb la desaparició del patrimoni arbori català


Pau Fabregat Beltran, president de Maestrat Viu, el col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, exposa que “les oliveres són l’expressió més viva de la nostra mediterraneïtat i l’herència de totes les civilitzacions que hi han vingut a la nostra terra. L’espoli de tots els exemplars ens afecta a tots i no podem deixar que impunement es perpetre. L’administració ha de posar els mitjans per garantir-ne la protecció, i si no hi arriba, la societat civil s’ha d’organitzar i liderar la defensa del patrimoni del nostre territori”.

Casto Sorlí Moliner, president de torn de la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, federada amb una entitat de cada localitat de la comarca, ha destacat com la defensa del patrimoni i dels interessos del territori depenen de nou de la societat civil que “ha de ser capaç de posar el debat sobre la taula per a actuar abans que siga massa tard”. A més, apunta que l’existència d’una llei valenciana de protecció del patrimoni arbori “està provocant una major pressió cap a les oliveres de les Terres de l’Ebre”. En conjunt, “les més de 5.000 oliveres monumentals i altres arbres monumentals o singulars són un actiu que cal defensar, protegir i difondre per a comprendre els orígens i l’essència agrària, humana i social de les societats que han deixat petjada al nostre territori”.

Terres de Cruïlla, 4 de febrer de 2018




Feu-vos socis de Maestrat Viu: http://www.maestratviu.org/p/blog-page.html