Maestrat Viu publica la revista Empelt


Dedicada a les lletres i humanitats de la comarca, és el resultat de la primera edició de l’Estiu Literari al Maestrat

L’associació Maestrat Viu publica la revista Empelt, dedicada a les lletres i les arts del Maestrat. La revista ha eixit al mercat en paper durant aquest segon semestre de 2018 i el proper divendres 7 de desembre es presenta en societat al centre cultural Pere Labèrnia de Traiguera, a les 19.30 h.

L’acte de presentació està organitzat pel Centre Cultural Traiguerí i Maestrat Viu, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Traiguera, i compta amb la participació de Montserrat Vericat, Josep Meseguer-Carbó i Vicent Sanz. Montserrat Vericat ho fa en qualitat d’integrant de l’entitat cultural traiguerina i articulista del primer número d’Empelt, amb el títol “L’obra literària d’Armando Vericat Climent”. Meseguer-Carbó hi publica el seu estudi “La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica”. Finalment, Vicent Sanz hi intervindrà com a director de la publicació.

Empelt recull les aportacions a la trobada literària del Maestrat de 2017, una iniciativa de Maestrat Viu que té lloc anualment dins dels actes de l’Estiu Literari al Mestrat, que l’entitat organitza justament des de 2017, amb un notable èxit de públic. Amb un format actual, Empelt apareix com un projecte nascut de l’activisme cultural amb vocació de projectar la cultura del territori del Maestrat en l’àmbit dels estudis acadèmics, dins el corrent dels estudis locals o comarcals, amb l’objectiu d’esdevenir una publicació científica, centrada en la literatura en llengua catalana i oberta a les lletres i les humanitats.

La publicació ha comptat amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner, Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana, i de la Fundació Càtedra Soler i Godes i ha estat produïda per Onada Edicions, de Benicarló. Està oberta a les aportacions dels estudiosos de la cultura del Maestrat i compta amb un comitè de redacció i un comitè científic.

Més informació a empelt@maestratviu.org.

Crònica de la VI Trobada Excursionista del Maestrat

La 6a Trobada Excursionista del Maestrat a Vistabella del Maestrat ja ha finalitzat! El 7 d’octubre de 2018, més de 150 persones vam recórrer el Parc Natural de Penyagolosa pel barranc de la Pegunta, la font de la Pegunta, la Cambreta, el Corralico, el pic, la Banyadera i el mas de Benages, fent una volta circular de 11-13 km que eixia i culminava a l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa.
En un matí fresc de tardor, escalfat tèbiament i a poc a poc pel sol, enfilàvem direcció al pic. Tot i ser principi de tardor, el bosc ja ens dóna mostres del canvi d’estació, i als arbres se’ls veu ja amb ganes de canviar de tonalitat. Estes pluges de setembre han anat molt bé i el rierol de la Pegunta baixava aigua. Esta humitat al sòl fa que la temporada de bolets enguany siga abundant, i ens creuem pel camí amb boletaires matiners, dels quals esperem respecte cap a l’entorn (passos, porteres, “la brutícia a casa”). De la feina de tots depén que estos paisatges naturals, i per això fràgils, es conserven en el temps. Arribem al Corralico i esmorzem. Pràcticament totes i tots hem triat la solana, ja es nota que anem de cara a l’hivern.
Odi respon a la pregunta que va plantejar l’any passat el CE Irta sobre el Papa successor de Benet xiii, i fa la pregunta que l’any que ve respondrà Albocàsser: Quin nom tenia l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa abans del segle xvi?
Ben esmorzats enfilem cap al pic. No és un dia qualsevol per a pujar, ho veiem ja ens les vistes panoràmiques tan nítides. Es veu fins i tot allò que mai es veu: la plana de Castelló, Betxí, Onda, el port de Castelló. Vistes excepcionals. Les gaudim des de la fita senyera.
El Maestrat se’ns mostra transparent, clar, totes les serralades ens saluden amb la seua peculiar distribució paral·lela al mare nostrum: Irta, la Vall d’Àngel, Galceran, Espaneguera. Divisem moltes viles del Maestrat: Vilanova d’Alcolea, Atzeneta del Maestrat, Xodos, Culla, Vistabella del Maestrat, Benafigos, Albocàsser, la Jana, Ares del Maestrat, la Salzedella, Sant Mateu, i segur que més enllà, Benicarló i Vinaròs.
Ho parlaven molts participants a la Trobada, l’any passat érem a Peníscola, a Irta, amb mànega curta i banyant-nos els peus a la mar. Enguany a més de 1300 metres per damunt del nivell del mar, un paisatge preciós i divers. Esta és la grandesa del Maestrat, del nostre territori.
Valorem-lo, enorgullim-nos-en i gaudim-lo!
Llarga vida a les trobades excursionistes del Maestrat!
*****************************
La trobada va acabar amb el dinar de tortilla d’arròs, i amb els parlaments de cloenda, on van prendre la paraula, Odilon (CM Vistabella), Pau (Maestrat Viu), i Santiago (Anem Anant, d’Albocàsser), que van agrair en nom de tots a l’organització i també al cuiner i la cuinera, i es va convidar a deixar la terra al grèvol plantat fora al pàrquing. També es va recordar que l’any que ve la Trobada serà a Albocàsser, i que de moment no hi ha cap previsió de pobles organitzadors per a les edicions posteriors, del 2020 en avant.
Sempre és de destacar la companyonia que regna en la trobada, un acte que manté l’assistència any rere any i on el protagonisme és per al territori.
Els principis inspiradors de la trobada són:
  • Trobada autogestionada. El protagonisme és per al territori.
  • 12 € el preu de la inscripció. Inclou assegurança, cinta i dinar.
  • S’ha de plantar l’arbre amb el rètol, en un indret representatiu del poble.
  • S’ha d’intentar respectar la data del primer diumenge d’octubre, tot i que som conscients que cada poble és diferent.
  • Recorregut amb 14-15 km de dificultat baixa, per a tots els públics.

 

 

Pobles participants:
Les Coves de Vinromà 4
Vistabella del Maestrat 48
Benassal 9
Albocàsser 27
Benafigos 4
Cirat 4
Almenara 2
Borriana 5
Atzeneta del Maestrat 5
Benicarló 12
Vilanova d’Alcolea 5
Sant Mateu 5
Benicàssim 1
Castelló de la Plana 2
Culla 1
Peníscola 15
Xodos 1
Altres 12

Estiu Literari al Maestrat 2018


Directe al formulari d’inscripció

Estiu Literari al Maestrat és una iniciativa de Mestrat Viu adreçada a les persones que estimen la cultura en valencià, la lectura i el Maestrat. Té per objectiu donar a conèixer el patrimoni literari comarcal i els seus valors, els autors i les obres literàries que al llarg del temps han situat el Maestrat en el panorama de la literatura catalana.

Perquè el Maestrat també té una cultura escrita i la millor manera de gaudir-ne és vivint-la a l’estiu. Una activitat literària per a refrescar la sensibilitat.

Programa
En aquesta segona edició, l’Estiu Literari al Maestrat està organitzat en tres grans blocs: les rutes literàries, per viure la literatura sobre el terreny; el club de lectura, per deixar-se portar per la millor literatura actual; i una trobada literària, per conèixer el patrimoni literari.

Les activitats són obertes al públic en general, amb inscripció prèvia. També constitueixen una activitat de formació per als docents valencians.

– 9 de juliol. Inici del club de lectura de Res no és personal de Joan Elies Adell

– 14 de juliol. 10 h. Ruta literària Xarxa prima d’Amàlia Roig a Vinaròs. Guia: La mateixa autora. Punt de trobada: Ermita de la Misericòrdia.

– 2 d’agost. 19.30 h. Lletres en viu: Club de lectura de Res no és personal amb l’autor Joan Elies Adell. Agència de Lectura de Sant Mateu. Carrer de Sant Doménec, 36

– 4 d’agost. 10 h. Trobada literària del Maestrat. Agència de Lectura de Sant Mateu. Carrer de Sant Doménec 36. Programa:

10-10,15 h. Presentació

10.15-11.15 h. Ponència

Òscar Pérez Silvestre: Joaquim Garcia Girona, a 100 anys del Seidia. Assaig d’un estat de la qüestió i noves aportacions

11.15-11.45 h. Pausa-cafè

11.45-14.15 h. Comunicacions

11.45-12.15 h. Joan Garí: El paisatge com a vivència

12.15-12.45 Francesc Gil: Raval de lletres: la llavor d’Edicions Saldonar

12.45-13.15  Josep Igual: Contra pronòstic. Literatura contemporània al Maestrat. Una visió personal

13.15-13.45 Enric Querol: Tres poetes del Maestrat a l’Edat Moderna: Jaume Prades, Melcior Febrer i Pere-Vicent Sabata

13.45-14.15 Taula redona: El Maestrat en la literatura catalana

– 1 de setembre. 10 h. Ruta literària Dotze campanades de Joan Besalduch a Sant Mateu. Guia: el mateix autor. Lloc de trobada: Pla de la Mare de Déu de la Font


Inscripció

La inscripció a les activitats és gratuïta. Podeu inscriure-vos per una o més activitats. Formalitzeu la vostra inscripció introduint les vostres dades en el formulari d’inscripció.

Inscripció per a docents valencians

Si sou docent del sistema educatiu valencià, podeu participar en l’Estiu Literari al Maestrat inscrivint-vos en l’activitat de formació corresponent del CEFIRE de Vinaròs. Si us hi inscriviu, s’entén que participareu en totes les activitats programades.

Club de lectura 

Us proposem llegir Res no és personal, de Joan Elies Adell tot seguint el club de lectura en línia que us oferirem durant el mes de juliol. El 3 d’agost, tindreu l’oportunitat d’assistir al col·loqui de cloenda amb el mateix autor, parlar amb ell dels poemes del llibre i, si us animeu, també llegir-ne en veu alta.

Directe al formulari d’inscripció

Discurs del president, Pau Fabregat Beltran, als Premis Maestrat Viu 2018

Foto: Pepe Girona

 

Bon dia a totes i a tots, guardonats, familiars, membres del jurat dels Premis Maestrat Viu 2018, representants del municipalisme, representants d’entitats, d’institucions acadèmiques, amigues i amics, gràcies per acudir a la festa dels Premis Maestrat Viu.
Maestrat Viu, Col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, vol donar les gràcies a totes les complicitats i voluntats que han fet possible bastir la cinquena edició dels Premis en este marc incomparable de la Font d’en Segures.
Ací ens pariren i ací estem, al Maestrat, a Benassal. Enguany, a més, hem volgut coincidir amb l’efemèride dels 80 anys dels bombardejos de la legió Còndor. Un acte necessari. Perquè el record i la memòria són l’antídot contra l’oblit. Cal sempre recordar per a saber qui som, d’on venim i sobretot cap a on volem anar.
Recordar i sobretot reflexionar constantment. D’això qui en sabia, i molt, era en Pere-Enric. D’ell bevem avui molts de nosaltres: de la seua anàlisi permanent del present, del seu inconformisme, de la seua sensibilitat per una societat més justa, del seu compromís pel país, de la seua passió pel Maestrat, per la seua llengua, la seua cultura, la història, i els seus paisatges i camins. Sempre es va enorgullir del parlar benassalenc allà on anava, demostrant una gran autoestima i una gran personalitat. El nostre record, agraïment i respecte cap a ell serà sempre perpetu. Benjamí, amb el teu permís, m’apropio d’unes paraules teues: Pere-Enric! T’estimarem per sempre més!
I passem del necessari record a l’immediat present. I ara i ací toca donar l’enhorabona als premiats.
A Miquel Àngel Pradilla, per tota una trajectòria dedicada a l’estudi i la divulgació del català, per dotar-la de prestigi com a llengua moderna des de tots els vessants possibles. El teu enfocament sociolingüístic ens permet copsar de manera molt encertada l’estreta i íntima relació entre llengua i parlants, les actituds lingüístiques, el fals bilingüisme, la diglòssia, l’ús social… i tot això, des de Rossell, el Maestrat i les Terres de Cruïlla, perifèries administratives i centralitats culturals i lingüístiques, clar que sí! Reivindicar-nos la centralitat és qüestió d’actitud i sobretot d’autoestima! L’enhorabona, Miquel Àngel, per la teua contribució a la llengua comuna!
Al Col·legi Rural Agrupat La Bardissa, pel projecte de la revista Niño. Mireu, sóc un ferm defensor dels CRA. Molts CRA del Maestrat són font de projectes educatius d’una qualitat inigualable, amb la implicació de tota la comunitat educativa, i amb una forta identificació escola-alumne-territori. I què fa de l’ensenyament rural un valor positiu per a la societat? Tres factors. Els valors que s’hi transmeten: solidaritat, tolerància, respecte; un entorn a l’aula de convivència, estima i democràcia; i els mètodes creatius, innovadors i inclusius del professorat. Els CRA són autèntics centres formadors de personetes, amb sentit reflexiu i crític davant dels diferents fenòmens socials. L’enhorabona!
A l’associació cultural 4 Denes, d’Ares del Maestrat, per la Fira del Llibre d’Ares. Molts dels que sou avui ací encara recordeu com allà per l’any 2001 (ja ha plogut prou) anàveu al Guirigall, un festival de música a Ares. El Guirigall es va acabar prompte, però les iniciatives culturals a Ares sempre han sigut. Deixeu-me que reivindique ací davant de tots vosaltres la qualitat per davant de la quantitat. Vivim en una societat que ho barema tot segons l’assistència. Estadística, se’n diu. Doncs a això jo dic que ja va sent hora que valorem més la qualitat. A Ares es fan actes exquisits, he viscut actes d’una qualitat excepcional i memorable, que perdura en el temps, en el record. I tot això, ho feu cinc persones? Per això també hem de reivindicar la gestió cultural al món rural i que persones com vosaltres, de manera absolutament desinteressada, feu que la flama de la llengua i la cultura continue mantenint-se viva. La Fira del Llibre és un producte més d’eixa màquina d’idees que teniu a Ares, i que té una potencialitat i un recorregut increïble. Este premi és a la constància, empenta, valentia i força per fer arribar la cultura a tots els racons d’Ares del Maestrat. L’enhorabona!
Tots els guardonats representeu la supervivència de la llengua, de l’escola, de la cultura, des de l’àmbit local a l’àmbit global.
I és especialment en l’àmbit local on el municipalisme ha de començar a coordinar-se. Hi ha hagut avanços significatius, però cal anar més lluny. Si Maestrat Viu fa actes de comarca, però després els ajuntaments no acompanyen facilitant l’assistència amb el patrocini conjunt de mitjans de transport, què fem? Anem tots en la mateixa direcció o no? Les distàncies són mentals i els quilòmetres estan per a fer-se.
El mateix podem dir sobre les marques turístiques. Cal unificar marques per arribar al client potencial de la manera més clara possible. Com a territori tenim potencialitats que ens fan ser atractius turísticament, però cal creure-hi i jugar fort tots a una carta.
Amb uns pobles cada dia més despoblats, la solució només vindrà de nosaltres, els que estem ací, ajuntaments i societat civil. Demano la centralitat que he comentat abans, pensar en clau comarcal, i sobretot deixar de pensar en l’ajuda externa d’altres institucions o administracions. El canvi comença per nosaltres. Canviem la mentalitat, passem a ser els protagonistes de la nostra història.
Mirant més enllà de la comarca, el panorama malauradament no és gens afalagador, la retallada de llibertats civils, el desprestigi de la justícia i la política, la repressió als presoners polítics catalans, gallecs i bascos, la deriva autoritària i centralista de l’Estat, la corrupció sistemàtica a totes les institucions, la crisi silenciada dels refugiats… L’única esperança per a la societat és la revolució feminista. Qualsevol canvi social passa per les dones, per tant enorgulliu-vos i aneu sempre amb la cara ben alta pel món, lluiteu! Només hi haurà justícia social real si aconseguim la igualtat efectiva entre dones i homes, eliminant actituds conscients i inconscients discriminatòries cap a la dona, però també assumint cada una de vosaltres una actitud valenta, autònoma i decidida cap a la vida. Les dones sou vida per al món rural!
Maestrat Viu creu fermament en la justícia social a la comarca i en la llengua i la cultura com les eines fonamentals de cohesió social i de vertebració de la comarca. Si penseu el mateix, sabeu que teniu sempre les portes obertes del nostre col·lectiu. Per a créixer, cal sumar.
I ja per acabar, agrair molt especialment a l’Ajuntament de Benassal per les enormes facilitats des del primer dia -gràcies Mari Luz-, a la suma de voluntats i complicitats que ens han dut avui ací.
Al poble de Benassal! L’activisme cultural que teniu ací, benassalenques i benassalencs és admirable! Sou referència per a la comarca del Maestrat, des de Joaquim Garcia Girona, a Carles Salvador i Pere-Enric Barreda i Edo. Des de Maestrat Viu vos volem agrair la magnífica acollida que ens heu donat sempre en els actes que hem fet ací, ens feu sentir com a casa, bé, de fet sou casa nostra, ací tenim la seu.
I a la Junta de Maestrat Viu, pel suport mutu, la paciència, la comprensió, i sobretot pel respecte i l’admiració que ens tenim totes i tots. Treballar al vostre costat i per la llengua i la cultura del Maestrat sempre és un plaer i un honor.
I res més, vos deixo ja amb l’última part de l’acte. Només espero i desitjo que vos ho hàgeu passat d’allò més bé, que acabem de passar una magnífica vetlada. Gaudim de la nit de maig, de la frescor i puresa de l’aigua de Benassal, i ja ho sabeu que teniu Maestrat Viu a la vostra disposició i al vostre servei! Moltes gràcies!

La comunicadora Elena Sales i Toni de l’Hostal presenten els Premis Maestrat Viu en una gala que homenatja les Avantguardes

La ciutat de l’Alguer estarà representada per la cantant Franca Masu que amenitzarà la gala de dissabte 26 de maig a Benassal

Maestrat Viu ha anunciat, a cinc dies de tancar les inscripcions per assistir als Premis Maestrat Viu 2018, que en l’edició d’enguany la jove comunicadora de les Coves de Vinromà Elena Sales i el cantautor Toni de l’Hostal treballaran com a conductors d’un acte que homenatjarà les avantguardes, concretament les que es poden considerar a partir de dos referents culturals valencians claus, el mestre Carles Salvador Gimeno (València, 1893 – 1955) i el polifacètic compositor Carles Santos Ventura (Vinaròs, 1940 – 2017).

Franca Masu, la cantant de la ciutat de l’Alguer, amenitzarà els Premis Maestrat Viu 2018

Les connexions puntuals del mestre de Benassal amb les Avantguardes dels anys 20 i la immersió completa de Carles Santos en l’ideari avantguardista de Joan Brossa als anys seixanta es convertiran en el fil conductor d’un espectacle que retrobarà dos genis que mai no es van conèixer però que provocaran una catarsi col·lectiva mai experimentada al Maestrat.

La cantant Franca Masu amenitzarà la cerimònia del lliurament dels guardons 2018 amb el repertori de música mediterrània que ha anat configurant al llarg de la seua carrera, prenent peces de quatre dels sis discos publicats, com ara El meu viatge (2000), Alguímia (2003), Aquamare (2006), 10 anys (2011) i Almablava (2014). La cantant de la ciutat de l’Alguer ofereix una veu delicada amorosida de paraules que clamen al record dels amors més vitals i a la soledat combativa dels amors perduts. Des de l’illa italiana de Sardenya, Franca Masu viatjarà fins al Maestrat per actuar novament en un escenari valencià, un territori pel qual manté una estima especial perquè ve a traçar de nou els ponts que tantes altres vegades han teixit els valencians amics de l’Alguer.



Benassal a punt, a cinc dies de tancar les inscripcions d’assistència

La Font d’en Segures de Benassal, amb l’àmplia plaça dels Xorros, acollirà el dissabte 26 de maig a les 18 h de la vesprada la gala de lliurament dels premis a Miquel Àngel Pradilla (premi Carles Salvador 2018), a la revista escolar Niñodel Col·legi Rural Agrupat La Bardissa de Rossell, Sant Rafel del Riu i la Pobla de Benifassà (premi Pere Labèrnia 2018) i a la Fira del Llibre d’Ares (premi Seidia 2018). L’espectacle d’enguany incorpora el patrimoni arquitectònic i natural que ofereix un lloc emblemàtic com és la Font d’en Segures perquè una fita cultural referent a tot el país s’aproxime a totes les localitats de la comarca. A més, en aquesta edició el sopar també es farà en l’entorn especial que emmarca la Font d’en Segures i el magnífic paratge del Rivet, en el reconegut Restaurant de l’Hotel de Muntanya Novella.

La imatge de la Font d’en Segures de Benassal espera impacient el dissabte 26 de maig

Per recordar els vuitanta anys dels bombardejos del Maestrat, el pas del front de guerra i l’inici de la batalla de l’Ebre, Maestrat Viu s’ha adherit als actes que programen els col·lectius que treballen per la recuperació de la memòria a Benassal, Ares del Maestrat, Albocàsser i Vilar de Canes, i que acullen conferències, presentacions de llibres, recorreguts històrics i la preestrena del documental Experiment Stukaa Benassal durant tot el dia de divendres 25 i dissabte 26 de maig pel matí. Per la vesprada, a partir de les 16 h s’ha previst una visita a la Fundació Carles Salvador que oferirà un recorregut a “El Benassal de Carles Salvador (1893-1955)”. Per a les inscripcions i per a més informació, Maestrat Viu ha habilitat l’enllaç www.maestratviu.org/2018/05/premis-maestrat-viu-2018-la-font-den.html

Ressò Mediàtic:
Diari del Maestrat 

El 7 Set

Dia a Dia

À Punt Ràdio (min. 46)

Miquel Àngel Pradilla Cardona, premi d’honor Maestrat Viu

Miquel Àngel Pradilla Cardona, en una entrevista per al Diari La Veu l’any 2017. Fotografia: Neus Mascarós.

La investigació sociolingüística de primer nivell i l’aposta irrenunciable per posicionar estratègicament les Terres de Cruïlla com a territori vertebrat i vertebrador

El jurat dels Premis Maestrat Viu ha considerat concedir el Premi Carles Salvador 2018 a Miquel Àngel Pradilla Cardona, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, per la destacada tasca d’investigació en l’anàlisi de la realitat de la comunitat lingüística de parla catalana, per l’aportació de noves perspectives en la configuració d’un espai comunicatiu que afavorisca el valencià com a llengua de cohesió social, i per posar en valor la potencialitat cultural de les Terres de Cruïlla, que administrativament formen part d’Aragó, de Catalunya i del País Valencià, i entre les quals figura el Maestrat. El Premi Alfred Giner Sorolla, en aquesta ocasió, el jurat l’ha hagut de considerar desert.

En aquesta 5a edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per Francesca Segura Beltran, membre numerària de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans; Vicent Moreno i Baixauli, president d’Escola Valenciana, Federació d’Entitats per la Llengua; Benjamí Barberà i Miralles, premi d’honor a la trajectòria personal Maestrat Viu 2017; Òscar París Garcia, representant d’Onada Edicions, premi d’honor a la trajectòria col·lectiva Maestrat Viu 2017, que es va abstindre en la votació del Premi Carles Salvador per conflicte d’interessos; Pilar Vidal Monferrer, secretària de Maestrat Viu, i Josep Meseguer-Carbó, vicepresident de Maestrat Viu. El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer Navarro, va excusar l’absència.

Miquel Àngel Pradilla Cardona: l’home clau de la modernitat de la llengua catalana

Miquel Àngel Pradilla Cardona (Rossell, 1960), professor universitari a la Universitat Rovira i Virigili de Tarragona des de fa 27 anys, ha combinat una intensa trajectòria acadèmica d’investigació sobre la llengua catalana, atenent especialment la situació del valencià, i el compromís cívic per la cohesió del territori de cruïlla que representen les comarques de la diòcesi de Tortosa, a mig camí de l’administració aragonesa, catalana i valenciana.

En l’àmbit universitari, Miquel Àngel Pradilla és catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, de la qual ha estat vicedegà de la Facultat de Lletres. També en l’àmbit acadèmic, és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, director de la Xarxa Cruscat de recerca sociolingüística de l’IEC i membre del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya.

La trajectòria investigadora la va iniciar de manera destacada l’any 1993 quan esdevé doctor en filologia amb la lectura de la tesi doctoral Variació i canvi lingüístic en curs en el català nord-occidental-valencià, que és una anàlisi des de la sociolingüística de la variació i la fonètica experimental de la varietat oral emesa per 82 membres estratificats de la comunitat de parla benicarlanda.Al cap de poc, l’any 1995, es reconeix la seua tasca investigadora amb la Beca de la Generalitat Valenciana pel treball Variació i canvi lingüístic al nord valencià.

D’aleshores ençà, ha publicat vora trenta llibres com a autor, coautor, editor o coeditor, a banda dels nombrosos articles en revistes especialitzades. D’entre tota l’obra publicada en destaquen els títols propis més recents, com són El laberint valencià. Apunts per a una sociolingüística del conflicte(2004); La tribu valenciana. Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat sociolingüística(2008), amb el qual obté a l’any següent eI Premi La Lupa d’Or de l’Associació Catalana de Sociolingüística al millor llibre de temàtica Sociolingüística; De política i planificació lingüística. Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu català(2011); i La catalanofonia, una comunitat a la recerca de la normalitat lingüística, amb el qual guanyà la Beca Manuel de Montoliu de la Diputació de Tarragona l’any 2015 i en el qual proposava una renovació de l’enfocament de la sociolingüística catalana, que és motiu d’una entrevista de la publicació digital Núvol. L’interés i l’anàlisi del fet valencià també es pot comprovar en l’entrevista d’Eduard Ferrando feta el 2017 per al Diari La Veu.

En clau territorial, destaca El joc ancestral de la paraula. Llengua, cultura popular i refranyer a Rossell (Baix Maestrat)(1997) que publica juntament a José Enrique Gargallo. A més, també esdevé editor dels treballs que concorren en el Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la Diòcesi de Tortosa, dels quals poden enumerar-se Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa (2003), Història i territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa(2004), Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa(2008), Herència patrimonial i sectors socioeconòmics a les comarques de la diòcesi de Tortosa(2008) i Terres de Cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa(2013). En aquest mateix sentit també col·labora en projectes com l’Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana, ocupant-se de les enquestes de Vallibona (els Ports), Albocàsser, Ares, Vinaròs, Rossell, la Pobla de Benifassà, Cervera i Alcalà de Xivert (Maestrat), i l’Altes Toponímic Valencià en què, juntament amb Joan Anton Verge, s’ocupa de les toponímies de Rossell i Canet lo Roig.

En l’àmbit cívic, Miquel Àngel Pradilla ha estat durant quinze anys
president del Grup d’Estudis “Rossell 750 Aniversari” (1999-2014), des
d’on ha impulsat la Setmana Cultural i nombroses publicacions sobre el
seu poble natal, com són Rossell. Història i territori(2000), Els masos
de Rossell(2001), Paraules de Festa Major(2003), Rossell(2005)
(Col·lecció Cruïlla d’Onada Edicions), El cicle festiu a Rossell.
Tradició i modernitat(2010) (Col·lecció Fèstum d’Onada Edicions),
Rossell, imatges d’un poble(2012) (Col·lecció Mirades d’Onada Edicions).

En l’àmbit empresarial, vinculat directament amb el compromís
cívic cultural, Miquel Àngel Pradilla, després d’una etapa molt
fructífera en el marc de l’activitat editorial de l’Associació Cultural
Alambor, l’any 2004 va crear amb Ramon París el segell editorial Onada
Edicions. Des d’Onada Edicions s’ha impulsat una tasca de promoció
patrimonial del territori de gran magnitud, que actualment compta ja amb
prop de 400 títols en el seu catàleg.

Miquel Àngel Pradilla Cardona
Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2017

Miquel Àngel Pradilla rebrà el guardó dels Premis Maestrat Viu en l’acte de lliurament que tindrà lloc en la Font d’en Segures de Benassal el dissabte 26 de maig a les 18 h. En el mateix esdeveniment rebran els premis col·lectius la revista escolar Niñodel CRA La Bardissa (Rossell, Sant Rafel i la Pobla de Benifassà), que dona continuïtat al llegat de la pedagogia Freinet i d’Antoni Porcar Candel i és la degana del País Valencià amb 46 anys ininterromputs de publicació triennal; i la Fira del Llibre d’Ares del Maestrat com a iniciativa anual 2017 amb una programació moderna i diversa.

Enguany, els Premis Maestrat Viu es fan ressò de les activitats organitzades pel Grup de Recuperació de la Memòria de segle xxde Benassal, Les 4 Denes d’Ares del Maestrat i el Grup de Recerca d’Albocàsser, que tindran lloc el dies 19, 20, 25 i 26 de maig a Albocàsser, Ares, Vilar de Canes i Benassal. Divendres 25 i dissabte 26 al matí, en aquesta darrera localitat tindrà lloc el congrés internacional “La guerra civil com a banc de proves”, que servirà com a homenatge i record de les víctimes en els vuitanta anys dels bombardejos al Maestrat, del pas de guerra i de l’inici de la Batalla de l’Ebre. A més, dissabte a les 16 h, dos hores abans del lliurament dels Premis Maestrat Viu, la directora de Fundació Carles Salvador de Benassal, Lydia Tena, farà una visita guiada a la casa del carrer de la Mola núm. 8 i als espais benassalencs del mestre Carles Salvador. Per a assistir a l’acte de lliurament dels premis, a les 18 h, cal inscriure’s al web de Maestrat Viu. A continuació també es pot acudir, prèvia reserva, al sopar dels Premis Maestrat Viu, que tindrà lloc a partir de les 21 h en el restaurant de l’Hotel de Muntanya Novella, ubicat en la Font d’en Segures (Carretera de Culla, núm. 1). Per a més informació, visiteu l’enllaç http://www.maestratviu.org/2018/05/premis-maestrat-viu-2018-la-font-den.html

Ressò mediàtic:

IEC

Diari del Maestrat

Premis Maestrat Viu 2018 a la Font d’en Segures de Benassal

(c) Foto: Araceli C

L’acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2018 tindrà lloc a la plaça dels Xorros, a la Font d’en Segures de Benassal, a partir de les 18 h. del dissabte 26 de maig. L’acte és gratuït i requereix inscripció prèvia.

Formulari d’inscripció

Com arribar a la Font d’en Segures

Localització de la plaça dels Xorros: Al final de l’avinguda del Dr. Puigvert, carrer principal de la Font d’en Segures, a 2,3 km del centre de Benassal en direcció a Culla (CV-166).

A més de l’acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2018, la jornada del dissabte 26 de maig està plena d’actes culturals d’interès.

Al matí,  té lloc la jornada “La Guerra Civil com a camp de proves”, organitzada pel Grup de Recuperació de la Memòria del Segle XX de Benassal, l’associació Les 4 Denes i el Grup de Recerca d’Albocàsser, amb aquesta programació:

Al saló d’actes de Cajamar, carrer Mossèn Joaquín Gordiano, núm. 4.

9.00 h. Stefanie Schüler-Springorum (Technische Universität Berlin): “La guerra com a aventura”.

10.30 h. Heribert García Esteller: “Els alemanys a l’aeròdrom de la Sénia”

11.15. Taule redona: “Experiments de la LC i AL a la guerra civil”: Alacant, València, Benassal, Alcanyís i Castelló.

A la plaça de l’Ajuntament

13.00 h. Homenatge a les víctimes de Benassal als bombardejos i la Guerra Civil. Ofrena floral i parlaments de les autoritats.

A la vesprada, es farà la visita guiada a la Fundació Carles Salvador.

Acte gratuït amb inscripció prèvia per a assistents al lliurament dels Premis.

Lloc: Carrer de la Mola, 8.

Hora: 16.00

A la nit, en acabar l’acte de lliurament, té lloc el sopar dels Premis.

Lloc: Restaurant de l’Hotel Novella. Font d’en Segures, carretera de Culla 1 (CV-166).

Menú:

Entrants

Pernil i formatge de Benassal

Pataques farcides

Amanida de cabdells amb gambes i ametles

Mandonguilles d’abadejo.

Plat principal

Rellomello amb bolets

Postres

Gelat d’avellana

Beguda i cafès

Preus:

Socis de Maestrat Viu: 25 €

No socis: 30 €

Per variacions en el menú, indiqueu-ho a les observacions del formulari d’inscripció.

Formulari d’inscripció

On dormir a Benassal.

Maestrat Viu participà com a organitzadora de la VI Jornada de la Societat d’Onomàstica celebrada a Atzeneta i Vistabella del Maestrat

Atzeneta i Vistabella del Maestrat aculliren la VI Jornada de la Societat d’Onomàstica durant tres dies amb exposicions, visites i comunicacions centrades en l’àrea maestratenca de les terres de Penyagolosa i en els vincles entre toponímia i excursionisme
Més d’un centenar d’estudiosos s’aplegaren en la Jornada d’Onomàstica de les terres de Penyagolosa que tingué lloc en les localitats d’Atzeneta i Vistabella del Maestrat entre divendres 4 i diumenge 6 de maig. La Jornada, organitzada per la Societat d’Onomàstica, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Centre d’Estudis de Penyagolosa i Maestrat Viu, tingué com a objectiu principal l’estudi i l’aproximació als noms de lloc i de persona de la Setena de Culla. L’organització, en clausurar l’acte, va coincidir a destacar l’èxit assolit, el qual l’atribuiren al recolzament dels Ajuntaments d’Atzeneta del Maestrat i de Vistabella del Maestrat, que es feu extensible a la Diputació de Castelló, en assumir-ne l’edició posterior de les actes.
A la porta de l’església de Vistabella tot el grup assistent a la Jornada d’onomàstica de les terres de Penyagolosa. Fotografia: Òscar Bagur. 

Tres dies entre Atzeneta del Maestrat i Vistabella del Maestrat

La Casa de Cultura d’Atzeneta del Maestrat
plena de gom a gom  tota la vesprada. En la
 fotografia intervé Vicent Pitarch en
cedir-li la paraula Ferran Guardiola. 
Fotografia: Elvira Safont.
Divendres 4 de maig, els estudiosos catalans, valencians, andorrans, mallorquins i menorquins es trobaren a partir de les dotze de migdia a Atzeneta del Maestrat on des del Coll de la Bassa visualitzaren una de les perspectives de Penyagolosa. Després de dinar, en la Casa de la Cultura d’Atzeneta, l’exposició Bibliografia onomàstica de les terres de Penyagolosai la presentació de les Actes de l’XI Jornada d’Onomàstica de l’AVL i el III Congrés de la Societat d’Onomàsticaacompanyaren nou intervencions, entre les quals destacà la ponència del lingüista i excursionista Vicent Pitarch Almela.
Dissabte 5 de maig, en el Centre Cultural de la Presó de Vistabella, a partir de les nou s’intercalaren l’exposició Els informants de les terres de Penyagolosai la visita al mirador toponímic del Castell entre vint-i-una intervencions, de les quals destacà la del geògraf Vicenç Rosselló i Verger. També se li va fer un homenatge a Josep Viciano que va ser el primer que als anys seixanta va ascendir al Penyagolosa i va començar a elaborar mapes d’interés excursionista sense perdre de vista l’interés pels mots originaris amb què es denominen el llocs. El dia conclogué amb una actuació de la Rondalla de Vistabella, que va oferir als assistents una mostra completa del bureo. 
Jesús Bernat Agut, assenyament els punts geogràfics
on situa cadascun dels topònims que ofereix
el mirador del Castell de Vistabella.
Fotografia: Elvira Safont.

Diumenge 6 de maig, els assistents a la jornada visitaren el Pla de Vistabella, l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa i des d’allí alguns caminaren fins a Xodos pel camí dels Peregrins acompanyats per les explicacions del filòleg Jesús Bernat, màxim promotor de la jornada i coneixedor agut de l’onomàstica de la zona a partir de la tesi que va llegir el 2016, Toponímia de Vistabella del Maestrat

Els propers encontres per a estudiar l’onomàstica

La Societat d’Onomàstica celebra una trobada anual que per a l’any que ve preveu a la ciutat de Perpinyà, atenent al criteri rotatori i descentralitzat de l’entitat. Per la seua banda, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua promourà una trobada sobre onomàstica hispànica que permetrà confluir els especialistes peninsular a València.

RESSÒ ALS MITJANS:

Diari del Maestrat
Vinaròs News
El7Set
La Plana al Dia

La revista escolar degana nascuda a Rossell i la Fira del llibre d’Ares, guanyadors dels premis col·lectius Maestrat Viu 2018

La publicació Niño, amb 46 anys d’història, és reconeguda per vehicular en valencià la vertebració de les terres de cruïlla del Maestrat i la Tinença, i la Fira del llibre d’Ares del Maestrat per posar en valor el patrimoni literari en el context rural
 

Capçalera de la revista escola Niño, guardonada amb el Premi Pere Labèrnia 2018

Avui el col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu anuncia que els guanyadors dels premis col·lectius Maestrat Viu són la revista escolar Niño del Col·legi Rural Agrupat La Bardissa de Rossell, Sant Rafel del Riu i la Tinença de Benifassà, i la Fira del llibre d’Ares del Maestrat organitzada per l’entitat cultural Les 4 denes. En reconéixer la trajectòria de la comunitat educativa dels tres pobles agrupats amb el Premi Pere Labèrnia 2018, el jurat dels Premis Maestrat Viu ha tingut en compte el compromís amb el model d’escola valenciana que situa l’alumnat al capdavant i que potencia la llengua catalana com a ferramenta per a la vertebració del país. En premiar la iniciativa anual de la Fira del llibre d’Ares del Maestrat 2017 amb el Premi Seidia 2018, s’ha tingut en compte la posada en valor del patrimoni literari en un context rural difícil en què la despoblació amenaça la vitalitat de la demografia i que convé combatre amb accions positives i que permeten augmentar l’autoestima i la voluntat per seguir habitant el territori.

Cartell del cicle d’actes de la Fira de llibre d’Ares del Maestrat 2017, premi Seidia 2018.

En aquesta 5a edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per Francesca Segura Beltran, membre numerària de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans; Vicent Moreno i Baixauli, president d’Escola Valenciana, Federació d’Entitats per la Llengua; Benjamí Barberà i Miralles, premi d’honor a la trajectòria personal Maestrat Viu 2017; Òscar París Garcia, representant d’Onada Edicions, premi d’honor a la trajectòria col·lectiva Maestrat Viu 2017; Pilar Vidal Monferrer, secretària de Maestrat Viu, i Josep Meseguer-Carbó, vicepresident de Maestrat Viu. El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer Navarro, va excusar l’assistència.

La revista escolar Niño: la publicació valenciana degana amb quasi mig segle d’aposta ininterrompuda pel mètode freinet i amb 34 anys pel valencià com a llengua de cohesió

La revista escolar Niñova nàixer a Rossell l’any 1972 a instàncies dels aleshores jóvens mestres Vicent Mira i Paco Martín amb la finalitat d’aplicar el mètode freinet i que els alumnes esdevingueren els protagonistes del seu aprenentatge a través de la pràctica de l’escriptura. Els escolars del col·legi López de Vega de Rossell des de fa 46 anys es formen editant la revista que s’ha convertit en un recull de la història local sobre activitats, sortides educatives i tradicions culturals.

La incorporació del valencià en les pàgines de Niño arriba ben prompte en la dècada dels vuitanta però és a partir del curs 1985-1986 quan es comença a redactar íntegrament en la llengua pròpia, paral·lelament a la incorporació del centre de Rossell al Pla d’Escolarització en Valencià. A partir d’aquell moment, i durant quasi tres dècades i mitja, la revista ha esdevingut un factor de difusió de la llengua i de cohesió social dins de la comunitat educativa de Rossell.

La creació del Col·legi Rural Agrupat La Bardissa, format per escolars de Rossell, Sant Rafel del Riu i de la Tinença de Benifassà, que en aquest darrer cas assisteixen a l’escola de la Pobla de Benifassà, el curs 2004-2005, va suposar l’exportació del projecte de la revista Niño a les altres dos escoles i des de fa 14 anys informa sobre els tres pobles, continua formant l’alumnat i permet al professorat investigar per assolir la millora i la qualitat educatives.

La projecció de la revista Niño, que al mes de juny traurà el número 158, amb una edició trimestral de 200 exemplars, arriba a la comunitat educativa del Col·legi Rural Agrupat La Bardissa que conformen 48 famílies de Rossell, 30 de Sant Rafel del Riu i 6 de la Pobla de Benifassà, a les quals s’afegeixen els antics mestres de les tres escoles i la inspecció educativa. A més, Niño també es distribueix a entitats públiques, locals socials i comercials, i al veïnat dels tres pobles subscrit.

Elena Ballester (especialista d’anglés), Marisa Forner (directora) i Francesca Segura (tutora de 5é i 6é), del CRA La Bardissa.

Actualment, Niño és la revista escolar degana del País Valencià perquè s’ha editat de manera ininterrompuda durant 46 anys. En quasi mig segle, la publicació s’ha mantingut fidel a l’aposta pel mètode freinet, que representa la renúncia a possibles maquetacions professionals més acurades però opta per les iniciatives dels escolars, segons destaca l’actual directora del CRA La Bardissa, Marisa Forner Borràs. La diferència entre els primers números i els darrers està en la simplificació del procés per reproduir els exemplars, que ha passat d’emprar les multicopistes de pasta de peix, d’alcohol o de tinta negra a les més modernes fotocopiadores. En conjunt, però,Niñó, esdevé, segons el jurat dels Premis Maestrat Viu, l’emblema d’una escola valenciana rural que es projecta des de l’entorn més immediat a la universalitat.

La Fira del llibre d’Ares: un projecte articulador del patrimoni literari i del patrimoni rural

L’associació cultural Les 4 denes d’Ares del Maestrat, creada l’any 1994, va nàixer amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica local, promoure activitats culturals i difondre valors culturals en l’àmbit local dins del marc de la comarca del Maestrat i a mig camí de la comarca d’Els Ports. Entre les activitats de l’entitat destaquen especialment la Fira del llibre d’Ares, que se celebra en la localitat des de l’any 2014, i la convocatòria dels premis literaris paral·lels. Anteriorment des de Les 4 denes s’havia promogut El Guirigall, un festival de música tradicional que aplegava músics catalans, mallorquins i valencians entre 2001 i 2003. I, recentment, el proppassat 27 de març de 2018, va organitzar la Primera Trobada Literària Juvenil d’Interior, un aplec de doc-cents trenta alumnes de primer cicle de l’ensenyament secundari dels instituts de Benassal, la Vall d’Alba, Morella i Vilafranca, en què van tindre lloc tallers de creació literària per incentivar l’hàbit lector i la continuïtat en la lectura fora de l’àmbit educatiu.

En la 4a edició de la Fira del llibre d’Ares, motiu del premi Seidia de Maestrat Viu, va destacar una programació cultural anual que abastava entre el 15 d’abril i el 28 d’octubre de 2017. Les activitats es diversificaren entre presentacions d’obres literàries i de llibres d’investigació, conferències, maridatges entre lectures poètiques i vins, tallers de creació literària infantils i juvenils, i clubs de lectura; per tant, una equilibrada oferta en què destacaren primeres plomes del país, les més destacades publicacions del territori, activitats pedagògiques i d’iniciació a la lectura i a la creació, i la posada en valor dels productes gastronòmics i les lletres.

Emma Guardiola, Jordi Marín, Susanna Sebastià i Lluís Balaguer, els actius components de l’entitat Les 4 denes d’Ares del Maestrat i organitzadors de la Fira del llibre d’Ares

La Fira del llibre d’Ares tingué en l’edició de 2017 una jornada central el dia 6 de maig en què a partir de les onze del matí, després de l’acte inaugural, enmig de la plaça de la Vila i al costat de les parades de llibres que estigueren instal·lades tot el dia, es pogué visitar l’exposició “Per la llengua, subscriu-t’hi” i a continuació s’analitzaren les publicacions periòdiques territorials en una taula redona, en la qual participaren representants de la revista Aigua Clarade Benassal (Maestrat), Temps de Franja(Franja d’Aragó), Au!i Paper dels Ports(comarca veïna d’Els Ports), i el Tossal Gros de les Coves de Vinromà (Maestrat). El matí acabà amb un vermut literari. A partir de les quatre de la vesprada es reprengué l’activitat amb presentacions de llibres i amb el lliurament dels premis literaris als guanyadors de les dos modalitats, la juvenil i la de majors d’edat. La cloenda en aquesta edició estigué a càrrec de la cantautora tortosina Montse Castellà.

Els premis literaris de la Fira del llibre d’Ares abasten dos gèneres literaris, la narrativa i la poesia, i naixen també l’any 2014 quan se celebra la primera fira. El de narrativa porta el nom de Castell d’Ares, com a element emblema de la localitat desaparegut i símbol de resistència de la llengua en la Guerra de Successió que és quan es desmunta pedra a pedra en capitular Tortosa el 1708, i el de poesia porta el nom de Pere-Enric Barreda, el cronista oficial de la vila i animador de la fira traspassat prematurament el mateix any que es creen els premis.

Enguany la Fira del llibre d’Ares tindrà lloc aquest dissabte 4 de maig amb la mateixa seqüència d’activitats, entre presentacions de llibres, conferències i activitats de lleure musical i gastronòmic que conviden de nou a una iniciativa significativa en un dels pobles on la despoblació té una incidència més efectiva i on la dinamització cultural s’entén com una manera de defensar el poble i projectar-lo a fi de combatre aquest fenomen, alhora que es treballa per la normalitat lingüística i cultural. Per a més informació es pot consultar el web de Les 4 denes, que és www.firallibreares.cat

Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2018

Niño, la revista degana de l’escola valenciana, i la Fira del llibre d’Ares rebran el guardó dels Premis Maestrat Viu en l’acte de lliurament que tindrà lloc en la plaça dels Xorros de la Font d’en Segures de Benassal el dia 26 de maig a les sis de la vesprada. Per a assistir a l’acte caldrà inscriure’s en el formulari publicat el dia 2 de maig que es pot trobar a www.maestratviu.org. A continuació també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu que tindrà lloc en el Restaurant Novella, ubicat a prop de la Font d’en Segures en la carretera de Culla, havent fet la reserva prèviament. Enguany, els Premis Maestrat Viu es fan ressò de les activitats organitzades pel Grup de Recuperació de la Memòria de segle xxde Benassal, Les 4 denes d’Ares del Maestrat i el Grup de Recerca d’Albocàsser que tindran lloc el dies 19, 20, 25 i 26 de maig a Albocàsser, Ares, Vilar de Canes i Benassal. En aquesta darrera localitat és on tindrà lloc, el congrés internacional “La guerra civil com a banc de proves” i que servirà com a homenatge i record dels 80 anys del pas de guerra, dels bombardejos al Maestrat i de l’inici de la Batalla de l’Ebre.

Ressò de la notícia

la Calamanda

Vinaròs News

la Plana al Dia

Dia dia

3×4.info