dilluns, 13 de novembre de 2017

Premi País d'El Tempir a Maestrat Viu. Discurs de Pau Fabregat


Foto: Pilar Marès


Bona nit a totes i a tots!

És per a totes i tots nosaltres un gran honor de ser ací, amb el guardó del premi «País» del Tempir, més encara pel fet que som un col·lectiu jove, ens vam constituir a l'estiu del 2011, entre les Coves de Vinromà i l'ermitori referent del valencianisme dels anys 30 i 60, el de Sant Pau d'Albocàsser.

Des d'eixe mateix moment tres han sigut i són els nostres eixos d'acció, els tres formen part del nostre nom: el Maestrat, la llengua i la cultura.

El Maestrat com a territori necessitava articular-se al voltant d'un acte que exaltara el seu patrimoni natural i cultural, i així, es van crear les trobades excursionistes del Maestrat, pioneres en tot el País Valencià.

La llengua necessitava una continuïtat en les festes per la llengua, i així, i de manera ininterrompuda, vam assumir l'encàrrec d'Escola Valenciana i les organitzem cada any. A més, enguany hem impulsat l'Estiu Literari al Maestrat, una iniciativa que vincula literatura i territori.

La cultura engloba tots els nostres actes, és cert. Sóc conscient de les sinergies que des de fa anys han bastit el Maestrat i el Camp d'Elx, les quals van desembocar en els Premis Maestrat Viu, el reconeixement del treball per la llengua i la cultura, la gran festa de la cultura del Maestrat.

Més enllà dels nostres actes principals, hem treballat sempre en una direcció, la projecció de la comarca del Maestrat com una realitat que cal que siga assumida en la propera llei de comarcalització. El passat 9 d'octubre vam fer una proposta d'organització comarcal, i que la Generalitat Valenciana hauria de tindre en compte, només pel simple fet que naix i ve del territori.

En fi. I així és com hem arribat fins ací. Que des del Sud del nostre País Valencià es reconega un col·lectiu jove com el nostre, i més encara sabent que este és el nostre primer premi, i qui sap si l'últim, només vol dir una cosa: hi ha un País Valencià que avui està reunit ací, i que va més enllà dels respectius centralismes. Avui i ací ens reunim les perifèries del nostre País, i reclamem, més que mai, que un altre País Valencià és possible. O parafrasejant Joan Fuster: «el País Valencià serà de les perifèries, o no serà.» Reclamem per això atenció i respecte de la nostra Administració, perquè som importants en el procés de construcció nacional i cohesió del nostre País.

El Sud i el Nord, els pols s'atrauen. Ens uneixen la passió per la nostra cultura, l'impuls per l'ús social de la nostra llengua, malgrat la diferent situació sociolingüística, i l'aposta per l'autoestima com a remei contra la despersonalització i la indiferència de les nostres respectives societats.

El Maestrat som perifèria, però també «som centre d'una comunitat lingüística, i vivim una situació privilegiada perquè com a àrea de transició som un excel·lent laboratori lingüístic». Estes paraules les deia Miquel Àngel Pradilla en la presentació nostra com a col·lectiu a Vinaròs, un 3 de març de 2012. Ja han plogut uns quants anys, veritat?

I ací estem avui, amb un País Valencià encara desarticulat comunicativament parlant, sense ràdio ni televisió. Per això este premi l'hem de remarcar més encara atenent la situació actual, fet que encara ens ha de fer valorar-lo molt més, perquè allò que fem té ressò més enllà del nostre àmbit d'actuació.

Per a anar tancant ja el discurs, volem agrair en este moment tan especial per al nostre col·lectiu l'aportació que fem entre totes i tots. Agrair també als nostres amics, a la Fundació Carles Salvador, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i l'Institut d'Estudis Catalans, als socis i ajuntaments col·laboradors... En definitiva, a les complicitats que teixim arreu del Maestrat, valuoses totes elles. Donar l'enhorabona a Vicent Bordonado i al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. I, com no?, agrair a la Junta Directiva del Tempir el fet d'haver pensat en nosaltres com a mereixedors del guardó. Vos podem assegurar que este moment no l'oblidarem mai i ens ajuda a continuar les nostres accions amb més empenta fins i tot.

El nostre últim missatge va per a Catalunya, en solidaritat, amistat, i confraternitat. Som germans i veïns; compartim molt més del que ens volen fer veure. Ara mateix som tots el mateix país perplex, però no defallirem. Al final el poble sempre salva el poble, i la democràcia sempre tomba el feixisme i la repressió. Visca el Camp d'Elx! Visca el Maestrat! Visca el País Valencià! Moltes gràcies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada