dilluns, 13 de novembre de 2017

Premi País d'El Tempir a Maestrat Viu. Discurs de Pau Fabregat


Foto: Pilar Marès


Bona nit a totes i a tots!

És per a totes i tots nosaltres un gran honor de ser ací, amb el guardó del premi «País» del Tempir, més encara pel fet que som un col·lectiu jove, ens vam constituir a l'estiu del 2011, entre les Coves de Vinromà i l'ermitori referent del valencianisme dels anys 30 i 60, el de Sant Pau d'Albocàsser.

Des d'eixe mateix moment tres han sigut i són els nostres eixos d'acció, els tres formen part del nostre nom: el Maestrat, la llengua i la cultura.

El Maestrat com a territori necessitava articular-se al voltant d'un acte que exaltara el seu patrimoni natural i cultural, i així, es van crear les trobades excursionistes del Maestrat, pioneres en tot el País Valencià.

La llengua necessitava una continuïtat en les festes per la llengua, i així, i de manera ininterrompuda, vam assumir l'encàrrec d'Escola Valenciana i les organitzem cada any. A més, enguany hem impulsat l'Estiu Literari al Maestrat, una iniciativa que vincula literatura i territori.

La cultura engloba tots els nostres actes, és cert. Sóc conscient de les sinergies que des de fa anys han bastit el Maestrat i el Camp d'Elx, les quals van desembocar en els Premis Maestrat Viu, el reconeixement del treball per la llengua i la cultura, la gran festa de la cultura del Maestrat.

Més enllà dels nostres actes principals, hem treballat sempre en una direcció, la projecció de la comarca del Maestrat com una realitat que cal que siga assumida en la propera llei de comarcalització. El passat 9 d'octubre vam fer una proposta d'organització comarcal, i que la Generalitat Valenciana hauria de tindre en compte, només pel simple fet que naix i ve del territori.

En fi. I així és com hem arribat fins ací. Que des del Sud del nostre País Valencià es reconega un col·lectiu jove com el nostre, i més encara sabent que este és el nostre primer premi, i qui sap si l'últim, només vol dir una cosa: hi ha un País Valencià que avui està reunit ací, i que va més enllà dels respectius centralismes. Avui i ací ens reunim les perifèries del nostre País, i reclamem, més que mai, que un altre País Valencià és possible. O parafrasejant Joan Fuster: «el País Valencià serà de les perifèries, o no serà.» Reclamem per això atenció i respecte de la nostra Administració, perquè som importants en el procés de construcció nacional i cohesió del nostre País.

El Sud i el Nord, els pols s'atrauen. Ens uneixen la passió per la nostra cultura, l'impuls per l'ús social de la nostra llengua, malgrat la diferent situació sociolingüística, i l'aposta per l'autoestima com a remei contra la despersonalització i la indiferència de les nostres respectives societats.

El Maestrat som perifèria, però també «som centre d'una comunitat lingüística, i vivim una situació privilegiada perquè com a àrea de transició som un excel·lent laboratori lingüístic». Estes paraules les deia Miquel Àngel Pradilla en la presentació nostra com a col·lectiu a Vinaròs, un 3 de març de 2012. Ja han plogut uns quants anys, veritat?

I ací estem avui, amb un País Valencià encara desarticulat comunicativament parlant, sense ràdio ni televisió. Per això este premi l'hem de remarcar més encara atenent la situació actual, fet que encara ens ha de fer valorar-lo molt més, perquè allò que fem té ressò més enllà del nostre àmbit d'actuació.

Per a anar tancant ja el discurs, volem agrair en este moment tan especial per al nostre col·lectiu l'aportació que fem entre totes i tots. Agrair també als nostres amics, a la Fundació Carles Salvador, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i l'Institut d'Estudis Catalans, als socis i ajuntaments col·laboradors... En definitiva, a les complicitats que teixim arreu del Maestrat, valuoses totes elles. Donar l'enhorabona a Vicent Bordonado i al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. I, com no?, agrair a la Junta Directiva del Tempir el fet d'haver pensat en nosaltres com a mereixedors del guardó. Vos podem assegurar que este moment no l'oblidarem mai i ens ajuda a continuar les nostres accions amb més empenta fins i tot.

El nostre últim missatge va per a Catalunya, en solidaritat, amistat, i confraternitat. Som germans i veïns; compartim molt més del que ens volen fer veure. Ara mateix som tots el mateix país perplex, però no defallirem. Al final el poble sempre salva el poble, i la democràcia sempre tomba el feixisme i la repressió. Visca el Camp d'Elx! Visca el Maestrat! Visca el País Valencià! Moltes gràcies!

dilluns, 6 de novembre de 2017

Maestrat Viu rebrà el premi País d'El Tempir


El guardó serà lliurat l’11 de novembre a la ciutat d’Elx. Es reconeix la tasca del col·lectiu maestratenc a favor de l'espai comarcal, de la llengua i de la cultura

El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu rebrà a Elx el primer reconeixement públic pel treball esmerçat en els darrers anys a favor de l'espai comarcal, de la llengua i de la cultura del país. Una escultura dissenyada i realitzada pel prestigiós artista d'Elx Antoni Pons serà la insígnia que l'entitat cívica El Tempir lliurarà a l'entitat del Maestrat en haver valorat de manera positiva la breu i intensa trajectòria en l'activisme cultural d'un projecte que va nàixer al voltant de l'any 2011 per a ocupar un buit històric en l'estructura associativa territorial del País Valencià.

L'acte de lliurament dels V Premis Tempir tindrà lloc al Parc municipal, en el cor del Palmerar d’Elx, a partir les 20:30 h del dissabte 11 de novembre, en una gala que també acollirà l'entrega dels premis territorials de migjorn i locals d'Elx, que en aquesta ocasió rebrà el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant per la tasca docent i social dels darrers 30 anys, i Vicent Bordonado, geògraf i presentador de TeleElx, per la vertebració social que han aportat els seus programes i pel treball de normalització de l’ús del valencià. El lliurament serà conduït per la professora Isabel Gadea, primera presentadora en valencià de la televisió local d’Elx, que té orígens a La Jana i a Xert, i serà amenitzat per la cantautora valenciana Clara Andrés. A més, intervindrà el mantenidor, que en aquesta ocasió és el sociolingüista de Rossell Miquel-Àngel Pradilla Cardona. Per últim, el president d'El Tempir, Josep Enric Escribano prendrà la paraula per clausurar l’acte i per marcar les línies d’actuació de l’entitat cívica.

El Tempir i el reconeixement

L'entitat cívica El Tempir va nàixer al voltant de l'any 1994 per contribuir a la normalització de la llengua en una ciutat que en el darrer quart del segle xx va modificar la seua demografia i va acollir nombroses migracions d'origen espanyol. Més de vint anys de dedicació a la normalització lingüística i a la promoció del valencià en l'escola i en els diferents àmbits d'ús li han valgut nombrosos reconeixements públics. És des de l'any 2013 que convoca els Premis.

Maestrat Viu rep el premi País d'El Tempir en la cinquena edició dels guardons, després d'haver-lo rebut en les concurrències anteriors la Plataforma Mildenou (2013), Xavi Sarrià (2014), la revista Mètode (2015) i la revista Saó (2016). El Tempir, en el comunicat emés per notificar els guanyadors, enumerava fins a quatre motius pels quals Maestrat Viu havia estat escollit un dels ambaixadors del País Valencià.




En primer lloc, es destaca el treball tenaç pel reconeixement de la comarca històrica del Maestrat davant les administracions públiques autonòmiques i locals a fi de desenvolupar polítiques lingüístiques que preserven la unitat lingüística i cultural del territori, així com també la seua sostenibilitat econòmica, mediambiental i demogràfica.

En segon lloc, es considera el treball per preservar el sentiment de pertinença al Maestrat, que encara perviu. En aquest sentit, en els darrers anys Maestrat Viu ha estat una de les entitats promotores de la Primera trobada d’entitats del Maestrat (10 setembre 2016), de la publicació de la Declaració de Xert i de la consegüent fundació de la federació d’associacions de la comarca, la Coordinadora d’entitats del Maestrat, una entitat que ha d’aglutinar i coordinar les iniciatives locals per visibilitzar-les en l’àmbit comarcal, una mostra d’aquesta voluntat és la celebració de la Primera trobada de danses del Maestrat (9 de setembre 2017).

En tercer lloc, també es tenen en compte l'ampli ventall d'activitats que desenvolupa Maestrat Viu a favor de la llengua i de la cultura que prestigien l'ús social del valencià i recuperen les tradicions de l'espai comarcal. La Trobada excursionista del Maestrat, els Premis Maestrat Viu o l’Estiu Literari al Maestrat són algunes de les ofertes sòlides que ofereix l’entitat en l’agenda anual.

I, per últim, s'ha tingut en compte el paper de Maestrat Viu com a agent intermediari entre les administracions d'una banda i l'altra del riu Sénia perquè ha esdevingut un interlocutor imprescindible en aquestes terres de cruïlla.

Les reaccions

Pau Fabregat Beltran, actual president de Maestrat Viu des de l'any 2017, ha fet saber que "Maestrat Viu acull amb alegria i una enorme satisfacció el Premi d'El Tempir en la modalitat País. Per a tots nosaltres, per a la família de Maestrat Viu, és tot un honor i un privilegi que el jurat dels premis haja pensat en nosaltres". A més, insistia a destacar que "un altre País Valencià és possible, un país vertebrat per les perifèries, i que li dóna cohesió i sentit real de país més enllà del centralisme centrifugador i de les diferents administracions". També apuntava que el premi ve a "impulsar la continuïtat de la feina en la mateixa direcció: reivindicació, comarcalització i en positiu". I conclou dient que "el premi és per a tots els qui creiem en la nostra terra, en la nostra comarca, en el nostre país, en el Maestrat".

Joan Ortí Voltas, president de Maestrat Viu entre 2015 i 2016, s'expressava content i insistia en "la sintonia entre El Tempir i Maestrat Viu avui la comuniquem a tota la societat valenciana, el Nord i el Sud del sud estem comunicats i preparats per continuar amb la incansable tasca de defensar la nostra llengua i la nostra cultura, tot revindicant el nostre territori, la nostra comarca del Maestrat".

Josep Meseguer-Carbó, president de Maestrat Viu des la fundació el setembre de 2011 fins desembre de 2014, ha indicat que "agraïts pel reconeixement del treball fet a l'extrem nord des de l'extrem sud del País Valencià, i esperonats per seguir treballant en nous projectes que contribuïsquen a un país més just".