dimecres, 24 de maig de 2017

Els 4ts Premis Maestrat Viu: en clau femenina, joventut i futur


Els espais més emblemàtics de Sant Mateu van acollir els guardonats d’uns premis que es consoliden amb dos centenars i mig d’assistents.

Els Premis Maestrat Viu 2017 han estat especials i sorprenents per destacar per quarta vegada les persones i els col·lectius que han treballat per la llengua catalana i per la cultura en valencià. Enguany, la cita anual de Maestrat Viu s’ha celebrat al modern Auditori Municipal de Sant Mateu i ha comportat un canvi significatiu d’ubicació, ja que sempre s’havia convocat en un lloc emblemàtic des del punt de vista patrimonial: el santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera (2016) o el Saló Gòtic del Castell de Peníscola (2015 i 2014.

L’amor a Culla, compartit per tot un poble, que va confluir en la representació en valencià de La conquesta de Culla, ha estat mereixedor del Premi Seidia 2017. La descoberta del parlar propi per part de la investigadora Berta Sans Monroig en el treball científic El parlar de Càlig li ha suposat el Premi Alfred Giner Sorolla. Un projecte per a un territori nord-valencià i sud-català de cruïlla al voltant del Sénia, amb orígens en l’associació cultural Alambor, ha valgut el Premi Pere Labèrnia 2017 a l’editorial Onada Edicions. L’editor Miquel Àngel Pradilla, envoltat del seu equip de treball, va recordar l’altre editor, Ramon París Peñaranda, que no va poder assistir a l’acte. La sensatesa, la modèstia i el treball per descobrir l’ànima dels molins van donar veu a un patrimoni del passat que bé ha valgut el Premi Carles Salvador 2017 a Benjamí Barberà Miralles.




Els Premis Maestrat Viu també han contribuït a la visibilització de les dones amb el grup musical ESiR (Entre Soques i Rebrotims), format per onze joves que des de fa cinc anys trepitgen els escenaris i ara, des de fa un any, porten el disc Florirem com a mostra d’un treball propi que dóna veu a reivindicacions que la intèrpret Montse Francés va verbalitzar dient que “no som princeses, som artistes, som dones que tenim ganes de menjar-nos el món”. La feminització de l’escenari es va assolir definitivament amb les dues presentadores, Irene Sala i Xelo Miralles, que van visibilitzar la varietat de la llengua catalana. Taray Cuartiella i elles dues i, la presentadora de les tres primeres edicions van fer-se l’autofoto de rigor, que la primera va popularitzar des de l’edició inicial amb Amàlia Garrigós.



Paqui Vidal Bellés, biògrafa del mestre Antoni Porcar Candel, va intervenir al final de la representació teatral. Com a mestra de Canet lo Roig l’any 1987 va descobrir aquell promotor de l’escola en valencià i de la revista escolar Ibèria i ha dedicat vint anys a compilar tots els materials per escriure l’obra Antoni Porcar Candel (1903-1947). El mestre que va donar la paraula als xiquets. És a partir d’aquesta obra que Vicent Sanz Arnau i Josep Meseguer-Carbó han adaptat moments significatius de la vida del mestre castellonenc per bastir una representació teatral en què es mostra l’evolució des d’una escola unitària, de xiquets, amb un mestre, aprenent valencià gràcies al Decret de Bilingüisme del ministre Marcel·lí Domingo, fins a arribar a una mestra, Paqui Vidal, en una escola mixta, amb xiquets i xiquetes, i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià adobant la normalitat, per la qual es continua apostant amb el nivell avançat del Decret de Plurilingüisme del Govern Valencià.

En el seu discurs, el president de Maestrat Viu, Pau Fabregat Beltran, va elogiar les persones i els col·lectius que s’uneixen a la nòmina dels referents del Maestrat del segle xxi. També va incidir en “el despoblament [que] amenaça la vida als pobles”, que va definir com a “problema endèmic i estructural”, per al qual cal que “posem els mitjans ací i ara”. El president va oferir la predisposició de Maestrat Viu com a entitat que emana de la societat civil i va recalcar que “la societat civil només demanem la veu, que se’ns escolte”. A més, en un altre ordre, va referir-se a “la crisi humanitària migratòria [que] costa un degoteig constant de víctimes” i la va qualificar com a “barbàrie silenciada pels mitjans de comunicació” per a reclamar l'acollida de refugiats al Maestrat. Per últim, Fabregat va donar les gràcies a les complicitats que ofereix la “família de Maestrat Viu”, entre les quals es compten personalitats i entitats de la comarca, i els representants polítics maestratencs, perquè reafirma la necessitat que el municipalisme s'unisca per un Maestrat més fort i més visible des del punt de vista econòmic, social i patrimonial. Un Maestrat amb futur.

El valor patrimonial i arquitectònic que aporten els Premis Maestrat Viu en la 4a edició s’ha engrandit amb tres actes complementaris. Al matí, en la Sala de la Vila, amb la presentació de la jornada i la commemoració dels set-cents anys de la fundació de l’Ordre de Montesa, origen de la comarca del Maestrat (1317-2017), s’ha presentat del llibre Els orígens del Maestrat històric. Identitat, convivència i conflictes en una societat rural de frontera (s. xiii-xv) del doctor en història Vicent Royo Pérez. De vesprada, pels carrers, per l’església i pels palaus de Sant Mateu una visita guiada ha permès els assistents apropar-se als vestigis arquitectònics del moment en què es va crear la comarca del Maestrat en la seua capital històrica. De nit, entre les arcades de finals dels segle xvi de l’hostatgeria de l’ermitori de la Mare de Déu dels Àngels, es va celebrar el sopar d’agermanament entre guardonats, entitats i artistes de l’acte. Emplaçaments històrics i espais moderns, història i present de Sant Mateu, història i present del Maestrat en una jornada en què el bon temps va acompanyar una causa justa i de futur: la llengua i la cultura, la vida en valencià.

Les fotos de l'acte, per gentilesa del fotògraf professional Marc Prades, les teniu ací.

Recull de premsa:

Levante de Castelló
Diari La Veu
La Calamanda

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada