divendres, 28 d’abril de 2017

Benjamí Barberà i Miralles, un masover expert en molins d’aigua, premi d’honor Maestrat Viu

Berta Sans Monroig rebrà el premi a la iniciativa anual per una monografia sobre el parlar de Càlig

El jurat dels Premis Maestrat Viu 2017 ha considerat concedir el Premi Carles Salvador 2017 a Benjamí Barberà Miralles, especialista en molineria hidràulica, per haver dut a terme la tasca de recuperació del patrimoni industrial dels molins, per haver publicat la seua obra en valencià i per la dedicació a la difusió del seu saber amb estima cap al Maestrat en nombrosíssimes xarrades, conferències i excursions. En relació al Premi Alfred Giner Sorolla 2017, el jurat s’ha decidit pel treball d’investigació El parlar de Càlig de la jove filòloga calijona Berta Sans Monroig.
En aquesta 4a edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Ferreres Nos, premi d’honor a la trajectòria personal Maestrat Viu 2016; Vicent Matamoros Sanz, director i representant del Centre Cultural Traiguerí, premi d’honor a la trajectòria col·lectiva Maestrat Viu 2016; Pilar Vidal Monferrer, secretària de Maestrat Viu, i Pau Fabregat Beltran, president de Maestrat Viu.

Benjamí Barberà i Miralles: senzillament “un masover del terme de les Coves”

Benjamí Barberà i Miralles (les Coves de Vinromà, 1941), mestre d’escola jubilat, de formació autodidacta, ha dedicat bona part de la seua trajectòria investigadora a la localització geogràfica i a l’estudi dels molins fariners d’aigua. Barberà, a qui agrada presentar-se amb modèstia com a “masover del terme de les Coves”, a banda d’analista del patrimoni industrial i cultural, també ha estat un agitador cultural actiu des del Centre d’Estudis del Maestrat i des de l’Associació Cultural Tossal Gros de les Coves de Vinromà, en aquesta darrera comesa al costat de la seua muller, Àngela Escoí Nos. En aquest mateix sentit, l’any 2011 va participar de manera decisiva en les reunions preparatòries que van conduir a la creació de l’entitat Maestrat Viu.




La recerca erudita de Benjamí Barberà i Miralles està continguda principalment en la publicació Catàleg dels molins fariners d’aigua de la província de Castelló, un treball de camp que l’ocupà quasi un lustre buscant a contrarellotge els vestigis de més de quatre-cents cinquanta molins coneguts gràcies als informants locals o a la documentació escrita. Aquesta investigació, duta a terme en un moment de profundes transformacions socials, econòmiques i ambientals en l’entorn, és una aportació de primer ordre al coneixement de la tecnologia i dels recursos del territori. La tasca de Barberà ha aconseguit conscienciar sobre l’existència i l’interés dels molins, tal com ell ha deixat escrit: “el meu objectiu és situar-los, que els més vells puguin gaudir recordant-los i que els més joves se n’adonin de l’existència d’aquests ginys, testimonis d’un passat gloriós i valuós per a l’economia dels nostres avantpassats en una època no massa llunyana”.
Benjamí Barberà, apassionat pel territori i entusiasta de la llengua catalana amb un horitzó de Països Catalans, ha redactat tota la seua obra en valencià, amb l’excepció d’algun treball dedicat a pobles del Baix Aragó. Un dels seus primer relats, elaborat per a les classes a l’escola, és “El llop enfurit i la rabosa ecologista”, una narració que trenca amb els elements de la rondallística tradicional i ofereix el discurs de defensa de la natura. En els seus textos, Barberà ha creat un estil propi, combinant les paraules més genuïnes i les de la llengua comuna en un llenguatge afinat i precís, melodiós en algunes ocasions, tal com ocorre en les seues al·locucions públiques i en les seues poesies, aquestes darreres confeccionades amb versos blancs i plenes de temes nostàlgics que evoquen el record o la pèrdua. Un exemple de poesia, que encapçala la presentació de l’autor en el Catàleg, previ al treball de camp exposat, diu “És trist: / El sol que se’n va a la posta. / Quan es perd l’esperança. / La font que s’estronca. / I el molí que s’enfonsa”.

Berta Sans Monroig: una obra científica sobre la llengua popular del Maestrat


La jove filòloga Berta Sans Monroig (Càlig, 1990) és l’autora de la monografia El parlar de Càlig, una obra que descriu el parlar del seu poble de naixença. Es tracta de l’estudi que va presentar al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona el curs 2014-2015 com a treball final del Màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes i que poc després, el juliol de 2016, va publicar en l’editorial Onada Edicions dins de la col·lecció Biblioteca Calijona, que acull tres títols més.




La investigació científica de Berta Sans s’inscriu en els estudis de variació geogràfica que s’han dut a terme en les darreres dècades en localitats de la Diòcesi de Tortosa, en la cruïlla de transició on conflueixen característiques del català nord-occidental, del tarragoní i del valencià. El parlar de Càlig, i per extensió el de tot el Maestrat, participa d’aquestes intermitències i continuïtats dialectals que caracteritzen el tortosí i que contribueixen a constatar la unitat de la llengua.
L’excepcionalitat d’aquest tipus d’obres i la necessitat de nous treballs d’aquest tipus fan d’El parlar de Càlig una obra exemplar per esperonar nous investigadors a fixar el seu interés en treballs d’aquest tipus. És la segona obra que s’interessa pel parlar d’una localitat del Maestrat, atès que Joan Anton Verge Caballer va estudiar el parlar d’Alcalà de Xivert.






Repercussió als mitjans de comunicació

3x4.info
el7set
Diari valencià
Diari La Veu
diadia 





Publica un comentari a l'entrada