divendres, 28 d’abril de 2017

Benjamí Barberà i Miralles, un masover expert en molins d’aigua, premi d’honor Maestrat Viu

Berta Sans Monroig rebrà el premi a la iniciativa anual per una monografia sobre el parlar de Càlig

El jurat dels Premis Maestrat Viu 2017 ha considerat concedir el Premi Carles Salvador 2017 a Benjamí Barberà Miralles, especialista en molineria hidràulica, per haver dut a terme la tasca de recuperació del patrimoni industrial dels molins, per haver publicat la seua obra en valencià i per la dedicació a la difusió del seu saber amb estima cap al Maestrat en nombrosíssimes xarrades, conferències i excursions. En relació al Premi Alfred Giner Sorolla 2017, el jurat s’ha decidit pel treball d’investigació El parlar de Càlig de la jove filòloga calijona Berta Sans Monroig.
En aquesta 4a edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Ferreres Nos, premi d’honor a la trajectòria personal Maestrat Viu 2016; Vicent Matamoros Sanz, director i representant del Centre Cultural Traiguerí, premi d’honor a la trajectòria col·lectiva Maestrat Viu 2016; Pilar Vidal Monferrer, secretària de Maestrat Viu, i Pau Fabregat Beltran, president de Maestrat Viu.

Benjamí Barberà i Miralles: senzillament “un masover del terme de les Coves”

Benjamí Barberà i Miralles (les Coves de Vinromà, 1941), mestre d’escola jubilat, de formació autodidacta, ha dedicat bona part de la seua trajectòria investigadora a la localització geogràfica i a l’estudi dels molins fariners d’aigua. Barberà, a qui agrada presentar-se amb modèstia com a “masover del terme de les Coves”, a banda d’analista del patrimoni industrial i cultural, també ha estat un agitador cultural actiu des del Centre d’Estudis del Maestrat i des de l’Associació Cultural Tossal Gros de les Coves de Vinromà, en aquesta darrera comesa al costat de la seua muller, Àngela Escoí Nos. En aquest mateix sentit, l’any 2011 va participar de manera decisiva en les reunions preparatòries que van conduir a la creació de l’entitat Maestrat Viu.




La recerca erudita de Benjamí Barberà i Miralles està continguda principalment en la publicació Catàleg dels molins fariners d’aigua de la província de Castelló, un treball de camp que l’ocupà quasi un lustre buscant a contrarellotge els vestigis de més de quatre-cents cinquanta molins coneguts gràcies als informants locals o a la documentació escrita. Aquesta investigació, duta a terme en un moment de profundes transformacions socials, econòmiques i ambientals en l’entorn, és una aportació de primer ordre al coneixement de la tecnologia i dels recursos del territori. La tasca de Barberà ha aconseguit conscienciar sobre l’existència i l’interés dels molins, tal com ell ha deixat escrit: “el meu objectiu és situar-los, que els més vells puguin gaudir recordant-los i que els més joves se n’adonin de l’existència d’aquests ginys, testimonis d’un passat gloriós i valuós per a l’economia dels nostres avantpassats en una època no massa llunyana”.
Benjamí Barberà, apassionat pel territori i entusiasta de la llengua catalana amb un horitzó de Països Catalans, ha redactat tota la seua obra en valencià, amb l’excepció d’algun treball dedicat a pobles del Baix Aragó. Un dels seus primer relats, elaborat per a les classes a l’escola, és “El llop enfurit i la rabosa ecologista”, una narració que trenca amb els elements de la rondallística tradicional i ofereix el discurs de defensa de la natura. En els seus textos, Barberà ha creat un estil propi, combinant les paraules més genuïnes i les de la llengua comuna en un llenguatge afinat i precís, melodiós en algunes ocasions, tal com ocorre en les seues al·locucions públiques i en les seues poesies, aquestes darreres confeccionades amb versos blancs i plenes de temes nostàlgics que evoquen el record o la pèrdua. Un exemple de poesia, que encapçala la presentació de l’autor en el Catàleg, previ al treball de camp exposat, diu “És trist: / El sol que se’n va a la posta. / Quan es perd l’esperança. / La font que s’estronca. / I el molí que s’enfonsa”.

Berta Sans Monroig: una obra científica sobre la llengua popular del Maestrat


La jove filòloga Berta Sans Monroig (Càlig, 1990) és l’autora de la monografia El parlar de Càlig, una obra que descriu el parlar del seu poble de naixença. Es tracta de l’estudi que va presentar al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona el curs 2014-2015 com a treball final del Màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes i que poc després, el juliol de 2016, va publicar en l’editorial Onada Edicions dins de la col·lecció Biblioteca Calijona, que acull tres títols més.




La investigació científica de Berta Sans s’inscriu en els estudis de variació geogràfica que s’han dut a terme en les darreres dècades en localitats de la Diòcesi de Tortosa, en la cruïlla de transició on conflueixen característiques del català nord-occidental, del tarragoní i del valencià. El parlar de Càlig, i per extensió el de tot el Maestrat, participa d’aquestes intermitències i continuïtats dialectals que caracteritzen el tortosí i que contribueixen a constatar la unitat de la llengua.
L’excepcionalitat d’aquest tipus d’obres i la necessitat de nous treballs d’aquest tipus fan d’El parlar de Càlig una obra exemplar per esperonar nous investigadors a fixar el seu interés en treballs d’aquest tipus. És la segona obra que s’interessa pel parlar d’una localitat del Maestrat, atès que Joan Anton Verge Caballer va estudiar el parlar d’Alcalà de Xivert.






Repercussió als mitjans de comunicació

3x4.info
el7set
Diari valencià
Diari La Veu
diadia 





dijous, 27 d’abril de 2017

Maestrat Viu reclama la comarcalització per assolir riquesa i equilibri territorial


El proppassat dimarts 25 d'abril el vicepresident de Maestrat Viu, Josep Meseguer-Carbó, va participar en la taula redona "Les comarques de Castelló al País Valencià" convocada per La Morada de Castelló de la Plana. En la mateixa taula redona participaren la periodista de la revista El Temps Violeta Tena i el politòleg Francesc Miralles.


Maestrat Viu va exposar en el primer bloc la importància identitària que representa la llengua en la configuració de la valencianitat. En un segon bloc, Maestrat Viu va reclamar la necessitat d'una llei de comarques sense complexos, amb entitat jurídica i que esdevinga instrument de proximitat per als ciutadans i de coordinació per als municipis. I, en el tercer bloc, va insistir que per teixir un futur per al Maestrat calen les comarques com a pols policèntrics i vertebrar des d'un projecte que estableix un equilibri entre pobles beneficiós per a tots, amb l'objectiu de superar el greu problema de la despoblació. En conjunt, Maestrat Viu va presentar un argumentari clar en favor d'un Maestrat fort des dels pobles, sense desdibuixar la realitat local, a fi de construir una realitat valenciana per la via comarcal oferint un projecte engrescador, obert per a tots i profundament transversal i assumible per qualsevol partit polític.

Fotografia: Joan Ortí Voltas

Ací podeu veure el video complet de l'argumentari exposat per Josep Meseguer-Carbó: 


El proper dimecres 3 de maig a les 17h Maestrat Viu també participarà en la taula redona organitzada per l'entitat Tirant lo Blanc, que tindrà com a marc d'acollida el Saló de Graus de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. En aquesta ocasió representarà el col·lectiu, el president Pau Fabregat Beltran. La taula redona començarà amb la projecció del domocumental "Ser a la frontera sud". A continuació, sota el títol "Valencians de sud a nord", hi intervindran Lluís Català, director del documentari, Josep Enric Escribano, president d'El Tempir d'Elx, Pau Fabregat, president de Maestrat Viu, i Susanna Pardines, coordinadora del Laboratori d'Identitat i Cultura de la Fundació Nexe. 


dijous, 20 d’abril de 2017

Premis Maestrat Viu 2017 a Sant Mateu

Foto: Columbusalbus


L'acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2017 tindrà lloc a l'Auditori Municipal de Sant Mateu a partir de les 19 h. del dissabte 20 de maig. L'acte és gratuït i requereix inscripció prèvia.
Formulari d'inscricpió
Com arribar a Sant Mateu
Adreça de l'Auditori Municipal: Carrer Camí Rossinyol s/n. (A l'entrada del poble venint de Castelló de la Plana)
Aparcament a l'exterior de l'Auditori

A més de l'acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2017, la jornada del dissabte 20 de maig està plena d'actes culturals d'interès.

Al matí,  té lloc l'acte cultural de commemoració dels 700 anys de la fundació de l'Orde de Montesa (1317-2017), en què es presentarà el llibre de Vicent Royo Els orígens del Maestrat històric. Identitat, convivència i conflictes en una societat rural de frontera (s. xiii-xv)
Lloc: Sala de la Vila. Carrer de l'Historiador Manuel Betí Bonfill, núm. 6
Hora: 12.30

A la vesprada, es farà la visita guiada "El Sant Mateu de 1317, set-cents anys enrere", a càrrec d'Ivan Ortí Simó, tècnic de l'Oficina de Turisme.
Acte gratuït amb inscripció prèvia per a assistents al lliurament dels Premis.
Lloc d’eixida: Oficina de Turisme de Sant Mateu, al carrer de l’historiador Manuel Betí Bonfill, núm. 13.
Hora: 17.00

A la nit, en acabar l'acte de lliurament, té lloc el sopar dels Premis.
Lloc: Restaurant La Farga. Ermitori de la Mare de Déu dels Àngels (A 4 km. Desplaçament amb vehicle particular)
Menú:

Cruixent de formatge de cabra amb fruits secs i bolets sobre coulis de tomata Bacallà al romesco
Milfulles de corder al forn
Quallada amb gelat de cítrics i ametlla

Preus:
Socis de Maestrat Viu: 25 €
No socis: 30 €
Per variacions en el menú, indiqueu-ho a les observacions del formulari d'inscripció.
On dormir a Sant Mateu

Més informació turística al web Sant Mateu Cor del Maestrat

Onada Edicions i la representació teatral La Conquesta de Culla, guanyadors dels premis col•lectius Maestrat Viu

Onada Edicions és reconeguda per un projecte cultural de territori que en 15 anys ha construït un catàleg de qualitat de més de 360 títols, i La Conquesta de Culla és el reconeixement per una aposta teatral que revaloritza el patrimoni arquitectònic, històric, cultural i lingüístic de Culla.


Els guanyadors dels premis col·lectius Maestrat Viu són l’editorial Onada Edicions, amb seu a Benicarló, i la representació teatral La Conquesta de Culla. En reconéixer la trajectòria de l’empresa benicarlanda amb el Premi Pere Labèrnia 2017, el jurat dels Premis Maestrat Viu ha tingut en compte el compromís amb la llengua catalana i la cultura en valencià, i especialment l’aposta decidida per un projecte vertebrador del territori de cruïlla que representa l’Antiga Diòcesi de Tortosa, per al qual després de quinze anys de dedicació aporta un catàleg sòlid que continua ampliant-se. En premiar la iniciativa anual de La Conquesta de Culla amb el Premi Seidia 2017, s’ha tingut en compte la posada en valor del teatre en valencià com a punt d’unió del poble al voltant del seu patrimoni arquitectònic i històric, que alhora ha servit per iniciar l’estudi i la promoció d’altres aspectes de caràcter cultural.

En aquesta 4a edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per José Enrique Gargallo Gil, membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Ferreres Nos, premi d’honor a la trajectòria personal Maestrat Viu 2016; Vicent Matamoros Sanz, director i representant del Centre Cultural Traiguerí, premi d’honor a la trajectòria col·lectiva Maestrat Viu 2016; Pilar Vidal Monferrer, secretària de Maestrat Viu, i Pau Fabregat Beltran, president de Maestrat Viu. El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer Navarro, va excusar l’assistència.

Onada Edicions: una editorial amb projecte vertebrador d’un territori transfronterer

Els editors Ramon París Peñaranda (Benicarló, 1959) i Miquel Àngel Pradilla Cardona (Rossell, 1960) creen Onada Edicions l’any 2003 per configurar un projecte que permetera l’aprofundiment en el coneixement del patrimoni natural, social i cultural de les comarques del Maestrat, els Ports i les Terres de l’Ebre. Es tracta d’un projecte que a hores d’ara aglutina més de dos-cents cinquanta autors del territori, alguns de reconegut prestigi i altres de novells, i nombrosos assessors especialitzats en cadascuna de les cinquanta col·leccions existents.

L’equip d’Onada Edicions: els editors Ramon París i Miquel Àngel Pradilla, l'informàtic Miquel Àngel París, el dissenyador i tècnic de comunicació Òscar París, l'administrativa Maribel Miró, i la traductora i correctora Maria Rosa Camps.

El catàleg d’Onada Edicions compta actualment amb més de tres-cents seixanta títols publicats, dels quals destaquen els de ficció adreçats a infants, jóvens i adults, atenent per gèneres la narrativa, la poesia i el teatre. A més, amb l’etiqueta de no-ficció es recullen títols d’arquitectura, patrimoni i territori, personatges i història, viles i ciutats, eines educatives, assaig i pensament, gastronomia, fotografia, monografies o cultura local.

El projecte cultural d’Onada Edicions per al territori es visibilitza principalment a través dels més de vint-i-sis títols de la col·lecció La Barcella, adreçada a l’estudi del patrimoni i del territori, o els set títols de la col·lecció Cruïlla, adreçats a la promoció de les particularitats naturals, històriques i culturals de les localitats, des d’un punt de vista didàctic i gràfic. També la col·lecció La Teca, amb més de quinze títols, és part important del projecte, perquè recupera i divulga el patrimoni culinari tradicional, de manera que contribueix a la creació d’identitat geogràfica i a la valorització de productes de qualitat entre el públic general i entre els gastrònoms professionals.

Amb més de vint-i-tres títols, la cultura local també és un punt d’interés que es configura a partir de monografies dedicades a l’estudi del patrimoni. Aquests estudis es classifiquen en col·leccions locals. Del Maestrat, se’n detecten fins a cinc en construcció: la Biblioteca Benicarlanda, la Biblioteca Calijona, la Biblioteca Canetana, la Biblioteca Rossellana i la Biblioteca Xertolina.

La literatura i la promoció de l’hàbit de lectura, especialment en les aules, és també un altre dels compromisos del projecte d’Onada Edicions, que mitjançant el nou projecte Onada Educació ha ressituat aquesta finalitat en l’ordre preferent que li correspon. Es tracta d’acollir noves col·leccions distribuïdes per nivells educatius i edat lectora recomanada que abasta des dels primers lectors fins a lectures per a Batxillerat. Els docents compten amb material didàctic complementari elaborat per l’equip pedagògic de l’editorial benicarlanda.

La qualitat de les obres que s’incorporen al catàleg d’Onada Edicions ve determinat pels assessors especialitzats amb què compta l’editorial i per les convocatòries de premis i guardons literaris de diversos gèneres: narrativa, poesia, assaig (literatura de viatges, divulgació científica o narrativa memorialística), teatre, àlbum il·lustrat o llibre gastronòmic. Benicàssim, Puçol, Sagunt i Benicarló acullen Onada com a editora de les obres dels seus premis literaris. En el cas de Benicarló, amb quatre premis molt específics i dels més ben dotats del panorama literari català, Onada Edicions i l’Ajuntament treballen, des de fa poc més de tres anys, per crear una imatge cultural prestigiosa de Benicarló.

La representació teatral La Conquesta de Culla de 1233: una aposta per la cultura en valencià i el compromís de la societat civil

La multitudinària representació teatral de l’obra La Conquesta de Culla, amb la implicació de tot el poble, posa en consonància els espais urbans de la localitat i la història del castell de Culla en temps de conquesta, durant la tercera dècada del segle xiii. L’obra, que parteix de la ficció literària de l’enamorament de Sira, filla del cap local Azadrac, i d’Artal, fill del conquistador Balasc d’Alagó, segueix amb el missatge de Balasc d’Alagó demanant la rendició i clou amb l’acte pacífic de la cessió del castell; potencia la identificació amb un territori estratègic i central en altres temps.

Espai de la representació de La Conquesta de Culla
i una part dels actors. Fotografia de Miki Puig

La direcció teatral de l’obra és a càrrec de Montse Vidal Cuartero, que s’ocupa de dirigir més de cinquanta actors no professionals i quaranta col·laboradors més. A més, Vidal també s’ocupa de repensar els muntatges i la decoració que han de tindre els espais locals durant els noranta minuts de durada de l’obra. És igualment destacable la tasca de supervisar el vestuari que s’habilita per a cada actor perquè resulte versemblant a l’època.

La Conquesta de Culla és una obra teatral traduïda al valencià i actualitzada l’any 2012 per Manuel Manzano Porcar, amb l’assessorament històric del desaparegut Pere-Enric Barreda. L’obra actual, que parteix dels textos originals conservats a Culla, s’ha adaptat considerablement, però conserva algunes llicències teatrals i s’allunya puntualment de la història documentada, tot conservant en essència la versemblança del moment. A més, Manzano també s’ha encarregat de la feminització de l’obra, atenent a l’esmentada actualització, incorporant xiquets, xiquetes i dones, com Fàtima, la dona del governador Azadrac, o Margelina de Baucis, muller de Balasc d’Alagó.

El títol original de l’obra és La Conquista de Culla, en castellà, i fou escrita el maig de 1895 per Julián Villuenda, mestre morellà a l’escola de Culla que agraïa així un favor del pròcer local Baltasar Miralles. Fins quasi dues dècades després, el 1917, no va ser estrenada perquè es tractava d’una representació complexa tenint en compte el nombre d’actors. A més, també s’havia conservat una altra adaptació de l’obra en la qual s’afegia la Carta Pobla traduïda al valencià, es tracta probablement d’una traducció de mossèn Jesús Miralles.

L’actual representació, cent anys després de la primera estrena, valoritza diversos elements: el paisatge urbà de Culla, la història dels orígens del país, i la restauració del valencià com a mostra de modernitat i de superació de la diglòssia lingüística. A més, el teatre en valencià se situa com a punt de partida aglutinador d’un poble per configurar una jornada amb altres elements festius i de caràcter cultural al seu voltant que, en definitiva, incentiven la creació de riquesa cultural i econòmica.

Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2017

Onada Edicions i La Conquesta de Culla rebran el guardó dels Premis Maestrat Viu en l’acte de lliurament que tindrà lloc en l’Auditori de Sant Mateu el dia 20 de maig a les set de la vesprada. Per a assistir a l’acte caldrà inscriure’s en el formulari que es publicarà el proper 24 d’abril. A continuació també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu que tindrà lloc en el Restaurant Farga, ubicat a l’ermitori de la Mare de Déu dels Àngels. Enguany, els Premis Maestrat Viu també comptaran amb una programació complementària de matí i a primera hora de la vesprada per commemorar el 7é centenari de la fundació de l’orde de Montesa (1317-2017). A les dotze i mitja de migdia es presentarà el llibre Els orígens històrics del Maestrat, obra de l’historiador Vicent Royo, i a les cinc de la vesprada es farà la visita guiada “Sant Mateu de 1317, set-cents anys enrere”.

Seguiment de la notícia en els mitjans

La Calamanda
Diari La Veu
Lliure i millor 
diari valencià