dilluns, 27 de febrer de 2017

Tornen els Panxuts de la Jana!



"Fins a mitja tarde el poble sembla descansar. [...] Aquell descans d'un parell d'hores es trenca. Ixen al carrer els primers disfressats. Uns porten la cara tapada, amb caretes de cartó els menys, i amb teles clares els més. Altres la porten mascarada d'estalzí. Les mans, enguantades amb trossos de calcetins, o ennegrides també. altres van vestits amb robes femenines, amb un farcellet a l'esquena per tal d'aparèixer malforjats, geperuts d'impossible identificació; unes faldetes, uns vions, una camisa de dona, llarga i ampla, de llenç cru, una xamba despitralada... Hi ha qui s'embolica amb un llençol o una cortina... Tots, però, porten bastó, canya o una buscalla o un garranxo a les mans.
Els emmascarats són els herois de la festa. L'home -i de vegades la dona- emmascarats es creu amb l'obligació de fer més el poca-solta. El mate més gros, les corregudes més violentes, els crits més aguts, les espentes més fortes, els acudits més grollers, les paraules més cíniques, ho haurà de fer i de dir, naturalment, l'emmascarat. [...]
I és que de màixqueres en aquestes hores ja n'hi ha a centenars. S'han disfressat homes i dones, fadrins i fadrines. És tot un poble que es llança al carrer amb vestits estrafolaris. [...]
Apareixen la gaita i el tambor. I els disfressats van a l'entorn del dolçainer, aquest comença el cercavila, i aquells, cantant, cridant, saltant, el segueixen, manejant pals i graneres, bastons i buscalles fins que arriben al Pati d'En Palanques. [...]
I així transcorren els tres dies del Carnaval, la festa més festa de les festes d'aquesta vila muntanyenca."

Escrivia referint-se al poble de Benassal l'escriptor Carles Salvador en el llibre Les festes de Benassal (1952), amb totes les concomitàncies amb el Carnestoltes de La Jana, on els personatges forts són els Panxuts. La tasca de recuperació d'aquest Carnestoltes tradicional és digna d'elogi i de continuïtat per part del poble de la Jana perquè aconsegueix revertir una moda establerta al llarg del segle xx, tal com denunciava el mateix Carles Salvador:

"Les festes de Carnestoltes tenien a Benassal una autèntica importància quan el Carnestoltes no s'havia transformat en una festa de ball de saló. Sembla que de festa de carrer com ho fón durant segles, vingué a parar als salons dels teatres i a les sales de ball, potser fugint, la gent benestant, de les bestieses dels disfressats. Els antics balls de pinyata deixaren d'ésser extraordinaris per a esdevenir vulgars. Els pobles, que tant copien de les capitals, per aquells moviments de mimetisme que sempre s'han de tindre en compte per a explicar-nos els fets de folklore, situen el Carnestoltes als cafés. I són més bullidors els balls nocturns a la moda internacional del segle xx que no les festasses populars fetes de dia i a l'aire lliure. Les disposicions oficials referents a l'ús de carassetes i màixqueres acaben de reduir-lo a portes endins. Més tard ve la supressió total del Carnestoltes decretada des de la 'gaseta' o butlletí de l'Estat".

Així que llarga vida al Carnestoltes de diürn i de carrer. I encara que parega mentida, des dels pobles també s'influeix a les capitals, o almenys haurien de mirar de reüll a la recuperació de patrimoni esforçada que és també cultura en valencià.

Si vosaltres voleu, ens veiem a La Jana, el proper dissabte. ELS PANXUTS ens esperen. És tota una experiència de Carnaval que no ens podem perdre al Maestrat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada