dilluns, 27 de febrer de 2017

Tornen els Panxuts de la Jana!



"Fins a mitja tarde el poble sembla descansar. [...] Aquell descans d'un parell d'hores es trenca. Ixen al carrer els primers disfressats. Uns porten la cara tapada, amb caretes de cartó els menys, i amb teles clares els més. Altres la porten mascarada d'estalzí. Les mans, enguantades amb trossos de calcetins, o ennegrides també. altres van vestits amb robes femenines, amb un farcellet a l'esquena per tal d'aparèixer malforjats, geperuts d'impossible identificació; unes faldetes, uns vions, una camisa de dona, llarga i ampla, de llenç cru, una xamba despitralada... Hi ha qui s'embolica amb un llençol o una cortina... Tots, però, porten bastó, canya o una buscalla o un garranxo a les mans.
Els emmascarats són els herois de la festa. L'home -i de vegades la dona- emmascarats es creu amb l'obligació de fer més el poca-solta. El mate més gros, les corregudes més violentes, els crits més aguts, les espentes més fortes, els acudits més grollers, les paraules més cíniques, ho haurà de fer i de dir, naturalment, l'emmascarat. [...]
I és que de màixqueres en aquestes hores ja n'hi ha a centenars. S'han disfressat homes i dones, fadrins i fadrines. És tot un poble que es llança al carrer amb vestits estrafolaris. [...]
Apareixen la gaita i el tambor. I els disfressats van a l'entorn del dolçainer, aquest comença el cercavila, i aquells, cantant, cridant, saltant, el segueixen, manejant pals i graneres, bastons i buscalles fins que arriben al Pati d'En Palanques. [...]
I així transcorren els tres dies del Carnaval, la festa més festa de les festes d'aquesta vila muntanyenca."

Escrivia referint-se al poble de Benassal l'escriptor Carles Salvador en el llibre Les festes de Benassal (1952), amb totes les concomitàncies amb el Carnestoltes de La Jana, on els personatges forts són els Panxuts. La tasca de recuperació d'aquest Carnestoltes tradicional és digna d'elogi i de continuïtat per part del poble de la Jana perquè aconsegueix revertir una moda establerta al llarg del segle xx, tal com denunciava el mateix Carles Salvador:

"Les festes de Carnestoltes tenien a Benassal una autèntica importància quan el Carnestoltes no s'havia transformat en una festa de ball de saló. Sembla que de festa de carrer com ho fón durant segles, vingué a parar als salons dels teatres i a les sales de ball, potser fugint, la gent benestant, de les bestieses dels disfressats. Els antics balls de pinyata deixaren d'ésser extraordinaris per a esdevenir vulgars. Els pobles, que tant copien de les capitals, per aquells moviments de mimetisme que sempre s'han de tindre en compte per a explicar-nos els fets de folklore, situen el Carnestoltes als cafés. I són més bullidors els balls nocturns a la moda internacional del segle xx que no les festasses populars fetes de dia i a l'aire lliure. Les disposicions oficials referents a l'ús de carassetes i màixqueres acaben de reduir-lo a portes endins. Més tard ve la supressió total del Carnestoltes decretada des de la 'gaseta' o butlletí de l'Estat".

Així que llarga vida al Carnestoltes de diürn i de carrer. I encara que parega mentida, des dels pobles també s'influeix a les capitals, o almenys haurien de mirar de reüll a la recuperació de patrimoni esforçada que és també cultura en valencià.

Si vosaltres voleu, ens veiem a La Jana, el proper dissabte. ELS PANXUTS ens esperen. És tota una experiència de Carnaval que no ens podem perdre al Maestrat!

divendres, 17 de febrer de 2017

Bases dels Premis Maestrat Viu 2017




Els Premis Maestrat Viu foren instituïts el dia 25 de gener del 2014 per l’entitat Maestrat Viu, a proposta de la seua Junta Directiva. El lliurament dels premis en aquesta quarta edició tindrà lloc el dia 20 de maig del 2017 a l’Auditori de Sant Mateu a les 19h.

1. El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu convoca els Premis Maestrat Viu per destacar l’esforç de persones i entitats que han treballat per divulgar o promocionar la cultura en valencià i la llengua catalana en àmbits propis de la comarca del Maestrat. Amb aquesta finalitat es convoquen els premis següents:

1.1. Premis d’Honor Maestrat Viu


Els Premis d’Honor Maestrat Viu reconeixen la trajectòria d’una persona i d’un col·lectiu sense que hi haja cap limitació pel que fa al període de temps que s’ha de tindre en compte a l’hora de valorar els mèrits.

Almenys un dels Premis d’Honor Maestrat Viu no es pot declarar desert.
1.1.1. PREMI CARLES SALVADOR, A LA TRAJECTÒRIA PERSONAL, és un premi honorífic a una persona que s’haja distingit per la seua aportació especial de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la trajectòria personal pren el nom de Carles Salvador (València, 1893 – 1955) perquè el mestre de Benassal és l’exemple d’intel·lectual obstinat en l’ensenyament de la llengua catalana en l’escola valenciana, dedicat en cor i ànima a la llengua, exercint de gramàtic, de pedagog, de poeta, de narrador i de dramaturg. A més, és un dels redactors de les Normes ortogràfiques signades a Castelló de la Plana el 1932 i el fundador dels Cursos de Llengua i Literatura Valenciana de Lo Rat Penat. És, en definitiva, l’introductor de la norma de Pompeu Fabra al País Valencià.

1.1.2. PREMI PERE LABÈRNIA, A LA TRAJECTÒRIA COL·LECTIVA és un premi honorífic a una entitat, grup, associació, empresa, etc. que s’haja distingit per la seua aportació especial de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la trajectòria col·lectiva pren el nom de Pere Labèrnia (Traiguera 1802 – Barcelona 1860), mestre de llatinitat format a Tortosa i instal·lat a Barcelona, que emprén en solitari la tasca de redreçar del descuit en què es troba la llengua catalana amb el diccionari més important de tot el segle XIX, el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana y llatina, editat a Barcelona en dos volums, el primer de 1839 i el segon de 1840, sota els auspicis de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

1.2. Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Cultural


Els Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Cultural reconeixen una persona i un col·lectiu susceptibles de ser guardonats per una acció destacada específicament dins de l’any que es lliura el guardó.

Els Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Cultural, si el jurat ho considera oportú, es poden declarar deserts.

1.2.1. PREMI ALFRED GINER SOROLLA, A LA INICIATIVA ANUAL PERSONAL és un premi distintiu a una persona per haver fet una acció destacada de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la trajectòria personal pren el nom del científic Alfred Giner Sorolla (Vinaròs, 1919 – 2005), llicenciat en bioquímica i farmacologia, que va treballar a les universitats de València, Barcelona i Madrid, abans de passar uns quants anys fent investigació a la Universitat de Cornell i a l’Institut Sloan Kettering, de Nova York, on va ser cap del laboratori de recerca. També va estar dos anys a la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, i va ser col·laborador sovintejat de la Universitat Catalana d'Estiu. Era membre de la Secció de Ciència i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans. Giner Sorolla és considerat un expert en el camp de la prevenció del càncer. La professió el decantà pel camp de la ciència, però en la seva vida no va oblidar mai la passió per la literatura, que es va concretar en uns quants llibres de poesia com Dol duen les flames (1972) i Amunt i avall (1980), i en textos assagístics sobre temes científics, culturals i literaris com Un nou gènesi: a l’entorn dels orígens (1983).

1.2.2. PREMI SEIDIA, A LA INICIATIVA ANUAL COL·LECTIVA és un premi distintiu a una entitat, grup, associació, empresa, etc., per haver fet una acció destacada de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la trajectòria personal pren el nom del poema èpic Seidia, de Joaquim Garcia Girona (Benassal, 1867 – Baeza, 1928),que relata els primers anys de la reconquista de Jaume I en 6251 versos amb un rerefons històric perfectament ambientat i amb la riquesa lèxica i els girs lingüístics propis del Maestrat. A més, i també de manera destacada, Joaquim Garcia Girona va col·laborar de manera activa en l’elaboració del Diccionari de la llengua catalana de mossèn Alcover, que després passaria a anomenar-se Diccionari català-valencià-balear i que acabaria d’elaborar Francesc de Borja Moll. La seua obra lexicogràfica quedaria parcialment recollida en el Vocabulari del Maestrat.

Les persones o entitats susceptibles de ser guardonades amb el Premi Maestrat Viu a la Iniciativa Anual hauran destacat per haver desenvolupat alguna d’aquestes accions:
  • La millor iniciativa en defensa de la sostenibilitat i el medi ambient dins del territori del Maestrat.
  • La millor iniciativa pedagògica, esportiva o d’educació reglada o no reglada desenvolupada per algun centre escolar, entitat o col·lectiu del Maestrat.
  • La millor tasca o iniciativa en defensa dels valors cívics, de l’entorn ciutadà i dels drets civils.
  • El millor projecte per a un establiment o comerç que s’haja distingit per la seua iniciativa modernitzadora i per l’adaptació als nous temps, mantenint al mateix temps l’esperit del comerç tradicional, atenent especialment a l’atenció i a la retolació en valencià.
  • La millor iniciativa o acció en defensa de la recuperació de la història dels valencians i/o divulgació o promoció de la llengua catalana en l’àmbit del Maestrat.
  • La millor tasca de recerca o divulgació històrica en defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva dels territoris que conformen el Maestrat.
  • La millor actuació comunicativa i/o de difusió de l’actualitat del Maestrat per a una persona, projecte comunicatiu o mitjà que s’haja distingit per la seua dedicació a la difusió de la vida pública i activitats del territori del Maestrat, en qualsevol suport escrit, telemàtic o audiovisual.

2. El jurat estarà format per:
  • President de Maestrat Viu, que presideix el jurat.
  • Secretària de Maestrat Viu.
  • Representant d’Escola Valenciana.
  • Representant de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • Representat de l’Institut d’Estudis Catalans.
  • Joan Ferreres Nos, com a guanyador del Premi d’Honor Maestrat Viu 2016 a la trajectòria personal.
  • Representant del Centre Cultural Traiguerí, com a guanyador del Premi d’Honor Maestrat Viu 2016 a la trajectòria d’un col·lectiu.

El president del jurat escollirà, en base a aquesta relació, les persones que en formaran part. La composició del jurat es renova en diferents terminis: els membres de la Junta Directiva de Maestrat Viu es renoven amb la renovació de la Junta de l’entitat, i els representants de les diferents entitats col·laboradores es renoven d’acord amb els convenis i acords presos amb la Junta Directiva de Maestrat Viu. El veredicte és adoptat per la majoria dels membres assistents a la reunió del jurat.

3. Qualsevol persona, entitat o col·lectiu del Maestrat podrà proposar al jurat les candidatures que considere convenients a qualsevol dels premis descrits més amunt. Les candidatures es presentaran d’acord amb el model que s’adjunta al final de les bases degudament emplenat. Les candidatures presentades en qualsevol de les modalitats del Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Anual hauran d’acompanyar-se de tantes fotografies com siga possible per justificar l’acció social, cultural, cívica, científica o tècnica duta a terme per la persona, el col·lectiu o l’empresa durant el darrer any. En el cas que la candidatura a la Iniciativa Anual estiga lligada a una publicació ––com ara un llibre, una exposició, un audiovisual o qualsevol altre objecte cultural en un altre format––, és imprescindible fer arribar l’objecte cultural que opta al premi i un informe i/o una ressenya a fi que el jurat puga analitzar-lo adequadament; en el cas d’una exposició, es remetrà el text complet del catàleg, preferentment en format digital, o bé en paper.

4. El període per presentar les propostes de candidatura està comprés entre el 18 de febrer i el 18 de març del 2017. En cap cas, es faran públiques les candidatures presentades, amb la finalitat de preservar les dades de les persones i entitats proposades.

5. La Comissió dels Premis Maestrat Viu podrà sol·licitar l’ampliació d’informació o l’aportació de documentació acreditativa que considere necessària a fi d’acceptar la proposta de candidatura i que el jurat tinga tota la informació.

6. El jurat, si ho considera oportú, es reserva el dret de proposar una candidatura a qualsevol de les modalitats premiades o el dret a declarar desert un premi.

7. La decisió del jurat serà inapel·lable. En tot allò no previst en aquestes bases serà d’aplicació la legislació administrativa pertinent.

8. Tots els guardons tindran caràcter simbòlic. Els guardonats rebran un objecte commemoratiu del premi en l’acte de lliurament.

9. El lliurament dels premis es realitzarà en el decurs del mes de maig de l’any que es premia. En aquesta quarta edició tindrà lloc el dia 20 de maig del 2017.10. El fet de presentar qualsevol proposta de candidatura implica la total acceptació d’aquestes bases.


Premis Maestrat Viu 2017: Obert el termini de presentació de candidatures


Amb l'obertura del termini de presentació de candidatures, es posen en marxa els Premis Maestrat Viu 2017, destinats a reconèixer el treball per la llengua i la cultura del Maestrat. Fins al 18 de març, particulars i entitats culturals i de tot tipus de la comarca estan cridats a presentar aquelles candidatures que consideren aptes per optar a algun dels premis: el Carles Salvador, a la trajectòria personal; el Pere Labèrnia, a la trajectòria col·lectiva; l'Alfred Giner Sorolla, a la iniciativa personal anual; i el Seidia, a la iniciativa col·lectiva anual.
Una vegada tancat aquest termini, a finals del mes de març, es reunirà el jurat dels Premis a la biblioteca de Vinaròs per deliberar sobre les candidatures presentades. El procés d'aquestos Premis Maestrat Viu 2017 culminarà el 20 de maig a l'Auditori de Sant Mateu, on tindrà lloc l'acte de lliurament dels guardons. D'aquesta manera, la ubicació de l'acte de lliurament continua el seu itinerari per diferents pobles de la comarca, després d'haver passat per Peníscola i Traiguera en les edicions anteriors.
La novetat d'enguany en la presentació de les candidatures afecta el procediment, ja que es portarà a terme per mitjà d'un formulari en línia, cosa que permetrà millorar el tractament de les dades aportades en cada proposta.
Els Premis Maestrat Viu constitueixen un dels projectes més importants que, des de la perifèria del País Valencià i des de la cruïlla que representa el Maestrat, s’encarrega de prestigiar les persones que treballen per la llengua catalana i la cultura en valencià. Són la festa per la cultura en la comarca del Maestrat, en què la llengua és l’element més destacat, que s’acompanya de literatura, de música i d’un llarg etcètera de complicitats artístiques. Han reconegut projectes personals com els de l'Espai Mariola Nos i el projecte educatiu "Un poble de joguet" de Teresa Boix, o col·lectius com els del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal del segle XX, la Plataforma d'Amics del Canto, la Fira d'Oficis de Benassal i l'Aplec del Sénia. En el capítol de premis a la trajectòria, el Centre d'Estudis del Maestrat, la fundació Carles Salvador i la revista Traiguera del Centre Cultural Traiguerí han estat distingits en l'apartat col·lectiu; Pere-Enric Barreda, Carles Santos i Joan Ferreres Nos són les trajectòries personals guardonades pel seu compromís amb la cultura i la llengua del Maestrat.

Presentació de candidatures

Les persones i col·lectius interessats a presentar candidatura, han de fer-ho mitjançant el formulari habilitat per a l'ocasió. Al dossier de l'edició de 2017, hi trobaran la informació relativa a les bases de la convocatòria, entre altres orientacions. També podeu accedir a les bases en línia.

Bases

Formulari

Dossier


Guardó dels Premis Maestrat Viu 
obra de l’artista Lluís Ferrer Ferreres (Ferr)