dilluns, 4 de desembre de 2017

La promoció del valencià al Maestrat


Coincidint amb el Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià, Maestrat Viu, col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura, dona a conèixer l'estudi "La promoció del valencià al Maestrat", que ha realitzat a partir de les dades de subvencions atorgades per la Generalitat Valenciana als municipis de la comarca en els anys 2014, 2016 i 2017.

La sol·licitud de subvenció a la Generalitat Valenciana per a activitats de promoció social de la llengua i l’import concedit es prenen com a indicador de l’esforç que els municipis del Maestrat fan per la promoció social del valencià. L’estudi analitza per habitant i en funció del partit polític que governa cada municipi la despesa municipal que rep subvenció. D’aquesta manera, s’estableixen tendències i es fa prospectiva de com pot evolucionar en el futur la dedicació econòmica a la política lingüística dels municipis del Maestrat.

L’estudi aporta que la Generalitat Valenciana ha concedit als municipis del Maestrat en els anys analitzat entre un 3,01 i un 4,46% del total dels ajuts atorgats amb aquesta finalitat i desglossa per municipis aquestes quantitats. Vinaròs i Benicarló són els municipis més beneficiats en termes absoluts, ja que l’import de la subvenció rebuda s’allunya significativament del de la resta de municipis. Això no obstant, quan s’analitzen en funció dels habitants de cada municipi, s’observa que hi ha municipis que percentualment reben un import superior. La Jana, Benafigos, Culla, Rossell, Vilanova d’Alcolea i la Torre d’en Doménec s’han situat aquest 2017 en índexs superiors als 2€/habitant. Igualment, l’estudi ofereix dades de la promoció social del valencià en funció dels partits polítics governants en cada municipi en els anys presos en consideració.

El Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià va quedar instituït el 4 de desembre de 2015, en què associacions, sindicats i partits polítics van presentar a les Corts Valencianes un manifest contra la vulneració de drets lingüístics del poble valencià. Maestrat Viu inicia amb aquest estudi la seua tasca d’observatori de les polítiques lingüístiques al Maestrat.

Accediu a l'estudi prement en el següent enllaç: La promoció del valencià al Maestrat

Mor Carles Santos, premi Maestrat Viu 2015



Carles Santos amb el guardó del premi Carles Salvador 2015 al castell de Peníscola. Foto: Onada Edicions

Maestrat Viu, col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura al Maestrat, fa expressió del seu condol a la família i al poble de Vinaròs per la mort de l’artista Carles Santos, que ha tingut lloc avui 4 de desembre de 2017.

Carles Santos Ventura, nascut el 1940, va iniciar la seua carrera artística com a pianista, dedicació en la qual va excel·lir tot al llarg de la seua trajectòria fins a convertir-se en un dels artistes valencians més universals. A més de la composició musical, va dedicar-se a l’escultura, la cinematografia, la fotografia, la poesia i la dramatúrgia, sempre amb l’esperit avantguardista que va heretar de Joan Miró i Joan Brossa.

La seua obra discogràfica aplega quinze títols, és autor d’onze espectacles escènics, va composar la part musical de deu pel·lícules i divuit curtmetratges i va ser realitzador d’onze curts més. Així mateix, va rebre el Premi Nacional de Composició de la Generalitat de Catalunya (1990); el Premi Ciutat de Barcelona de la Música (1993); el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional (1996); la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Nacional de Teatre (2001), Miquelet d'Honor de la Societat Coral El Micalet de València (2005) i el Premi Nacional de Música en la modalitat de composició, atorgat pel Ministeri de Cultura (2008).

L’any 2015, Maestrat Viu va atorgar-li el Premi Carles Salvador a la trajectòria individual en reconeixement de la seua extensa i àmplia carrera artística. L’exploració dels llenguatges artístics i la creació de grans obres en què s’uneixen música, dansa i teatre, caracteritzades per l’extravagància, la fantasia i la provocació deliberada, van convertir-lo en un dels referents del món de l’espectacle i en l’artista més internacional del Maestrat. En ocasió del lliurament del premi, que va tindre lloc al castell de Peníscola, Carles Santos va reconèixer: “té un valor especial per ser ací al Maestrat”.

Desapareix, doncs, un artista excepcional que va projectar la identitat de la seua terra en una obra que va traspassar fronteres, una obra polifacètica i innovadora que passa a formar part del patrimoni cultural de Vinaròs, del Maestrat i del País Valencià. Maestrat Viu espera que les institucions protegisquen aquest patrimoni i l’incorporen a la vigència dels nostres referents culturals.

dilluns, 13 de novembre de 2017

Premi País d'El Tempir a Maestrat Viu. Discurs de Pau Fabregat


Foto: Pilar Marès


Bona nit a totes i a tots!

És per a totes i tots nosaltres un gran honor de ser ací, amb el guardó del premi «País» del Tempir, més encara pel fet que som un col·lectiu jove, ens vam constituir a l'estiu del 2011, entre les Coves de Vinromà i l'ermitori referent del valencianisme dels anys 30 i 60, el de Sant Pau d'Albocàsser.

Des d'eixe mateix moment tres han sigut i són els nostres eixos d'acció, els tres formen part del nostre nom: el Maestrat, la llengua i la cultura.

El Maestrat com a territori necessitava articular-se al voltant d'un acte que exaltara el seu patrimoni natural i cultural, i així, es van crear les trobades excursionistes del Maestrat, pioneres en tot el País Valencià.

La llengua necessitava una continuïtat en les festes per la llengua, i així, i de manera ininterrompuda, vam assumir l'encàrrec d'Escola Valenciana i les organitzem cada any. A més, enguany hem impulsat l'Estiu Literari al Maestrat, una iniciativa que vincula literatura i territori.

La cultura engloba tots els nostres actes, és cert. Sóc conscient de les sinergies que des de fa anys han bastit el Maestrat i el Camp d'Elx, les quals van desembocar en els Premis Maestrat Viu, el reconeixement del treball per la llengua i la cultura, la gran festa de la cultura del Maestrat.

Més enllà dels nostres actes principals, hem treballat sempre en una direcció, la projecció de la comarca del Maestrat com una realitat que cal que siga assumida en la propera llei de comarcalització. El passat 9 d'octubre vam fer una proposta d'organització comarcal, i que la Generalitat Valenciana hauria de tindre en compte, només pel simple fet que naix i ve del territori.

En fi. I així és com hem arribat fins ací. Que des del Sud del nostre País Valencià es reconega un col·lectiu jove com el nostre, i més encara sabent que este és el nostre primer premi, i qui sap si l'últim, només vol dir una cosa: hi ha un País Valencià que avui està reunit ací, i que va més enllà dels respectius centralismes. Avui i ací ens reunim les perifèries del nostre País, i reclamem, més que mai, que un altre País Valencià és possible. O parafrasejant Joan Fuster: «el País Valencià serà de les perifèries, o no serà.» Reclamem per això atenció i respecte de la nostra Administració, perquè som importants en el procés de construcció nacional i cohesió del nostre País.

El Sud i el Nord, els pols s'atrauen. Ens uneixen la passió per la nostra cultura, l'impuls per l'ús social de la nostra llengua, malgrat la diferent situació sociolingüística, i l'aposta per l'autoestima com a remei contra la despersonalització i la indiferència de les nostres respectives societats.

El Maestrat som perifèria, però també «som centre d'una comunitat lingüística, i vivim una situació privilegiada perquè com a àrea de transició som un excel·lent laboratori lingüístic». Estes paraules les deia Miquel Àngel Pradilla en la presentació nostra com a col·lectiu a Vinaròs, un 3 de març de 2012. Ja han plogut uns quants anys, veritat?

I ací estem avui, amb un País Valencià encara desarticulat comunicativament parlant, sense ràdio ni televisió. Per això este premi l'hem de remarcar més encara atenent la situació actual, fet que encara ens ha de fer valorar-lo molt més, perquè allò que fem té ressò més enllà del nostre àmbit d'actuació.

Per a anar tancant ja el discurs, volem agrair en este moment tan especial per al nostre col·lectiu l'aportació que fem entre totes i tots. Agrair també als nostres amics, a la Fundació Carles Salvador, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i l'Institut d'Estudis Catalans, als socis i ajuntaments col·laboradors... En definitiva, a les complicitats que teixim arreu del Maestrat, valuoses totes elles. Donar l'enhorabona a Vicent Bordonado i al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. I, com no?, agrair a la Junta Directiva del Tempir el fet d'haver pensat en nosaltres com a mereixedors del guardó. Vos podem assegurar que este moment no l'oblidarem mai i ens ajuda a continuar les nostres accions amb més empenta fins i tot.

El nostre últim missatge va per a Catalunya, en solidaritat, amistat, i confraternitat. Som germans i veïns; compartim molt més del que ens volen fer veure. Ara mateix som tots el mateix país perplex, però no defallirem. Al final el poble sempre salva el poble, i la democràcia sempre tomba el feixisme i la repressió. Visca el Camp d'Elx! Visca el Maestrat! Visca el País Valencià! Moltes gràcies!

dilluns, 6 de novembre de 2017

Maestrat Viu rebrà el premi País d'El Tempir


El guardó serà lliurat l’11 de novembre a la ciutat d’Elx. Es reconeix la tasca del col·lectiu maestratenc a favor de l'espai comarcal, de la llengua i de la cultura

El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu rebrà a Elx el primer reconeixement públic pel treball esmerçat en els darrers anys a favor de l'espai comarcal, de la llengua i de la cultura del país. Una escultura dissenyada i realitzada pel prestigiós artista d'Elx Antoni Pons serà la insígnia que l'entitat cívica El Tempir lliurarà a l'entitat del Maestrat en haver valorat de manera positiva la breu i intensa trajectòria en l'activisme cultural d'un projecte que va nàixer al voltant de l'any 2011 per a ocupar un buit històric en l'estructura associativa territorial del País Valencià.

L'acte de lliurament dels V Premis Tempir tindrà lloc al Parc municipal, en el cor del Palmerar d’Elx, a partir les 20:30 h del dissabte 11 de novembre, en una gala que també acollirà l'entrega dels premis territorials de migjorn i locals d'Elx, que en aquesta ocasió rebrà el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant per la tasca docent i social dels darrers 30 anys, i Vicent Bordonado, geògraf i presentador de TeleElx, per la vertebració social que han aportat els seus programes i pel treball de normalització de l’ús del valencià. El lliurament serà conduït per la professora Isabel Gadea, primera presentadora en valencià de la televisió local d’Elx, que té orígens a La Jana i a Xert, i serà amenitzat per la cantautora valenciana Clara Andrés. A més, intervindrà el mantenidor, que en aquesta ocasió és el sociolingüista de Rossell Miquel-Àngel Pradilla Cardona. Per últim, el president d'El Tempir, Josep Enric Escribano prendrà la paraula per clausurar l’acte i per marcar les línies d’actuació de l’entitat cívica.

El Tempir i el reconeixement

L'entitat cívica El Tempir va nàixer al voltant de l'any 1994 per contribuir a la normalització de la llengua en una ciutat que en el darrer quart del segle xx va modificar la seua demografia i va acollir nombroses migracions d'origen espanyol. Més de vint anys de dedicació a la normalització lingüística i a la promoció del valencià en l'escola i en els diferents àmbits d'ús li han valgut nombrosos reconeixements públics. És des de l'any 2013 que convoca els Premis.

Maestrat Viu rep el premi País d'El Tempir en la cinquena edició dels guardons, després d'haver-lo rebut en les concurrències anteriors la Plataforma Mildenou (2013), Xavi Sarrià (2014), la revista Mètode (2015) i la revista Saó (2016). El Tempir, en el comunicat emés per notificar els guanyadors, enumerava fins a quatre motius pels quals Maestrat Viu havia estat escollit un dels ambaixadors del País Valencià.




En primer lloc, es destaca el treball tenaç pel reconeixement de la comarca històrica del Maestrat davant les administracions públiques autonòmiques i locals a fi de desenvolupar polítiques lingüístiques que preserven la unitat lingüística i cultural del territori, així com també la seua sostenibilitat econòmica, mediambiental i demogràfica.

En segon lloc, es considera el treball per preservar el sentiment de pertinença al Maestrat, que encara perviu. En aquest sentit, en els darrers anys Maestrat Viu ha estat una de les entitats promotores de la Primera trobada d’entitats del Maestrat (10 setembre 2016), de la publicació de la Declaració de Xert i de la consegüent fundació de la federació d’associacions de la comarca, la Coordinadora d’entitats del Maestrat, una entitat que ha d’aglutinar i coordinar les iniciatives locals per visibilitzar-les en l’àmbit comarcal, una mostra d’aquesta voluntat és la celebració de la Primera trobada de danses del Maestrat (9 de setembre 2017).

En tercer lloc, també es tenen en compte l'ampli ventall d'activitats que desenvolupa Maestrat Viu a favor de la llengua i de la cultura que prestigien l'ús social del valencià i recuperen les tradicions de l'espai comarcal. La Trobada excursionista del Maestrat, els Premis Maestrat Viu o l’Estiu Literari al Maestrat són algunes de les ofertes sòlides que ofereix l’entitat en l’agenda anual.

I, per últim, s'ha tingut en compte el paper de Maestrat Viu com a agent intermediari entre les administracions d'una banda i l'altra del riu Sénia perquè ha esdevingut un interlocutor imprescindible en aquestes terres de cruïlla.

Les reaccions

Pau Fabregat Beltran, actual president de Maestrat Viu des de l'any 2017, ha fet saber que "Maestrat Viu acull amb alegria i una enorme satisfacció el Premi d'El Tempir en la modalitat País. Per a tots nosaltres, per a la família de Maestrat Viu, és tot un honor i un privilegi que el jurat dels premis haja pensat en nosaltres". A més, insistia a destacar que "un altre País Valencià és possible, un país vertebrat per les perifèries, i que li dóna cohesió i sentit real de país més enllà del centralisme centrifugador i de les diferents administracions". També apuntava que el premi ve a "impulsar la continuïtat de la feina en la mateixa direcció: reivindicació, comarcalització i en positiu". I conclou dient que "el premi és per a tots els qui creiem en la nostra terra, en la nostra comarca, en el nostre país, en el Maestrat".

Joan Ortí Voltas, president de Maestrat Viu entre 2015 i 2016, s'expressava content i insistia en "la sintonia entre El Tempir i Maestrat Viu avui la comuniquem a tota la societat valenciana, el Nord i el Sud del sud estem comunicats i preparats per continuar amb la incansable tasca de defensar la nostra llengua i la nostra cultura, tot revindicant el nostre territori, la nostra comarca del Maestrat".

Josep Meseguer-Carbó, president de Maestrat Viu des la fundació el setembre de 2011 fins desembre de 2014, ha indicat que "agraïts pel reconeixement del treball fet a l'extrem nord des de l'extrem sud del País Valencià, i esperonats per seguir treballant en nous projectes que contribuïsquen a un país més just".

dilluns, 9 d’octubre de 2017

Construint el país des del Maestrat

Aprofitant la Diada del País Valencià, avui, 9 d'octubre, Maestrat Viu publica el document amb el qual expressa l'organització del Maestrat. És el nostre punt de vista, molt vàlid, en tant que recull el sentiment nascut del territori, de com ens volem organitzar per a existir, i el fem públic perquè les institucions i els partits polítics prenguen partit i la valoren, feta amb l'estima pel territori i el coneixement de tot el que som.




El que cal tindre clar és que en tot el País Valencià hi ha molt poques comarques històriques, el Maestrat sens dubte n'és una. I per això reclamem respecte cap a la nostra comarca, i demanem sensibilitat al Govern Valencià i a tota la societat valenciana cap a les nostres reivindicacions. I un avís per a navegants: una desatenció més de l'Administració Valenciana cap a la nostra realitat provocarà més desafecció en la comarca. Un risc evident. O el País Valencià renaixerà de les cendres amb les seues comarques històriques, o no renaixerà.

dijous, 5 d’octubre de 2017

Peníscola i la serra d'Irta, epicentres de l'excursionisme del Maestrat



El passat dia 1 d'octubre va tindre lloc la 5a Trobada Excursionista del Maestrat, organitzada pel CE Serra d'Irta, de Peníscola, i que va fer aplegar 170 persones al llarg i ample de tota la geografia del Maestrat.
La jornada va estar marcada climatològicament per un matí deliciós, la bona hora i la temperatura molt suau, que va fer que molts caminants al final del recorregut ens arrimàrem a una de les cales de la serra a banyar-nos com a mínim els peuets a l'aigua de la mar, que encara a estos dies conserva intacta l'escalfor de l'estiu. Tot l'ambient distés i tranquil s'anava enterbolint al dinar a mesura que ens arribaven les notícies de familiars, amics i coneguts al voltant de la violència contra la societat civil que anava a votar al referèndum de Catalunya.



Dit això, el recorregut va anar íntegre per dins del Parc Natural de la Serra d'Irta, on al paratge del mas del Senyor vam vore el xop plantat resistent a la grafiosi (plaga silenciosa que va matar molts exemplars de xop al nostre país), amb el rètol fet per a l'ocasió. A la terra peniscolana del xop plantat s'hi va afegir la terra vinguda des de Vistabella i Benassal (regada amb l'aigua de Benassal, com no podia ser d'altra manera) i Albocàsser.
A l'àrea recreativa de la Caseta vam fer el paronet de l'esmorzar, on tothom va aprofitar per recarregar les piles i on els organitzadors van posar aigua a la disposició dels participants. Un molt bon detall de la seua part.
Allí, i abans de partir, es va contestar la pregunta que l'associació cultural Tossal Gros, de les Coves de Vinromà, va plantejar l'any passat: Quin rei i quin any es va posar la bandera reial al campanar de les Coves? La resposta: Martí l'Humà el 1404. A més, convé afegir que eixa disposició reial encara és vigent (no s'ha derogat), i que Peníscola, com altres viles del Maestrat (Vilanova d'Alcolea, etc.) també estaven obligades a posar-les pel fet d'estar en protecció reial contra els abusos dels nobles.
El recorregut feia una volta circular, en sentit muntanya-costa, per tant, ja estàvem a tocar de la platja del Pebret o del Russo i ja divisàvem la torre Badum i al fons Peníscola. El fenoll marí junt amb el margalló i el llentiscle, ens acompanyaven al llarg de tota la costa.
Vam tindre temps d'escoltar també, com Josep Febrer (CE Serra d'Irta) ens parlava sobre l'aqüífer del Maestrat, una autopista d'aigua dolça terrestre, que pràcticament des de Forcall, aboca a tres punts de la serra: la marjal de Peníscola, el penya-segat de la torre Badum, i les fonts d'Alcossebre.
I pràcticament ja havíem acabat el recorregut, d'uns 17 km però sense apenes dificultats de desnivell, per pista, per a tots els públics.
A l'arribada al Local Polifuncional ens esperava un piscolabis regat amb cervesa artesana peniscolana Badum, deliciosa. El dinar va ser una fideuà marinera per a xuclar-se els dits, qui va voler va repetir, i després els parlaments, on Odilon Garcia, president del CM Vistabella ens va invitar a assistir a la trobada 2018, que serà a Vistabella a l'entorn de Penyagolosa, i va animar un poc els assistents a posar-se un poc més en forma (Penyagolosa és costeruda) encara tenim un any per davant, hehe. A més, també es va recordar que s'ha de tornar a fer la roda per al 2019, 2020, 2021. De moment, Albocàsser, a través d'Anem Anant, confirma la voluntat de fer-la per al 2019.
Passem els criteris inspiradors de les trobades:
Trobada autogestionada. El protagonisme és per al territori.
10 € el preu de la inscripció. Inclou assegurança, cinta i dinar. (cal mantindre-ho, som conscients que és molt ajustat tot)
S'ha de plantar un arbre representatiu amb el rètol, en un indret representatiu.
S'ha d'intentar respectar la data del primer diumenge d'octubre, tot i que som conscients que cada poble és diferent.
Recorregut amb 14-15 km de dificultat mitjana-baixa, per a tots els públics.
I, com sempre, volem agrair públicament al CE Serra d'Irta, de Peníscola, per l'organització de l'acte, l'acompanyament, i el caliu de tots els seus membres, l'estima a la serra d'Irta a través de les explicacions i sobretot pel compromís que van adquirir fa 2-3 anys i que han complit de meravella. Esperem que els assistents ens ho hàgem passat d'allò més bé.
Podeu vore fotos i seguir-nos a la pàgina web de facebook Trobades excursionistes del Maestrat.
Pobles participants:



La Serra d'en Garceran 1
Culla 1
Vilanova d'Alcolea 3
Sant Mateu 8
Benicarló 44
Alcalà de Xivert 5
Les Coves de Vinromà 5
Albocàsser 19
Atzeneta del Maestrat 7
Vinaròs 4
Benassal 10
Vistabella del Maestrat 20
França 2
Vilafranca 1
Peníscola 40

TOTAL 170

L'ANY QUE VE, MÉS MUNTANYA! ENS VEIEM MUNTANYENCS MAESTRATENCS!

dimarts, 3 d’octubre de 2017

Suport a l'aturada del 3 d'octubre


Maestrat Viu, col·lectiu cultural valencià que treballa en l'espai de cruïlla amb Catalunya, dona suport l'#AturadaDePaís del dia 3 d'octubre com a resposta a les irades, esfereïdores i desproporcionades intervencions de la policia espanyola i de la guàrdia civil succeïdes a Catalunya durant la jornada de l’1 d’octubre de 2017, així com el 2 d'octubre, que no són cap altra cosa que una mostra del terrorisme d'estat més covard. Davant la violència i l'odi, una massa social encapçalada per una dona jove de 16 anys amb un clavell a la mà que s'erigeix com a símbol de la pau i de la llibertat.

dimecres, 20 de setembre de 2017

A favor del dret a l'autodeterminació dels pobles

Maestrat Viu es mostra a favor del dret a l'autodeterminació dels pobles, i denuncia les accions repressives i les que restringeixen les llibertats, com les que s'estan vivint a Catalunya. Maestrat Viu, com a col·lectiu cívic, reclama una actitud serena i pacífica, així com respecte i solidaritat cap a les institucions, les entitats i les persones que formulen una solució democràtica per a exercir el dret d'autodeterminació que reclamen els catalans majoritàriament des de fa més de set anys quan es manifesten perquè els tribunals modifiquen l'Estatut d'Autonomia que s'havia aprovat per referèndum el 2006. Callar implica la complicitat i els valencians hem d'estar del costat de la societat catalana que reclama democràcia, llibertat i autodeterminació.

divendres, 1 de setembre de 2017

Peníscola inicia les inscripcions per a la V Trobada Excursionista del Maestrat (fins al 28/9)

El Centre Excursionista Serra d'Irta, de Peníscola, com a organitzadors de la V Trobada Excursionista del Maestrat, ens passen tota la informació necessària per a inscriure'ns a la Trobada, que serà l'1 d'octubre! 😄
Vos recordem que teniu tota la informació actualitzada, tant a la pàgina web del Centre Excursionista Serra d'Irta (enllaç) com a la pàgina de Facebook Trobades Excursionistes del Maestrat (enllaç), on estes setmanes s'anirà afegint més informació, estigueu pendents. Com a novetat d'inscripció, ens recomanen de fer les inscripcions conjuntes per poble/associació/club, sempre que siga possible, evidentment, i de comunicar-los la llista d'inscrits + DNI, posteriorment al correu electrònic centreexcursionistaserradirta@gmail.com.
Vos podem assegurar que els companys del Centre Excursionista Serra d'Irta s'ho han treballat molt per tal que ens passem una jornada de muntanya inoblidable.
Vos esperem a totes i a tots com cada any! 👍




Eixirem des de la plaça Constitució de Peníscola a les 8 del matí, sortirem amb transport des de la plaça Constitució fins a l'entrada del parc natural, un cop allí començarà la marxa arribarem fins al mas del Senyor on es farà la plantada/xerrada/resposta de pregunta i pregunta per a la pròxima trobada, continuem caminant fins al punt on esmorzarem i on hi haurà avituallament d'aigua continuarem fins a arribar on el parc toque la costa i per la vora farem cap a la Torre de la Badum, en aquest punt en principi i si tot va bé ens faran una xerrada amb un poc d'història de l'entorn.
Un cop acabada la xerrada continuarem fins a arribar a Peníscola on ens espere un bon dinar per recuperar forces.


SALUT I MUNTANYA! I MAR!

divendres, 2 de juny de 2017

L'Estiu Literari al Maestrat, a la tele

Recollim en aquesta entrada les entrevistes realitzades a Vicent Sanz amb motiu de l'organització de l'Estiu Literari al Maestrat, en què es recull la informació general sobre aquestes activitats.








Entrevista a La nostra gent de Canal 56. Programa 80. 25 de maig de 2017

divendres, 26 de maig de 2017

Estiu Literari al Maestrat



 [Directe al formulari d'inscripció]

Estiu Literari al Maestrat és una iniciativa de Mestrat Viu adreçada a les persones que estimen la cultura en valencià, la lectura i el Maestrat. Té per objectiu donar a conèixer el patrimoni literari comarcal i els seus valors, els autors i les obres literàries que al llarg del temps han situat el Maestrat en el panorama de la literatura catalana.
Perquè el Maestrat també té una cultura escrita i la millor manera de gaudir-ne és vivint-la a l'estiu. Una activitat literària per a refrescar la sensibilitat.

Programa
En aquesta primera edició, l'Estiu Literari al Maestrat està organitzat en tres grans blocs: les rutes literàries, per viure la literatura sobre el terreny; el club de lectura, per deixar-se portar per la millor literatura actual; i una trobada literària, per conèixer el patrimoni literari.
Les activitats són obertes al públic en general, amb inscripció prèvia. També constitueixen una activitat de formació per als docents valencians.

 - 9 de juliol. Inici del club de lectura de La sega
 
- 15 de juliol. 10 h. Ruta literària La maledicció del Groc d’Armando Vericat a Benassal.
Guia: Pilar Vidal.
Punt de trobada: Plaça Balasc d’Alagó  
 
- 4 d’agost. 19.30 h. Lletres en viu: Club de lectura de La sega amb l’autor Martí Domínguez.
Biblioteca Municipal de Traiguera.   
 
- 5 d’agost. 10 h. Trobada literària del Maestrat
Biblioteca Municipal de Traiguera. 

Ponència
Josep Messeguer-Carbó: La literatura popular catalana al Maestrat: dels materials folklòrics a la investigació etnopoètica
Comunicacions
Maria Lacueva. Sofia Salvador: Una escriptora valencianista durant el franquisme
Amàlia Roig. Alfred Giner Sorolla, el poeta de la platja
Josep Manuel San Abdon. La poesia de Manel Garcia Grau: Do de la paraula, la vida i el compromís
Montserrat Vericat: L'obra literària d'Armando Vericat
Taula redona: El patrimoni literari del Maestrat  
 
- 2 de setembre. 10 h. Ruta literària La Font de la Salut de Vicent Sanz a Traiguera.
Guia: el mateix autor
Inscripció
La inscripció a les activitats és gratuïta. Podeu inscriure-vos per una o més activitats. Formalitzeu la vostra inscripció introduint les vostres dades en el formulari d'inscripció.  

Inscripció per a docents valencians
Si sou docent del sistema educatiu valencià, podeu participar en l'Estiu Literari al Maestrat inscrivint-vos en l'activitat de formació corresponent del CEFIRE de Vinaròs. Si us hi inscriviu, s'entén que participareu en totes les activitats programades.  

Club de lectura
Us proposem llegir La sega, de Martí Domínguez tot seguint el club de lectura en línia que us oferirem durant el mes de juliol. El 4 d'agost, tindreu l'oportunitat d'assistir al col·loqui de cloenda amb el mateix autor i parlar amb ell de la novel·la.

dijous, 25 de maig de 2017

Discurs de Pau Fabregat Beltran als Premis Maestrat Viu 2017

Foto: Marc Prades



Bona nit a totes i a tots, guardonats, familiars, membres del jurat dels Premis Maestrat Viu 2017, representants del municipalisme, diputats, representants d'entitats, d'institucions acadèmiques, amigues i amics, gràcies per acudir a la festa dels Premis Maestrat Viu.
Maestrat Viu, Col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, vol donar les gràcies a totes les complicitats i voluntats que han fet possible bastir la Quarta Edició dels Premis. Els Premis són el resultat de mesos de preparament i algun que altre mal de cap, sempre feliçment superat per les ganes, la il·lusió, l'amor i la passió que hi posem.
Enguany fem els premis a Sant Mateu, i molt especialment commemorem l'efemèride dels 700 anys de la fundació de l'ordre de Montesa.
Estem d'enhorabona doncs! Celebrem-ho!
Avui toca felicitar els guardonats. A Benjamí Barberà, masover acollonit covarxí, pel seu amor des del primer alé de vida a esta terra, el nostre Maestrat, i pel seu suport i la seua predisposició per a dinamitzar tot este nostre xicotet tros de món. Xicotet però gran en valors i en la seua gent, el nostre actiu més important. Benjamí, el teu llegat més inspirador és la teua estima a la terra, al Maestrat.
Berta Sans, gràcies per apostar per un treball d'investigació sobre el parlar calijó. La llengua, que és l'expressió nostra més quotidiana i viva, manca de treballs rigorosos en la seua base més popular. Siguen benvinguts treballs com el teu que dignifica al màxim nivell la nostra llengua! I que este premi siga per a tu l'empenta necessària perquè els teus projectes es facen realitat.
Onada Edicions, què podem dir de l'editorial per excel·lència del Maestrat? La vostra aposta pel territori de les terres de cruïlla, el Maestrat, les Terres de l'Ebre i els Ports, es veu recompensat amb el Premi Pere Labèrnia. El vostre és un projecte de territori compromés amb la qualitat i que revertix en el mateix territori, impulsant Benicarló com a ciutat cultural a partir de les premisses de creativitat, innovació, excel·lència, i, més important encara, sense oblidar el rerepaís, el Maestrat.
La Conquesta de Culla! Enhorabona cullerans! Un dels records que guardo del principi de tot quan vaig començar a conéixer Culla és l'enorme camaraderia, companyonia i solidaritat que regna entre els seus veïns. Este premi és del poble de Culla perquè sempre creieu en allò que feu, i no desistiu fins que ho aconseguiu. Persevereu! Recordeu sempre, cullerans, que quan aneu tots a una, sou imparables!
Els premiats representeu el millor de cada u de nosaltres, dels que estem ací, de la gent del Maestrat. Els valors que demostreu vos fan mereixedors. Sabeu que a partir d'ara sou els nostres ambaixadors del s. xxi, els nostres referents actualitzats dels precedents que ens inspiren: els Carles Salvador, Sofia Salvador, Enric Soler i Godes, Antoni Porcar, Francesc Boix, Gaetà Huguet, Casimir Melià, Llorenç Sorlí, Manuel Betí, Pere Labèrnia, Carles Borràs, Manel Garcia Grau, mossén Garcia Girona, Alfred Giner Sorolla, mossén Jesús Miralles, mossén Carlos Calaf, per acabar amb Pere-Enric Barreda i Edo, Carles Santos, Joan Ferreres Nos, guardonats d'edicions anteriors amb el premi honorífic Carles Salvador a la trajectòria individual.
Avui som ací per reconéixer l'aportació que els premiats feu a la llengua des dels vostres respectius àmbits d'actuació. La llengua forma part indissociable de la idiosincràsia dels nostres pobles. És el nostre patrimoni més ric, més viu. Al cap i a la fi, viure, pensar, parlar i estimar en valencià ens fa ser diferents en este món tan globalitzat, és el nostre tret distintiu com a poble, del qual ens hem d'enorgullir!
L'orgull com a suplement per a l'autoestima. Mireu, el poble valencià hem viscut històricament un procés de desmemorització i despersonalització a partir de la pèrdua dels nostres drets forals històrics. Este mal ens afecta com a valencians i com a maestratencs. El Maestrat som la comarca històrica des de la fundació del Regne de València. Parafrasejant Joan Fuster, qui va citar «o ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble» jo dic que «o ens recordem de la nostra identitat o serem oblidats com a poble». El record com a antídot contra l'oblit, tinguem-ho present.
I per a recordar ens necessitem a tots i a totes! El Maestrat necessita un municipalisme fort per a bastir ponts i teixir xarxes, de la mateixa manera que les entitats culturals s'estan intentant organitzar al voltant de la futura Coordinadora d'entitats. Cal que empenyem tots en la mateixa direcció. Per la llengua i pel nostre futur. La nova era de la cooperació ha de marcar les regles en les relacions entre municipis. Amb el Maestrat per damunt de tot! Des del Penyagolosa fins al pla de Vinaròs, des del coll d'Ares fins a la mar Mediterrània, tot enllaçant amb la Via Augusta.
Al Maestrat som privilegiats, però ens falta autoestima. Tanmateix, esta terra meravellosa no és perfecta, tenim també drames, problemes, misèries. El despoblament amenaça seriosament la nostra vida als pobles. Hem d'actuar ací i ara per a afrontar un problema que és endèmic i estructural. Posem els mitjans i les solucions entre tots nosaltres, els qui vivim i hi volem viure. La societat civil hi tenim molt a dir, només demanem la veu, que se'ns escolte.
Els nostres pobles despoblant-se i tancant els ulls a una realitat que es viu dia a dia a les portes d'Europa, la crisi humanitària migratòria costa un degoteig constant de víctimes, de persones com tots nosaltres. Amb ràbia i impotència assistim a esta barbàrie silenciada pels mitjans de comunicació. Ací també volem acollir refugiats.
I per últim, agrair a les presentadores (Irene Sala i Xelo Miralles) i a Josep Meseguer per la direcció, la conducció i el guió de l'acte, als actors, al grup musical EsiR, a Tere Boix per la decoració creativa i original que cada any ens acompanya, a l'Ajuntament de Sant Mateu i al seu personal per les enormes facilitats des del primer dia, als tècnics de llum i so, i a la suma de voluntats i complicitats que ens han dut avui ací, tant a la família de Maestrat Viu, com a la bona mostra d'ajuntaments col·laboradors i entitats de banda a banda del Maestrat.
I res més, vos deixo ja amb l'última part de l'acte, només espero i desitjo que vos ho hàgeu passat d'allò més bé, que acabeu de passar una magnífica vetlada a l'ermitori de la Mare de Déu dels Àngels, gaudiu de la nit de maig, i ens veiem sempre que vulgueu, sabeu que teniu Maestrat Viu a la vostra disposició i al vostre servei!

Moltes gràcies!

dimecres, 24 de maig de 2017

Els 4ts Premis Maestrat Viu: en clau femenina, joventut i futur


Els espais més emblemàtics de Sant Mateu van acollir els guardonats d’uns premis que es consoliden amb dos centenars i mig d’assistents.

Els Premis Maestrat Viu 2017 han estat especials i sorprenents per destacar per quarta vegada les persones i els col·lectius que han treballat per la llengua catalana i per la cultura en valencià. Enguany, la cita anual de Maestrat Viu s’ha celebrat al modern Auditori Municipal de Sant Mateu i ha comportat un canvi significatiu d’ubicació, ja que sempre s’havia convocat en un lloc emblemàtic des del punt de vista patrimonial: el santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera (2016) o el Saló Gòtic del Castell de Peníscola (2015 i 2014.

L’amor a Culla, compartit per tot un poble, que va confluir en la representació en valencià de La conquesta de Culla, ha estat mereixedor del Premi Seidia 2017. La descoberta del parlar propi per part de la investigadora Berta Sans Monroig en el treball científic El parlar de Càlig li ha suposat el Premi Alfred Giner Sorolla. Un projecte per a un territori nord-valencià i sud-català de cruïlla al voltant del Sénia, amb orígens en l’associació cultural Alambor, ha valgut el Premi Pere Labèrnia 2017 a l’editorial Onada Edicions. L’editor Miquel Àngel Pradilla, envoltat del seu equip de treball, va recordar l’altre editor, Ramon París Peñaranda, que no va poder assistir a l’acte. La sensatesa, la modèstia i el treball per descobrir l’ànima dels molins van donar veu a un patrimoni del passat que bé ha valgut el Premi Carles Salvador 2017 a Benjamí Barberà Miralles.




Els Premis Maestrat Viu també han contribuït a la visibilització de les dones amb el grup musical ESiR (Entre Soques i Rebrotims), format per onze joves que des de fa cinc anys trepitgen els escenaris i ara, des de fa un any, porten el disc Florirem com a mostra d’un treball propi que dóna veu a reivindicacions que la intèrpret Montse Francés va verbalitzar dient que “no som princeses, som artistes, som dones que tenim ganes de menjar-nos el món”. La feminització de l’escenari es va assolir definitivament amb les dues presentadores, Irene Sala i Xelo Miralles, que van visibilitzar la varietat de la llengua catalana. Taray Cuartiella i elles dues i, la presentadora de les tres primeres edicions van fer-se l’autofoto de rigor, que la primera va popularitzar des de l’edició inicial amb Amàlia Garrigós.



Paqui Vidal Bellés, biògrafa del mestre Antoni Porcar Candel, va intervenir al final de la representació teatral. Com a mestra de Canet lo Roig l’any 1987 va descobrir aquell promotor de l’escola en valencià i de la revista escolar Ibèria i ha dedicat vint anys a compilar tots els materials per escriure l’obra Antoni Porcar Candel (1903-1947). El mestre que va donar la paraula als xiquets. És a partir d’aquesta obra que Vicent Sanz Arnau i Josep Meseguer-Carbó han adaptat moments significatius de la vida del mestre castellonenc per bastir una representació teatral en què es mostra l’evolució des d’una escola unitària, de xiquets, amb un mestre, aprenent valencià gràcies al Decret de Bilingüisme del ministre Marcel·lí Domingo, fins a arribar a una mestra, Paqui Vidal, en una escola mixta, amb xiquets i xiquetes, i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià adobant la normalitat, per la qual es continua apostant amb el nivell avançat del Decret de Plurilingüisme del Govern Valencià.

En el seu discurs, el president de Maestrat Viu, Pau Fabregat Beltran, va elogiar les persones i els col·lectius que s’uneixen a la nòmina dels referents del Maestrat del segle xxi. També va incidir en “el despoblament [que] amenaça la vida als pobles”, que va definir com a “problema endèmic i estructural”, per al qual cal que “posem els mitjans ací i ara”. El president va oferir la predisposició de Maestrat Viu com a entitat que emana de la societat civil i va recalcar que “la societat civil només demanem la veu, que se’ns escolte”. A més, en un altre ordre, va referir-se a “la crisi humanitària migratòria [que] costa un degoteig constant de víctimes” i la va qualificar com a “barbàrie silenciada pels mitjans de comunicació” per a reclamar l'acollida de refugiats al Maestrat. Per últim, Fabregat va donar les gràcies a les complicitats que ofereix la “família de Maestrat Viu”, entre les quals es compten personalitats i entitats de la comarca, i els representants polítics maestratencs, perquè reafirma la necessitat que el municipalisme s'unisca per un Maestrat més fort i més visible des del punt de vista econòmic, social i patrimonial. Un Maestrat amb futur.

El valor patrimonial i arquitectònic que aporten els Premis Maestrat Viu en la 4a edició s’ha engrandit amb tres actes complementaris. Al matí, en la Sala de la Vila, amb la presentació de la jornada i la commemoració dels set-cents anys de la fundació de l’Ordre de Montesa, origen de la comarca del Maestrat (1317-2017), s’ha presentat del llibre Els orígens del Maestrat històric. Identitat, convivència i conflictes en una societat rural de frontera (s. xiii-xv) del doctor en història Vicent Royo Pérez. De vesprada, pels carrers, per l’església i pels palaus de Sant Mateu una visita guiada ha permès els assistents apropar-se als vestigis arquitectònics del moment en què es va crear la comarca del Maestrat en la seua capital històrica. De nit, entre les arcades de finals dels segle xvi de l’hostatgeria de l’ermitori de la Mare de Déu dels Àngels, es va celebrar el sopar d’agermanament entre guardonats, entitats i artistes de l’acte. Emplaçaments històrics i espais moderns, història i present de Sant Mateu, història i present del Maestrat en una jornada en què el bon temps va acompanyar una causa justa i de futur: la llengua i la cultura, la vida en valencià.

Les fotos de l'acte, per gentilesa del fotògraf professional Marc Prades, les teniu ací.

Recull de premsa:

Levante de Castelló
Diari La Veu
La Calamanda

dilluns, 15 de maig de 2017

S'amplia el període d'inscripció a totes les activitats dels Premis Maestrat Viu fins dijous 18 de maig

Avui, dilluns dia 15 de maig, acabava el termini per inscriure's als actes dels Premis Maestrat Viu. El període, però, s'amplia tres dies més fins a dijous 18 de maig.

Inscriu-te a través del formulari següent: Formulari d'inscripció a la gala i al sopar dels Premis Maestrat Viu 2017.



dijous, 11 de maig de 2017

Les periodistes Xelo Miralles i Irene Sala conduiran la gala dels Premis Maestrat Viu que homenatjarà el mestre Antoni Porcar Candel


El grup valencià ESiR amenitzarà l’acte de dissabte 20 de maig a Sant Mateu


Maestrat Viu anuncia, a cinc dies de tancar les inscripcions per assistir als Premis Maestrat Viu 2017, que en l’edició d’enguany la periodista valenciana Xelo Miralles i la periodista i filòloga eivissenca Irene Sala treballaran com a conductores d’un acte que homenatjarà el mestre Antoni Porcar Candel (1903-1947), un referent en l’ensenyament del valencià als anys trenta que des de Canet lo Roig va aplicar el mètode Freinet amb la publicació de la revista escolar Ibèria.

El grup ESiR, acrònic d’Entre Soques i Rebrotims, amenitzarà la cerimònia del lliurament dels guardons 2017 amb un repertori pop que ofereix al mateix temps delicadesa musical i lletres combatives per reclamar la igualtat de la dona i la llibertat compartida. Les nou components del grup, amb la publicació del disc Florirem (2016), s’ha convertit en una de les novetats del panorama musical i amb projecció de futur.

Irene Sala és periodista a la televisió de les Illes Balears 
Xelo Miralles va ser la primera presentadora de l'informatiu de la televisió valenciana l'any 1989

Florirem és el títol del disc editat l'any passat, del qual procediran el gruix de les peces que oferiran a la gala dels Premis Maestrat Viu 2017


Sant Mateu ho té tot a punt quan falten cinc dies 
per tancar les inscripcions d'assistència a la cerimònia

L’auditori de Sant Mateu, amb una sala per a tres-centes persones, acollirà el dissabte 20 de maig a les 19 h de la vesprada la gala de lliurament dels premis a Benjamí Barberà Miralles (premi Carles Salvador 2017), a Onada Edicions (premi Pere Labèrnia 2017), a Berta Sans Monroig (premi Alfred Giner Sorolla 2017) i a la representació de La Conquesta de Culla (premi Seidia 2017). L’espectacle d’enguany aprofitarà les possibilitats teatrals de l’espai per avançar en l’enriquiment d’una fita cultural que s’ha convertit en un referent per a tot el país. La incorporació del patrimoni arquitectònic en les gales dels Premis Maestrat Viu en aquesta edició s’efectua amb la celebració del sopar en el Restaurant La Farga, ubicat en el tossal que està enclavat l’ermitori de la Mare de Déu dels Àngels, que ofereix unes vistes extraordinàries i un sopar entre porticades medievals.

Per a la commemoració dels set segles de la fundació de l’Ordre de Montesa (1317-2017) Maestrat Viu ha programat en col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Mateu una activitat al matí i a una a la vesprada del mateix dia del lliurament dels Premis. Pel matí, a les 12:30 h, es presentarà el llibre Els orígens del Maestrat històric. Identitat, convivència i conflictes en una societat rural de frontera (s. xiii-xv) de Vicent Royo. I per la vesprada s’ha organitzat una visita guiada, que porta per títol “El Sant Mateu de 1317, set-cents anys enrere”. Per a les inscripcions i per a més informació, Maestrat Viu ha habilitat l’enllaç http://www.maestratviu.org/2017/04/premis-maestrat-viu-2017-informacions.html .

L'entorn de la Mare de Déu dels Àngels aportarà un caliu especialal sopar dels Premis Maestrat Viu. 
La cuina de La Farga Restaurant ens oferirà un sopar exquisit per  una nit especial


Vicent Royo, doctor en història medieval, exposarà les bases històriques del Maestrat a partir de l'Ordre de Montesa

Repercussió mediàtica: