dilluns, 26 de setembre de 2016

Les Coves de Vinromà, punt de trobada de l'excursionisme del Maestrat

Més de 160 caminants fan el recorregut de 15 km de la quarta edició de la Trobada excursionista del Maestrat

Aquest diumenge 25 de setembre l’Associació Cultural Tossal Gros ha acollit la quarta edició de la Trobada excursionista del Maestrat a les Coves de Vinromà en un recorregut de complexitat mitjana-baixa de 15 km que ha començat amb la plantada d’un arbre i la descoberta d’una placa commemorativa a l’entorn de la micro-reserva de flora del paratge de la Moreria. Amb aquesta jornada de l’excursionisme les Coves de Vinromà es reivindica de manera implícita com a una part de la comarca del Maestrat.
La trobada excursionista del Maestrat s’ha convertit en una de les cites fixes dels grups excursionistes del Maestrat i enguany ha aplegat els 160 caminants que l’organització s’havia fixat com a xifra màxima. Els participants procedien principalment de localitats del Maestrat com Albocàsser, Alcossebre, Atzeneta del Maestrat, Benassal, Benicarló, Cervera del Maestrat, les Coves de Vinromà, Culla, Peníscola, Sant Mateu, Vilanova d’Alcolea, Vistabella del Maestrat o Xert, encara que també n’hi havia de localitats de la Plana com Benicàssim, Borriana, Castelló, Torreblanca, la Vall d’Uixó o Vila-real, i d’altres indrets del país com Xèrica, Museros o la ciutat de València.


Recorregut amb referències a la natura i a la cultura del Maestrat


La caminada ha començat a un quart de nou del matí des de la plaça de l’Ajuntament en direcció a la Moreria, paratge propietat de la Fundació Docent Privada de les Coves, on el biòleg Jordi Domingo Calabuig s’ha referit per sobre a les restes prehistòriques, ibèriques, romanes i medievals, i ha destacat les característiques del paratge amb balmes que foraden el cingle i les espècies que constitueixen l’especificitat de la microreserva de flora. La ruta ha continuat per l’empinada escala del cingle, que passava per davant de la cova del miracle, fins arribar al punt més alt que permetia guaitar tota la vall de les Coves. A partir d’aquest punt, el recorregut ha fet baixada fins arribar a la rambla de les Coves, amb l’assut més sòlid del País Valencià, que desemboca a Cap-i-Corp. En el mateix assut l’especialista en molins i en batans Benjamí Barberà ha ofert una didàctica i entretinguda exposició preludi de l’esmorzar. El trajecte de la caminada ha continuat per la rambla i per la séquia paral·lela que distribuïa l’aigua entre els diferents molins, sent en nombre el conjunt més destacat del país. I el camí de tornada ha estat entre camins de ramal i la carretera de Torreblanca fins arribar a la pista de la Ravaleta.
La trobada de les Coves de Vinromà és la quarta, precedida per les trobades de Sant Mateu, Benicarló i Benassal, i ha mantingut els components tradicionals de l’esdeveniment maestratenc. De bon matí, la verificació de l’assistència dels caminants i el lliurament d’una cinta, en aquesta ocasió de color roig. A pocs quilòmetres de l’eixida del poble, la descoberta de la placa, obra del picapedrer local José Antonio Forés, la plantació d’un arbre amb terra del poble que rebrà la propera trobada i les explicacions sobre botànica, etnologia o construccions hidràuliques. En arribar a la pista de la Ravaleta, la trobada excursionista s’ha completat amb un dinar de germanor amb la gastronomia típica de les Coves de Vinromà, com ara l’olleta covarxina i els cocs amb tomata, el coc de codony o el de mel.
Al llarg del dia, també s’ha contestat la pregunta que va formular el Grup de Muntanya Benassal, que demanava pel nom de la jove de qui s’enamora el cavaller Artal en el poema èpic de la conquesta del regne de València. Amb la resposta de Seidia, que és també el nom de l’obra del poeta i lexicògraf benassalenc Joaquim Garcia Girona, l’Associació Cultural Tossal Gros de les Coves de Vinromà ha formulat la pregunta al Centre Excursionista Serra d’Irta de Peníscola, que serà l’encarregat d’organitzar l’edició de 2017.
 

Els parlaments finals d’agraïment i reivindicatius

La trobada excursionista ha acabat amb el parlament d’agraïment de Laura Villaplana, que al costat de Marc Díaz, Gustau Viol i Juanjo Sales com a representants l’Associació Cultural Tossal Gros, han insistit en la col·laboració de la Cooperativa Agrícola de les Coves, la Fundació Docent Privada de les Coves i a l’Ajuntament de les Coves per les aportacions i facilitats. També ha parlat el representant de Maestrat Viu, Josep Meseguer-Carbó, que ha agraït l’esforç de l’associació per la perfecta organització, ha reivindicat el patrimoni natural dels covarxins com a patrimoni a valorar i la necessitat d’inversions a la comarca que permeten infraestructures que milloren la vida dels ciutadans en perfecte equilibri i harmonia amb el territori.

Procedència dels assistents
 

Les Coves de Vinromà 44
Peníscola 20
Benicarló 19
Albocàsser 18
Borriana 15
Castelló de la Plana 7
Benassal 5
Vistabella del Maestrat 5
Alcalà de Xivert (Alcossebre) 3
Sant Mateu 3
La Vall d'Uixó 3
Atzeneta del Maestrat 2
Benicàssim 2
Torreblanca 2
València 2
Vilanova d'Alcolea 2
Castellnovo 1
Cervera del Maestrat 1
Culla 1
Xert 1

Xèrica 1
La Jana 1
Museros 1
Vila-real 1


L'any que ve, vos esperem a tots a Peníscola! Seguiu a Facebook la nostra activitat!

dimecres, 21 de setembre de 2016

Declaració de Xert



Les associacions culturals del Maestrat, reunides a Xert el dia 10 de setembre de 2016, en el marc de la 1a Trobada d’Entitats Culturals del Maestrat, manifesten:

EL MAESTRAT

1) Que el Maestrat, comarca valenciana històrica i terra de cruïlla enclavada en la històrica diòcesi de Tortosa perviu actualment sense cap reconeixement legal i sense cap infraestructura administrativa comarcal que facilite el treball voluntari de les associacions culturals de cadascun del pobles del Maestrat.

2) Que el Maestrat, malgrat estar ubicat en una posició geoestratègica important a mig camí de les grans ciutats de València i de Barcelona, és un territori amb un dèficit d'infraestructures a tots els nivells que comporta una falta de vertebració interna i amb disfuncions a l'hora de coordinar les accions de cada localitat estratègicament i projectar-les com a comarca.

DE LA NECESSITAT D’UN MARC COMARCAL

3) Que cal reforçar l’àmbit comarcal com a marc natural de col·laboració i de difusió de les activitats culturals dels pobles del Maestrat per tal d’afavorir el desenvolupament del territori.

4) Que cal treballar de forma conjunta per donar a les activitats de les associacions locals repercussió comarcal i fomentar des de la societat civil la consciència de comarca i de pertinença al territori històric del Maestrat, que suposa l’assumpció de la pertinença a un col·lectiu cultural més ampli.

DE LA CREACIÓ D’UNA COORDINADORA D’ENTITATS CULTURALS DEL MAESTRAT

5) Que s’acorda constituir una Coordinadora d’Entitats Culturals del Maestrat que agruparà i coordinarà les associacions locals de tot l’àmbit territorial del Maestrat de manera immediata a través de les xarxes socials i amb una trobada que inicialment tindrà una periodicitat anual.

6) Que la Coordinadora d’Entitats Culturals del Maestrat acollirà les associacions i entitats que treballen per la cultura del Maestrat de manera proactiva i/o específica, i s’acolliran aquelles que no han participat de la Primera Trobada d’Entitats del Maestrat i que comparteixen objectius i finalitats .

7) Que la finalitat de la Coordinadora d’Entitats Culturals del Maestrat és estudiar, divulgar i defensar la cultura del Maestrat i al Maestrat en totes les seues formes i continguts, sense restriccions ni ideologies i amb especial rellevància pels productes culturals moderns, defensant tot allò que dóna identitat i uneix com a comarca, especialment la llengua, la història, la natura, l’art i l’etnologia.

DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

8) Que cal el compromís de les administracions públiques amb competències en el territori per crear i ampliar les existents, en el marc de la comarca, infraestructures culturals, circuits d’activitats, línies econòmiques d’ajuda i de suport institucional per al lliure desenvolupament de les activitats de cada associació i de la mateixa Coordinadora d’Entitats Culturals del Maestrat.

9) Que cal el compromís de les administracions públiques amb competències en el territori per defensar tot el que conforma el patrimoni cultural del Maestrat, tant la llengua, la història, la natura, l’art, l’etnologia o la cultura moderna i, en general, tot allò que és propi del territori del Maestrat, com un valor a estudiar, fomentar, mantenir, recolzar i divulgar com a producte de futur, que dóna identitat com a comarca i que cal preservar i potenciar modernament en cadascuna de les poblacions i en el Maestrat en general.

DE LES RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS I ALTRES XARXES D’ENTITATS

10) Que es facilitarà la relació amb altres entitats del Maestrat, de les comarques veïnes, dels territoris de cruïlla i d’altres àmbits amb plantejaments i objectius semblants, a fi d’establir relacions d’ajuda, d’intercanvi i de coneixement mutu, que permeta el desenvolupament del Maestrat i dels territoris afins.


Les entitats culturals del Maestrat presents en la Primera trobada d’entitats del Maestrat celebrada a Xert el dia 10 de setembre de 2016 han estat:

1) L’Assegador d’Albocàsser

2) Amics de Mainhardt d’Alcalà de Xivert

3) Les 4 denes d’Ares del Maestrat

4) La Rabera Eclèctica d’Ares del Maestrat

5) Fundació Carles Salvador

6) Associació Cultural Aigua Clara de Benassal

7) Grup de Recuperació de la Memòria Històrica (GRMH) de Benassal

8) Associació Cultural Alambor de Benicarló

9) Associació Cultural Pere de Thous de Benicarló

10) Centre de Cultura Pere de Balaguer de Càlig

11) Associació Cultural Canetana ‘lo suabe’ de Canet lo Roig

12) Associació pro-restauració ermita sant Sebastià de Cervera del Maestrat

13) Associació Janenca de Cultura de La Jana

14) Associació Cultural Serra de Biarach de la Serratella

15) Associació Cultural Tossal Gros de les Coves de Vinromà

16) Maestrat Viu. Col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura

17) Centre d’Estudis del Maestrat

18) Grup d'Estudis "Rossell 750 Aniversari" de Rossell

19) Associació de Jordiencs Absents de Sant Jordi del Maestrat

20) Associació Cultural "La Tella" de Sant Mateu

21) Grup de Catalogació "Los Taulons" de Sant Rafel del Riu

22) Amics de la Valltorta-Gassulla de Tírig

23) Comissió del Patrimoni de Vilanova d’Alcolea

24) Associació Cultural Jaume I de Vinaròs

25) Associació Cultural Font de l’Albi de Xert

La Primera trobrada d'entitats del Maestrat estableix "la declaració de Xert" com a manifest per la comarcalització valenciana

-->

Les associacions del Maestrat es constituiran com a coordinadora per a enfortir la comarca i per a oferir una agenda comuna i moderna

El passat dissabte 10 de setembre es reuniren a Xert més de vint-i-cinc associacions en el marc de la Primera trobada d’entitats del Maestrat, convocades per Maestrat Viu i pel Centre d’Estudis del Maestrat, amb el suport de l’entitat xertolina Associació Cultural Font de l’Albi, de l’Ajuntament de Xert i d’Onada Edicions. La trobada, convocada per abordar la coordinació de les entitats locals en l’àmbit cultural, aporta la Declaració de Xert com a document marc que manifesta les inquietuds de les associacions i que estableix com a objectius específics, com ara la creació d’una Coordinadora d’Entitats Culturals del Maestrat que ha de contribuir a “estudiar, divulgar i defensar la cultura del Maestrat i al Maestrat en totes les seues formes i continguts, sense restriccions ni ideologies, i amb especial rellevància pels productes culturals moderns, defensant tot allò que dóna identitat i uneix com a comarca, especialment la llengua, la història, la natura, l’art i l’etnologia”.

La Declaració de Xert

La Declaració de Xert denuncia la inexistència de facilitats per part de l’administració per al treball de les entitats de la comarca i la manca d’infraestructures que puguen permetre la coordinació de les accions locals. També es reclama la necessitat d’un marc comarcal, que representaria una administració més pròxima, per a la difusió de les activitats culturals que permeta visibilitzar la comarca a fi d’afavorir el desenvolupament del Maestrat. L’escrit també reclama el compromís ferm de l’administració pública amb competències perquè la cultura contribuïsca a superar la paràlisi socioeconòmica actual. I, finalment, el document també reclama la nedessitat d’augmentar les relacions amb els territoris de cruïlla de què forma part el Maestrat en la frontera dels límits administratius d’Aragó, Catalunya i el País Valencià. 

La Trobada d’Entitats del Maestrat, una jornada de treball i festiva

La jornada començà amb les paraules de benvinguda de l’Alcalde de Xert, José Rosendo Segarra, i les paraules d’apertura del president de Maestrat Viu, Joan Ortí Voltas, i del del Centre d’Estudis del Maestrat, Ximo Roca Albalat. A continuació, Joan Carles Membrado, professor del departament de geografia de la Universitat de València, va abordar des de diversos punts de vista l’especificitat del Maestrat en l’organització territorial valenciana, tot comparant-la amb altres realitats territorials peninsulars, establint un perfecte punt de partida per a la reflexió que plantejava la jornada. Tot seguit, la taula redona va abordar “la comarcalització i l’activitat cultural” amb l’exemple aragonès del president de l’Associació Cultural Matarranya, Juan Luis Camps, l’exemple català del conseller d’ensenyament del Consell Comarcal del Montsià, Francesc Lavega Serra, i l’exemple valencià del tècnic de cultura de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, Josep Talens Martínez. Les intervencions dels tres ponents exposaren en diferents sentits exemples de com l’organització comarcal ofereix serveis de proximitat que una organització territorial superior no ofereix en detriment de la qualitat de vida dels ciutadans. A continuació tingueren lloc els tres grups de debat de què va sorgir la Declaració de Xert i altres iniciatives específiques que la futura Coordinadora d’Entitats Culturals del Maestrat durà avant de manera immediata i a mig termini. 
La Primera trobada d’entitats tingué una vessant festiva que va començar a les cinc de la vesprada amb una visita guiada al Xert retrospectiu amb imatges de l’arquitectura i de l’art urbà de la primera meitat del segle XX que els membres de l’Associació Cultural Font de l’Albi de Xert s’encarregaren de mostrar de manera molt amena i divertida per als assistents. A continuació, la mateixa entitat local tenia preparada la inauguració del mural de la dissenyadora de Canet lo Roig Anna Romeu Pla que va estampar l’artista Isidoro Fernández Iglesias, manxec establert a la ciutat de València que és conegut com Eazy. En el mural es podia llegir “La Barcella. La llavor d’un país. Commemoració del 825è aniversari de la carta de donació (1192-2017)”, en referència als orígens més remots de la constitució del País Valencià modern i que es remunten a totes les campanyes prèvies a la conquesta de Jaume I del segle XIII. Per cloure la trobada d’entitats, l’associació cultural de Xert, i en el marc de la commemoració que abastarà el bienni 2016-2017, va organitzar un concert de l’acordionista Carles Belda, acompanyat de Rafaelito Salazat i de Joan de Mataró, per oferir l’espectacle “24 rumbes per diatònic”, molt ben rebut pels centenars d’assistents que acabaren al carrer amb una actuació improvisada per garrotins. 

Les més de 25 associacions presents 


A la convocatòria de les dues associacions culturals d’àmbit comarcal, Maestrat Viu (Col·lectiu en defensa de la llengua i de la Cultura) i el Centre d’Estudis del Maestrat, s’hi adheriren entitats d’arreu del territori de la comarca, com són: l’Assegador d’Albocàsser, Amics de Mainhardt d’Alcalà de Xivert, les 4 denes d’Ares del Maestrat, la Rabera Eclèctica d’Ares del Maestrat, la Fundació Carles Salvador, l’Associació Cultural Aigua Clara de Benassal, el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica (GRMH) de Benassal, l’Associació Cultural Alambor de Benicarló, l’Associació Cultural Pere de Thous de Benicarló, el Centre de Cultura Pere de Balaguer de Càlig, l’Associació Cultural Canetana ‘lo suabe’ de Canet lo Roig, l’Associació pro-restauració ermita sant Sebastià de Cervera del Maestrat, l’Associació Janenca de Cultura de La Jana, l’Associació Cultural Serra de Biarach de la Serratella, l’Associació Cultural Tossal Gros de les Coves de Vinromà, el Grup d'Estudis "Rossell 750 Aniversari" de Rossell, l’Associació de Jordiencs Absents de Sant Jordi del Maestrat, l’Associació Cultural "La Tella" de Sant Mateu, el Grup de Catalogació "Los Taulons" de Sant Rafel del Riu, els Amics de la Valltorta-Gassulla de Tírig, la Comissió del Patrimoni de Vilanova d’Alcolea, l’Associació Cultural Jaume I de Vinaròs, la Muixeranga de Vinaròs i l’Associació Cultural Font de l’Albi de Xert.