diumenge, 22 de maig de 2016

Els Premis Maestrat Viu reclamen la implicació institucional per a aconseguir una comarcalització amb coherència històrica



El lliurament de guardons al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Traiguera ha reconegut els treballs de Joan Ferreres Nos, Lucía Alemany, la Revista ‘Traiguera’, l’Aplec del Sénia i la Fira d’oficis de Benassal

El president de Maestrat Viu, Joan Ortí, ha reivindicat la idea de convertir la cultura en un motor econòmic de la comarca i demana al Consell que pose en marxa el projecte ‘Fem Cultura’


 

Al voltant de 250 persones han assistit aquesta vesprada a l’acte de lliurament dels guardons de la 3ª edició dels Premis Maestrat Viu que enguany s’ha celebrat a l’esplanada del Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera, on s’ha reconegut el treball i el compromís de l'historiador Joan Ferreres Nos, la jove directora Lucía Alemany, la revista 'Traiguera', la Fira d'Oficis de Benassal i de l'Aplec del Sénia envers la cultura i la llengua.

L'acte que organitza anualment el col·lectiu Maestrat Viu, i que té l'objectiu de donar visibilitat a les iniciatives culturals i cíviques de la comarca i de reconèixer l’esforç de les persones, entitats i institucions que treballen per la llengua i el territori, ha sigut conduït per la periodista Taray Cuartiella i pel glosador mallorquí Mateu Matas ‘Xurí’, mestre de la paraula que ha delectat el públic presentant els guardonats parlant en rima i improvisant amb les tonades de la glosa mallorquina, a les quals s’ha unit en el tram final de la cerimònia la també glosadora Maribel Cervera per oferir un combat de picat.

Una gala en què el president de Maestrat Viu, Joan Ortí Voltas, ha reclamat durant el seu discurs “una major implicació de les institucions per a fer realitat una veritable comarcalització del País Valencià, coherent amb la història i el sentir de cada poble”. En aquest sentit, Ortí ha instat els municipis que són part del Maestrat històric, i que en aquests moments estan enquadrats en un altra comarca, a què demanen el canvi amb l’objectiu d’assolir una estructura geogràfica més lògica. Al mateix temps, Ortí ha insistit en la necessitat de “convertir la cultura en motor econòmic”, per a la qual cosa ha demana al Consell que “faça realitat el projecte ‘Fem Cultura’” i a les administracions municipals “que aprofiten aquesta iniciativa que interessa especialment al Maestrat”.

El president del col·lectiu no ha deixat passar l’oportunitat de rememorar i posar en valor la figura de Pere Labèrnia, traiguerí il·lustre que dóna nom a un dels guardons, exemple de la modernització de la llengua, i ha aprofitat per reclamar també “la valencianització dels ajuntaments a través de les seues competències i la normalització de les relacions amb Catalunya i les Illes Balears.

El cantautor de Cocentaina Andreu Valor ha contribuït també amb la seua música, i amb un homenatge pel desè aniversari del traspàs del poeta de Benicarló Manel Garcia Grau, al desenvolupament d’una vesprada en què els primers a pujar a l’escenari, decorat per l’artista d’Albocàsser, Tere Boix, han sigut els membres de la Fira d’Oficis de Benassal i de l’Aplec del Sénia, que han rebut ex aequo el premi Seidia a la iniciativa col·lectiva anual. Maite Pastor i Óscar Monterde han sigut els representants del projecte benassalenc, que han recollit el guardó. La iniciativa es va encetar l’any 2014 i és una idea nascuda de la societat civil, i que, durant un cap de setmana de juliol, té per objectiu recuperar els oficis tradicionals substituïts per la industrialització i preservar la saviesa popular.

Per la seua banda, l’Aplec del Sénia ha estat guardonat per recuperar un encontre sociocultural que va deixar d’organitzar-se l’any 2009 i que al 2015 ha celebrat la cinquena edició. L’Aplec és una jornada reivindicativa que té com a objectiu la defensa de la llengua i de la cultura en el territori de cruïlla de costat i costat del riu Sénia, i a la qual tenen cabuda activitats de cultura popular, una fira d’entitats, jocs per als més menuts, documentals, xerrades, dinars populars i concerts. Andreu Carapuig, acompanyat d’altres membres de l’associació cultural i juvenil Aplec del Sénia ha sigut l’encarregat de recollir el premi.

A continuació Enric Anyó, Trini Oliver i Vicent Matamoros, acompanyats de tota la redacció de la revista ‘Traiguera’, han rebut el guardó Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva pels 40 anys ininterromputs durant els quals han estat difonent els valors patrimonials, socials i culturals de Traiguera i del Maestrat. Aquesta publicació, una de les deganes de la comarca, s’ha convertit en un referent per a la localitat i en un element dinamitzador de la llengua i un exemple cultural, gràcies a la participació de centenars de persones que han fet possible la supervivència d’aquesta revista que ha editat més de 460 números des de l’any 1975.

El següent en pujar a l’escenari ha sigut José Manuel Alemany, pare de la jove cineasta Lucía Alemany, que ha recollit en el seu nom el Premi Alfred Giner Sorolla a la iniciativa anual individual. El jurat ha reconegut la producció '14 anys i un dia’, un curtmetratge de 12 minuts rodat íntegrament en valencià al municipi de Traiguera amb actrius i actors no professionals, que tracta el tema de la violència en la educació dels fills. Estrenada a l’octubre de 2015 a la Semana Internacional de Cine de Valladolid, ha participat en diversos certàmens cinematogràfics i entre els guardons aconseguits destaquen el premi al millor curt en valencià del Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-real (Cineculpable), el premi a la millor interpretació al Festimatge, de Calella, aconseguit per les seues actrius Jenni Garcia i Pilar Alcalà, i el premi a millor curtmetratge, millor direcció i a la millor actriu en la 19a Mostra de Cinema Jove d’Elx.

Un dels moments centrals de l’acte s’ha donat quan Joan Ferreres Nos ha pujat a l’escenari a recollir el Premi Carles Salvador a la seua trajectòria personal en reconeixement a la dedicació constant a l'estudi i a la divulgació de la història, l’art i l’etnologia dels pobles del Maestrat. Treballador actiu i inesgotable, durant més de 40 anys s’ha dedicat a explorar, analitzar i divulgar els documents històrics de diferents localitats del Maestrat. Fruit d'aquesta tasca ha publicat més d'una trentena de llibres, com autor i coautor, i ha escrit centenars d’articles en diferents revistes com ‘Traiguera’, ‘Vila de Càlig’, ‘Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat’, del qual n’és el vicepresident, i ‘Fulls de Sant Jordi del Maestrat’, publicació de la qual n’és el director. Ferreres Nos ha agraït públicament la consecució d’aquest guardó i la voluntat de seguir treballant per desvetllar la història del Maestrat.

El moment més emotiu s’ha produït quan el presentador Mateu Xurí en glosa mallorquina ha lloat la figura de Pedro Marín, de les Coves de Vinromà, que, convidat per la presentadora Taray Cuartiella, ha pujat a l’escenari per rebre un guardó homenatge, en reconeixement a la seua tasca en el naixement dels Premis Maestrat Viu, amb el disseny dels guardons de les dos primeres edicions. Ara, en aquesta tercera edició, una vegada Marín s’ha retirat, els guardons han estat obra de l’artista de Sant Jordi, Lluís Ferrer Ferreres, conegut artísticament com ‘Ferr’, que ha dissenyat un arbre, entre olivera i carrasca mil·lenària com a símbol d’un poble arrelat al seu territori, el fruit del qual és una lletra M que brota com a símbol del Maestrat viu que reclama l’entitat cultural.

Diferents personalitats de la cultura, de la política i de la societat del Maestrat, del País Valencià i de Catalunya com l’alcalde de Traiguera, Javier Ferrer, l’alcaldessa de Sant Mateu, Ana Besalduch, l’alcaldessa de Benassal, Mari Luz Monterde, l’alcaldessa de Canet lo Roig, Mari Ángeles Pallarés, l’alcalde de Vinaròs, Enric Pla, l’alcalde de Xert, José Rosendo Segarra, l’alcalde de Sant Jordi, Iván Sánchez Sifre, l’alcalde de Rossell, Evaristo Martí, el secretari de la Unió de Llauradors, Ramon Mampel, Natxo Badenes, d’Escola Valenciana, Casto Sorlí, del Centre d’Estudis del Maestrat, Miguel Angel Pradilla, de l’Institut d’Estudis Catalans, Josep Escribano, de El Tempir, o Santiago Domènech, de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, entre d’altres, s’han donat cita al Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera per a participar d’aquesta tercera edició dels Premis Maestrat Viu.

Fotos de Marc Prades
Crònica de Vinaròs News
Crònica de la Veu del País Valencià
Crònica de 3x4
Crònica del Mediterráneo