dijous, 29 de desembre de 2016

Maestrat Viu reestructura la junta directiva per al bienni 2017-2018

L'assemblea de l'associació va tindre lloc a la Fundació Carles Salvador de Benassal, seu de Maestrat Viu

 

La nova directiva estarà presidida pel vilanoví Pau Fabregat Beltran


Dissabte 10 de desembre Maestrat Viu convocà en assemblea els socis a la seua seu, la Fundació Carles Salvador de Benassal, per repassar els projectes i les activitats desenvolupades durant el període 2015-2016, per planificar les línies mestres de l’entitat durant els propers dos anys i per decidir quines eren les persones encarregades d’encapçalar aquest nou cicle.

El comiat de Joan Ortí Voltas


L’assemblea, que va estar moderada per l’encara president de Maestrat Viu Joan Ortí Voltas, va decidir renovar parcialment la junta directiva. I l’encara president en funcions, que en la nova junta directiva serà vocal, va dirigir unes paraules carregades d’agraïments perquè, deia, “Maestrat Viu m’ha permès seguir en certa manera el compromís i la vinculació que tenia a Catalunya, m’ha facilitat conèixer un territori que viu en un món molt localista però obert al sentiment de País, en el qual es constata el desvetllament de la identitat comarcal, i m’ha permès la relació amb persones i entitats del Territori de Cruïlla: el Matarranya, els Ports, el Montsià o el Delta de l’Ebre”. És en el mandat de Joan Ortí Voltas que s’han consolidat activitats com els Premis Maestrat Viu, la Festa per la Llengua o la Trobada Excursionista, i s’ha afegit un projecte necessari, la Trobada d’Entitats del Maestrat, del qual es mostra molt satisfet perquè, amb coorganització amb el Centre d’Estudis del Maestrat, “Maestrat Viu es converteix en el motivador i l’impulsor de la coordinació comarcal per un futur immediat que ens porti a una identitat comarcal necessària i vital”. 

El nou organigrama

El president en funcions Jaon Ortí serà reemplaçat per Pau Fabregat Beltran, que havia ocupat durant els darrers quatre anys la secretaria de l’entitat. El vicepresident Emilio Barreda Ferrando, també en el càrrec durant quatre anys, serà substituït per qui va ser el primer president de Maestrat Viu, Josep Meseguer-Carbó. La secretaria, en absència de Pau Fabregat, serà tramitada per Pilar Vidal Monferrer, fins ara vocal de l’entitat. I, finalment, en la tresoreria es mantindrà durant dos anys més Alícia Fermosell Roig. Així, les vocalies recauen en Emilio Barreda Ferrando, Antoni Vizcarro Boix, Vicent Sanz Arnau, Joan Ortí Voltas i Pilar Marés Saavedra.

Les primeres paraules del nou president

Pau Fabregat Beltran, com a nou president de Maestrat Viu a partir de gener de 2017, també va oferir unes paraules improvisades en què remarcà la condició de vilanoví (de Vilanova d’Alcolea) i la pertanyença del seu poble al Maestrat, a través de la vinculació històrica de la Setena de les Coves. Pau Fabregat, conegut en el si de Maestrat Viu com una persona constant i inesgotable, va indicar que continua apostant pel “treball en equip, cooperatiu, per la llengua i la cultura com a revulsius i valors propis de la nostra societat, que actuen com a transmissors de l'autoestima col·lectiva”. Es va considerar a ell mateix “un amant de la meua terra, el Maestrat, des del Penyagolosa fins a la plana de Vinaròs”, i un bon coneixedor de la seua gent, que sap bé “què significa treballar per allò local (els pobles, les ciutats, la comarca del Maestrat) des de la globalitat (el País Valencià)”. El discurs es va cloure amb el record viu per les persones referents que han guiat el Maestrat i va apuntar que “queda molt de camí per fer, nosaltres, els que estem avui ací, recollim el seu llegat amb orgull, treballem i treballarem per engrandir, encara més, la seua memòria i el nostre Maestrat."

dimarts, 29 de novembre de 2016

La 5a Trobada Excursionista del Maestrat ja té data!



Amb molt de gust els companys del Centre Excursionista Serra d'Irta, de Peníscola, ens han comunicat la data per a la pròxima Trobada Excursionista del Maestrat.

El dia 1 d'octubre de 2017.

Ja podeu anar apuntant-ho a les vostres agendes muntanyenques!

Vos recordem que si voleu estar informat de tot el que envolta l'esdeveniment anual de l'excursionisme del Maestrat, podeu clicar "M'agrada" a la pàgina del facebook "Trobades excursionistes del Maestrat."

I com no podia ser d'una altra manera, ara és el moment de fer el recordatori dels principis inspiradors de les Trobades:
  • Trobada autogestionada. El protagonisme és per al territori.
  • 10 € el preu de la inscripció. Inclou assegurança, cinta i dinar.
  • S'ha de plantar l'arbre amb el rètol, en un indret representatiu del poble.
  • S'ha d'intentar respectar la data del primer diumenge d'octubre, tot i que som conscients que cada poble és diferent.
  • Recorregut amb 14-15 km de dificultat baixa, per a tots els públics.

Vos esperem a tots! ;)

dilluns, 26 de setembre de 2016

Les Coves de Vinromà, punt de trobada de l'excursionisme del Maestrat

Més de 160 caminants fan el recorregut de 15 km de la quarta edició de la Trobada excursionista del Maestrat

Aquest diumenge 25 de setembre l’Associació Cultural Tossal Gros ha acollit la quarta edició de la Trobada excursionista del Maestrat a les Coves de Vinromà en un recorregut de complexitat mitjana-baixa de 15 km que ha començat amb la plantada d’un arbre i la descoberta d’una placa commemorativa a l’entorn de la micro-reserva de flora del paratge de la Moreria. Amb aquesta jornada de l’excursionisme les Coves de Vinromà es reivindica de manera implícita com a una part de la comarca del Maestrat.
La trobada excursionista del Maestrat s’ha convertit en una de les cites fixes dels grups excursionistes del Maestrat i enguany ha aplegat els 160 caminants que l’organització s’havia fixat com a xifra màxima. Els participants procedien principalment de localitats del Maestrat com Albocàsser, Alcossebre, Atzeneta del Maestrat, Benassal, Benicarló, Cervera del Maestrat, les Coves de Vinromà, Culla, Peníscola, Sant Mateu, Vilanova d’Alcolea, Vistabella del Maestrat o Xert, encara que també n’hi havia de localitats de la Plana com Benicàssim, Borriana, Castelló, Torreblanca, la Vall d’Uixó o Vila-real, i d’altres indrets del país com Xèrica, Museros o la ciutat de València.


Recorregut amb referències a la natura i a la cultura del Maestrat


La caminada ha començat a un quart de nou del matí des de la plaça de l’Ajuntament en direcció a la Moreria, paratge propietat de la Fundació Docent Privada de les Coves, on el biòleg Jordi Domingo Calabuig s’ha referit per sobre a les restes prehistòriques, ibèriques, romanes i medievals, i ha destacat les característiques del paratge amb balmes que foraden el cingle i les espècies que constitueixen l’especificitat de la microreserva de flora. La ruta ha continuat per l’empinada escala del cingle, que passava per davant de la cova del miracle, fins arribar al punt més alt que permetia guaitar tota la vall de les Coves. A partir d’aquest punt, el recorregut ha fet baixada fins arribar a la rambla de les Coves, amb l’assut més sòlid del País Valencià, que desemboca a Cap-i-Corp. En el mateix assut l’especialista en molins i en batans Benjamí Barberà ha ofert una didàctica i entretinguda exposició preludi de l’esmorzar. El trajecte de la caminada ha continuat per la rambla i per la séquia paral·lela que distribuïa l’aigua entre els diferents molins, sent en nombre el conjunt més destacat del país. I el camí de tornada ha estat entre camins de ramal i la carretera de Torreblanca fins arribar a la pista de la Ravaleta.
La trobada de les Coves de Vinromà és la quarta, precedida per les trobades de Sant Mateu, Benicarló i Benassal, i ha mantingut els components tradicionals de l’esdeveniment maestratenc. De bon matí, la verificació de l’assistència dels caminants i el lliurament d’una cinta, en aquesta ocasió de color roig. A pocs quilòmetres de l’eixida del poble, la descoberta de la placa, obra del picapedrer local José Antonio Forés, la plantació d’un arbre amb terra del poble que rebrà la propera trobada i les explicacions sobre botànica, etnologia o construccions hidràuliques. En arribar a la pista de la Ravaleta, la trobada excursionista s’ha completat amb un dinar de germanor amb la gastronomia típica de les Coves de Vinromà, com ara l’olleta covarxina i els cocs amb tomata, el coc de codony o el de mel.
Al llarg del dia, també s’ha contestat la pregunta que va formular el Grup de Muntanya Benassal, que demanava pel nom de la jove de qui s’enamora el cavaller Artal en el poema èpic de la conquesta del regne de València. Amb la resposta de Seidia, que és també el nom de l’obra del poeta i lexicògraf benassalenc Joaquim Garcia Girona, l’Associació Cultural Tossal Gros de les Coves de Vinromà ha formulat la pregunta al Centre Excursionista Serra d’Irta de Peníscola, que serà l’encarregat d’organitzar l’edició de 2017.
 

Els parlaments finals d’agraïment i reivindicatius

La trobada excursionista ha acabat amb el parlament d’agraïment de Laura Villaplana, que al costat de Marc Díaz, Gustau Viol i Juanjo Sales com a representants l’Associació Cultural Tossal Gros, han insistit en la col·laboració de la Cooperativa Agrícola de les Coves, la Fundació Docent Privada de les Coves i a l’Ajuntament de les Coves per les aportacions i facilitats. També ha parlat el representant de Maestrat Viu, Josep Meseguer-Carbó, que ha agraït l’esforç de l’associació per la perfecta organització, ha reivindicat el patrimoni natural dels covarxins com a patrimoni a valorar i la necessitat d’inversions a la comarca que permeten infraestructures que milloren la vida dels ciutadans en perfecte equilibri i harmonia amb el territori.

Procedència dels assistents
 

Les Coves de Vinromà 44
Peníscola 20
Benicarló 19
Albocàsser 18
Borriana 15
Castelló de la Plana 7
Benassal 5
Vistabella del Maestrat 5
Alcalà de Xivert (Alcossebre) 3
Sant Mateu 3
La Vall d'Uixó 3
Atzeneta del Maestrat 2
Benicàssim 2
Torreblanca 2
València 2
Vilanova d'Alcolea 2
Castellnovo 1
Cervera del Maestrat 1
Culla 1
Xert 1

Xèrica 1
La Jana 1
Museros 1
Vila-real 1


L'any que ve, vos esperem a tots a Peníscola! Seguiu a Facebook la nostra activitat!

dimecres, 21 de setembre de 2016

Declaració de Xert



Les associacions culturals del Maestrat, reunides a Xert el dia 10 de setembre de 2016, en el marc de la 1a Trobada d’Entitats Culturals del Maestrat, manifesten:

EL MAESTRAT

1) Que el Maestrat, comarca valenciana històrica i terra de cruïlla enclavada en la històrica diòcesi de Tortosa perviu actualment sense cap reconeixement legal i sense cap infraestructura administrativa comarcal que facilite el treball voluntari de les associacions culturals de cadascun del pobles del Maestrat.

2) Que el Maestrat, malgrat estar ubicat en una posició geoestratègica important a mig camí de les grans ciutats de València i de Barcelona, és un territori amb un dèficit d'infraestructures a tots els nivells que comporta una falta de vertebració interna i amb disfuncions a l'hora de coordinar les accions de cada localitat estratègicament i projectar-les com a comarca.

DE LA NECESSITAT D’UN MARC COMARCAL

3) Que cal reforçar l’àmbit comarcal com a marc natural de col·laboració i de difusió de les activitats culturals dels pobles del Maestrat per tal d’afavorir el desenvolupament del territori.

4) Que cal treballar de forma conjunta per donar a les activitats de les associacions locals repercussió comarcal i fomentar des de la societat civil la consciència de comarca i de pertinença al territori històric del Maestrat, que suposa l’assumpció de la pertinença a un col·lectiu cultural més ampli.

DE LA CREACIÓ D’UNA COORDINADORA D’ENTITATS CULTURALS DEL MAESTRAT

5) Que s’acorda constituir una Coordinadora d’Entitats Culturals del Maestrat que agruparà i coordinarà les associacions locals de tot l’àmbit territorial del Maestrat de manera immediata a través de les xarxes socials i amb una trobada que inicialment tindrà una periodicitat anual.

6) Que la Coordinadora d’Entitats Culturals del Maestrat acollirà les associacions i entitats que treballen per la cultura del Maestrat de manera proactiva i/o específica, i s’acolliran aquelles que no han participat de la Primera Trobada d’Entitats del Maestrat i que comparteixen objectius i finalitats .

7) Que la finalitat de la Coordinadora d’Entitats Culturals del Maestrat és estudiar, divulgar i defensar la cultura del Maestrat i al Maestrat en totes les seues formes i continguts, sense restriccions ni ideologies i amb especial rellevància pels productes culturals moderns, defensant tot allò que dóna identitat i uneix com a comarca, especialment la llengua, la història, la natura, l’art i l’etnologia.

DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

8) Que cal el compromís de les administracions públiques amb competències en el territori per crear i ampliar les existents, en el marc de la comarca, infraestructures culturals, circuits d’activitats, línies econòmiques d’ajuda i de suport institucional per al lliure desenvolupament de les activitats de cada associació i de la mateixa Coordinadora d’Entitats Culturals del Maestrat.

9) Que cal el compromís de les administracions públiques amb competències en el territori per defensar tot el que conforma el patrimoni cultural del Maestrat, tant la llengua, la història, la natura, l’art, l’etnologia o la cultura moderna i, en general, tot allò que és propi del territori del Maestrat, com un valor a estudiar, fomentar, mantenir, recolzar i divulgar com a producte de futur, que dóna identitat com a comarca i que cal preservar i potenciar modernament en cadascuna de les poblacions i en el Maestrat en general.

DE LES RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS I ALTRES XARXES D’ENTITATS

10) Que es facilitarà la relació amb altres entitats del Maestrat, de les comarques veïnes, dels territoris de cruïlla i d’altres àmbits amb plantejaments i objectius semblants, a fi d’establir relacions d’ajuda, d’intercanvi i de coneixement mutu, que permeta el desenvolupament del Maestrat i dels territoris afins.


Les entitats culturals del Maestrat presents en la Primera trobada d’entitats del Maestrat celebrada a Xert el dia 10 de setembre de 2016 han estat:

1) L’Assegador d’Albocàsser

2) Amics de Mainhardt d’Alcalà de Xivert

3) Les 4 denes d’Ares del Maestrat

4) La Rabera Eclèctica d’Ares del Maestrat

5) Fundació Carles Salvador

6) Associació Cultural Aigua Clara de Benassal

7) Grup de Recuperació de la Memòria Històrica (GRMH) de Benassal

8) Associació Cultural Alambor de Benicarló

9) Associació Cultural Pere de Thous de Benicarló

10) Centre de Cultura Pere de Balaguer de Càlig

11) Associació Cultural Canetana ‘lo suabe’ de Canet lo Roig

12) Associació pro-restauració ermita sant Sebastià de Cervera del Maestrat

13) Associació Janenca de Cultura de La Jana

14) Associació Cultural Serra de Biarach de la Serratella

15) Associació Cultural Tossal Gros de les Coves de Vinromà

16) Maestrat Viu. Col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura

17) Centre d’Estudis del Maestrat

18) Grup d'Estudis "Rossell 750 Aniversari" de Rossell

19) Associació de Jordiencs Absents de Sant Jordi del Maestrat

20) Associació Cultural "La Tella" de Sant Mateu

21) Grup de Catalogació "Los Taulons" de Sant Rafel del Riu

22) Amics de la Valltorta-Gassulla de Tírig

23) Comissió del Patrimoni de Vilanova d’Alcolea

24) Associació Cultural Jaume I de Vinaròs

25) Associació Cultural Font de l’Albi de Xert

La Primera trobrada d'entitats del Maestrat estableix "la declaració de Xert" com a manifest per la comarcalització valenciana

-->

Les associacions del Maestrat es constituiran com a coordinadora per a enfortir la comarca i per a oferir una agenda comuna i moderna

El passat dissabte 10 de setembre es reuniren a Xert més de vint-i-cinc associacions en el marc de la Primera trobada d’entitats del Maestrat, convocades per Maestrat Viu i pel Centre d’Estudis del Maestrat, amb el suport de l’entitat xertolina Associació Cultural Font de l’Albi, de l’Ajuntament de Xert i d’Onada Edicions. La trobada, convocada per abordar la coordinació de les entitats locals en l’àmbit cultural, aporta la Declaració de Xert com a document marc que manifesta les inquietuds de les associacions i que estableix com a objectius específics, com ara la creació d’una Coordinadora d’Entitats Culturals del Maestrat que ha de contribuir a “estudiar, divulgar i defensar la cultura del Maestrat i al Maestrat en totes les seues formes i continguts, sense restriccions ni ideologies, i amb especial rellevància pels productes culturals moderns, defensant tot allò que dóna identitat i uneix com a comarca, especialment la llengua, la història, la natura, l’art i l’etnologia”.

La Declaració de Xert

La Declaració de Xert denuncia la inexistència de facilitats per part de l’administració per al treball de les entitats de la comarca i la manca d’infraestructures que puguen permetre la coordinació de les accions locals. També es reclama la necessitat d’un marc comarcal, que representaria una administració més pròxima, per a la difusió de les activitats culturals que permeta visibilitzar la comarca a fi d’afavorir el desenvolupament del Maestrat. L’escrit també reclama el compromís ferm de l’administració pública amb competències perquè la cultura contribuïsca a superar la paràlisi socioeconòmica actual. I, finalment, el document també reclama la nedessitat d’augmentar les relacions amb els territoris de cruïlla de què forma part el Maestrat en la frontera dels límits administratius d’Aragó, Catalunya i el País Valencià. 

La Trobada d’Entitats del Maestrat, una jornada de treball i festiva

La jornada començà amb les paraules de benvinguda de l’Alcalde de Xert, José Rosendo Segarra, i les paraules d’apertura del president de Maestrat Viu, Joan Ortí Voltas, i del del Centre d’Estudis del Maestrat, Ximo Roca Albalat. A continuació, Joan Carles Membrado, professor del departament de geografia de la Universitat de València, va abordar des de diversos punts de vista l’especificitat del Maestrat en l’organització territorial valenciana, tot comparant-la amb altres realitats territorials peninsulars, establint un perfecte punt de partida per a la reflexió que plantejava la jornada. Tot seguit, la taula redona va abordar “la comarcalització i l’activitat cultural” amb l’exemple aragonès del president de l’Associació Cultural Matarranya, Juan Luis Camps, l’exemple català del conseller d’ensenyament del Consell Comarcal del Montsià, Francesc Lavega Serra, i l’exemple valencià del tècnic de cultura de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, Josep Talens Martínez. Les intervencions dels tres ponents exposaren en diferents sentits exemples de com l’organització comarcal ofereix serveis de proximitat que una organització territorial superior no ofereix en detriment de la qualitat de vida dels ciutadans. A continuació tingueren lloc els tres grups de debat de què va sorgir la Declaració de Xert i altres iniciatives específiques que la futura Coordinadora d’Entitats Culturals del Maestrat durà avant de manera immediata i a mig termini. 
La Primera trobada d’entitats tingué una vessant festiva que va començar a les cinc de la vesprada amb una visita guiada al Xert retrospectiu amb imatges de l’arquitectura i de l’art urbà de la primera meitat del segle XX que els membres de l’Associació Cultural Font de l’Albi de Xert s’encarregaren de mostrar de manera molt amena i divertida per als assistents. A continuació, la mateixa entitat local tenia preparada la inauguració del mural de la dissenyadora de Canet lo Roig Anna Romeu Pla que va estampar l’artista Isidoro Fernández Iglesias, manxec establert a la ciutat de València que és conegut com Eazy. En el mural es podia llegir “La Barcella. La llavor d’un país. Commemoració del 825è aniversari de la carta de donació (1192-2017)”, en referència als orígens més remots de la constitució del País Valencià modern i que es remunten a totes les campanyes prèvies a la conquesta de Jaume I del segle XIII. Per cloure la trobada d’entitats, l’associació cultural de Xert, i en el marc de la commemoració que abastarà el bienni 2016-2017, va organitzar un concert de l’acordionista Carles Belda, acompanyat de Rafaelito Salazat i de Joan de Mataró, per oferir l’espectacle “24 rumbes per diatònic”, molt ben rebut pels centenars d’assistents que acabaren al carrer amb una actuació improvisada per garrotins. 

Les més de 25 associacions presents 


A la convocatòria de les dues associacions culturals d’àmbit comarcal, Maestrat Viu (Col·lectiu en defensa de la llengua i de la Cultura) i el Centre d’Estudis del Maestrat, s’hi adheriren entitats d’arreu del territori de la comarca, com són: l’Assegador d’Albocàsser, Amics de Mainhardt d’Alcalà de Xivert, les 4 denes d’Ares del Maestrat, la Rabera Eclèctica d’Ares del Maestrat, la Fundació Carles Salvador, l’Associació Cultural Aigua Clara de Benassal, el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica (GRMH) de Benassal, l’Associació Cultural Alambor de Benicarló, l’Associació Cultural Pere de Thous de Benicarló, el Centre de Cultura Pere de Balaguer de Càlig, l’Associació Cultural Canetana ‘lo suabe’ de Canet lo Roig, l’Associació pro-restauració ermita sant Sebastià de Cervera del Maestrat, l’Associació Janenca de Cultura de La Jana, l’Associació Cultural Serra de Biarach de la Serratella, l’Associació Cultural Tossal Gros de les Coves de Vinromà, el Grup d'Estudis "Rossell 750 Aniversari" de Rossell, l’Associació de Jordiencs Absents de Sant Jordi del Maestrat, l’Associació Cultural "La Tella" de Sant Mateu, el Grup de Catalogació "Los Taulons" de Sant Rafel del Riu, els Amics de la Valltorta-Gassulla de Tírig, la Comissió del Patrimoni de Vilanova d’Alcolea, l’Associació Cultural Jaume I de Vinaròs, la Muixeranga de Vinaròs i l’Associació Cultural Font de l’Albi de Xert. 


dimecres, 3 d’agost de 2016

El Maestrat s'organitza com a comarca al voltant de les entitats culturals i de l'estudi de la Història


  
Es presenten els programes de la Primera trobada d’entitats del Maestrat i les Jornades d’Estudi del Maestrat que tindran lloc a Xert entre setembre i octubre

 

El Centre d’Estudis del Maestrat (CEM), el col·lectiu Maestrat Viu (MViu) i l’entitat local Associació Cultural Font de l’Albi (Acfa-XERT) presentaren divendres passat el programa de la Primera Trobada d’Entitats del Maestrat i de les Jornades d’Estudi del Maestrat que tindran lloc a Xert el setembre i l’octubre de 2016, en el marc del 825è aniversari de la carta de donació de la Barcella.

IV Trobada Excursionista del Maestrat, a les Coves de Vinromà. INSCRIPCIONS OBERTES!

Els companys de l'Associació Cultural Tossal Gros, de les Coves de Vinromà, com a organitzadors de la trobada d'enguany, ens passen tota la informació necessària.

1. Web del Tossal Gros, amb més informació.

2. Formulari d'inscripció (les inscripcions es confirmaran una vegada feta la transferència, la inscripció en el formulari és un pas previ, però cap inscripció al formulari es considerarà vàlida sense el seu corresponent justificant bancari).

Ens veem el 25 de setembre a les Coves de Vinromà! ;)




dijous, 28 de juliol de 2016

Primera trobada d'entitats del Maestrat


La Primera trobada d’entitats del Maestrat és una iniciativa del Centre d’Estudis del Maestrat i de Maestrat Viu que pretén repensar, coordinar i projectar l’activitat associativa de les diferents entitats culturals de la comarca. Viquem l'oportunitat!

PROGRAMA
El programa es presentarà el divendres 29 de juliol al local multiusos de Xert (20 h). Us avancem que es tracta una completa programació en què hi caben les conferències, les taules redones, els grups de debat, les activitats lúdiques, les visites guiades de caire historicista i els concerts!

INSCRIPCIÓ
Inscriviu-vos a la jornada registrant la vostra entitat al formulari. El mateix dia de la trobada podreu formalitzar el pagament. Preu de la inscripció: 10 € per persona, que dóna dret al dinar i al concert.


ESDEVENIMENT A FACEBOOK

dimarts, 21 de juny de 2016

Discurs de Joan Ortí Voltas, president de Maestrat Viu, amb motiu de la 3a edició dels Premis






Bona nit, guardonats i familiars, membres del jurat dels premis, representants d'entitats culturals de la comarca, d'institucions acadèmiques i polítiques, amigues i amics. Moltes gràcies per haver vingut avui ací a acompanyar-nos i participar en aquesta festa de la nostra cultura.

Maestrat Viu, col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura, agraeix totes les complicitats que han fet possible enguany la tercera edició dels Premis, que avui culminem en aquest acte. Després de tres anys d'existència de la convocatòria, podem estar satisfets de la projecció i de l'acollida que estan tenint. Només cal veure l'assistència d'avui, en aquest marc singular de la Font de la Salut. Comptem amb tots vosaltres per fer-les créixer més encara en l'edició de 2017.

Avui, els nostres protagonistes són els guardonats amb els premis a la iniciativa anual i amb els premis d'honor a la trajectòria. Maestrat Viu i jo personalment us donem les gràcies per la vostra feina, per la vostra dedicació i pel vostre esforç, i us diem: enhorabona, perquè feina, dedicació i esforç han valgut la pena, valen la pena, i avui veiem que us convertiu en referents de la nostra societat comarcal i en ambaixadors de Maestrat Viu, juntament amb els premiats de les edicions anteriors: Pere-Enric Barreda, que ho va ser a títol pòstum, el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal, el Centre d'Estudis del Maestrat, Tere Boix, Mariola Nos, els Amics i Amigues del Canto, la Fundació Carles Salvador i Carles Santos. Avui afegim a aquesta llista l'Aplec del Sénia, la Fira d'Oficis de Benassal, Lucia Alemany, el Centre Cultural Traiguerí i Joan Ferreres i Nos. I voldríem que els valors de fraternitat, de preservació de la memòria, d'innovació artística, de perseverança en la llibertat d'expressió i de coneixement de la nostra Història que ens aporten els premiats, contribuïsquen a fer créixer el posicionament autocentrat que Maestrat Viu proposa per a la nostra comarca, la seua cultura i la llengua que compartim i ens identifica.

Els premiats d'enguany i dels anys anteriors són la millor mostra de l'enfocament que volem donar a la nostra realitat i expliquen el sentit, el significat dels Premis Maestrat Viu. Permeteu-me que, en aquest sentit, porte també a col·lació la figura d'un traiguerí, que dóna nom al premi a la trajectòria col·lectiva: Pere Labèrnia i Esteller. Potser és una figura poc coneguda i encara menys valorada en el nostre horitzó cultural per circumstàncies que ara seria llarg d'explicar. Pere Labèrnia, que va viure a la primera meitat del segle XIX, va fer una feina impressionant per modernitzar el nostre idioma. Una feina sense la qual, avui, potser ni tan sols estaríem ací fent el que estem fent. És per estimular obres com la seua i com la que fan les persones i col·lectius que guardonem avui, que existeixen el Premis Maestrat Viu, per dignificar i modernitzar la nostra cultura comarcal, per traure-la del folklorisme i, arrelada en la memòria popular, fer-la una cultura apta perquè la puguem compartir al segle XXI, amb tots els altres Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer, perquè tenim el convenciment que el que és local és el més universal. Només cal que siga com és sense interferències, sense por.

Per això mateix, afirmem i volem reivindicar avui ací, en aquest lloc carregat de simbolisme i d'agermanament dels pobles del Maestrat, que volem i desitgem una comarca completa i unida, amb tots els pobles. Si us hi fixeu, al cartell dels premis d'enguany hi ha la imatge d'un mapa d'època del Maestrat històric. Perquè volem fer notar que el Maestrat que tenim a dia d'avui està per reconstruir. No s'ha desenvolupat la comarcalització del País Valencià tal com estableix l'Estatut d'Autonomia, des de 1982. Les comarques actuals no són oficials i responen a criteris que ens pareixen arbitraris. I així tenim les Coves de Vinromà, la Torre d'en Doménec, Vilanova d'Alcolea, la Serratella, Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat que, fins portant la comarca al nom, no en formen part. Volem que aquests pobles formen part del Maestrat, ens hi sentim units i ells també tenen consciència que en formen part. Demanem a les seues institucions municipals i també a les de la resta de pobles que treballen per fer-ho possible.

El dia que celebràvem aquest mateix acte l'any passat, ens trobàvem a les portes d'un canvi significatiu en la vida pública del nostre país. En aquest any que ha passat hem vist com s'ha obert una oportunitat històrica per a la consolidació de la nostra llengua i per a un canvi cultural que no ens faça perdre més el tren de la modernitat, que supose la revitalització de la nostra cultura pròpia davant de dependències i influències. Maestrat Viu, amb els nostres Premis, pensem que fem una aportació important en aquest sentit. En realitat, no obstant, tots sabem que aquesta és una responsabilitat de les nostres institucions públiques, és un conjunt d'accions que corresponen a les institucions de govern. Per això saludem la iniciativa de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de promoure un pla estratègic cultural valencià, pensat fins a 2020. En aquest pla estratègic hi ha propostes que interessen directament als pobles del Maestrat, que ens interessen: lectura i biblioteques, arxius, espais creatius, circuits culturals, museus i arts escèniques són camps en què hauríem de fixar-nos per promoure la nostra cultura fins a convertir-la també en un factor de desenvolupament econòmic. Tenim potencial per fer-ho. Aprofitem l'oportunitat. Des de Mestrat Viu animem la Generalitat a convertir aquesta iniciativa en realitat, i als municipis de la comarca a no desaprofitar-la.

Al mateix temps, des de la nostra posició geogràfica de cruïlla, encoratgem la Generalitat Valenciana que, a l'hora d'internacionalitzar la cultura, busque la complicitat i la unió amb les instàncies internacionals que ja comparteixen les altres institucions regionals de l'àrea catalanoparlant i que són la Fundació i l'Institut Ramon Llull, així com, en general, és irrenunciable normalitzar les relacions culturals amb els territoris amb qui compartim la mateixa llengua. Maestrat Viu comprèn aquesta necessitat i en la mesura de les nostres possibilitats, hi estem fent la nostra aportació.

L'estiu de 2015 vam culminar la col·laboració amb la revista Descobrir, una publicació de viatges, de Barcelona, que va dedicar el seu número 211 als pobles del Maestrat, i vam presentar-la a la biblioteca municipal de Vinaròs. A la tardor, vam impulsar la tercera edició de la Trobada Excursionista del Maestrat a Benassal. A l'hivern vam difondre els actes de la festa de sant Antoni i vam participar en el ball de jota de l'oferta dels Amics del Bureo d'Albocàsser. I aquesta primavera, el mateix dia 7 de maig vam ser presents a la Fira del Llibre d'Ares del Maestrat i al Fòrum de Literatura Rural a Ulldecona.

I tenim per davant altres tantes activitats que considerem de primer ordre. El proper 5 de juny us invitem a participar en la Festa per la Llengua, en què Maestrat Viu, com a entitat federada a Escola Valenciana, forma part de l'organització a Benassal. És la festa de les nostres escoles, de les escoles en valencià i donar-hi suport és pensar en el nostre futur. També impulsarem la IV Trobada Excursionista a les Coves de Vinromà, que tindrà lloc el 25 de setembre. Hi esteu invitats a viure un dia de contacte amb el nostre medi natural per mitjà de l'excursionisme.

Però per a abans d'aquesta data, vull anunciar-vos que Maestrat Viu i el Centre d'Estudis del Maestrat portaran a terme la Primera Trobada d'Entitats Culturals del Maestrat, el proper 10 de setembre, a Xert. Volem posar fil a l'agulla de la coordinació de totes les entitats culturals que vulguen afegir-s'hi. Per això, quedeu invitats a participar-hi les persones representats que avui esteu ací. Volem comptar amb la vostra participació pensant en l'impuls que des de la Generalitat es vol donar als Consells Comarcals de les Arts, la Cultura i la Creació, contemplats en el pla estratègic Fem cultura, que he esmentat adés. Les entitats culturals del Maestrat hem d'estar preparades per a aquesta oportunitat, que ens pot obrir moltes possibilitats. Des d'ara mateix, demanem la complicitat dels municipis per impulsar-lo.

L'acció dels municipis, en aquest sentit, és molt important. Per avançar cap a la valencianització, els ajuntaments tenen al seu abast moltes possibilitats, emparades per la llei, que tenen la responsabilitat de convertir en realitat en aquest temps nou que estem vivint. Estem parlant dels usos lingüístics en la seua pròpia documentació, de la valencianització de les seues comunicacions amb la ciutadania i amb les altres institucions, de la normalització lingüística de les senyalitzacions que són competència seua, dels noms dels seus carrers. En la seua mà hi ha possibilitat d'avançar en aquests canvis que han de marcar el signe del temps nou o continuar en la deixadesa del passat. Per això els encoratgem a dinamitzar la seua cultura pròpia, a revitalitzar-la i actualitzar-la afegint-se als circuits culturals i promovent l'ús del valencià. Perquè la cultura de cada poble és la cultura de tots.

I acabo. Vull agrair als presentadors i artistes que avui en han oferit aquesta autèntica festa la seua predisposició i el seu entusiasme. Tot això no hauria estat possible sense ells i la feina que durant uns quants mesos ha fet la junta de Maestrat Viu, als integrants de la qual vull agrair públicament l'esforç, perquè s'ho mereixen. Això mateix he de dir de l'Ajuntament de Traiguera, que ens ha oferit totes les facilitats per fer possible aquest acte en aquest lloc incomparable.

Espero que hàgiu gaudit de la vetllada, que acabeu de gaudir de la nit i de l'amistat que compartim. Si no m'equivoco, encara queda alguna sorpresa agradable per viure, però això ja és cosa dels presentadors. Moltes gràcies novament per la complicitat. I heu de saber que necessàriament comptem amb tots vosaltres. Moltes gràcies a tothom i bona nit!

Traiguera, 21 de maig de 2016

dilluns, 13 de juny de 2016

Benassal tanca la roda de les Festes per la Llengua amb una gran participació

Gran participació en la Festa per la llengua al Maestrat celebrada el passat 5 de juny a Benassal.



La comissió organitzadora de la Festa per la llengua es mostra molt satisfeta per la gran participació i implicació de la gent. Més de trenta cinc paradetes, entre escoles, AMPES, col·lectius i llibreries van estar presents en la Fira d'Entitats.

Cal recordar que es va desenvolupar un ampli programa d’activitats a la vegada que es feia la fira d’Entitats. Cap a les 10 hores del matí, la dolçaina i el tabalet van donar la benvinguda als visitants, a les 11 hores es va fer una ruta guiada pel nucli històric a càrrec de la professora d'història, Pilar Vidal i a continuació es va realitzar una xerrada sobre el diccionari castellà -valencià de Carles Salvador a càrrec d’ Emili Casanova, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Al mateix temps la Rabera Eclèctica feia la ruta literària adreçat a l’alumnat de secundària. Una de les actuacions que va posar un gran colorit al matí va ser la dels castelleres de la Muixeranga de Vinaròs. Una cercavila a càrrec de la banda de música Font En Segures va tancar les activitats del mati.

Al migdia es va organitzar un concurs de paelles per als alumnes d’educació secundària al Pati d’En Palanques. Després de dinar es van lliurar els premis dels concursos de dibuix i logotips a la Placeta de l’Ajuntament. Emili J. Barreda per part de la comissió de la Festa per la llengua i Mari Luz Monterde, alcaldessa de Benassal van fer els parlaments de cloenda, on no va faltar la reivindicació per al foment del valencià en l’educació i la importància de dotar amb serveis educatius al món rural i zones deprimides, de manera que s’evite la despoblació de comarques com l’Alt Maestrat.
Finalment, el concert de Trobadorets va posar el punt final a la Festa per la llengua a Benassal.
La comissió de la Festa per la llengua, com ja s’ha dit, valora molt positivament l’esforç fet per dibuixar una gran programació al voltant de la Festa per la llengua, ara , segons van manifestar ha existit una gran implicació per part dels centres educatius de la localitat,els pares i les mares dels alumnes, les associacions locals, del Consistori Municipal, de Maestrat Viu i d’Escola Valenciana. També agraeixen la col·laboració en els actes de la Fundació Carles Salvador, AVL, IEC. La comissió va començar a treballar al desembre passat per aconseguir una programació completa al voltant de la figura de l’escola i la revindicació de la nostra llengua i cultura. Des de principis de maig s’han dut a terme diverses activitats a banda esmentades cal assenyalar el concert de Feliu Ventura el dissabte 4 de juny a la nit, l’actuació del grup teatral “L’Enfilat” amb l’obra ” 46 contes i un gelat” de Vicent Marçà.

La Festa per la llengua se celebra a totes les comarques valencianes per reivindicar l'escola pública i en valencià i aquesta trobada a Benassal tanca el cicle de la Festa per la Llengua d'este curs escolar.

LA COMISSIÓ DE LA FESTA PER LA LLENGUA


diumenge, 22 de maig de 2016

Els Premis Maestrat Viu reclamen la implicació institucional per a aconseguir una comarcalització amb coherència històrica



El lliurament de guardons al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Traiguera ha reconegut els treballs de Joan Ferreres Nos, Lucía Alemany, la Revista ‘Traiguera’, l’Aplec del Sénia i la Fira d’oficis de Benassal

El president de Maestrat Viu, Joan Ortí, ha reivindicat la idea de convertir la cultura en un motor econòmic de la comarca i demana al Consell que pose en marxa el projecte ‘Fem Cultura’


 

Al voltant de 250 persones han assistit aquesta vesprada a l’acte de lliurament dels guardons de la 3ª edició dels Premis Maestrat Viu que enguany s’ha celebrat a l’esplanada del Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera, on s’ha reconegut el treball i el compromís de l'historiador Joan Ferreres Nos, la jove directora Lucía Alemany, la revista 'Traiguera', la Fira d'Oficis de Benassal i de l'Aplec del Sénia envers la cultura i la llengua.

L'acte que organitza anualment el col·lectiu Maestrat Viu, i que té l'objectiu de donar visibilitat a les iniciatives culturals i cíviques de la comarca i de reconèixer l’esforç de les persones, entitats i institucions que treballen per la llengua i el territori, ha sigut conduït per la periodista Taray Cuartiella i pel glosador mallorquí Mateu Matas ‘Xurí’, mestre de la paraula que ha delectat el públic presentant els guardonats parlant en rima i improvisant amb les tonades de la glosa mallorquina, a les quals s’ha unit en el tram final de la cerimònia la també glosadora Maribel Cervera per oferir un combat de picat.

Una gala en què el president de Maestrat Viu, Joan Ortí Voltas, ha reclamat durant el seu discurs “una major implicació de les institucions per a fer realitat una veritable comarcalització del País Valencià, coherent amb la història i el sentir de cada poble”. En aquest sentit, Ortí ha instat els municipis que són part del Maestrat històric, i que en aquests moments estan enquadrats en un altra comarca, a què demanen el canvi amb l’objectiu d’assolir una estructura geogràfica més lògica. Al mateix temps, Ortí ha insistit en la necessitat de “convertir la cultura en motor econòmic”, per a la qual cosa ha demana al Consell que “faça realitat el projecte ‘Fem Cultura’” i a les administracions municipals “que aprofiten aquesta iniciativa que interessa especialment al Maestrat”.

El president del col·lectiu no ha deixat passar l’oportunitat de rememorar i posar en valor la figura de Pere Labèrnia, traiguerí il·lustre que dóna nom a un dels guardons, exemple de la modernització de la llengua, i ha aprofitat per reclamar també “la valencianització dels ajuntaments a través de les seues competències i la normalització de les relacions amb Catalunya i les Illes Balears.

El cantautor de Cocentaina Andreu Valor ha contribuït també amb la seua música, i amb un homenatge pel desè aniversari del traspàs del poeta de Benicarló Manel Garcia Grau, al desenvolupament d’una vesprada en què els primers a pujar a l’escenari, decorat per l’artista d’Albocàsser, Tere Boix, han sigut els membres de la Fira d’Oficis de Benassal i de l’Aplec del Sénia, que han rebut ex aequo el premi Seidia a la iniciativa col·lectiva anual. Maite Pastor i Óscar Monterde han sigut els representants del projecte benassalenc, que han recollit el guardó. La iniciativa es va encetar l’any 2014 i és una idea nascuda de la societat civil, i que, durant un cap de setmana de juliol, té per objectiu recuperar els oficis tradicionals substituïts per la industrialització i preservar la saviesa popular.

Per la seua banda, l’Aplec del Sénia ha estat guardonat per recuperar un encontre sociocultural que va deixar d’organitzar-se l’any 2009 i que al 2015 ha celebrat la cinquena edició. L’Aplec és una jornada reivindicativa que té com a objectiu la defensa de la llengua i de la cultura en el territori de cruïlla de costat i costat del riu Sénia, i a la qual tenen cabuda activitats de cultura popular, una fira d’entitats, jocs per als més menuts, documentals, xerrades, dinars populars i concerts. Andreu Carapuig, acompanyat d’altres membres de l’associació cultural i juvenil Aplec del Sénia ha sigut l’encarregat de recollir el premi.

A continuació Enric Anyó, Trini Oliver i Vicent Matamoros, acompanyats de tota la redacció de la revista ‘Traiguera’, han rebut el guardó Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva pels 40 anys ininterromputs durant els quals han estat difonent els valors patrimonials, socials i culturals de Traiguera i del Maestrat. Aquesta publicació, una de les deganes de la comarca, s’ha convertit en un referent per a la localitat i en un element dinamitzador de la llengua i un exemple cultural, gràcies a la participació de centenars de persones que han fet possible la supervivència d’aquesta revista que ha editat més de 460 números des de l’any 1975.

El següent en pujar a l’escenari ha sigut José Manuel Alemany, pare de la jove cineasta Lucía Alemany, que ha recollit en el seu nom el Premi Alfred Giner Sorolla a la iniciativa anual individual. El jurat ha reconegut la producció '14 anys i un dia’, un curtmetratge de 12 minuts rodat íntegrament en valencià al municipi de Traiguera amb actrius i actors no professionals, que tracta el tema de la violència en la educació dels fills. Estrenada a l’octubre de 2015 a la Semana Internacional de Cine de Valladolid, ha participat en diversos certàmens cinematogràfics i entre els guardons aconseguits destaquen el premi al millor curt en valencià del Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-real (Cineculpable), el premi a la millor interpretació al Festimatge, de Calella, aconseguit per les seues actrius Jenni Garcia i Pilar Alcalà, i el premi a millor curtmetratge, millor direcció i a la millor actriu en la 19a Mostra de Cinema Jove d’Elx.

Un dels moments centrals de l’acte s’ha donat quan Joan Ferreres Nos ha pujat a l’escenari a recollir el Premi Carles Salvador a la seua trajectòria personal en reconeixement a la dedicació constant a l'estudi i a la divulgació de la història, l’art i l’etnologia dels pobles del Maestrat. Treballador actiu i inesgotable, durant més de 40 anys s’ha dedicat a explorar, analitzar i divulgar els documents històrics de diferents localitats del Maestrat. Fruit d'aquesta tasca ha publicat més d'una trentena de llibres, com autor i coautor, i ha escrit centenars d’articles en diferents revistes com ‘Traiguera’, ‘Vila de Càlig’, ‘Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat’, del qual n’és el vicepresident, i ‘Fulls de Sant Jordi del Maestrat’, publicació de la qual n’és el director. Ferreres Nos ha agraït públicament la consecució d’aquest guardó i la voluntat de seguir treballant per desvetllar la història del Maestrat.

El moment més emotiu s’ha produït quan el presentador Mateu Xurí en glosa mallorquina ha lloat la figura de Pedro Marín, de les Coves de Vinromà, que, convidat per la presentadora Taray Cuartiella, ha pujat a l’escenari per rebre un guardó homenatge, en reconeixement a la seua tasca en el naixement dels Premis Maestrat Viu, amb el disseny dels guardons de les dos primeres edicions. Ara, en aquesta tercera edició, una vegada Marín s’ha retirat, els guardons han estat obra de l’artista de Sant Jordi, Lluís Ferrer Ferreres, conegut artísticament com ‘Ferr’, que ha dissenyat un arbre, entre olivera i carrasca mil·lenària com a símbol d’un poble arrelat al seu territori, el fruit del qual és una lletra M que brota com a símbol del Maestrat viu que reclama l’entitat cultural.

Diferents personalitats de la cultura, de la política i de la societat del Maestrat, del País Valencià i de Catalunya com l’alcalde de Traiguera, Javier Ferrer, l’alcaldessa de Sant Mateu, Ana Besalduch, l’alcaldessa de Benassal, Mari Luz Monterde, l’alcaldessa de Canet lo Roig, Mari Ángeles Pallarés, l’alcalde de Vinaròs, Enric Pla, l’alcalde de Xert, José Rosendo Segarra, l’alcalde de Sant Jordi, Iván Sánchez Sifre, l’alcalde de Rossell, Evaristo Martí, el secretari de la Unió de Llauradors, Ramon Mampel, Natxo Badenes, d’Escola Valenciana, Casto Sorlí, del Centre d’Estudis del Maestrat, Miguel Angel Pradilla, de l’Institut d’Estudis Catalans, Josep Escribano, de El Tempir, o Santiago Domènech, de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, entre d’altres, s’han donat cita al Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera per a participar d’aquesta tercera edició dels Premis Maestrat Viu.

Fotos de Marc Prades
Crònica de Vinaròs News
Crònica de la Veu del País Valencià
Crònica de 3x4
Crònica del Mediterráneo

divendres, 29 d’abril de 2016

Voleu vindre a l'acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2016? Inscriviu-vos-hi! #PMV16




El proper dissabte 21 de maig a les 19h tindrà lloc a la plaça del Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera l'acte de lliurament de la 3a edició dels Premis Maestrat Viu. Ja estem preparant aquest acte que convertirà per unes hores el santuari de Traiguera en l'epicentre de la cultura del Maestrat. Dirigit per la periodista Taray Cuartiella, l'acte comptarà amb la participació d'artistes de la cançó i la cultura popular que aniran coneixent-se a mesura que s'aprope la data.

Per participar-hi com a assistent, cal inscriure's prèviament en el formulari que trobareu a continuació. Envieu les dades de la vostra inscripció i us mantindrem al corrent de les informacions relacionades amb aquest esdeveniment que entre tots esperem convertir en la festa de la cultura del Maestrat.

Si necessiteu allotjament, consulteu els serveis locals que podeu trobar en la pàgina d'Artesania, turisme i cases rurals de l'Ajuntament de Traiguera.

Veniu a l'acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2016 i participeu amb nosaltres en la celebració de la nostra vitalitat cultural. Les entitats i persones guardonades, i també el col·lectiu Maestrat Viu, us hi esperem.





dijous, 21 d’abril de 2016

#PMV16. L’historiador Joan Ferreres Nos i la jove cineasta Lucía Alemany guanyen els Premis Maestrat Viu 2016 d'àmbit individual

L’acte de lliurament de guardons tindrà lloc el 21 de maig a l’esplanada del Reial Santuari de la Mare de Deu de la Font de la Salut de Traiguera i comptarà amb l’actuació del cantautor Andreu Valor
La gala està oberta a tota la societat i es pot reservar l’assistència omplint la butlleta que es trobarà a la web www.maestratviu.org a partir del dia 25 d’abril

L’historiador Joan Ferreres Nos i la cineasta Lucía Alemany han sigut guardonats amb els Premis Maestrat Viu 2016 en l’apartat individual, amb els quals el jurat els reconeix el treball i el compromís en promoure el prestigi de la llengua catalana, la història i la cultura en valencià en els diferents treballs i obres que han realitzat.

L’investigador de Sant Jordi rebrà el Premi Carles Salvador a la trajectòria individual, el qual suposa el reconeixement a la seua extensa tasca de divulgació de la història, l’art i la etnologia dels pobles del Maestrat. Doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de l’Institut ‘Thos i Codina’, de Mataró, Joan Ferreres és un treballador actiu i inesgotable que durant més de 40 anys s’ha dedicat a explorar, analitzar i divulgar els seus estudis sobre els documents històrics de diferents localitats del Maestrat.

Durant la seva trajectòria ha publicat més d’una trentena de llibres com a autor i coautor. Va començar l’any 1985 amb l’obra ‘Aproximació a la història de Sant Jordi del Maestrat’ i ha anat creixent any a any. Una bona part de les seues publicacions fan referència a Sant Jordi i a Traiguera, com per exemple, ‘Naixement d’una Vila. Sant Jordi del Maestrat al segle XVII’, ‘Traiguera: Història documentada’ o ‘Història documentada del Mas dels Estellers: 1261-1655. Llibre dels 750 aniversari’. Però també té un bon grapat de llibres on ha profunditzat en temàtiques referides a altres localitats del Maestrat, com són ‘Patrimoni toponímic i jurídic de Xert. Llibre dels Establiments de Xert 1689-1762’, ‘Territori, població i economia de la Batllia de Cervera en la Baixa Edat Mitjana’, ‘Història documentada de Rossell Modern’ o ‘La comanda d’Alcalà de Xivert i les seves viles a l’edat mitjana’.

A més, Ferreres ha traslladat el seu coneixement i treballs de recerca a la societat amb la publicació de centenars d’articles en diferents revistes com el ‘Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat’ -al qual pertany-, ‘Fulls de Sant Jordi del Maestrat’, ‘Traiguera’ i ‘Vila de Càlig’. L’historiador de Sant Jordi ha rebut diverses distincions pels seus treballs com són el Premi ‘Vila de Rossell’ de l’any 2010, per l’obra titulada: ‘Història documentada del Rossell modern, segles XVI-XVII-XVIII’; el VII Premi d’Investigació Històrica ‘Vicent Giner’, d’Alcalà de Xivert, l’any 2011, per l’obra titulada: ‘La comanda d’Alcalà de Xivert i les seves viles a l’edat mitjana’; i el Premi ‘Vila de Càlig’, de l’any 2012, per l’obra titulada: ‘Història documentada del Càlig modern, segles XVI-XVII-XVIII’.

Lucía Alemany
 
Per la seua banda, la jove directora de Traiguera Lucía Alemany ha sigut reconeguda amb el Premi Alfred Giner Sorolla a la iniciativa anual individual per la seua producció ’14 anys i un dia’, un curtmetratge de 12 minuts rodat íntegrament en valencià al municipi de Traiguera amb actrius i actors no professionals, que tracta el tema de la violència en la educació dels fills.

La creació d'Alemany es va estrenar al mes d’octubre la 60 edició de la ‘Semana Internacional de Cine de Valladolid’, ‘Seminci’, on va participar a la secció oficial. Ha sigut seleccionada per a participar en diversos certàmens cinematogràfics i entre els guardons aconseguits destaquen el premi al millor curt en valencià al Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-real (Cineculpable), i el premi a la millor interpretació al Festimatge, de Calella, aconseguit per les seues actrius Jenni Garcia i Pilar Alcalà.

El president de Maestrat Viu, Joan Ortí, recorda que amb l’organització d’aquests premis es vol posar en valor del treball que fan les persones i col·lectius que treballen pel Maestrat i defenen i promouen la llengua i la cultura, a més d'incentivar nous projectes i noves creacions en qualsevol àmbit, ja siga el social, el cultural o el científic.
Els Premis Maestrat Viu estan oberts a la societat i, per tant, els interessats a assistir al acte de lliurament dels premis poden reservar plaça a través del correu electrònic maestratviu@gmail.com, des del 25 d’abril fins el dimecres 18 de maig o fins que s'esgoten les entrades.

Enguany, l’acte tindrà lloc a l’esplanada del Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera el pròxim dia 21 de maig i serà conduït per la periodista Taray Cuartiella, que compartirà escenari amb el cantautor de Cocentaina Andreu Valor.