Els Reis… (Mags?) d’Orient!

Pel seu interés vos reproduïm tot seguit la reflexió següent d’Eugeni S. Reig:
Els Reis
d’Orient
 
 

Eugeni S. Reig

      La denominació tradicional valenciana
dels tres personatges bíblics que, segons els evangelis, anaren a adorar a
Jesucrist al poc temps d’haver nascut i que, segons la tradició, eren reis, així
com la festa de l’Epifania que es celebra el 6 de gener de cada any i en la qual
es commemora la citada adoració, és els Reis d’Orient o, simplement,
els Reis. Les denominacions els Reis Mags i els Reis
Màgics
són calcs del castellà i, per tant, són completament inadmissibles en
la nostra llengua. Aquestes denominacions no tenen cap tradició entre nosaltres
i són completament postisses i, per tant, hem de fer tot el que siga menester
per tal d’aconseguir eradicar-les. I que quede ben clar que no parlem de si els
citats personages bíblics varen existir realment o no varen existir, si eren
reis o no eren reis, si eren mags o no eren mags, si varen vindre d’Orient o no
varen vindre d’Orient. No parlem de religió ni d’història. No estem estudiant ni
analitzant els evangelis. Parlem únicament i exclusivament de llengua, de la
nostra llengua. Parlem de quines són les denominacions que el nostre poble ha
donat a eixos personatges al llarg dels temps. I, a més de les dues que he dit
adés, els Reis d’Orient i els Reis, n’hi ha una altra que és molt
corrent en valencià: els Reixos. La paraula reixos té l’aspecte de ser un doble
plural que s’hauria originat al prendre el plural reis, pronunciat ‘reix’, per un
singular. Per eixe motiu la paraula reixos arrossega l’estigma
d’incorrecció lingüística, de vulgarisme inadmissible, de paraula deturpada
pròpia de gent que no sap parlar bé. Però, meditem una miqueta, ¿per quin motiu
hauríem de confondre els valencians el plural d’una paraula normal i corrent de
la nostra llengua amb un singular? No pareix molt lògic, la veritat. En l’època
clàssica s’usaven les formes rey, rehina, reys i rehines que són les que trobem en les Grans Cròniques. Però també es varen
usar les formes reig, regina, reigs i regines, formes cultistes i
llatinitzants que es considera que mai varen ser usades en el llenguatge
habitual de l’home del carrer de l’època i que només foren usades per alguns
lletraferits, especialment en llenguatge poètic, perquè semblaven més cultes i
s’acostaven més al llatí. Però tal vegada no va ser així. Potser la forma reig sí que va ser un mot usat pels
valencians de l’època i, si va ser així, ¿com el pronunciaven? Avui el llegim
‘retx’ però podria ser que aleshores tinguera una altra pronunciació ben
diferent. Potser es pronunciava ‘reij’ o ‘reix’, pronúncia que donaria lloc als
plurals reijos i reixos que han sobreviscut fins als
nostres dies. Si això fóra així, l’expressió els Reixos seria una autèntica joia que
hauríem conservat viva durant molts segles. I a més seria la denominació ideal,
tant per als tres Reis d’Orient com per a la festa de l’Epifania, perquè és una
denominació popular molt nostra, que ens resulta familiar. De tota manera, que
quede clar i ben clar que jo no propugne que s’use els Reixos en lloc de
els Reis o els Reis d’Orient. El que dic és que no condemne la
paraule reixos perquè no estic gens segur que siga un doble plural i, per
tant, una forma deturpada. Del que sí que estic segur és que això dels Reis Mags és un calc del castellà que no
hem usat mai al llarg de la nostra història fins temps relativament recents.
A més, la paraula “mag” es pronuncia,
com és lògic i natural, ‘mac’, i, si tenim en compte que avui en dia, per a
qualsevol xiquet (i per a qualsevol jove), un “mac” és un entrepà d’aquells que
fan en les hamburgueseries McDonald’s, això de dir que els personatges bíblics
en qüestió són entrepans de carn de vedella capolada, ceba, formatge i salsa de
tomaca no pareix que siga la cosa més adequada. La denominació Rei Mag em
sembla, a més d’irrespectuosa, ridiculitzadora.

      Espere que alguna volta deixen de
martiritzar-nos amb els Reis Mags i ens conscienciem tots que cal
dir els Reis, els Reis d’Orient o, si ho trobem
adient i ens decidim a fer-ho, els Reixos.”