dissabte, 7 de juny de 2014

Discurs del president de Maestrat Viu, Josep Meseguer Carbó, en els #PremisMaestratViu

Peníscola, 17 de maig del 2014
Bona nit, guardonats i familiars, membres del jurat dels Premis Mestrat Viu 2014, representants d'entitats i d'institucions acadèmiques i polítiques, amigues i amics, gràcies per acudir a la festa dels Premis Maestrat Viu,
Maestrat Viu, Col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, vol donar les gràcies a totes les complicitats que han fet possible la Primera Edició dels Premis. Amb les mateixes complicitats i més, s'espera posar en marxa l'edició del 2015. Gràcies a tots.
Els protagonistes, però, són els guardonats amb els premis d'honor i els premis a la iniciativa anual. I Maestrat Viu els dóna l'enhorabona pel guardó i les gràcies per l'esforç i la dedicació. A partir d'ara són per a nosaltres ambaixadors del Maestrat Viu.
En primer lloc, gràcies al Grup de Recerca de la Memòria del Segle XX de Benassal, per la valuosa descoberta feta a l'arxiu de Fraigburg que ha possibilitat que durant l'any 2013 el grup haja treballat en la difusió d'un episodi històric, fins ara fosc i desconegut, de la guerra civil espanyola en el nostre Maestrat.
En segon lloc, gràcies al Centre d'Estudis del Maestrat pel treball continuat de més de trenta anys en estudis de ciències humanes i socials, sempre amb una idea de comarca històrica que ha ajudat a crear sentiment de pertinença a un territori, el Maestrat històric.
I en tercer lloc, i darrer, amb tota la sensibilitat i sinceritat possibles, gràcies a la família de Pere-Enric Barreda i Edo, gràcies a la seua germana que ens acompanya avui, gràcies Gemma per l'esforç que feu estant ací, posat que tot és molt recent, però Pere-Enric Barreda i Edo era el nostre home, Pere-Enric volia un Maestrat viu, Pere es mereixia el Premi Carles Salvador en vida per tantes coses com va fer per la comarca, pel seu poble o per la cultura en general, però la dissort del destí ha fet que no arribàrem a temps. Ens queda el consol de la seua obra, la seua obra és una de les millors ambaixadores del nostre Maestrat Viu.
Gràcies als tres guardonats.
La creació d'uns premis no és un invent modern, i ho sabem, però per a Maestrat Viu representen la continuïtat amb projectes que han desaparegut o que han quedat en letargia, postrats en un son profund del qual ara desperten, projectes que també pretenien contribuir al prestigi de la llengua dins del nostre territori, un territori de cruïlla que representa la històrica diòcesi de Tortosa, a mig camí de les capitalitats de València i de Barcelona, en què el Maestrat té un paper central.
Els premis Maestrat Viu pretenen potenciar persones i entitats de referència, com he dit, pretenen crear ambaixadors, ambaixadors del segle XXI. Pero, el punt de partida, són els nostres ambaixadors del segle XIX i XX, que pel seu treball i amb l'únic mitjà de la llengua tenen un lloc destacat entre els intel·lectuals de la cultura en català, o en valencià, com són, per ordre de naixença: Pere Labèrnia, mossèn Joaquim Garcia Girona, Carles Salvador o Alfred Giner Sorolla, entre altres. Maestrat Viu els ha tingut presents a l'hora de posar nom a cadascun dels premis perquè són el millor exemple de consciència que parlen una llengua que és important emprar-la per llegir, per escriure, per comunicar-se, i sense prejudicis, sabent que es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, tal com declara mossèn Joaquim Garcia Girona en el pròleg de Seidia, dient: «Seguisc lo consell cervantí, i use de la que vaig mamar amb la llet, la serrana del Maestrat. [...]; i és llei obligatòria i tots los conreadors de les mateixes [modalitats de la llengua] realçar-les a la grandiosa unitat lingüística [havent parlat abans de València i Barcelona] i [unitat] literària que encalçaren en lo segle d'or de les nostres lletres». I el sentit comú demana créixer als muscles dels savis, als muscles dels millors referents, i aquesta ha estat la prioritat de Maestrat Viu, amb l'única finalitat de provar a créixer com a poble, que s'organitza des de la comarca.
Però els Premis Maestrat Viu, a banda de partir de referents i crear referents, vénen a cobrir una necessitat: el reconeixement al treball de les persones i dels col·lectius, al treball per la llengua, per la cultura en valencià i pel territori. Hi ha molta de gent que treballa, que ha treballat i que treballarà de manera anònima i abnegada, molta, però l'esforç silenciós desgasta, cansa... Els Premis Maestrat Viu vénen a donar aire fresc, a refrescar les iniciatives, a reconèixer aquells que fan país. I fer país, en el sentit etimològic de «treballar la terra», és a dir, que amb l'aixada, metafòrica, trauen les herbes dels diferents àmbits d'ús de la llengua. I en eixe sentit, els premis Maestrat Viu poden premiar bons treballs intel·lectuals, o creacions artístiques, però també iniciatives d'una empresa que ofereix el seu producte exclusivament en valencià, i el premi és a la normalitat, volem un país normal, volem poder parlar, llegir, escriure, o relacionar-nos en la nostra llengua en el nostre poble. I eixe dia, quan passe això, no faran falta els premis, i serà l'èxit perseguit.
Els Premis Maestrat Viu són, per tant, a hores d'ara, una paraula sensata de denúncia a les institucions perquè no fan res pel valencià, a qui li han aplicat de vegades un calmant, de vegades una anestèsia, però no hi ha una intervenció a fons. Dins de les limitacions, que en són moltes, Maestrat Viu sempre ha procurat intervindre per posar la llengua a primera fila, en tant que és el símbol d'identitat més important de qualsevol poble, i del nostre també, i una demostració per a intervindre en ferm és la continuïtat amb què s'ha promogut, durant els darrers tres anys, la Festa per la Llengua a un poble del Maestrat: 2012 va ser a Les Coves, 2013 a Sant Mateu i 2014 a Benicarló. I en aquest punt he de donar les gràcies a la coordinadora Festa per la Llengua de Benicarló, formada per l'Associació Cultural Alambor, el Front Cívic, Arrea-li Bona i les AMPES del Joan Coromines, Ramon Cid, Marqués de Benicarló, Martínez Ródenas, Francesc Català i Nostra Sra. de la Consolació.; la Festa per la llengua de Benicarló va ser un èxit que va durar durant una setmana sencera. El mapa de la comarca per la nostra escola, per l'escola en valencià, és també un dels reptes de Maestrat Viu perquè no pot estar cap poble sense escola, l'escola és l'ànima d'un poble i el seu futur. I per això no s'entén com en una escola s'ofereixen 50 places en valencià, que són dos classes, quan han sol·licitat l'admissió en el centre 69 alumnes de 3 anys, per tant, 19 alumnes de 3 anys es queden fora, quan són els suficients per a obrir una tercera classe. Vull pensar que el sentit comú funcionarà i que hi haurà una tercera classe, però el fet de plantejar el dubte és una mostra del desinterès i de la desconsideració, com ho són la supressió de prop de 150 classes en valencià, que a la llarga suposaran el tancament de 6 escoles al País Valencià. Algunes classes, potser les salvaran, i continuaran funcionant en valencià, gràcies a lloables accions personals, però són més gratificants les accions institucionals clares i en favor del valencià.
Però la desconsideració cap al valencià no acaba en l'ensenyament, sinó que és habitual en la comunicació entre l'administració de proximitat, o de proximitat mitjana, i els ciutadans, si no, vegeu les webs que s'ofereixen amb una desigualtat total entre les dos llengües oficials, i no cal dir quina perd: perd la que és llengua històrica, la llengua dels valencians. També és evident, i no cal que insistisca, en el dolor col·lectiu que ha suposat la liquidació de la Ràdio i la Televisió Valencianes, un atemptat de primer ordre contra el valencià i com a conseqüència, actualment, cap xiquet pot mirar a la tele dibuixos en valencià, per tant, un atemptat contra el prestigi, perquè, com és sabut, res no passa si no ho diuen la tele, si el valencià no ix a la tele, arribarà un punt que potser directament es considera que ja no es parla, però també la ràdio i la televisió eren un mitjà per entendre i aprendre la llengua, no cal parlar-ne de les possibles bondats amb voluntat informativa de proximitat... No insistiré en la desconnexió de TV3, ni en la recent desconnexió de Catalunya Ràdio...
Enmig de tant de desinterès, que es podria augmentar si s'anaren sumant àmbits, Maestrat Viu mostra interès a visualitzar la necessitat de sumar esforços, que poden ser esforços locals per construir la comarca, i esforços comarcals per construir el País en majúscula. No és gens fàcil. No. I menys encara des d'una macrocomarca que, des de Vinaròs a Atzeneta i d'Ares a Vilanova d'Alcolea, no arriba a representar ni el 2% dels 6 milions d'habitants de tot el País Valencià. No hem de perdre la centralitat, ni el nord, però hem de saber que demogràficament el nostre és un territori amb poca població i, a més, envellida; cal una intervenció intel·ligent que redescobrisca l'atractiu pel territori, pel turisme de qualitat, pel producte de qualitat... tampoc no tinc jo la solució. La cultura del paladar, la cultura gastronòmica que es potencia ara sí ara també, és fàcil de potenciar, però s'ha de fer en acompanyament dels valors del territori, els històrics i els patrimonials. Tampoc crec que la solució siguen els projectes Castor a la costa de Vinaròs, que han augmentat els sismes, ni el fràquing a tota la comarca, ni tampoc la mina de sauló de Benassal.
Després de 300 anys de persecució lingüística, la situació de la llengua és esperançadora perquè no deixa de ser la novena llengua d'Europa. Però la llengua només prosperarà al costat de la modernitat i del prestigi que puga suposar. Una modernitat que no consisteix a destruir el territori, ni a renunciar a la cultura en valencià, al contrari, a potenciar-la perquè és la manera més evident de projectar-se al món sense complexos. La idea és, com ha plasmat Pedro Marín en la seua escultura, és la unió de tota la gent de la comarca, de tot el país, al voltant de tres troncs que representen la vida passada, la present i la futura, units per la llengua i per la cultura.
Per acabar, una sorpresa ben original. Però això ja ho deixo a les mans de les presentadores, Amàlia Garrigós i Taray Cuartiella, a qui agraïsc la seua passió i predisposició, i crec que també Aitana Ferrer i Enric Murillo, cantant i músic, que ens han entendrit amb interpretacions tan sublims, tenen alguna cosa a veure amb la sorpresa. Una sorpresa poètica, una sorpresa musical. I amb la mel a la boca els deixo. Sumant a la dolçor, l'alegria, els agraïsc l'atenció i la dedicació al projecte Maestrat Viu.
Gaudiu de la nit i dels amics que compartim. Moltes gràcies novament per la complicitat, però sapigueu que comptem amb tots vosaltres.
Publica un comentari a l'entrada