divendres, 10 de gener de 2014

“Carles Salvador: mestre de Benassal (1916-1934)”, nou llibre de la Fundació Carles Salvador

Pel seu interés, vos reproduïm íntegrament l'article de Pere-Enric Barreda: 
Acaba d’eixir de la impremta Rosell de Castelló el volum 6 de les Publicacions de la Fundació Carles Salvador, coeditades amb l’Institut d’Estudis Catalans. Després de tres anys de treball, una vegada acabada l’edició de Les festes de Benassal, el resultat ha estat tan extens que s'ha estat necessari dividir-lo en dues parts. Donant una clara preferència als textos de Salvador, de moment s'edita la primera (Antologia de textos) i es deixar per a més endavant el comentari dels textos, precedit d'una extensa introducció sobre el context benassalenc entre 1916 i 1934, els anys de residència del mestre. N’adjuntem la portada, disseny de Òscar Bagur, de l'empresa Quadratí, igual que els volums anteriors. Cal tenir en compte que la fotografia no és presa dins l'escola de Benassal (d'on no en resta cap), sinó en la de Benimaclet.


L'obra vol aprofundir en la vida i activitats de Carles Salvador al llarg dels 18 anys que va viure a Benassal, entre 1916 i 1934. En acabar la carrera de mestre el 1911 hi va arribar després de passar per les escoles d'Almàssera, Aielo de Malferit i la Pobla de Benifassà, i a partir de 1934 se n'aniria a la de Benimaclet. Com els pares el van acompanyar, va deixar València, on només hi anava els estius abans de casar-se, el 1918, amb Sofia Monferrer, fet que encara el va vincular més al poble. Participava a moltes activitats i va ser un fidel cronista de la vida local d'eixos anys en múltiples aspectes.
Com a docent, va seguir una evolució clara per tal d'adaptar-se a la renovació en l'ensenyament, seguint els pedagogs més avançats, cosa que posa en pràctica a l'escola de Benassal i que consolida en relacionar-se amb altres mestres innovadors, i en especial amb l'assistència a l'Escola d'Estiu de Barcelona els anys 1923 i 1932.
Un des aspectes més rellevants de la seua activitat va ser la defensa del valencià: convençut de la necessitat del seu ús a la docència va fer articles i conferències, i va crear l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, que tenia la seu a sa casa. Com a treball de camp va recopilar vocabulari i folklore, moltes vegades amb la participació dels alumnes.
Al mateix temps va seguir amb la seua valuosa tasca literària, i a les publicacions que ja tenia (poesia i narració) en va anar afegint de noves, eixamplant el seu camp de treball al teatre (que també representava amb el concurs d'alumnes), de l'assaig, tant docent i pedagògic com de crítica literària, de reflexió filosòfica, i fins i tot de divulgació turística.
Com si fos periodista, va col·laborar intensament (quasi a diari) amb la premsa de Castelló de la Plana. Una part d'aquests articles adopta la forma de crítica literària, en forma de cent quaranta ressenyes i presentacions que, a més, ens informen de títols que Salvador tenia a la seua biblioteca de Benassal, destruïda pels soldats rebels el 1938.
L'obra, per la seua extensió, s'ha dividit en dos volums. El primer fa una brevíssima introducció a l'antologia dels seus principals escrits en dita etapa, classificats en cinc apartats: poesia, narració, assaig, articles i didàctica. No és exhaustiva, car es dóna preferència als textos inèdits o apareguts en publicacions de curta tirada i, per tant, de difícil accés avui en dia (alguns d'ells no es troben actualment a l'Aula-Museu). Igualment, no s'inclouen els que han estat reeditats o es troben a l'abast del públic en antologies o recopilacions recents. La bibliografia final permet situar les referències resumides per motius d'espai al llarg del llibre, i cataloga 140 ressenyes i presentacions de Salvador a publicacions alienes.
Compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació Caixa Castelló, l'Institut Ramon Muntaner i la Cooperativa Agrícola de Benassal. I també de la Diputació de Castelló.
  
Presentació
 Un dels objectius principals de la Fundació Carles Salvador és mantenir el seu llegat i difondre la seua obra. Aquest llibre naix de la voluntat de tornar a la llum del dia una part de la mateixa, la gestada a Benassal, limitant-nos a la menys divulgada i coneguda, que, dissortadament, encara romania inèdita, o que originalment aparegué en publicacions de poca difusió i no s'ha tornat a publicar recentment.
Es tracta d'una antologia dels principals textos redactats per ell al llarg dels anys de la seua fructífera estada a Benassal, entre 1916 i 1934. Pertanyen a tots els gèneres, car hi trobem poesia, narració, assaig, articles i folklore (només n'exceptuem el teatre, per la seua extensió). En tots ells trobem els trets comuns abans esmentats, bé que eren inèdits o que aparegueren a publicacions que, per la poca difusió, avui en dia només es poden consultar en biblioteques especialitzades.
Un apartat especial el formen textos, sobretot d'assaig i periodisme, que no es conserven a l'arxiu de l'autor, mantingut i comboiat per la seua filla Sofia. S'ha de tractar de les publicacions que van romandre a la casa d'estiueig de Benassal l'estiu de 1935, i que foren destruïdes al pas del front de guerra a darreries de maig de 1938. En són exemple Acció, El Camí, Pàtria Nova (dues), Acció Valenciana, El Pardalero, El Poble Valencià, San Sebastián..., o la premsa de Castelló i València. Fins i tot s'ha localitzat el títol d'un assaig (Concepte del separatisme), que va quedar inèdit arran del colp d'estat del 1923 i de moment no s'ha localitzat i potser cal donar per perdut.
En l'apartat de poesia, recollim tota la seua producció solta des de 1914 a 1934, sempre que no hagués estat ja inclosa per Salvador als llibres Plàstic (excepte "Tronada d'estiu" i "Cançó del guardabosc"), Llibret eucarístic, Vermell en to major, Rosa dels vents (excepte la "Cançó del malfeiner") i El bes als llavis. Tampoc hi posem el Viatge a l'entorn de l'amor (ed. Simbor 1993: 233-242), que, en opinió de Blasco (1981: 93), era una avançada de les dues primeres parts del "Cant primer" d’El fang i l'esperit.
En total hi ha un centenar de composicions poètiques, més un apèndix de tres peces en castellà. Algunes de les primeres són anteriors a l'estada a Benassal, però s'inclouen per coincidència de temes i formes. Hi afegim a més les que figuren dins l'assaig "La vida nova" o revistes que no es conserven a l'Aula-Museu. També les dues úniques rescatades del llibre Celistia, inèdit i segurament perdut. I fins i tot n'hi ha una de fragmentària, com el "Cant a la Pàtria" que guanyà el 1919 l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Godella. De les que tenen una versió revisada per l'autor els seus dos darrers anys de vida, la incloem, amb les variants anteriors en nota crítica.
En narració, demés de les sis inicials, molt breus, entre 1913 i 1916, aportem dos textos de caire històric com són La dragomana dels déus i L'artista de la Valltorta, de 1920 i 1921, dels anys d'interés per les civilitzacions ancestrals, arran de la descoberta de les pintures rupestres de la Valltorta. També són breus la introducció i conclusió moralitzant de Les meues contalles de 1922, així com La falla de les monges (1926) i la inacabada L'esperit pel cel divaga (1929). En castellà hi ha els contes Batistet i La modelo roja, de 1922.
En assaig, recollim setze textos, alguns fonamentals. En primer lloc figura l'edició de Pérez Moragon de "La vida nova" de 1920, seguit d'un extracte de la perduda conferència La literatura a l'escola, pronunciada a l'Escola d'Estiu de Barcelona de 1923. A continuació una sèrie de sis treballs de 1929 i 1930, Infants al microscopi, Asteriscos pobletans i ciutadans, El viatjant de comerç, Dues notes lexicogràfiques, Asteriscos polítics i Records de l'Escola d'Estiu, tots de la revista Taula de Lletres Valencianes.
Els completa el mateix any 1930 un text de divulgació turística com Les terres altes de Castelló, una encertada visió paisatgística-sentimental de l'Elogi del camp, el magistral recull excursionista Palestra, i el breu Ideals i símbols. El 1931 torna a l'excursionisme amb Sant Pau d'Albocàcer i rodalies, o a la visió sentimental del Paisatge en prosa. També es recupera la important conferència de 1932 El bilingüisme. Problemes que planteja a les escoles, fins ara inèdita, que es complementa amb l’extensa participació en una Enquesta sobre bilingüisme, de 1933.
Els articles periodístics publicats des de Benassal potser arriben al miler. Vicent Simbor ja en va fer una important antologia el 2000, classificant-los en cinc apartats: política, pedagogia, lingüística, idiosincràsia espanyola i valenciana, i estàtica. Entre la resta, n'hem triat una quarantena, conscients de la impossibilitat de fer-ne més: només al Glossari, en tres etapes, n'hi ha uns tres-cents. Tenim de 1918 "Crònica"; de 1919 "Los solitarios", i "La Lliga espiritual de Solitaris nacionalistes"; de 1920, "Pedagogía y nacionalismo", "La ciudad en el pueblo", i "La Fiesta de la Raza"; de 1921 "La ciutat que estiueja", i "Ambidextrisme"; de 1922, "El silenci a l'escola", i "Provincianisme magistral", i de 1923 "Dels espanyolismes".
La Dictadura fa que desaparega la temàtica política, i es limita a pedagogia i literatura: "El amigo del niño", de 1924, "Raid de col·laboració literària valenciana", i "Poeta mort", de 1928; "Sobre l'acció dels solitaris", i "Poetas valencianos", de 1929, i ja de 1930 l'interessant "Castellanos en Cataluña", i la intensa tornada a la política, amb "Les eleccions generals", "Estudis pedagògics", "El gran caciquisme", "Política rural", i una selecció de sis articles de la secció "Finestral" del diari Libertad.
Continua amb més tranquil·litat el 1931 amb "El novell republicanisme rural", i "Per l'ensenyança en valencià", el 1932 amb "¿En València o en Catalunya?", "Ja sou, valencià, de la Protectora?", "Carta oberta (a Navarro Borràs)", i "íAtenció, mestres valencians!"; el 1933 amb "Tasca a fer en les escoles", i l'entrevista "Informacions de La Revista", i finalment de 1934 "La nostra Protectora de l'Ensenyança", les enquestes "Què enteneu que és o ha d'ésser una novel·la?", i "Quins creieu que són, poden ésser o han d'ésser els trets característics de la poesia catalana?", per acabar amb "Fogars de valenciania" i "En començar el curs escolar".
Finalment, pel seu valor pedagògic i etnològic, incloem el recull de folklore iniciat per Salvador i continuat per la seua filla Sofia, que va tenir una primera elaboració el 1922 quan s'organitza per a formar un volum de la "Biblioteca Infant" de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana. Originalment tenia 24 traballengües (embarbussaments), 24 endevinalles amb les respostes, i 6 figures geomètriques complicades. Entre Carles i Sofia en van afegir més fins a 27 i 78, respectivament, demés de 2 contalles i 2 cançons. Per altra banda, Carles redactà les Recreacions científiques per al seu fill Carlets, un total de 29 experiències dividides en quatre grups: Aritmètica (3), Geometria (2), Vària (3), Física (21). Algunes les hem posades en pràctica i n'hem fet fotografies.
A la bibliografia final, a més de llibres i publicacions periòdiques o ocasionals, relacionem les 140 ressenyes, presentacions o pròlegs de publicacions alienes que va fer Salvador, testimoniatge no sols de la seua tasca de crític literari, sinó tambe de divulgador dels escrits, poètics o en prosa, dels seus nombrosos amics i coneguts, que -val a dir- no sempre van respondre a les expectatives dipositades en ells.
Una qüestió sempre debatuda és la correcció dels textos. En els d'ortografia prenormativa, hem seguit el que sintetitza molt bé Simbor (2008: 47-49) i vam aplicar en l'edició de Les festes de Benassal (2010): mantenir la llengua original, només corregint la puntuació i les errades tipogràfiques òbvies (sempre amb esment en nota crítica), i amb adequació de l'ortografia (accents, apòstrofs, contracció i grafia). Hem mantingut l'accentuació i les formes pròpies valencianes -i en algun cas, les de Benassal i/o el Maestrat-. N’hem fet excepció quan, en poesia, s'alteraria la rima. Sincerament, creem que no hem fet més canvis dels que segurament hagués fet el mateix Salvador conforme al seu model gramatical.
Al final, posem una relació de la bibliografia consultada. No volem tancar la presentació sense agrair a Carles i Imma Salvador, néts del mestre, la col·laboració prestada, així com el suport de Vicent Pitarch i Lydia Tena, de la Fundació Carles Salvador, Francesc Pérez Moragon, de la Universitat de València, Ana Tejedo, de l'Arxiu de la Diputació de Castelló, Lidon París, de la Biblioteca de la Universitat Jaume I, Salvador Oliver, de l'Arxiu Històric de Vinaròs, i també Òscar Bagur, que n'ha fet una maquetació excepcional. També s'han consultat fons de les biblioteques de Catalunya, Valenciana, de la Universitat de Barcelona, Nacional de Madrid, de l'Hemeroteca Valenciana i de la Nacional. I per a l'edició hem comptat amb l'ajut de l'Institut d'Estudis Catalans, la Fundació Caixa Castelló, l'Institut Ramon Muntaner i la Cooperativa Agrícola de Benassal. N'estem també molt agraïts. Així com a la Diputació de Castelló, que ha col·laborat també quan el llibre ja era a la impremta.

BibliografiaPere-Enric BARREDA (2013), Carles Salvador: Mestre de Benassal (1916-1934). 1'Antologia de textos, Benassal - Barcelona, Fundació Carles Salvador – IEC (Publicacions, núm. 6).
Publica un comentari a l'entrada