dilluns, 22 de desembre de 2014

Nadal

Pel seu interés vos reproduïm íntegrament l'escrit d'Eugeni S. Reig a la llista de correu Infomigjorn. Reflexió necessària per a estos dies:

"Nadal

 Eugeni S. Reig
 
S’acosta el període Nadal–Cap d’Any–Reis, una època màgica per a tots els que som, diguem-ho així, culturalment catòlics, independentment que siguem creients, agnòstics o ateus, catòlics practicants o anticlericals convençuts. Tots els que ens hem criat immersos en una cultura de tradició cristiana –i als valencians, això ens afecta de ple–, els dies que envolten Nadal ens porten a la memòria vivències de la nostra infància, i no únicament de la nostra, sinó també de la dels nostres pares, dels nostres avis, dels nostres besavis, vivències del passat que ens han arribat per tradició oral i s’han barrejat amb les pròpies. Tant el dia de Nadal, com també els dies immediatament anteriors i els posteriors fins al dia 6 de gener, se’ns presenten envoltats d’una parafernàlia que transcendix els actes religiosos i, fins i tot, la mateixa religió. La gastronomia nadalenca, les cançonetes de Nadal, les estrenes, les innocentades, les múltiples celebracions festives, els àpats, els regals dels reis, etc., formen part indissociable de la nostra tradició, de la nostra cultura, de la nostra personalitat, de la nostra idiosincràsia. Però la globalització uniformitzadora i anihiladora que, per a desgràcia nostra, ens ha tocat viure, anorrea les cultures mil·lenàries i substituïx els trets específics dels pobles que tenen una personalitat diferenciada per altres trets universals que són clons vulgars i uniformes, idèntics arreu del món. Fem una ullada ràpida a la gastronomia nadalenca, concretament al sopar de la nit de Nadal i al dinar del dia de Nadal. La tradició valenciana ha sigut, durant centenars d’anys, la nit del 24 de desembre –que els valencians sempre hem anomenat nit de Nadal, perquè és la nit en què es celebra el naixement de Jesucrist i que ara pràcticament tothom anomena amb el castellaníssim i innecessari Nochebuena– fer un sopar frugal que només es diferenciava del d’una nit quotidiana pel fet que, per a postres, es menjava fruita seca, com ara ametles, avellanes, castanyes, bellotes dolces, figues seques, panses, etc., i, per descomptat, el tradicional panfígol. Era un sopar lleuger que permetia dormir bé i arribar amb forces i bona cosa de gana al dinar del dia de Nadal, el típic putxero valencià amb pilotes, que abans s’anomenaven tarongetes perquè tenen, aproximadament, la forma i la grandària d’una taronja petita. L’alcoià Josep Garcia Llopis arreplega en el seu llibre Revoltim la cançoneta següent, que ell recordava haver sentit en l’Alcoi de primeries del segle xx:
Passen bones festes,
festes de Nadal;
bones tarongetes
i un conill ben gran.
Actualment, a Alcoi, ja no s’usa la denominació tarongeta –tothom en diu pilota–, però els valencians que viuen al sud de la línia Biar-Busot continuen emprant-la amb normalitat. A Elx, per exemple, no es diu de cap altra manera.
A partir dels anys seixanta del segle xx va començar a entrar la televisió en les nostres llars i els valencians ens vàrem assabentar que en altres punts d’Espanya –a Madrid, per exemple– la nit de Nadal era costum fer un gran tiberi, amb angules, gambes, llagostins, percebes, un besuc al forn o mig corder rostit i, per a postres, dolços a orri. Nosaltres, immediatament, ho vàrem copiar i, ¡hala!, bona fartada per a sopar. I l’endemà, dia de Nadal, com no volem renunciar a res, ¡això podíem fer!, a menjar-nos l’olla de Nadal amb pilotes, el torró i tot el que siga menester. I encara sort que el dia 26 de desembre, en què sempre hem celebrat el segon dia de Nadal i ens hem menjat un bon plat de canalons fets amb les sobres del putxero, ara ja no és festa i podem anar a l’ambulatori a buscar ajuda per a combatre l’enfit.
I de les cançonetes de Nadal ¿què en podem dir? Els valencians, durant anys i anys, hem cantat les nadales en la nostra llengua. Manuel Sanchis Guarner en va arreplegar unes quantes que va publicar en el seu Cançoneret de Nadal que, molt encertadament, ha reeditat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, acompanyat d’un CD amb tretze nadales nostres interpretades per diversos grups i cantants de la terra. Fa uns anys el Grup de Danses Carrascal d’Alcoi va editar el CD titulat L’asguilando. Cançons populars del Nadal alcoià amb quinze nadales alcoianes. Eixes són les cançonetes que els valencians hem cantat sempre fins que ens varen ficar en el cap que en lloc de cantar allò de “a la rum rum, a la rum rum, figues i panses i apagueu la llum” (també hi ha la variant “a la rum rum, a la rum rum, figues i panses apaguen la llum”) el que havíem de fer és mirar “cómo beben los peces en el río”, que es veu que és una cosa d’un nivell intel·lectual més elevat. Però com açò de la globalització va i ve i no s’entreté, ara, gràcies als mitjans de comunicació i als altaveus de les grans superfícies, ja no ens interessa si “los peces beben y vuelven a beber” o si el “chiquirritín está dormidito entre pajas”, ara l’interés rau en jingle bells, joy to the word, deck the halls, let it snow, up on a housetop, sleigh ride, winter wonderland o here comes Santa Claus, tot amb autèntic i inequívoc sabor americà, com toca.
De tota manera, com sé que, afortunadament, encara hi havem uns quants valencians que estimem profundament les nostres coses, reproduïsc tot seguit la lletra de Pastoret ¿a on vas?, una cançó de Nadal genuïnament nostra. Aquesta nadaleta la conec d’Alcoi i la lletra que aporte correspon a com l’he sentida cantar a persones de la meua família. Vull aclarir, no obstant això, que la cançó és coneguda, amb variants molt lleugeres, en diversos llocs de la nostra àrea idiomàtica, com ara Girona, el Pirineu de Lleida, el Priorat, les Terres de l’Ebre, l’illa de Mallorca i diverses poblacions valencianes.
Desitge un molt bon Nadal a tothom.

PASTORET ¿A ON VAS?

Pastoret ¿a on vas?
A la muntanya, a la muntanya.

Pastoret ¿d’a on véns?
De la muntanya de vore el temps.

¿Quin temps fa?
Plou i neva, plou i neva.

¿Quin temps fa?
Plou i neva i nevarà.

Pastorets que en aquella muntanya,
en aquella cabanya, estaven sopant.
Baixa un àngel que els allumenava
i els encaminava als peus de l’infant.

Pastorets que en aquella muntanya,
en aquella cabanya, estaven sopant.
Baixa un àngel que els allumenava
i els encaminava als peus de l’infant.

Pastoret ¿què fas?
Feixos de llenya, feixos de llenya.

Pastoret ¿per què?
Per a calfar-me que fa molt de fred.

¿Vas molt llunt?
A un pesebre, a un pesebre.

¿Vas molt llunt?
A on el bon Déu ha nascut.

Pastorets que en aquella muntanya,
en aquella cabanya, estaven sopant.
Baixa un àngel que els allumenava
i els encaminava als peus de l’infant.

Pastorets que en aquella muntanya,
en aquella cabanya, estaven sopant.
Baixa un àngel que els allumenava
i els encaminava als peus de l’infant.

Pastoret ¿a on vas?
A la muntanya, a la muntanya.

Pastoret ¿d’a on vens?
De la muntanya de vore el temps.

¿Quin temps fa?
Plou i neva, plou i neva.

¿Quin temps fa?
Plou i neva i nevarà.

Pastorets que en aquella muntanya,
en aquella cabanya, estaven sopant.
Baixa un àngel que els allumenava
i els encaminava als peus de l’infant.

Pastorets que en aquella muntanya,
en aquella cabanya, estaven sopant.
Baixa un àngel que els allumenava
i els encaminava als peus de l’infant."

divendres, 19 de desembre de 2014

La 3a Trobada Excursionista del Maestrat ja té data!!!

Apunteu-vos a les vostres agendes muntanyenques la data del 4 d'octubre de 2015 perquè ens anem a #Benassal a passar un bon dia de muntanya amb els amics del Club de Muntanya de Benassal.
Salut i muntanya companys!

divendres, 12 de desembre de 2014

Convocatòria oberta de l'Assamblea General de Maestrat Viu

Maestrat Viu obre a tota la societat del Maestrat la convocatòria de l'Assemblea General que celebrarem el dissabte 20 de desembre de 2014 a Catí, al local de l'Associació de Jubilats i Pensionistes Sant Martí, en primera convocatòria a les 10 h, i en segona convocatòria a les 10,30 h, amb l'ordre del dia següent:
1. Memòria d'activitats
2. Estat dels comptes / Resum econòmic
3. Principals línies de treball del futur immediat
4. Torn obert de paraules
5. Renovació de la Junta
n.b.: Posteriorment farem el dinar al Prigó de Catí, a l'Assamblea vos demanarem que confirmeu l'assistència al dinar.
Esperem comptar amb la vostra presència!

divendres, 28 de novembre de 2014

Des de la Fundació Caixa Castelló...

De part de la Fundació Caixa Castelló vos transmetem la següent informació, que de ben segur vos interessarà:

"Senyor/Senyora:
La Fundació Caixa Castelló posa a la vostra disposició la llista adjunta de publicacions que pertanyen al fons propi institucional. Per això, vos comuniquem que podeu disposar d'exemplars d'estos llibres per a ús del
vostre centre (visites institucionals, premis acadèmics, obsequi a estudiants, etc.)
Títols
  • Calendari de les Festes de la Comunitat Valenciana. Quatre volums: Primavera, Estiu, Tardor i Hivern. Edició en castellà i en valencià
  • Les observacions de Cavanilles: Dos-cents anys després. Quatre volums. Edició en castellà, en valencià i en suport digital
  • Les ciutats valencianes. Edició en castellà i en valencià  
  • Arquitectura modernista valenciana
  • Arquitectura renaixentista valenciana

En el cas d'estar interessat en alguna d'estes publicacions vos agrairíem que ens indiqueu el nombre d'exemplars que necessitareu i quins títols vos interessen. Vos podeu posar en contacte amb la Fundació Caixa Castelló directament a la segona planta de la Casa Badia de Castelló de la Plana (plaça de l'Herba, s/n), a través del telèfon 964 232 551, o a través del correu electrònic programacion@fundacioncajacastellon.es, programacion@fundacioncajacastellon.es (Alfredo Llopico) i vos informarem de quan podeu passar a recollir-los.
Rebeu una cordial salutació.
Alfredo Llopico"

dilluns, 27 d’octubre de 2014

Crida de Maestrat Viu per a col·laborar en una enquesta dialectal (fins al 13-14 de desembre de 2014)

Maestrat Viu fa una crida als amics que ens seguiu.

Necessitem persones valencianoparlants de tota la vida a les viles de:
Vilanova d'Alcolea, la Torre d'en Doménec, la Serratella, les Coves de Vinromà, Albocàsser, Tírig, Torreblanca, la Ribera, Cabanes, Benlloc del Pla, la Serra d'en Galceran, i Rossildos.

Persones que hagen viscut tota la vida al poble, que els seus pares siguen també del poble o de pobles veïns.

Cal fer l'enquesta almenys a un informador/a vell i a un/a de jove per cada poble.

L'enquesta és sobre paraules, és molt fàcil. Escriviu també tots els detalls que puguen ser rellevants. Si sabeu com es diu als pobles dels voltants, també anirà bé. Si s’usa més d’una forma, poseu-les totes, poseu sempre el que escolteu, encara que no siga la paraula de la taula (de vegades canvia el so per alguna lletra).
Els interessats ens heu de comunicar la vostra intenció de fer-la per correu electrònic a maestratviu@gmail.com. Una vegada acabada, ens heu d'enviar l'enquesta que teniu ací baix per correu electrònic a la nostra direcció maestratviu@gmail.com.

Teniu de temps fins al 13-14 de desembre de 2014.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ!!!!

Ací teniu l'enllaç per a accedir l'enquesta:

https://drive.google.com/file/d/0B_PGEUleIMG3cTZ1MHJWSzdGTjQ/view?usp=sharing

dimecres, 8 d’octubre de 2014

Crònica de la 2a Trobada Excursionista del Maestrat

El passat dia 28 de setembre i sota un dia plujós però francament agradable per als que ens agrada la muntanya, va transcórrer la 2a Trobada Excursionista del Maestrat pel terme i camins de la vila de Benicarló.
Des de l'ermita de Sant Gregori es va iniciar la marxa enmig de camps llaurats de l'horta benicarlanda.
A poc a poc anàvem recuperant sensacions i enfilant el camí cap a la muntanya fins a l'arribada a la bassa del Bovalar, lloc enigmàtic i peculiar, on la gent de la AC Pere de Thous ens va fer la xarrada etnològica a cau del refugi i sempre sota l'atenta mirada de la pluja que no parava de caure.
Després vam inaugurar la placa commemorativa molt bonica i la plantada de l'arbre, tots dos elements centrals de les trobades excursionistes del Maestrat.
Pareixia que la pluja donava una treva. Caminar sempre pel camp, amb l'olor de l'herba i el terra banyat és sempre una experiència altament recomanable per a tots els sentits.
Vam tindre temps de compartir al llarg del recorregut experiències i impressions amb els amics del CE Xiruca.
Ja sense la pluja al damunt, s'albirava des de les llomes Benicarló, Vinaròs i Peníscola, amb el tómbolo al fons, la costa del Maestrat de cap a cap, i el Montsià que també ens vigila.
Ja tornem a l'ermita, alguns més xops que altres, amb els peus banyat però l'ànima contenta... i un forat a la panxa. És l'hora de tastar la delícia de l'Olleta Benicarlanda, un plat calent i ben consistent per a alegrar l'esperit després d'un matí passat per aigua però que ens ha servit ha tots, veïns i visitants per estretir els vincles que ens agermanen a tots els maestratencs.


Per acabar, vos passem la relació de persones que van participar a la Trobada, i agrair a tots, i molt especialment a la gent de Vistabella del Maestrat, la seua participació cada any.

MOLTES GRÀCIES A TOTS I L'ANY QUE VE ENS VEEM A BENASSAL!!!!

Benicarló 44
Xert 4
Vistabella del Maestrat 8
Vinaròs 6
Benassal 5
Vilanova d'Alcolea 3
Peníscola 11
Sant Mateu 6
Castelló de la Plana 6
Serratella 1
Les Coves de Vinromà 1
Albocàsser 1
Montcada 2
Santa Magdalena del Polpis 1

diumenge, 14 de setembre de 2014

Ja tenim ací la 2a Trobada Excursionista del Maestrat!

Aquest any toca celebrar la Trobada Excursionista del Maestrat en la seva segona edició a Benicarló el 28 de setembre. No t'ho perdis !!! Apunta't !!!

NORMATIVA
  • La marxa no és competitiva.
  • És obligatori no perjudicar l’entorn natural.
  • A partir de les 8:00 es podrà recollir la cartolina d’inscripció. L’eixida serà a les 9:00 des de l’ermita de Sant Gregori de Benicarló.
  • Hi ha un recorregut de 15 km i dificultat baixa.
  • L’organització recomana l’ús de roba còmoda, calçat adequat i d’un impermeable.
  • La marxa serà guiada i inclourà parada per esmorzar a la Basseta del Bovalar, breu xerrada de caràcter etnològic i plantada d’un arbre commemoratiu de l’esdeveniment. CAL PORTAR AIGUA I ESMORZAR . Al finalitzar el recorregut hi haurà dinar per a tots els participants al PAVELLÓ POLIESPORTIU. 
  • Els participants menors d’edat hauran d’anar acompanyats d’un responsable, pare, mare o tutor legal.
  • L’organització es reserva el dret d’anular o modificar la prova per força major i pels canvis que considera oportuns. L’organització no es fa responsable dels accidents ocorreguts durant la marxa. Així mateix, els participants renuncien a qualsevol indemnització per part de l’organització.
INSCRIPCIONS

Preu per inscripció: 10 euros (inclou dinar i assegurança)
Transferència a la Caixa de Benicarló posant el nom, cognoms i N.I.F.:

ES96 3162 1201 0911 53377 1322

Els grups de més de tres participants poden fer-nos arribar al següent e-mail marxamaestrat@hotmail.com un llistat de participants amb els noms, cognoms i N.I.F..
Data límit el divendres 19 de setembre.

PLACES LIMITADES

Per resoldre qualsevol dubte ens ho podeu fer arribar al mateix e-mail.

dijous, 11 de setembre de 2014

Acte d'homenatge a Pere-Enric Barreda i Edo, el darrer fill més il·lustre de Benassal

Benassal s'engalana el proper 13 de setembre de 2014 en motiu de l'acte d'homenatge a Pere-Enric Barreda i Edo
L'acte d'homenatge al llatinista i historiador del Maestrat Pere-Enric Barreda i Edo s'iniciarà a les 17 h a la plaça de l'Ajuntament. El Grup de Teatre L'Enfilat interpretarà una breu peça teatral. A continuació, prendran la paraula representants de les institucions i entitats a què pertanyia i des de les quals desplegava la tasca divulgativa Pere-Enric Barreda i Edo, com ara el Departament de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona, on treballava, el Centre d'Estudis del Maestrat de la que n'era un actiu des dels inicis, la Fundació Carles Salvador de la que era patró fundador, i el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal de la que en va ser també membre fundador. La banda de música Font d'En Segures de Benassal interpretarà diverses peces per donar pas a la lectura de les adhesions a l'homenatge. En darrer lloc, intervindrà l'alcaldessa de Benassal i presidenta de la Fundació Carles Salvador, Mari Luz Monterde, per cloure l'acte amb una declaració institucional. Finalment, la família de Pere-Enric Barreda i Edo emetra una declaració abans que l'Himne de Benassal, interpretat per la banda de música de Benassal, clausure l'homenatge a un dels historiadors més rigorosos i irrepetibles que ha aportat ciència i mestratge al Maestrat i al conjunt del país, i una estima immensa per la seua llengua i cultura.

L'acte, que estarà presentat per Adrià Beltran, l'organitza l’Ajuntament de Benassal i la Fundació Carles Salvador, i hi col·laboren diverses institucions, com ara: l'Institut d’Estudis Catalans, la Universitat de Barcelona (Dep. de Filologia Llatina, Facultat de Filologia, UB), el Centre d’Estudis del Maestrat, l'IES Benassal, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Benassal, Maestrat Viu Col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura, El Pont Cooperativa de Lletres, la Banda de Música Font d'en Segures de Benassal, Castelló per la Llengua, Llibreria Babel, la Revista Aigua clara i el Grup de Teatre L'Enfilat. 

dilluns, 4 d’agost de 2014

Vistabella del Maestrat!!!

I és que avui dia 4 d'agost de 2014 celebrem que al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana apareix publicat el decret del Consell pel qual s'aprova el canvi de denominació del municipi.
Tot i que pràcticament la majoria sabíem i utilitzàvem la denominació aprovada de Vistabella del Maestrat, legalment es continuava emprant l'antigalla Vistabella del Maestrazgo [sic].
Ara, gràcies a l'esforç i l'interés de la corporació municipal, s'ha pogut aprovar la denominació natural i històrica de Vistabella del Maestrat. Ara toca esperar l'aprovació definitiva al Butlletí Oficial de l'Estat.
Per tant, des de Maestrat Viu:
1. Volem felicitar tot el poble de Vistabella del Maestrat, i a la gent del Club de Muntanya en particular, a la qual esperem retrobar enguany a la 2a Trobada Excursionista del Maestrat
2. També volem felicitar l'actual corporació municipal, encapçalada per Belén Bachero i tots els regidors i regidores, per la seua decisió a l'hora de normalitzar el nom del seu poble. ENHORABONA VISTABELLANS I VISTABELLANES!!!!
Perquè volem noms de municipis normalitzats en un país que vol ser normal!
I ara unes reflexions:
1. L'actual canvi de denominació municipal és una mostra més que la societat va per davant de les lleis, i que les lleis s'han d'adaptar a la realitat actual. Tothom coneixia el poble com a Vistabella del Maestrat. En canvi, Maestrazgo evoca l'extinta Mancomunidad Turística, un territori que ningú sabia ni a on començava ni a on acabava.
2. Des de Maestrat Viu continuarem treballant per reconéixer el Maestrat en el seu conjunt com a comarca natural i històrica del Regne de València, promovent-ne l'autoestima i l'orgull propi de ser part d'esta comarca. La difusió d'estos valors és incompatible amb la permanència de la denominació Maestrazgo, comarca de l'Aragó.
3. Perquè la defensa de la denominació Maestrat evidentment ha d'anar lligada a la defensa d'una comarcalització més justa i racional.
4. Per això instem organismes públics, associacions, col·lectius i particulars a adoptar, de la mateixa manera que ho fan els ajuntaments, la denominació Maestrat, pròpia de la nostra terra, i aposten per promoure l'estima cap a esta comarca nostra, extensa, rica i viva.
ENTRE TOTS FEM MAESTRAT!!!

n.b: Encara avui en dia el Maestrazgo apareix en documentació oficial, l'última en els díptics de la Llum de les Imatges, que es fa a Catí, Culla, Benicarló i Vinaròs (el Alto i el Bajo Maestrazgo...)

dijous, 3 de juliol de 2014

Reestrena de "La conquesta de Culla" el proper 26 de juliol a Culla

Un any més retornem a “LA CONQUESTA DE CULLA” el PROPER 26 DE JULIOL (dissabte) en diferents escenaris a l'aire lliure de la població (zona del Calvari), aprofitat l’encant que la caracteritza. El casc històric, declarat "Bé d’Interès Cultural" en 2004, ens traslladarà al segle XIII per a submergir-nos en un ambient medieval. Aquesta iniciativa està englobada en el projecte cultural “CULLA VIU”, que es desenvolupa mitjançant un grup de voluntaris i el suport del Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló, amb la finalitat de preservar el patrimoni cultural d'aquest municipi de l'Alt Maestrat; aquest projecte també compta amb el suport institucional de la Diputació de Castelló, a més del incondicional suport de l'Ajuntament de la localitat i tot un seguit d'associacions i col·lectius culturals del poble.
CULLA: Fins a l'edat mitjana hi ha una mancança de dades històriques sobre la vila. Té els seus orígens en l'època islàmica. Va ser de domini musulmà fins a principis del segle XIII passant definitivament a mans cristianes després de ser reconquerida per Balasc d'Alagó. Veritablement fins a la delimitació del bisbat de Tortosa per part del rei Alfons II d'Aragó, no tenim una noció exacta de la seva existència com a territori o districte i cal esperar a la donació de Culla a l'Orde del Temple per conèixer els seus límits.
L'obra de Julián Villuendas, “LA CONQUESTA DE CULLA”, que es refereix a aquest temps de la reconquesta, originalment està escrita en castellà, però ha estat adaptada al valencià per Manuel Manzano i dirigida per Montserrat Vidal.
A partir del 14 de juliol podeu reservar entrada recollint el tiquet a l'Ajuntament de Culla o fent reservar al telèfon 964446325 o al correu electrònic (ajuntamentdeculla@gmail.com). Per reservar cal donar el nom de la persona que vulga assistir i indicar si vol la funció de les 21:00 h. o les 23.00 h.
Més informació http://cullamagicaymedieval.es/ i al post http://www.maestratviu.org/2013/09/culla-reestrena-una-obra-teatral-sobre.html

Atenció!!! AFORAMENT LIMITAT

dissabte, 7 de juny de 2014

Discurs del president de Maestrat Viu, Josep Meseguer Carbó, en els #PremisMaestratViu

Peníscola, 17 de maig del 2014
Bona nit, guardonats i familiars, membres del jurat dels Premis Mestrat Viu 2014, representants d'entitats i d'institucions acadèmiques i polítiques, amigues i amics, gràcies per acudir a la festa dels Premis Maestrat Viu,
Maestrat Viu, Col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, vol donar les gràcies a totes les complicitats que han fet possible la Primera Edició dels Premis. Amb les mateixes complicitats i més, s'espera posar en marxa l'edició del 2015. Gràcies a tots.
Els protagonistes, però, són els guardonats amb els premis d'honor i els premis a la iniciativa anual. I Maestrat Viu els dóna l'enhorabona pel guardó i les gràcies per l'esforç i la dedicació. A partir d'ara són per a nosaltres ambaixadors del Maestrat Viu.
En primer lloc, gràcies al Grup de Recerca de la Memòria del Segle XX de Benassal, per la valuosa descoberta feta a l'arxiu de Fraigburg que ha possibilitat que durant l'any 2013 el grup haja treballat en la difusió d'un episodi històric, fins ara fosc i desconegut, de la guerra civil espanyola en el nostre Maestrat.
En segon lloc, gràcies al Centre d'Estudis del Maestrat pel treball continuat de més de trenta anys en estudis de ciències humanes i socials, sempre amb una idea de comarca històrica que ha ajudat a crear sentiment de pertinença a un territori, el Maestrat històric.
I en tercer lloc, i darrer, amb tota la sensibilitat i sinceritat possibles, gràcies a la família de Pere-Enric Barreda i Edo, gràcies a la seua germana que ens acompanya avui, gràcies Gemma per l'esforç que feu estant ací, posat que tot és molt recent, però Pere-Enric Barreda i Edo era el nostre home, Pere-Enric volia un Maestrat viu, Pere es mereixia el Premi Carles Salvador en vida per tantes coses com va fer per la comarca, pel seu poble o per la cultura en general, però la dissort del destí ha fet que no arribàrem a temps. Ens queda el consol de la seua obra, la seua obra és una de les millors ambaixadores del nostre Maestrat Viu.
Gràcies als tres guardonats.
La creació d'uns premis no és un invent modern, i ho sabem, però per a Maestrat Viu representen la continuïtat amb projectes que han desaparegut o que han quedat en letargia, postrats en un son profund del qual ara desperten, projectes que també pretenien contribuir al prestigi de la llengua dins del nostre territori, un territori de cruïlla que representa la històrica diòcesi de Tortosa, a mig camí de les capitalitats de València i de Barcelona, en què el Maestrat té un paper central.
Els premis Maestrat Viu pretenen potenciar persones i entitats de referència, com he dit, pretenen crear ambaixadors, ambaixadors del segle XXI. Pero, el punt de partida, són els nostres ambaixadors del segle XIX i XX, que pel seu treball i amb l'únic mitjà de la llengua tenen un lloc destacat entre els intel·lectuals de la cultura en català, o en valencià, com són, per ordre de naixença: Pere Labèrnia, mossèn Joaquim Garcia Girona, Carles Salvador o Alfred Giner Sorolla, entre altres. Maestrat Viu els ha tingut presents a l'hora de posar nom a cadascun dels premis perquè són el millor exemple de consciència que parlen una llengua que és important emprar-la per llegir, per escriure, per comunicar-se, i sense prejudicis, sabent que es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, tal com declara mossèn Joaquim Garcia Girona en el pròleg de Seidia, dient: «Seguisc lo consell cervantí, i use de la que vaig mamar amb la llet, la serrana del Maestrat. [...]; i és llei obligatòria i tots los conreadors de les mateixes [modalitats de la llengua] realçar-les a la grandiosa unitat lingüística [havent parlat abans de València i Barcelona] i [unitat] literària que encalçaren en lo segle d'or de les nostres lletres». I el sentit comú demana créixer als muscles dels savis, als muscles dels millors referents, i aquesta ha estat la prioritat de Maestrat Viu, amb l'única finalitat de provar a créixer com a poble, que s'organitza des de la comarca.
Però els Premis Maestrat Viu, a banda de partir de referents i crear referents, vénen a cobrir una necessitat: el reconeixement al treball de les persones i dels col·lectius, al treball per la llengua, per la cultura en valencià i pel territori. Hi ha molta de gent que treballa, que ha treballat i que treballarà de manera anònima i abnegada, molta, però l'esforç silenciós desgasta, cansa... Els Premis Maestrat Viu vénen a donar aire fresc, a refrescar les iniciatives, a reconèixer aquells que fan país. I fer país, en el sentit etimològic de «treballar la terra», és a dir, que amb l'aixada, metafòrica, trauen les herbes dels diferents àmbits d'ús de la llengua. I en eixe sentit, els premis Maestrat Viu poden premiar bons treballs intel·lectuals, o creacions artístiques, però també iniciatives d'una empresa que ofereix el seu producte exclusivament en valencià, i el premi és a la normalitat, volem un país normal, volem poder parlar, llegir, escriure, o relacionar-nos en la nostra llengua en el nostre poble. I eixe dia, quan passe això, no faran falta els premis, i serà l'èxit perseguit.
Els Premis Maestrat Viu són, per tant, a hores d'ara, una paraula sensata de denúncia a les institucions perquè no fan res pel valencià, a qui li han aplicat de vegades un calmant, de vegades una anestèsia, però no hi ha una intervenció a fons. Dins de les limitacions, que en són moltes, Maestrat Viu sempre ha procurat intervindre per posar la llengua a primera fila, en tant que és el símbol d'identitat més important de qualsevol poble, i del nostre també, i una demostració per a intervindre en ferm és la continuïtat amb què s'ha promogut, durant els darrers tres anys, la Festa per la Llengua a un poble del Maestrat: 2012 va ser a Les Coves, 2013 a Sant Mateu i 2014 a Benicarló. I en aquest punt he de donar les gràcies a la coordinadora Festa per la Llengua de Benicarló, formada per l'Associació Cultural Alambor, el Front Cívic, Arrea-li Bona i les AMPES del Joan Coromines, Ramon Cid, Marqués de Benicarló, Martínez Ródenas, Francesc Català i Nostra Sra. de la Consolació.; la Festa per la llengua de Benicarló va ser un èxit que va durar durant una setmana sencera. El mapa de la comarca per la nostra escola, per l'escola en valencià, és també un dels reptes de Maestrat Viu perquè no pot estar cap poble sense escola, l'escola és l'ànima d'un poble i el seu futur. I per això no s'entén com en una escola s'ofereixen 50 places en valencià, que són dos classes, quan han sol·licitat l'admissió en el centre 69 alumnes de 3 anys, per tant, 19 alumnes de 3 anys es queden fora, quan són els suficients per a obrir una tercera classe. Vull pensar que el sentit comú funcionarà i que hi haurà una tercera classe, però el fet de plantejar el dubte és una mostra del desinterès i de la desconsideració, com ho són la supressió de prop de 150 classes en valencià, que a la llarga suposaran el tancament de 6 escoles al País Valencià. Algunes classes, potser les salvaran, i continuaran funcionant en valencià, gràcies a lloables accions personals, però són més gratificants les accions institucionals clares i en favor del valencià.
Però la desconsideració cap al valencià no acaba en l'ensenyament, sinó que és habitual en la comunicació entre l'administració de proximitat, o de proximitat mitjana, i els ciutadans, si no, vegeu les webs que s'ofereixen amb una desigualtat total entre les dos llengües oficials, i no cal dir quina perd: perd la que és llengua històrica, la llengua dels valencians. També és evident, i no cal que insistisca, en el dolor col·lectiu que ha suposat la liquidació de la Ràdio i la Televisió Valencianes, un atemptat de primer ordre contra el valencià i com a conseqüència, actualment, cap xiquet pot mirar a la tele dibuixos en valencià, per tant, un atemptat contra el prestigi, perquè, com és sabut, res no passa si no ho diuen la tele, si el valencià no ix a la tele, arribarà un punt que potser directament es considera que ja no es parla, però també la ràdio i la televisió eren un mitjà per entendre i aprendre la llengua, no cal parlar-ne de les possibles bondats amb voluntat informativa de proximitat... No insistiré en la desconnexió de TV3, ni en la recent desconnexió de Catalunya Ràdio...
Enmig de tant de desinterès, que es podria augmentar si s'anaren sumant àmbits, Maestrat Viu mostra interès a visualitzar la necessitat de sumar esforços, que poden ser esforços locals per construir la comarca, i esforços comarcals per construir el País en majúscula. No és gens fàcil. No. I menys encara des d'una macrocomarca que, des de Vinaròs a Atzeneta i d'Ares a Vilanova d'Alcolea, no arriba a representar ni el 2% dels 6 milions d'habitants de tot el País Valencià. No hem de perdre la centralitat, ni el nord, però hem de saber que demogràficament el nostre és un territori amb poca població i, a més, envellida; cal una intervenció intel·ligent que redescobrisca l'atractiu pel territori, pel turisme de qualitat, pel producte de qualitat... tampoc no tinc jo la solució. La cultura del paladar, la cultura gastronòmica que es potencia ara sí ara també, és fàcil de potenciar, però s'ha de fer en acompanyament dels valors del territori, els històrics i els patrimonials. Tampoc crec que la solució siguen els projectes Castor a la costa de Vinaròs, que han augmentat els sismes, ni el fràquing a tota la comarca, ni tampoc la mina de sauló de Benassal.
Després de 300 anys de persecució lingüística, la situació de la llengua és esperançadora perquè no deixa de ser la novena llengua d'Europa. Però la llengua només prosperarà al costat de la modernitat i del prestigi que puga suposar. Una modernitat que no consisteix a destruir el territori, ni a renunciar a la cultura en valencià, al contrari, a potenciar-la perquè és la manera més evident de projectar-se al món sense complexos. La idea és, com ha plasmat Pedro Marín en la seua escultura, és la unió de tota la gent de la comarca, de tot el país, al voltant de tres troncs que representen la vida passada, la present i la futura, units per la llengua i per la cultura.
Per acabar, una sorpresa ben original. Però això ja ho deixo a les mans de les presentadores, Amàlia Garrigós i Taray Cuartiella, a qui agraïsc la seua passió i predisposició, i crec que també Aitana Ferrer i Enric Murillo, cantant i músic, que ens han entendrit amb interpretacions tan sublims, tenen alguna cosa a veure amb la sorpresa. Una sorpresa poètica, una sorpresa musical. I amb la mel a la boca els deixo. Sumant a la dolçor, l'alegria, els agraïsc l'atenció i la dedicació al projecte Maestrat Viu.
Gaudiu de la nit i dels amics que compartim. Moltes gràcies novament per la complicitat, però sapigueu que comptem amb tots vosaltres.

divendres, 6 de juny de 2014

diumenge, 18 de maig de 2014

Acte de lliurament dels #PremisMaestratViu

En un acte emotiu i dinàmic, celebrat al Saló Gòtic del Castell de Peníscola i conduït per les periodistes Amàlia Garrigós i Taray Cuartiella, Maestrat Viu ha reconegut els treballs del Centre d’Estudis del Maestrat (CEM), Premi Pere Labèrnia a la trajectòria col·lectiva; del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del segle XX de Benassal (GRMH), Premi Seidia a la iniciativa col·lectiva anual; i de Pere-Enric Barreda , Premi Carles Salvador a la trajectòria individual, quedant desert el Premi Alfred Giner Sorolla a la iniciativa anual individual.
El president de Maestrat Viu , Josep Meseguer–Carbó, durant el seu discurs ha demanat a les institucions públiques que aposten pel valencià amb la posada en marxa de polítiques actives que impulsen el seu ús i normalització , “en aquest període que estem vivint on la vitalitat de la novena llengua més parlada a Europa està en regressió i en situació de diglòssia ”. En aquest sentit, Messeguer – Carbó ha denunciat que “les institucions no fan res pel valencià , a vegades li apliquen un calmant i de vegades una anestèsia , però no hi ha una intervenció a fons” alhora que s’ha referit ”al desinterès i desconsideració cap al valencià que ha demostrat l’administració en tancar 150 classes en valencià a tot el territori , el que suposarà el tancament de sis escoles a la llarga ” . El representant del col·lectiu ha instat les institucions a que siguin ”elles mateixes les que donin exemple protegint i utilitzant la llengua”. Meseguer–Carbó també ha volgut destacar el paper de les entitats i personalitats distingides en aquesta primera edició del Premis Maestrat Viu i els ha qualificat com a “ambaixadors” per a tots aquells que treballen per la dignificació, promoció i divulgació del valencià i de la cultura de la comarca del Maestrat, destacant la figura de Pere -Enric Barreda com ”un referent per a tots nosaltres per tantes coses com va fer per la comarca” .Entre cançó i cançó de la cantant Aitana Ferrer, que ha estat acompanyada al piano pel compositor Enric Murillo, els premiats han estat cridats a recollir la seva distinció. Els primers en rebre el guardó dissenyat per l’artista de les Coves de Vinromà Pedro Marín han estat els membres del GRMH de Benassal, premiats pels treballs de recerca i la difusió dels experiments de la Legió Còndor en els pobles de l’Alt Maestrat el 1938, concretament a Albocàsser, Ares, Benassal i Vilar de Canes .
Aquest episodi de la guerra civil era desconegut fins que el GRMH descobrir en arxiu militar de Freiburg (Alemanya) d’un dossier amb les fotografies dels bombardejos que van servir per provar els nous avions Stuka 78, utilitzats a la segona guerra mundial . Óscar Vives i Pilar Vidal han estat els encarregats de recollir el premi en nom de tot el col·lectiu. Vidal, en el seu parlament, ha reiterat que ”premis com aquest poden contribuir a valorar i incentivar altres projectes de memòria històrica que en definitiva intenten donar llum a capítols del nostre passat que havien estat silenciats".
A continuació van pujar a l’ escenari els integrants del Centre d’Estudis del Maestrat, guardonats per la tasca continuada durant més de trenta anys en benefici de la investigació i de la divulgació del patrimoni cultural, social, històric i natural de la comarca del Maestrat.
Concretament , ha publicat 91 butlletins diaris i 64 publicacions editorials, que és el fons més complet de la comarca històrica del Maestrat. El premi ha estat recollit per Ana Meseguer, directora del Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat, i l’actual president, Ximo Roca, qui va dedicar el premi ”per a tots els que durant més gairebé 32 anys han dedicat part del seu temps a aquesta tasca que ha fet del CEM una entitat de referència per als investigadors” , i alhora ha assegurat que els Premis Maestrat Viu ”són un pas endavant per vertebrar i donar difusió a una comarca moltes vegades oblidada”.
El moment més emotiu de la vesprada ha tingut lloc quan Gemma Barreda, germana de Pere -Enric Barreda, ha pujat, en nom seu, a l’escenari per recollir el premi Carles Salvador a la trajectòria individual. ”La família està molt agraïda pel reconeixement perquè sabem la il·lusió que li hauria fet de rebre un premi que porta el nom de Carles Salvador, figura a la qual va dedicar moltíssimes hores conversant amb Sofia Salvador, és una llàstima que no l’hage pogut rebre ell".
Estudiós i treballador incansable, el professor de la Universitat de Barcelona i investigador de l’ Institut de Recerca en Cultures Medievals, Pere -Enric Barreda, va morir de forma sobtada el passat dia 4 d’abril a Barcelona. Era cronista oficial de Benassal i Ares del Maestrat i durant tota la seva trajectòria ha escrit desenes de llibres de temàtica històrica i lingüística sobre el Maestrat.
Com a punt final de l’acte, Aitana Ferrer i Enric Murillo ha interpretat l’adaptació musical del poema ‘La Gent‘, que forma part del llibre ‘ L'ànima del Maestrat dels castells‘, escrit per Jaume Galíndez i que ha musicat Enric Murillo, amb clares referències al Maestrat. A la gala han estat presents , Pere Quetglas , vicerector de Comunicació i Projecció de la Universitat de Barcelona, Miquel Àngel Pradilla , membre numerari de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans , Vicent Pitarch , delegat de la secció filològica de l'Institut d’Estudis Catalans a Castelló , Natxo Badenes Franch , vicepresident d’Escola Valenciana, José Luis Jarque, diputat provincial de Cultura , Romualdo Ferrer, tinent d’alcalde de Peníscola , Mari Luz Monterde, alcaldessa de Benassal, Jacobo Salvador, alcalde de les Coves de Vinromà, Nicolás Beltran, regidor de Benassal, i Joan Baptista Simó, cronista de Peníscola.

dilluns, 28 d’abril de 2014

Pere-Enric Barreda és guardonat amb el Premi Maestrat Viu d’àmbit individual pel seu treball actiu sobre la història i la cultura en valencià

L'investigador i filòleg de Benassal ha sigut distingit amb el premi Carles Salvador a la
 trajectòria personal

El filòleg i investigador Pere-Enric Barreda ha sigut guardonat amb el premi Maestrat Viu en l’apartat individual, amb el qual es reconeix el treball de les persones de l’àmbit cultural, social, cívic, tècnic o científic que contribueixen a prestigiar la cultura en valencià. El professor benassalenc, que va morir de forma sobtada el passat 4 d’abril a Barcelona, serà distingit amb la primera edició del premi Carles Salvador a la trajectòria personal, en reconeixement al seu treball constant i actiu en el que destaca la seua passió per la llengua, la història i la cultura, sobretot la del Maestrat, que ha impregnat una gran part de la seua obra.

Estudiós i treballador incansable, el maestratenc Pere-Enric Barreda era professor titular de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals i era una autoritat en textos llatins medievals tardans, participant en el Grup de Recerques sobre Antiguitat Tardana. Nascut a Benassal, era cronista oficial de la localitat i també d’Ares del Maestrat, i va ser patró fundador i impulsor de la Fundació Carles Salvador, a més d’un dels principals especialistes en l’obra i la vida de l'escriptor i gramàtic. Al mateix temps, també era membre fundador del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Segle XX de Benassal i membre actiu del Centre d’Estudis del Maestrat.

Durant tota la seua trajectòria ha escrit desenes de llibres de temàtica històrica i lingüística sobre el Maestrat editats per la Fundació Carles Salvador, el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal, la Diputació de Castelló o la Universitat de Barcelona. A més, ha publicat una nombrosa quantitat d’articles a les revistes Anuari de Filologia, Estudis Castellonencs, becEroles, Augustianiamum, Cuadernos de Filología Clásica, Estudios Latinos, Habis i Acta Històrica el Archaeologica.

El president de Maestrat Viu, Josep Meseguer-Carbó, ha lamentat la mort sobtada de Pere-Enric Barreda i ha explicat que “és un digne mereixedor del Premi Carles Salvador i un referent per a tots nosaltres, més enllà dels àmbits comarcal i intel·lectual, a més de ser un vertader amant i ambaixador del Maestrat i un model a l’hora de treballar”.

En aquesta primera edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha declarat desert el premi Alfred Giner Sorolla a la iniciativa anual individual. L’acte de lliurament als premiats tindrà lloc a la Sala Gòtica del Castell de Peníscola el pròxim dia 17 de maig, on se’ls entregarà el guardó dissenyat per l’artista Pedro Marín de Les Coves de Vinromà, una escultura d’acer inoxidable de 30 cm d’alçada sobre una base de fusta, que representa la unió de la gent de la comarca al voltant de tres troncs d’arbres, que representen la vida passada, la present i la futura, i que estan units per la llengua i la cultura, representades per la màscara teatral. La gala serà conduïda per les periodistes Amàlia Garrigòs i Taray Cuartiella, que compartiran escenari amb la cantant valenciana Aitana Ferrer i el pianista Enric Murillo.


REPERCUSSIÓ DE LA NOTÍCIA EN LA PREMSA:


EL PUNT-AVUI




3X4.INFO


EL 7 SET

http://el7set.com/not/14909/pere_enric_barreda_es_galardonado_con_e 

LA CALAMANDA. TERRITORI CULTURAL

http://www.lacalamanda.com/territori_cultural/984/pere-enric-barreda-es-guardonat-amb-el-premi-maestrat-viu-dambit-individual-pel-seu-treball-actiu-sobre-la-historia-i-la-cultura-valenciana#.U1_PBhrwBj4.facebook