dissabte, 14 de desembre de 2013

Comunicat de Maestrat Viu sobre el projecte de mina a Benassal. Model d'al·legacions

MAESTRAT VIU, col·lectiu en defensa de la Llengua i la Cultura Valenciana, vol mostrar el seu rebuig a l’amenaça que suposa per a Benassal l’explotació minera d’extracció d’argiles i arenes que es vol fer a la partida del Saulonar (Mas de les Llometes, Mas del Saulonar, el Mas de Felip, el Mas dels Oms i el Mas del Riu Solana).



MAESTRAT VIU defensora del territori i contrària a qualsevol amenaça que suposa la preservació de l’entorn natural vol mostrar la seua disconformitat davant d’aquesta agressió que afectarà a l’ecosistema de la zona: flora, fauna i usos tradicionals del sòl com és l’actual aprofitament agrícola, cinegètic i forestal. La destrucció de la massa agrícola i forestal que hi ha, així com de tota la flora i la fauna existent, repercutirà en els hàbitats que estan seriosament amenaçats. No volem que el bosc mediterrani de carrasques, roures, espinals i ginebres de la zona del projecte miner desapareix-ca. Ens neguem a què elements del patrimonis arqueològic, històric i cultural de la partida del Saulonar puguen ser perjudicats, com són dos alqueries islàmiques, un poblat de l’edat de ferro, i altres materials arqueològics com són els fragments de sílex i ceràmica, així com les nòries de reg i les diverses canalitzacions.


MAESTRAT VIU està en contra de tots els possibles riscos, l’alteració de la qualitat de les aigües dels manantials de la zona: “Font de Marqués”, “Font del mas dels Oms”, “Font de les Llometes”, i“Font de les Hedreres”, per la perforació a més de 30 metres i pel moviment de terres previst. Tampoc volem que hi haja cap risc de contaminació de l’”aqüífer del Maestrat” pel lixiviat, l'esquerdament i la karstificació del sòl al quedar desprotegit per la desaparició de la coberta mineral i vegetal que ho recobreix
 

MAESTRAT VIU demana a l’autoritat competent, en aquest cas, la Conselleria d’Industrial que es deneguen els permisos d’investigació sol·licitats així com el del futur establiment de la projectada activitat minera.

El model d'al·legacions el teniu ací, transcrit íntegrament, per si el voleu copiar. Podeu presentar-lo fins al dia 26 o 27 de desembre:


"En/Na_________________________________, amb DNI _________, i domicili al C/ ___________________ nº__ de Benassal, davant de vostès compareix i per mitjà del present escrit E X P O S A :
  • Que en data 26 de novembre del 2013 va ser publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, l'anunci de la Conselleria d' Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, pel que se sotmet a informació pública el permís d' investigació “Saulonar” amb núm. 2958 sol·licitat per la mercantil Eurominerales Cerámicos, S.A.
  • Que el dit permís d' investigació s' ha sol·licitat en les zones denominades “Els Llometes, Saulonar, Mes de Felip, Mes dels OMS, i Riu Solana”, del terme municipal de Benassal, sent reproducció quasi íntegra d' un anterior projecte d' explotació minera que fa uns anys va ser rebutjat per una immensa quantitat de veïns, turistes, caçadors, col·lectius socials i professionals de Benassal i província, la qual cosa va motivar la seua paralització per part de l' empresa sol·licitant i la posterior caducitat administrativa de l' expedient.
  • Que la persona exponent és habitant ocasional i bona coneixedora del municipi i el seu terme, i considera que en les parcel·les rústiques de l' àrea establida per les coordenades de delimitació de l' activitat, variarà el seu actual aprofitament agrícola, cinegètic i forestal, veient-se irremeiablement afectat, de dur-se a terme el futur projecte miner d' extracció d' arenes, amb la destrucció de la massa agrícola i forestal existent, així com de tota la flora i fauna existent, que ja veurà el seu hàbitat alterat amb els treballs inicials d' investigació.
  • Així, en la zona hi ha diversos brolladors i zones humides com els denominats “Font del Marqués”, “Font del Mas dels Oms”, “Font de les Llometes”, i “Font de les Hedreres”, la qualitat de aigües i el seu pròpia dels quals continuïtat es veurien seriosament amenaçats per la perforació a més de 30 m. I el moviment de terres previst.
  • Que en la zona afectada pel projecte miner es troba un magnífic bosc mediterrani compost d' alzines, roures, espinals, ginebres i roures valencians, amb abundància d' exemplars centenaris i dignes de ser inclosos en el catàleg d' arbres monumentals de la Comunitat Valenciana, la desaparició del qual seria un verdader “holocaust ecològic” per al poble de Benassal, que sempre ha apostat pel turisme i la naturalesa com a solució de futur, amb un florent sector de turisme rural en clar auge, i que veuria truncada la seua continuïtat després de realitzar-se una important inversió en el condicionament i rehabilitació de masies.
  • Que el negatiu negatiu impacte visual que causaria la instal·lació d' una mina a cel obert, tal com es pretén en la zona, és totalment incompatible amb la combinació de l'oferta de salut i natura que s'oferta reiteradament en Benassal i que es corrabora amb la recent obertura del Balneari de la Font d'En Segures.
  • Igualment hi ha que destacar la presència de diversos elements de patrimoni arqueològic, històric i cultural, que havien de ser preservats de l' acció destructiva de les màquines, i entre els que cal citar: una alqueria islàmica dels segles XI-XIII, afectada parcialment per una granja porcina; un poblat de l' edat del ferro junt amb el mes de Felip; una altra alqueria islàmica en el promontori rocós del Saulonar; així com indicis de l' existència d' un poblat ibèric i diversos materials arqueològics com ara resquills treballats de sílex i ceràmica. De la mateixa manera, així mateix s' indicava la situació de diverses mostres d' arquitectura hidrològica que havien de ser conservades, com ara diverses antigues sènies de reg i diverses canalitzacions.
  • També cal recordar que en la part alta de la lloma rocosa del Saulonar i el seu bosc circumdant, nidifiquen abundants espècies protegides com el voltor lleonat, l' àguila perdiguera, el mussol reial, el falcó peregrí, l' esparver cendrós, l' òliba, o l' esparver, així com en la seua zona boscosa crien, entre moltes altres espècies, la cabra hispànica, el teixó, el gat salvatge, el cabirol, i la geneta, tots ells animals protegits per la legislació espanyola respecte d' això, i que veuran ara modificat i amb posterioritat definitivament destruït, el seu hàbitat natural.
  • D' altra banda, hi ha un potencial risc que els treballs miners provoquen la contaminació de l’ anomenat “aqüífer del Maestrat” pel lixiviat, esquerdat i karstificació del sòl al quedar desprotegit per la desaparició de la coberta mineral i vegetal que ho recobreix, la qual cosa provocaria irremeiablement l' afecció immediata en la “Font d' en Segures”, sant i senya del municipi, que es nodreix igualment del dit va riure subterrani procedent de Mosquerola, i que en el seu camí alimenta tot el sistema hídric descrit amb anterioritat en la zona del Saulonar, tal com es desprèn dels estudis realitzats per l' Institut Geològic i Miner d' Espanya en la seua unitat hidrogeològica 08.06, amb les consegüents conseqüències devastadores per a la planta embotelladora i zona turística del balneari, on les diferents administracions públiques i la iniciativa privada han invertit molts milions d' euros en els últims anys, i que podria arribar a provocar un verdader col·lapse econòmic a nivell local i comarcal.

Així, per tot l' anteriorment exposat, S O L · L I C I T O de la Conselleria d' Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, que tenint per presentades les presents al·legacions a l' esmentat projecte, adopte les accions necessàries per a preservar la integritat de l' entorn paisatgístic i natural de la lloma del Saulonar, denegant el permís d' investigació sol·licitat, així com el del futur establiment de la projectada activitat minera, per la falta de rigor en l' elaboració del pla de restauració presentat per la mercantil Eurominerales Cerámicos, S.A. Que no contempla quasi cap risc per a l' hàbitat i medi natural de la zona afectada, amb una documentació aportada que mostra un escenari idíl·lic per a efectuar els treballs sense preveure cap de les greus afeccions per al medi ambient descrites amb anterioritat. Tot això a l' empara del Reglament per al Règim de la Mineria de 25/08/78, i dels Arts. 3, 4, 5 i 6 del RD 975/2009, de 12 de juny; així com les disposicions procedents de la Llei 27/2006, de 18 de juliol pel qual es regula el dret a l' accés a la informació i participació pública en matèria de medi ambient.
Benassal, de desembre de 2013



SERVEI TERRITORIAL D’ ENERGÍA - SECCIÓ D’ ENERGÍA I MINES
C/ Cavallers, 8 12001 – CASTELLÓ
"

1 comentari:

  1. Perfecte el comunicat, ara només falta que la gent s'anime a presentar al.legacions. Si arriba a la Conselleria un bon grapat, pot ser s'ho pensen una mica abans de donar l'autorització. No cal oblidar que en poc més de un any, s'ha de votar novament per triar nous representants als ajuntaments i a Les Corts Valencianes.

    ResponElimina