dimecres, 25 de desembre de 2013

A XERT PER NADAL, UN DIA D'ARRAIL CULTURAL

Divendres, 27 de desembre del 2013

17:30 h. CONTACONTES. Actuació de Valentí Piñot, amb l'espectacle "Conte contat, conte explicat". Públic familiar.

19:00h. EXPOSICIÓ I DOCUMENTAL. Presentació de l'exposició "La primera colònia valencianista a Sant Pau d'Albocàsser" de la Càtedra Soler i Godes, en commemoració del 80 aniversari (1933-2013). Tot seguit, es passarà el documental "Carles Salvador, la llarga vida de les paraules", màxim exponent de la promoció i estudi de la cultura valenciana de la primera meitat del segle xx.

Ho organitza: Associació Cultural Font de l'Albi (ACFA-Xert)

Hi col·laboren: Escola Valenciana, Maestrat Viu, Càtedra Enric Soler i Godes, Fundació Carles Salvador i Ajuntament de Xert.
 

dijous, 19 de desembre de 2013

Pere-Enric Barreda i Benjamí Barberà fan costat a Maestrat Viu en la defensa de les Jornades Culturals del Maestrat i de la Plana de l'Arc

Fa unes setmanes en un article publicat a este blog vos feem ressò de l'acord adoptat per Maestrat Viu per a proposar la denominació Jornades Culturals del Maestrat i de la Plana de l'Arc, publicat també pel professor Pere-Enric Barreda al seu blog:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/255134:


L'última adhesió a la proposta de Maestrat Viu ve de les Coves de Vinromà. En concret, el gran amic i company Benjamí Barberà Miralles, a través de l'article escrit per a celebrar el 25 aniversari de l'Associació Cultural Tossal Gros també en fa esment de la iniciativa, i lògicament la secunda.

dissabte, 14 de desembre de 2013

Comunicat de Maestrat Viu sobre el projecte de mina a Benassal. Model d'al·legacions

MAESTRAT VIU, col·lectiu en defensa de la Llengua i la Cultura Valenciana, vol mostrar el seu rebuig a l’amenaça que suposa per a Benassal l’explotació minera d’extracció d’argiles i arenes que es vol fer a la partida del Saulonar (Mas de les Llometes, Mas del Saulonar, el Mas de Felip, el Mas dels Oms i el Mas del Riu Solana).



MAESTRAT VIU defensora del territori i contrària a qualsevol amenaça que suposa la preservació de l’entorn natural vol mostrar la seua disconformitat davant d’aquesta agressió que afectarà a l’ecosistema de la zona: flora, fauna i usos tradicionals del sòl com és l’actual aprofitament agrícola, cinegètic i forestal. La destrucció de la massa agrícola i forestal que hi ha, així com de tota la flora i la fauna existent, repercutirà en els hàbitats que estan seriosament amenaçats. No volem que el bosc mediterrani de carrasques, roures, espinals i ginebres de la zona del projecte miner desapareix-ca. Ens neguem a què elements del patrimonis arqueològic, històric i cultural de la partida del Saulonar puguen ser perjudicats, com són dos alqueries islàmiques, un poblat de l’edat de ferro, i altres materials arqueològics com són els fragments de sílex i ceràmica, així com les nòries de reg i les diverses canalitzacions.


MAESTRAT VIU està en contra de tots els possibles riscos, l’alteració de la qualitat de les aigües dels manantials de la zona: “Font de Marqués”, “Font del mas dels Oms”, “Font de les Llometes”, i“Font de les Hedreres”, per la perforació a més de 30 metres i pel moviment de terres previst. Tampoc volem que hi haja cap risc de contaminació de l’”aqüífer del Maestrat” pel lixiviat, l'esquerdament i la karstificació del sòl al quedar desprotegit per la desaparició de la coberta mineral i vegetal que ho recobreix
 

MAESTRAT VIU demana a l’autoritat competent, en aquest cas, la Conselleria d’Industrial que es deneguen els permisos d’investigació sol·licitats així com el del futur establiment de la projectada activitat minera.

El model d'al·legacions el teniu ací, transcrit íntegrament, per si el voleu copiar. Podeu presentar-lo fins al dia 26 o 27 de desembre:


"En/Na_________________________________, amb DNI _________, i domicili al C/ ___________________ nº__ de Benassal, davant de vostès compareix i per mitjà del present escrit E X P O S A :
  • Que en data 26 de novembre del 2013 va ser publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, l'anunci de la Conselleria d' Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, pel que se sotmet a informació pública el permís d' investigació “Saulonar” amb núm. 2958 sol·licitat per la mercantil Eurominerales Cerámicos, S.A.
  • Que el dit permís d' investigació s' ha sol·licitat en les zones denominades “Els Llometes, Saulonar, Mes de Felip, Mes dels OMS, i Riu Solana”, del terme municipal de Benassal, sent reproducció quasi íntegra d' un anterior projecte d' explotació minera que fa uns anys va ser rebutjat per una immensa quantitat de veïns, turistes, caçadors, col·lectius socials i professionals de Benassal i província, la qual cosa va motivar la seua paralització per part de l' empresa sol·licitant i la posterior caducitat administrativa de l' expedient.
  • Que la persona exponent és habitant ocasional i bona coneixedora del municipi i el seu terme, i considera que en les parcel·les rústiques de l' àrea establida per les coordenades de delimitació de l' activitat, variarà el seu actual aprofitament agrícola, cinegètic i forestal, veient-se irremeiablement afectat, de dur-se a terme el futur projecte miner d' extracció d' arenes, amb la destrucció de la massa agrícola i forestal existent, així com de tota la flora i fauna existent, que ja veurà el seu hàbitat alterat amb els treballs inicials d' investigació.
  • Així, en la zona hi ha diversos brolladors i zones humides com els denominats “Font del Marqués”, “Font del Mas dels Oms”, “Font de les Llometes”, i “Font de les Hedreres”, la qualitat de aigües i el seu pròpia dels quals continuïtat es veurien seriosament amenaçats per la perforació a més de 30 m. I el moviment de terres previst.
  • Que en la zona afectada pel projecte miner es troba un magnífic bosc mediterrani compost d' alzines, roures, espinals, ginebres i roures valencians, amb abundància d' exemplars centenaris i dignes de ser inclosos en el catàleg d' arbres monumentals de la Comunitat Valenciana, la desaparició del qual seria un verdader “holocaust ecològic” per al poble de Benassal, que sempre ha apostat pel turisme i la naturalesa com a solució de futur, amb un florent sector de turisme rural en clar auge, i que veuria truncada la seua continuïtat després de realitzar-se una important inversió en el condicionament i rehabilitació de masies.
  • Que el negatiu negatiu impacte visual que causaria la instal·lació d' una mina a cel obert, tal com es pretén en la zona, és totalment incompatible amb la combinació de l'oferta de salut i natura que s'oferta reiteradament en Benassal i que es corrabora amb la recent obertura del Balneari de la Font d'En Segures.
  • Igualment hi ha que destacar la presència de diversos elements de patrimoni arqueològic, històric i cultural, que havien de ser preservats de l' acció destructiva de les màquines, i entre els que cal citar: una alqueria islàmica dels segles XI-XIII, afectada parcialment per una granja porcina; un poblat de l' edat del ferro junt amb el mes de Felip; una altra alqueria islàmica en el promontori rocós del Saulonar; així com indicis de l' existència d' un poblat ibèric i diversos materials arqueològics com ara resquills treballats de sílex i ceràmica. De la mateixa manera, així mateix s' indicava la situació de diverses mostres d' arquitectura hidrològica que havien de ser conservades, com ara diverses antigues sènies de reg i diverses canalitzacions.
  • També cal recordar que en la part alta de la lloma rocosa del Saulonar i el seu bosc circumdant, nidifiquen abundants espècies protegides com el voltor lleonat, l' àguila perdiguera, el mussol reial, el falcó peregrí, l' esparver cendrós, l' òliba, o l' esparver, així com en la seua zona boscosa crien, entre moltes altres espècies, la cabra hispànica, el teixó, el gat salvatge, el cabirol, i la geneta, tots ells animals protegits per la legislació espanyola respecte d' això, i que veuran ara modificat i amb posterioritat definitivament destruït, el seu hàbitat natural.
  • D' altra banda, hi ha un potencial risc que els treballs miners provoquen la contaminació de l’ anomenat “aqüífer del Maestrat” pel lixiviat, esquerdat i karstificació del sòl al quedar desprotegit per la desaparició de la coberta mineral i vegetal que ho recobreix, la qual cosa provocaria irremeiablement l' afecció immediata en la “Font d' en Segures”, sant i senya del municipi, que es nodreix igualment del dit va riure subterrani procedent de Mosquerola, i que en el seu camí alimenta tot el sistema hídric descrit amb anterioritat en la zona del Saulonar, tal com es desprèn dels estudis realitzats per l' Institut Geològic i Miner d' Espanya en la seua unitat hidrogeològica 08.06, amb les consegüents conseqüències devastadores per a la planta embotelladora i zona turística del balneari, on les diferents administracions públiques i la iniciativa privada han invertit molts milions d' euros en els últims anys, i que podria arribar a provocar un verdader col·lapse econòmic a nivell local i comarcal.

Així, per tot l' anteriorment exposat, S O L · L I C I T O de la Conselleria d' Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, que tenint per presentades les presents al·legacions a l' esmentat projecte, adopte les accions necessàries per a preservar la integritat de l' entorn paisatgístic i natural de la lloma del Saulonar, denegant el permís d' investigació sol·licitat, així com el del futur establiment de la projectada activitat minera, per la falta de rigor en l' elaboració del pla de restauració presentat per la mercantil Eurominerales Cerámicos, S.A. Que no contempla quasi cap risc per a l' hàbitat i medi natural de la zona afectada, amb una documentació aportada que mostra un escenari idíl·lic per a efectuar els treballs sense preveure cap de les greus afeccions per al medi ambient descrites amb anterioritat. Tot això a l' empara del Reglament per al Règim de la Mineria de 25/08/78, i dels Arts. 3, 4, 5 i 6 del RD 975/2009, de 12 de juny; així com les disposicions procedents de la Llei 27/2006, de 18 de juliol pel qual es regula el dret a l' accés a la informació i participació pública en matèria de medi ambient.
Benassal, de desembre de 2013



SERVEI TERRITORIAL D’ ENERGÍA - SECCIÓ D’ ENERGÍA I MINES
C/ Cavallers, 8 12001 – CASTELLÓ
"

dimarts, 10 de desembre de 2013

Article de Pere-Enric Barreda

Ara, "Cultura del Poble Valencià" a les escoles!

Com estic mal, una grip i mal de cap que em tanca per tot el matí a casa, m'he indignat (com una ferida, que si s'inflama, a Benassal s'endenye, evolució etimològica de l'indignare llatí) per la notícia "[La consellera] Català anuncia l'assignatura "Cultura del Poble Valencià" en Lo Rat Penat" (http://www.laveupv.com/noticia/6408/catala-anuncia-la-nova-lassignatura-cultura-del-poble-valencia-en-lo-rat-penat).
A estos me'ls coneixc “més que a la ruda”, com diuen també a Benassal, encara que ens venguen la moto dient que "inclourà temes com les festes tradicionals -els Moros i Cristians-, esports autòctons com la pilota valenciana, jocs tradicionals com el sambori o la música tradicional valenciana". Del primer no podem dir res, perquè tenim d'exemple molts programes, i bons, que se'n van fer a Canal 9. Potser massa presència religiosa, però bé. En canvi, no crec que grups de recuperació de la música tradicional com Al Tall, per posar un sol exemple d’entre desenes d’agrupacions i entitats, hi estaren gaire ben representats, per no dir no gens.
Seguim: "El Govern valencià crearà una assignatura denominada "Cultura del Poble Valencià", que serà de lliure elecció i tractarà aspectes que formen part del "ADN de la cultura valenciana". En arribar a l'ADN em vénen a la memòria paraules del president galàctic, que el seu equip tenia “escrita al seu ADN la Copa d'Europa”, no sé si aquelles d'alpaca en blanc i negre que comprava el cap d'estat "per gràcia de Déu -diria més bé de Hitler, de Mussolini i de Joan March-", o les noves en colors, però no ho crec perquè d'aquestes n'hi ha més, molt ben guanyades, a les vitrines del camp nou de les Corts.
Ja em posa els pèls de punta que l'anunci s'haja fet, literalment, "en el Fòrum d'Opinió del Rat Penat", entitat que es caracteritza precisament per una defensa contundent (a hòsties, si cal) de la "personalitat valenciana" (una "personalitat" en la qual els de la nostra comarca del Maestrat som retratats amb una frase lapidària com "dóna asco en el nort de Castelló lo catalanisats que estan").
I quins seran els continguts de la nova assignatura? "temes com les festes tradicionals -els Moros i Cristians-, esports autòctons com la pilota valenciana, jocs tradicionals com el sambori, música tradicional valenciana, així com qüestions sobre geografia, demografia, gastronomia, art, arquitectura o turisme." Molt rebonico, però això és la lletra grossa, i, com als contractes de preferents de Bankia, que colaven subreptíciament als nostres majors, també hi ha lletra petita:
"Tindrà la consideració de "lliure configuració autonòmica" i coexistirà amb altres troncals i específiques, en[tre] les quals el Consell donarà prioritat a "la defensa del valencià, sense oblidar" que la valenciana és "l'única" de l’Estat que ofereix en el seu currículum d'ESO la matèria "Ampliació de la Geografia i Història d'Espanya". "La unitat, la integració en un projecte comú, és imprescindible per al desenvolupament d'un poble", ha apuntat Catalá, qui ha destacat "l'imaginari col·lectiu valencià". "Ens fa únics", ha reivindicat."
Ja em semblava a mi que hi havia segones intencions, com sempre, les que, com els deu manaments de la Llei de Déu, es resumeixen en dues, o millor, en només una: la de "ofrenar noves glòries", com sempre han fet (diria ara una expressió obscena, però no ve al cas), és a dir, traduït al meu valencià, en defensa de la submissió al projecte colonial de Madrid, només es consideraran "cultura" aquelles coses banals i intrascendents que de cap manera siguen elements diferencials ni -vade retro, Satanas- compartides amb els catalans, balears, rossellonesos, fragatins ni gent del Carxe o de l'Alguer. Faltaria más!
Per a postre, només em falta sentir que "la Generalitat publicarà un Epistolario de Teodoro Llorente amb 500 cartes inèdites rebudes pel poeta, historiador, escriptor i polític,...". Qué bé, cent anys després tornen a "coronar" de llorers al bon Llorente, com el 1909 -acte que, per cert, van rebutjar respectuosament una vintena de joves poetes dirigits per Jacint Mustieles i amb un joveníssim Carles Salvador (sí, sí, el gran mestre que escampa la gramàtica Fabra de nord a sud del País Valencià), fent una lectura pública de poemes, o que dècades després el gran crític Ricard Blasco qualificaria de "crudel paròdia"-.
També, "la representació en el Palau dels Arts de la primera òpera en valencià, 'Maror', prevista per als mesos d'abril i maig". Sense llevar-li mèrits, és de 1953-54, lletra de Xavier Casp (esperem que en versió original, i no modificada amb normes irrellavants) i música de Manuel Palau. Pero, senyora consellera, s'hauria d'informar o assessorar millor, perquè a Castelló sabem molt bé que la primera òpera en valencià és de Matilde Salvador, es diu "La filla del Rei Barbut" i es va estrenar a Castelló el 1943, fa setanta anys! Igualment, ens diu que "el Cant d'Estil valencià s'impartirà en els Conservatoris Professionals com a especialitat." Bé, «tota pedra fa paret».
Al remat, com diu encertadament Joan, el comentarista anònim de la notícia, extracto que: "esperem i confien en que aquesta nova asignatura incorpore signes d'unitat com la muixeranga, posem per cas" (no ho crec, ja s'explica abans) "i la nodreixca també de coneiximents dels arrels comuns amb altres territoris de l'estat" (sí, de Castella, però no de Catalunya). "També que redreçe mesures dictades per el Consell de Castella que imposant el trilingüisme a costa de la llengua pròpia" (ja, ja,ja) i que "estenera la llengua propia cap a territoris del Pais que ni saben ni volen res de res de la llengua pròpia i per aixó viuen de cul a la cultura i història." (que esho del valensiano pa què é?)
Finalment, la broda dient "possant la galga a les subvencions que adreçen a entitatats secesionistes, posse per cas a la que ara ha visitat," (senyal que la cosa no pìnta bé) "que bategen als estudiosos rigurosos com universitats, filòles i entesos com a catalanistes" (clar, és que ells no saben llegir monografies de filologia o d’història, articles especialitzats ni ressenyes, ja no diguem tesis doctorals, que són massa difícils. Ells només miren articlets dels dominicals de "Las Provincias" o intervencions curtetes -en sentit espaial i intel·lectual- als fòrums de blaveros).
En resum, si el programa i els continguts de l'assignatura els ha de dictar Lo Rat Penat, malament anem. Un exemple: he començat esmentant Al Tall, i tancaré amb ells, amb una cançó que fa molts anys que sentim (des de Festes de la Magdalena del 80, segurament), que porta un títol ben explícit i que no sé si pensava en ella la consellera en proposar l'assignatura. Em penso que no. Sinó s'hauria expressat d'una altra manera. La cançó es de l'any 1979, es diu "Lladres", i té quatre versos demoledors: "No s’ensenya en les escoles / com van esclafar un país, / perquè d’aquella sembrada / continuen collint fruits."
Prova que allò que és la principal cultura valenciana, ni com la reprimeixen des de fa 300 anys i més encara, no l'ensenyaran (tal com per dijous volen censurar el congrés de l'IEC sobre el tema). I no l'ensenyaran perquè del resultat, de l'annexió a Castella d'un país lliure, en continuen traent profit, sobretot en forma de mils de milions d'euros que marxen a soterrar-se al forat negre de Madrid i no tornaran mai més. I, no ens enganyem, la seua única intenció és de continuar collint sense haver sembrat ni treballat la terra, només collir, collir i collar l’esforç d’altri.
I tanco, ja, amb la resposta que havia donat a twitter (i que m'han recomanat esborrar vint minuts després) a un tal Francisco Franco @HONORCAUDILLO "Si quieren independencia que se vayan a Andorra o a Francia".- Si voleu dependència aneu-vos-en a Castella. No som castellans, ni ho volem ésser ni ens en fareu! Ni amb les assignatures que teniu ara, ni amb el nou engendre de la "Cultura del Poble Valencià"!

Pere-Enric Barreda

dissabte, 7 de desembre de 2013

Comunicat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló al voltant del procés obert per la Justícia Argentina contra els crims del franquisme

El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló presenta la denuncia d’un familiar d’una víctima de desaparició forçada davant el Consulat General de la República Argentina en Barcelona, i orientarà a totes les persones familiars o víctimes del franquisme de les comarques de Castelló que desitgen impulsar aquest procés judicial, en el marc del procés obert per la Justícia argentina contra els crims del franquisme com a delictes de desaparicions forçades i crims contra la humanitat. Totes aquelles persones i famílies interessades poden adreçar la seua denúncia a la secció Nacionalidades dels consulats argentins a Espanya o posar-se en contacte amb el grup mitjançant la nostra adreça memoriac@memoriacastello.cat.

dimarts, 3 de desembre de 2013

Maestrat Viu s'adhereix a l'Institut Ramon Muntaner (IRMU)

L'assemblea de Maestrat Viu va acordar en Junta celebrada el passat dia 21 de novembre a les Coves de Vinromà l'adhesió a l'Institut Ramon Muntaner, l'entitat que coordina l'associacionisme cultural a banda i banda del riu Sénia, en els territoris de cruïlla que formem el Maestrat, els Ports, el Matarranya i les Terres de l'Ebre. Uns territoris amb un passat i un present en comú que ocupen una ubicació geoestratègica privilegiada dins de tot el domini lingüístic.
De fet, el passat dia 30 de novembre, l'Institut Ramon Muntaner va celebrar la trobada d'associacions de l'antiga Diòcesi de Tortosa, a Beseit, ací en teniu la notícia, a càrrec de la Veu del País Valencià.