dissabte, 5 d’octubre de 2013

L'exposició "El valencianisme republicà (1837-1937)" arriba al Maestrat

Aquesta documentadíssima mostra de la Fundació Josep Irla de Barcelona és formada d'una vintena de panells i un catàleg. En bona part d'ells hi apareix com a figura destacada Carles Salvador, tant al llarg de la seua residència de 18 anys a Benassal (1916-1934) com després. Des del proper 11 d'octubre i fins a l'11 de novembre es pot visitar a Benicarló i, després, el mes de desembre, serà a Vinaròs, i està previst el seu pas també per Albocàsser i la Fundació Carles Salvador de Benassal. Està dirigida per Josep Vall, i entre altres hi col·laborem Vicent Pitarch, Elena Sánchez Almela i el signant, com consta als crèdits i agraïments.
Segons explica la presentació, "El valencianisme republicà és producte del conjunt d'idees, llibres, publicacions, entitats, iniciatives, fets i personatges que des de mitjans del segle XIX reivindiquen els trets nacionals del poble valencià i la seua vinculació amb la resta de terres de llengua catalana, i van lligant progressivament el seu futur en llibertat a un projecte democràtic de renovació cultural, cívica i política d'arrels republicanes.
La història del valencianisme republicà és la crònica del lent despertar d'un poble silenciat, de la lluita per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià. D'una lluita conduïda a través de l'acció cultural, cívica i política.
Aquesta exposició itinerant ret homenatge a totes les generacions de valencianistes que han protagonitzat aquesta lluita."
Demés de la presentació, crèdits i introducció, els panells tenen els següents continguts, on hem remarcat la presència del Maestrat, que en algun cas es pot completar:
- 1 Les arrels populars: premsa satírica i sainets (1837-1900),
- 2 Les arrels cultes: Romanticisme i Renaixença literària (1859-1900),
- 3 El primer valencianisme polític (1900-1918, quan Carles Salvador ja començava a manifestar-se, just abans d'arribar a Benassal),
- 4 Una força emergent (1918-1923, on podem afegir l'efímera "Protectora de l'Ensenyança Valenciana" de Salvador amb seu a Benassal),
- 5 L'embranzida cívica (1923-1931, on es parla de diverses publicacions on col·labora Salvador des de Benassal, ja totalment consolidat en la seua tasca literària en poesia, narració, teatre, assaig, docència i articles periodístics),
- 6 Les Normes de Castelló (1932, il·lustrada amb una caricatura de Salvador -propietat de Carles i Imma Salvador i Sales, dipositada a l'AMCSB = Aula-Museu Carles Salvador-, i on apareixen ell, Francesc Almela de Vinaròs, i Llorenç Sorlí de Cervera, els signants del Maestrat),
- 7 (doble) L'eclosió republicana (1931-1936, amb publicacions on també hi col·labora Salvador des de Benassal, fins l'any 1934 quan marxa a Brenimaclet),
- 8 La lluita per l'Estatut d'autonomia (1931-36),
- 9 (doble) La primavera cultural (1931-1936, amb publicacions de Salvador i una foto seua amb els alumnes de la Colònia Escolar de Sant Pau d'Albocàsser),
- 10 La Guerra Civil (1936-1939, amb el rellevant paper de Salvador en la ponència final del Segon Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes),
- 11 La Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València (1936-1939, amb el carnet de Salvador com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Valencians),
- 12 Repressió i exili (1939-1975, amb la depuració de Carles Salvador, i hi podem afegir la destrucció de la seua biblioteca a Benassal pels sublevats el 29 de maig de 1938, i l'exili a Mèxic d'Alard Prats, de Culla i Benassal),
- 13 La resistència cultural (1939-1962, amb Salvador, la seua Gramàtica i els "Cursos de valencià" de Lo Rat Penat), i
- 14 L'explosió fusteriana (1962-1977).
En resum, una exposició molt recomanable i que hauria de recórrer tots els pobles del Maestrat, i encara amb més motius els directament implicats, que són Benassal, Albocàsser, Vinaròs i Cervera.

Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona - Fundació Carles Salvador)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada