L’exposició de les Cartes de Població del Maestrat a la Jana entre el 21 i el 26 d’octubre

Pere-Enric Barreda
(Universitat de Barcelona)
Es
fa en el marc de la centenària Fira Agrícola i Ramadera que se
celebra tradicionalment el darrer cap de setmana d’octubre, des de la
seua concessió per frare Pere de Tous, mestre de Montesa, l’any
1358. Serà al primer pis de l’Ajuntament, amb horari de dilluns a
diven­dres de 10h a 13h, i dissabte de 10h a 13h i de 16h a 18h.
Col·laboren l’Ajuntament, l’Associació Janenca de Cultura i el
Centre d’Estudis del Maestrat.
L’exposició
consta de 47 panells, sis de documentació (el títol, els resums en
valencià i castellà, el mapa i quadre cronològic, els crèdits i
el palmarès) i 41 més amb fotografies en blanc i negre o en color
de les 27 cartes de població que es conserven en l’actualitat a
diferents arxius històrics. L’anuncia un artístic cartell de Juan
Carlos Palau.
Els
panells es van penjar per primera vegada al Centre Cívic “Molí
Vell” de Rossell, on es van celebrar les XII Jornades del
Maestrat, entre l’1 i 13 d’octubre de 2010. Inaugurada el dia
1 d’octubre per l’alcalde, Evarist Martí, amb
assistència de la junta del CEM i del comissari.
Paral·lelament,
es va posar a la venda el catàleg de la mateixa, publicat pel CEM,
que recull en un mateix volum de 64 + 64 pàgines la traducció al
castellà i valencià de totes les poblacions dels pobles del
Maestrat, a més de documents complementaris de les mateixes. 
Però la
multitudinària inauguració oficial va tenir lloc a
la seu del Centre d’Estudis del Maestrat (carrer Major, 3), a
Benicarló, el 26 de novembre de 2010, a les 19:30 h., presidida pel
sr. alcalde, en Marcel·lí Domingo, el comissari i el president del
CEM, amb assistència del sr. alcalde d’Albocàsser, Antoni Ferrando,
i de la regidora de Cultura. Es va mantenir oberta fins al 2 de
desembre de 2011.
Des
de llavors han sigut molts els pobles del Maestrat on s’ha
exhibit, demés de l’estada mensual que va tenir al Museu
d’Etnologia de Castelló de la Plana, l’octubre de 2011.
A l’Església
Vella de les Coves de Vinromà, amb motiu de la IV Fira de Nadal –
Gastronomia i Artesania, del 5 al 12 de desembre de 2010. Inaugurada
el mateix dia 5 pel alcalde, Jacobo Luis Salvador Serret. D’alli va
tornar de nou a Benicarló a la seu del CEM, fins la primera quinzena
de gener de 2011.
A la planta baixa
del Centre Educatiu i Social (CESAL, futur Museu Arqueològic)
d’Alcalà de Xivert, del 30 de març al 8 d’abril de 2011. Inaugurada
per l’alcalde, Francisco Juan Mars, i la regidora de Cultura, Vanessa
Silva.
A la Casa de la
Vila d’Atzeneta del Maestrat, del 17 d’abril a l’1 de maig de 2011,
coincidint amb la Setmana Santa. Inaugurada per l’alcalde Joaquim
Escrig, amb assistència del president del CEM i el comissari.
A l’ermita de Sant
Pau d’Albocàsser, des del 2 de juliol de 2011, després de la
inauguració de la Fira Agrícola de Sant Pere, amb assistència del
diputat provincial de Cultura, Hèctor Folgado, l’alcalde
d’Albocàsser, Antoni Ferrando, i els alcaldes de la comarca.
A Culla, a l’antic
Hospital, entre el 8 i 23 d’agost de 2011, coincidint amb les Festes
d’Agost. Inaugurada per l’alcalde, José Francisco Bellés, amb
assistència del president del CEM i el comissari.
A Benassal, a la
Costureta, entre el 26 i 30 d’agost de 2011, coincidint també amb
Festes d’Agost. No es va presentar ningú de l’Ajuntament.
A la Llotja
Medieval (ermita de Sant Sebastià) de Cervera, per la festa de la
Mare de Déu de la Costa, patrona del poble, entre el 9 i 11 de
setembre de 2011. Inaugurada per l’alcalde, Adolf Sanmartín, i el
vocal del CEM Casto Sorlí.
Al Museu
d’Etnologia de Castelló de la Plana, com hem dit, del 6 al 29 del
mes d’octubre de 2011. Local del carrer de Calvallers, 25, o Casa
Matutano, on es van signar les Normes de Castelló el 1932.
Inaugurada pel regidor de Cultura, Vicent Francesc Sales, i el
director, Joan Josep Trilles. El dia 19 el comissari hi va pronunciar
una conferència sobre el tema. De l’acte es va donar notícia a
l’Informatiu de Canal 9 els dies 31 d’octubre i 1 de novembre. A més,
es va gravar i emetre per una ràdio local.
A Sant Jordi, el
mes de desembre de 2011. Inaugurada per Joan Ferreres, vicepresident
del CEM. També s’hi va fer una conferència sobre la donació i
fitada del mas dels Estellers l’agost de 2012.
A la Salzadella,
al primer pis de l’Ajuntament, amb motiu de les festes de Sant Blai,
del 5 al 7 de febrer de 2012. Inaugurada el dia 6 per la regidora de
Cultura, Sílvia Solsona.
A l’Hotel Roig, de
la Font d’En Segures de Benassal, del 23 de juliol al 2 d’agost de
2012. Per iniciativa d’Elia Roig i amb la col·laboració d’Abelardo
Roig, la presentació va ser molt seguida i celebrada pels
estiuejants.
A Xert, a la Casa
de la Vila antiga, del 6 al 12 d’agost de 2012. A la presentació van
assistir l’alcalde, José Rosendo Segarra, i la junta de l’Associació
Cultural “La Font de l’Albi”, així com el vicepresident
del CEM i el comissari, que va pronunciar una conferència sobre les
cartes de la Barcella i Xert.
A la monumental
Sala Gòtica de la Casa de la Vila de Catí, del 14 al 22 d’agost de
2012. Amb assistència diputat provincial de Joventut i Turisme,
Pablo Roig, la junta de l’Associació Cultural “Tossal de la
Nevera”, que organitzava l’acte, del vicepresident del CEM i el
comissari. Abans s’havia presentat el “Vocabulari de Catí”
de mossèn Joan Puig, amb assistència de l’editor, Miquel Àngel
Pradilla, d’Editorial Onada.
Després a Càlig,
a la Casa de Cultura, amb motiu de les XIII Jornades d’Estudi del
Maestrat, del 5 al 7 d’octubre de 2012. Inauguració el dia 5 amb
l’alcaldessa Ernestina Borràs, i conferència el dia 7 sobre les
Cartes de Població de Càlig i la Batllia de Cervera.
Al Saló de la
Llar del Jubilat de Tírig, des del 20 de juliol de 2013. Inaugurada
per l’alcalde, Juanjo Carreres.
Al Saló de la
Llar del Jubilat de la Torre d’en Besora, del 13 al 25 d’agost de
2013. A la inauguració va assistir l’alcalde, David Vicente, el
presdient del CEM i el comissari.
Després de La
Jana, està prevista exposar-se a Vilafranca, a finals de juny, amb
motiu de la fira de la Magdalena de 2014.
Igualment, en
breu apareixerà el segon volum
de “Les
cartes de Població del Maestrat”
,
amb
una extensa introducció
explicativa i 45 textos originals en forma d’edició crítica, amb
l’addició del donatiu de drets senyorials i el repartiment de Catí.
Tots són en llatí, tret de la població de les Coves de Vinromà,
que és en dialecte navarro-aragonès.
La conferència
sobre la Carta de Població està prevista enguany a la Salzadella el
proper dissabte 21 de desembre per la celebració del seu 775
aniversari, com passarà l’any vinent a Benassal, Catí, Vilafranca,
Albocàsser, etc.
A més, la
traducció de la carta de població de Culla i els personatges
documentats a altres cartes de població de la Setena de Culla han
bastit l’adaptació del drama de reconstrucció històrica sobre “La
conquesta de Culla” escrit en castellà el maig de 1895 per
Julián Villuendas.
Per a l’any
vinent, a més, està previst fer una segona edició de l’exposició
amb algunes fotos noves en color del manuscrit 542-C. S’afegiran nou
panells de: el Riu de les Truites (Vilafranca, la única que no
conserva manuscrit i es farà amb la primera impressió), la del
Mall (Vilafranca), la del Castell (Atzeneta), la del Boi
(Vistabella), les confirmacions d’Albocàsser, Catí i Sant Mateu,
la donació complementària de Catí i el repartiment de Catí. També
s’actualitzaran els panells de crèdits i el del palmarés. En total,
55 panells.
Aquesta exposició
també apareix a Facebook del CEM, però només amb tres referències,
amb censura del nom del comissari i autor del llibre, tot i haver-se
fet 18 vegades, amb 13 presentacions.
Bibliografia:
Pere-Enric Barreda, Les cartes de Població del Maestrat,
Benicarló, CEM, 2010.

Mostra bibliogràfica sobre Carles Salvador Centenari de la primera publicació en valencià a Foc y Flama (1913) CRAI de la Biblioteca de Lletres – Universitat de Barcelona Gran Via 585, primera planta des del 21 d’octubre de 2013 al 22 de novembre

 L’EXPOSICIÓ ES PODRÀ VISITAR FINS AL DIA 22 DE NOVEMBRE

Pere-Enric Barreda
(Universitat de Barcelona – Fundació Carles Salvador)

La mostra
bibliogràfica commemorativa es reparteix entre dues vitrines, que
corresponen a dues parts cronològicament diferenciades. La primera
reuneix una selecció de les 30 publicacions més representatives
aparegudes en vida de Salvador, mentre que la segona en recull 34 de
les aparegudes pòstumament, des de 1957 fins avui en dia. La mostra
comparteix espai amb la dedicada a l’editor i poeta Josep Janés amb
motiu del centenari del seu naixement.

Entre les
aparegudes en vida de Salvador, destaquen onze llibres de poesies,
des de Plàstic (1923) a l’Antologia que li dediquen
els seus amics el 1955. Cal remarcar les acuradíssimes edicions
publicades per la Societat Castellonenca de Cultura als obradors
d’Armengot, que a més representen el cim de la seua producció
poètica: Vermell en to major (1929),
Rosa dels Vents
(1930) i El bes als llavis
(1934), a les quals caldria unir la de la prosa Elogi
del Xiprer
(1929).

Meritòria
és l’edició clandestina, en plena repressió de la postguerra, de
l’Elegia
(1944), de la qual podem mostrar la dedicada per Salvador a
l’arquitecte i polític Puig i Cadafalch. També remarquem el poemari
El fang i l’esperit,
premiat i publicat el 1952 però redactat catorze anys abans, el
1938, en plena guerra. Quatre llibrets més, ja de postguerra i
il·lustrats amb dibuixos de la pintora Teresa Pascual (com Les
festes de Benassal
o Parleu
), entre ells l’entranyable Cant
i encant de Benassal
(1945),
representen el seu retorn a la poesia tradicional, a l’omnipresent
Teodor Llorente.

Entre
l’obra narrativa, un centenari exemplar de 1913 de l’efímer
setmanari Foc y Flama,
el primer en recollir la seua producció literària (breus
contalles). A més, una de les quatre novel·letes i unes versions
homèriques del setmanari El Cuento
del Dumenche
(1920), i les dues
narracions més rellevants, les aparegudes a la revista Nostra
Novel·la
entre 1930 i 1931,
Barbaflorida, professor
i El maniquí d’argila,
il·lustrats respectivament per Espert i el reconegut Josep Renau.

En
teatre recollim les dues úniques peces editades de forma
independent, Un
negoci com un altre

(1922) i L’amor
camí del cel
(1928), mentre
la resta es van publicar en revistes o, la majoria, encara romanen
inèdites.

Sis
són les peces d’assaig escollides, com la conferència de 1919 en
defensa de l’ús del valencià a l’escola, el manifest de 1921 a
favor de la “Protectora de l’Ensenyança Valenciana”,
l’esmentat Elogi del xiprer (1929),
o l’Elogi de la vagància (1937).
A ells s’uneixen les polides edicions barcelonines del llibret de
propaganda turística de la Font d’en Segures (1933), de la impremta
de Porcar de Sants, o, amb l’aportació de Josep Maria de
Casacuberta, de Les festes de
Benassal
(1952) de l’Editorial
Barcino.

Finalment, l’obra
gramatical, les eficaces eines que van servir per tal de posar en
pràctica l’adaptació de la normativa del Mestre Fabra amb l’acord
signat a Castelló de la Plana el 1932: el Vocabulari ortogràfic
(acabat a Benassal l’octubre de 1932 i publicat a València el març
següent), les dues edicions de l’Ortografia
(1934 i
1937), i la de la Morfologia
(1935),
aplecs de les lliçons soltes aparegudes al setmanari El
Camí
.
Demés del discurs d’ingrés al Centre de Cultura Valenciana, un
llibre símbol: la primera edició de la seua Gramàtica
valenciana amb exercicis pràctics
(1951),
amb esmenes autògrafes per tal de fer-ne la segona edició. Recordem
que és l’obra més editada en tota la història bibliogràfica
valenciana, amb 17 edicions fins a febrer de 1995.

Una
altra vitrina aplega 34 publicacions aparegudes després de la seua
mort, començant per Parlem

(1957), fins avui en dia, amb les reedicions de Les
festes de Benassal
o
Barbaflorida,
professor
,
les antologies poètiques de Blasco, Simbor o López-Pampló, les
monografies del mateix Simbor, les publicacions de la Fundació
Carles Salvador, tant les 4 numerades com les 7 no seriades, els dos
videos…

La mostra es fa amb
la coorganització de Manel Coines, del CRAI de Lletres, de Lydia
Tena i la Fundació Carles Salvador, que aporta obres originals que
té en dipòsit i són propietat dels néts, Carles i Imma Salvador
Sales. La Fundació, a més, regala al CRAI la seua producció
editorial (quatre llibres numerats i set sense seriar, dos videos i
un DVD). També hi ha donacions de Pep Castellano, Gonçal López
Pampló, Jordi Malé, la Fundació Irla i Saó Edicions, i les
aportacions de la Llibreria Antiquària Farré i Pellicer Tebeos. El
cartell i targetó són de la dissenyadora Paula Pérez de Lanuza,
basant-se en la centenària capçalera de Foc y Flama de 1913
i l’única fotografia conservada de Salvador a Barcelona, el 23
d’agost de 1932, mentre passejava amb Enric Soler Godes i el seu fill
Carlets, quan participava a l’Escola d’Estiu de la Normal.

 

Crònica del 80 aniversari de la 1a Colònia Escolar Valencianista de Sant Pau

En esta ocasió l’ermitori de Sant Pau va ser el testimoni del 80 aniversari de la 1a Colònia Escolar Valencianista. Maestrat Viu, per tal de celebrar l’efemèride, li va dedicar, conjuntament amb la Fundació Soler i Godes, unes jornades d’allò més interessants. 
El divendres dia 4 d’octubre, l’actuació de la Coral de Jubilats d’Albocàsser va centrar l’atenció de tots els assistents, els quals es van quedar gratament sorpresos del vigor i l’energia que el Cor ens transmetia, i que la veu no entén d’edats, al contrari, la vellesa dóna a més gràcia a la veu. La batuta, l’acordió, anava a càrrec de mossén Antoni, molt ben dirigit i explicat al públic!
Tot seguit, la taula rodona al voltant de la 1a Colònia Escolar Valencianista de Sant Pau, amb especialistes i estudiosos de renom com Mario Viché, Vicent Pitarch, Ricard Català i Ferran Zurriaga, va centrar la jornada. Es va glossar l’actuació de diferents personalitats vinculades amb la cultura en aquell moment, com Carles Salvador, els Huguet… A més, cada conferenciant va destacar la importància de les colònies i de la seua recuperació en els temps actuals, cada un des d’un punt de vista diferent (ludicoesportiu, nacional, de salut fins i tot). Pep Castellano es va encarregar d’introduir l’acte.
El dissabte 5 d’octubre els actes es van traslladar a l’ermita dels Sants Joans, a ple centre d’Albocàsser, i vam tindre l’honor d’assistir a una conferència (classe magistral) del professor Abelard Saragossà Alba, de la Universitat de València, que ens va parlar de la formació del valencià modern, i de com encara avui en dia arrosseguem les conseqüències nefastes d’un model de llengua (adoptat per l’IEC i l’AVL) que no s’acosta a la parla popular i viva. Estes conseqüències provenen del trencament del valencianisme de la postguerra amb el de principi de segle (els clàssics castellonencs, mossén Joaquim Garcia Girona), segurament moguts pels ideals noucentistes que també propugnaven a Catalunya eixe mateix trencament (que el van fer).
Abelard ens va parlar de com n’és d’important per als mestres fer que els seus alumnes s’identifiquen amb la llengua més popular, i de com la fidelitat lingüística va tan íntimament lligada amb la consciència nacional (de ser valencià, òbviament).
A banda, Abelard també ens va presentar la Taula de Filologia Valenciana, que vol ser el centre de reunió de tots els professionals que treballen amb el valencià (mestres, tècnics, lingüistes…), l’objectiu més important del qual és l’adopció d’un model de llengua fàcil i assimilable per tot el conjunt de la societat, que responga essencialment a tots els parlars de les comarques valencianes.
Per acabar, Veus Atrevides ens va deixar a tots emocionats. La seua veu va ressonar per tots els racons de l’ermita dels Sants Joans i ens va deixar als assistents sense veu, francament emocionats. 
Només ens cal agrair, tant a Francesc Bellmunt, com a Pep Castellano, per l’esforç, les ganes, i la il·lusió amb què han preparat estes jornades! 

Crònica de la 1a Trobada Excursionista del Maestrat

Ara que ja hem passat la ressaca muntanyera i una vegada assumit l’èxit de la 1a Trobada Excursionista del Maestrat, és hora de fer-ne la crònica!
Si la Trobada fos una pel·lícula, podríem dir que no va poder tindre un guió millor! Molt bon dia, molta gent de molts llocs, i molt bona companyia (vora 200 persones)! Just el que els organitzadors volíem.
El Club de Muntanya de Sant Mateu, com a director de la pel·lícula, no va deixar res a l’atzar. Tot molt ben organitzat! Són molta gent, a pesar de la joventut del club, i ho van organitzar tot molt bé, ho tenien tot molt ben pensat i controlat (amb els walkie-talkies, hehe!) Un 10 per a ells!
L’esmorzar a l’ermita, l’explicació de Vicent, les vistes des de la Bastida sobre el litoral (el Montsià, el delta, el Castor…) i l’interior (Penyagolosa) impressionants… El nostre territori no ens deixa mai de sorprendre.
I com a colofó el dinarot que ens van fer les dones de Sant Mateu, eixe arrosset calentet que bé que entrava, hehe!
I ja tenim amfitrions per als anys vinents, el 2014 anem a Benicarló amb el Centre Excursionista Xiruca; i el 2015 a Benassal, amb el Club de Muntanya de Benassal! 
Maestrat Viu estarà ahí donant suport als nous organitzadors i vetlarà perquè l’esperit i la lletra de la Trobada continue igual. Ací tenim els criteris:
  1. Trobada autogestionada. El protagonisme és per al territori.
  2. 10 € el preu de la inscripció. Inclou assegurança, cinta i dinar.
  3. S’ha de plantar el cedre amb el rètol, a la manera tan bonica de Sant Mateu, i en un indret representatiu del poble.
  4. S’ha d’intentar respectar la data del primer diumenge d’octubre, tot i que som conscients que cada poble és diferent.
  5. Recorregut amb 14-15 km de dificultat baixa, per a tots els públics.
Esperem que el cedre faça arrels, com la Trobada, i que tinga llarga vida!

Per últim, voldríem agrair tota la gent que s’ha desplaçat des dels altres pobles del Maestrat (i de més lluny, d’Algemesí, de Castelló…) a la Trobada, matinant en la majoria dels casos i amb ganes de passar un bon dia a la muntanya. Però sobretot a la gent del Club de Muntanya de Vistabella, per la gran representació que van portar, que braus sou!

Els amics del Club Muntanya Sant Mateu ens faciliten les dades d’assistència de la Trobada distribuïts per pobles:

Sant Mateu 51
Benicarló 25
Vinaròs 21
Vistabella del Maestrat 19
Peníscola 18
Les Coves de Vinromà 6 
Xert 6
Benassal 4
Cervera 4
La Torre d’en Besora 4
Vilanova d’Alcolea 4
Albocàsser 3
Santa Magdalena del Polpis 3
Alcanar 2
Algemesí 2
Càlig 2
Camarles 2
Castelló 2
Petrer 2
La Salzadella 2
Sant Jordi 2
València 2
Vila-real 2
Atzeneta del Maestrat 1
Culla 1
La Jana 1
La Serratella 1

Ens veem l’any que ve, muntanyencs maestratencs!

L’exposició “El valencianisme republicà (1837-1937)” arriba al Maestrat

Aquesta documentadíssima mostra de la Fundació Josep
Irla de Barcelona és formada d’una vintena de panells i un catàleg. En
bona part d’ells hi apareix com a figura destacada Carles Salvador, tant
al llarg de la seua residència de 18 anys a Benassal (1916-1934) com
després. Des del proper 11 d’octubre i fins a l’11 de novembre es pot
visitar a Benicarló i, després, el mes de desembre, serà a Vinaròs, i
està previst el seu pas també per Albocàsser i la Fundació Carles
Salvador de Benassal. Està dirigida per Josep Vall, i entre altres hi
col·laborem Vicent Pitarch, Elena Sánchez Almela i el signant, com
consta als crèdits i agraïments.
Segons explica la presentació, “El valencianisme republicà és
producte del conjunt d’idees, llibres, publicacions, entitats,
iniciatives, fets i personatges que des de mitjans del segle XIX
reivindiquen els trets nacionals del poble valencià i la seua vinculació
amb la resta de terres de llengua catalana, i van lligant
progressivament el seu futur en llibertat a un projecte democràtic de
renovació cultural, cívica i política d’arrels republicanes.
La història del valencianisme republicà és la crònica del lent
despertar d’un poble silenciat, de la lluita per la recuperació
lingüística, cultural i nacional del País Valencià. D’una lluita
conduïda a través de l’acció cultural, cívica i política.
Aquesta exposició itinerant ret homenatge a totes les generacions de valencianistes que han protagonitzat aquesta lluita.”
Demés
de la presentació, crèdits i introducció, els panells tenen els
següents continguts, on hem remarcat la presència del Maestrat, que en
algun cas es pot completar:
– 1 Les arrels populars: premsa satírica i sainets (1837-1900),
– 2 Les arrels cultes: Romanticisme i Renaixença literària (1859-1900),

3 El primer valencianisme polític (1900-1918, quan Carles Salvador ja
començava a manifestar-se, just abans d’arribar a Benassal),
– 4 Una força emergent (1918-1923, on podem afegir l’efímera
“Protectora de l’Ensenyança Valenciana” de Salvador amb seu a Benassal),

5 L’embranzida cívica (1923-1931, on es parla de diverses publicacions
on col·labora Salvador des de Benassal, ja totalment consolidat en la
seua tasca literària en poesia, narració, teatre, assaig, docència i
articles periodístics),
– 6 Les Normes de Castelló (1932, il·lustrada amb una caricatura de
Salvador -propietat de Carles i Imma Salvador i Sales, dipositada a
l’AMCSB = Aula-Museu Carles Salvador-, i on apareixen ell, Francesc
Almela de Vinaròs, i Llorenç Sorlí de Cervera, els signants del
Maestrat),
– 7 (doble) L’eclosió republicana (1931-1936, amb publicacions on
també hi col·labora Salvador des de Benassal, fins l’any 1934 quan marxa
a Brenimaclet),
– 8 La lluita per l’Estatut d’autonomia (1931-36),
– 9 (doble) La primavera cultural (1931-1936, amb publicacions de
Salvador i una foto seua amb els alumnes de la Colònia Escolar de Sant
Pau d’Albocàsser),
– 10 La Guerra Civil (1936-1939, amb el
rellevant paper de Salvador en la ponència final del Segon Congrés
Internacional d’Escriptors Antifeixistes),
– 11 La Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València
(1936-1939, amb el carnet de Salvador com a membre de la Secció
Filològica de l’Institut d’Estudis Valencians),
– 12 Repressió
i exili (1939-1975, amb la depuració de Carles Salvador, i hi podem
afegir la destrucció de la seua biblioteca a Benassal pels sublevats el
29 de maig de 1938, i l’exili a Mèxic d’Alard Prats, de Culla i
Benassal),
– 13 La resistència cultural (1939-1962, amb Salvador, la seua Gramàtica i els “Cursos de valencià” de Lo Rat Penat), i
– 14 L’explosió fusteriana (1962-1977).
En
resum, una exposició molt recomanable i que hauria de recórrer tots els
pobles del Maestrat, i encara amb més motius els directament implicats,
que són Benassal, Albocàsser, Vinaròs i Cervera.

Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona – Fundació Carles Salvador)