divendres, 18 d’octubre de 2013

L'exposició de les Cartes de Població del Maestrat a la Jana entre el 21 i el 26 d'octubre

Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona)

Es fa en el marc de la centenària Fira Agrícola i Ramadera que se celebra tradicionalment el darrer cap de setmana d'octubre, des de la seua concessió per frare Pere de Tous, mestre de Montesa, l'any 1358. Serà al primer pis de l'Ajuntament, amb horari de dilluns a diven­dres de 10h a 13h, i dissabte de 10h a 13h i de 16h a 18h. Col·laboren l’Ajuntament, l’Associació Janenca de Cultura i el Centre d’Estudis del Maestrat.
L'exposició consta de 47 panells, sis de documentació (el títol, els resums en valencià i castellà, el mapa i quadre cronològic, els crèdits i el palmarès) i 41 més amb fotografies en blanc i negre o en color de les 27 cartes de població que es conserven en l'actualitat a diferents arxius històrics. L'anuncia un artístic cartell de Juan Carlos Palau.
Els panells es van penjar per primera vegada al Centre Cívic "Molí Vell" de Rossell, on es van celebrar les XII Jornades del Maestrat, entre l'1 i 13 d'octubre de 2010. Inaugurada el dia 1 d'octubre per l'alcalde, Evarist Martí, amb assistència de la junta del CEM i del comissari.


Paral·lelament, es va posar a la venda el catàleg de la mateixa, publicat pel CEM, que recull en un mateix volum de 64 + 64 pàgines la traducció al castellà i valencià de totes les poblacions dels pobles del Maestrat, a més de documents complementaris de les mateixes. 

Però la multitudinària inauguració oficial va tenir lloc a la seu del Centre d'Estudis del Maestrat (carrer Major, 3), a Benicarló, el 26 de novembre de 2010, a les 19:30 h., presidida pel sr. alcalde, en Marcel·lí Domingo, el comissari i el president del CEM, amb assistència del sr. alcalde d'Albocàsser, Antoni Ferrando, i de la regidora de Cultura. Es va mantenir oberta fins al 2 de desembre de 2011.

Des de llavors han sigut molts els pobles del Maestrat on s'ha exhibit, demés de l'estada mensual que va tenir al Museu d’Etnologia de Castelló de la Plana, l'octubre de 2011.
A l'Església Vella de les Coves de Vinromà, amb motiu de la IV Fira de Nadal - Gastronomia i Artesania, del 5 al 12 de desembre de 2010. Inaugurada el mateix dia 5 pel alcalde, Jacobo Luis Salvador Serret. D'alli va tornar de nou a Benicarló a la seu del CEM, fins la primera quinzena de gener de 2011.
A la planta baixa del Centre Educatiu i Social (CESAL, futur Museu Arqueològic) d'Alcalà de Xivert, del 30 de març al 8 d'abril de 2011. Inaugurada per l'alcalde, Francisco Juan Mars, i la regidora de Cultura, Vanessa Silva.
A la Casa de la Vila d'Atzeneta del Maestrat, del 17 d'abril a l'1 de maig de 2011, coincidint amb la Setmana Santa. Inaugurada per l'alcalde Joaquim Escrig, amb assistència del president del CEM i el comissari.
A l'ermita de Sant Pau d'Albocàsser, des del 2 de juliol de 2011, després de la inauguració de la Fira Agrícola de Sant Pere, amb assistència del diputat provincial de Cultura, Hèctor Folgado, l'alcalde d'Albocàsser, Antoni Ferrando, i els alcaldes de la comarca.
A Culla, a l'antic Hospital, entre el 8 i 23 d'agost de 2011, coincidint amb les Festes d'Agost. Inaugurada per l'alcalde, José Francisco Bellés, amb assistència del president del CEM i el comissari.
A Benassal, a la Costureta, entre el 26 i 30 d'agost de 2011, coincidint també amb Festes d'Agost. No es va presentar ningú de l'Ajuntament.
A la Llotja Medieval (ermita de Sant Sebastià) de Cervera, per la festa de la Mare de Déu de la Costa, patrona del poble, entre el 9 i 11 de setembre de 2011. Inaugurada per l'alcalde, Adolf Sanmartín, i el vocal del CEM Casto Sorlí.
Al Museu d'Etnologia de Castelló de la Plana, com hem dit, del 6 al 29 del mes d'octubre de 2011. Local del carrer de Calvallers, 25, o Casa Matutano, on es van signar les Normes de Castelló el 1932. Inaugurada pel regidor de Cultura, Vicent Francesc Sales, i el director, Joan Josep Trilles. El dia 19 el comissari hi va pronunciar una conferència sobre el tema. De l'acte es va donar notícia a l'Informatiu de Canal 9 els dies 31 d'octubre i 1 de novembre. A més, es va gravar i emetre per una ràdio local.
A Sant Jordi, el mes de desembre de 2011. Inaugurada per Joan Ferreres, vicepresident del CEM. També s'hi va fer una conferència sobre la donació i fitada del mas dels Estellers l'agost de 2012.
A la Salzadella, al primer pis de l'Ajuntament, amb motiu de les festes de Sant Blai, del 5 al 7 de febrer de 2012. Inaugurada el dia 6 per la regidora de Cultura, Sílvia Solsona.
A l'Hotel Roig, de la Font d'En Segures de Benassal, del 23 de juliol al 2 d'agost de 2012. Per iniciativa d'Elia Roig i amb la col·laboració d'Abelardo Roig, la presentació va ser molt seguida i celebrada pels estiuejants.
A Xert, a la Casa de la Vila antiga, del 6 al 12 d'agost de 2012. A la presentació van assistir l'alcalde, José Rosendo Segarra, i la junta de l'Associació Cultural "La Font de l'Albi", així com el vicepresident del CEM i el comissari, que va pronunciar una conferència sobre les cartes de la Barcella i Xert.
A la monumental Sala Gòtica de la Casa de la Vila de Catí, del 14 al 22 d'agost de 2012. Amb assistència diputat provincial de Joventut i Turisme, Pablo Roig, la junta de l'Associació Cultural "Tossal de la Nevera", que organitzava l'acte, del vicepresident del CEM i el comissari. Abans s'havia presentat el "Vocabulari de Catí" de mossèn Joan Puig, amb assistència de l'editor, Miquel Àngel Pradilla, d'Editorial Onada.
Després a Càlig, a la Casa de Cultura, amb motiu de les XIII Jornades d'Estudi del Maestrat, del 5 al 7 d'octubre de 2012. Inauguració el dia 5 amb l'alcaldessa Ernestina Borràs, i conferència el dia 7 sobre les Cartes de Població de Càlig i la Batllia de Cervera.
Al Saló de la Llar del Jubilat de Tírig, des del 20 de juliol de 2013. Inaugurada per l'alcalde, Juanjo Carreres.
Al Saló de la Llar del Jubilat de la Torre d'en Besora, del 13 al 25 d'agost de 2013. A la inauguració va assistir l'alcalde, David Vicente, el presdient del CEM i el comissari.
Després de La Jana, està prevista exposar-se a Vilafranca, a finals de juny, amb motiu de la fira de la Magdalena de 2014.
Igualment, en breu apareixerà el segon volum de "Les cartes de Població del Maestrat", amb una extensa introducció explicativa i 45 textos originals en forma d'edició crítica, amb l'addició del donatiu de drets senyorials i el repartiment de Catí. Tots són en llatí, tret de la població de les Coves de Vinromà, que és en dialecte navarro-aragonès.
La conferència sobre la Carta de Població està prevista enguany a la Salzadella el proper dissabte 21 de desembre per la celebració del seu 775 aniversari, com passarà l'any vinent a Benassal, Catí, Vilafranca, Albocàsser, etc.
A més, la traducció de la carta de població de Culla i els personatges documentats a altres cartes de població de la Setena de Culla han bastit l'adaptació del drama de reconstrucció històrica sobre "La conquesta de Culla" escrit en castellà el maig de 1895 per Julián Villuendas.
Per a l'any vinent, a més, està previst fer una segona edició de l'exposició amb algunes fotos noves en color del manuscrit 542-C. S'afegiran nou panells de: el Riu de les Truites (Vilafranca, la única que no conserva manuscrit i es farà amb la primera impressió), la del Mall (Vilafranca), la del Castell (Atzeneta), la del Boi (Vistabella), les confirmacions d’Albocàsser, Catí i Sant Mateu, la donació complementària de Catí i el repartiment de Catí. També s'actualitzaran els panells de crèdits i el del palmarés. En total, 55 panells.
Aquesta exposició també apareix a Facebook del CEM, però només amb tres referències, amb censura del nom del comissari i autor del llibre, tot i haver-se fet 18 vegades, amb 13 presentacions.
Bibliografia: Pere-Enric Barreda, Les cartes de Població del Maestrat, Benicarló, CEM, 2010.

dimarts, 15 d’octubre de 2013

Mostra bibliogràfica sobre Carles Salvador Centenari de la primera publicació en valencià a Foc y Flama (1913) CRAI de la Biblioteca de Lletres - Universitat de Barcelona Gran Via 585, primera planta des del 21 d'octubre de 2013 al 22 de novembre

 L'EXPOSICIÓ ES PODRÀ VISITAR FINS AL DIA 22 DE NOVEMBRE

Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona - Fundació Carles Salvador)



La mostra bibliogràfica commemorativa es reparteix entre dues vitrines, que corresponen a dues parts cronològicament diferenciades. La primera reuneix una selecció de les 30 publicacions més representatives aparegudes en vida de Salvador, mentre que la segona en recull 34 de les aparegudes pòstumament, des de 1957 fins avui en dia. La mostra comparteix espai amb la dedicada a l'editor i poeta Josep Janés amb motiu del centenari del seu naixement.

Entre les aparegudes en vida de Salvador, destaquen onze llibres de poesies, des de Plàstic (1923) a l'Antologia que li dediquen els seus amics el 1955. Cal remarcar les acuradíssimes edicions publicades per la Societat Castellonenca de Cultura als obradors d'Armengot, que a més representen el cim de la seua producció poètica: Vermell en to major (1929), Rosa dels Vents (1930) i El bes als llavis (1934), a les quals caldria unir la de la prosa Elogi del Xiprer (1929).

Meritòria és l'edició clandestina, en plena repressió de la postguerra, de l'Elegia (1944), de la qual podem mostrar la dedicada per Salvador a l'arquitecte i polític Puig i Cadafalch. També remarquem el poemari El fang i l'esperit, premiat i publicat el 1952 però redactat catorze anys abans, el 1938, en plena guerra. Quatre llibrets més, ja de postguerra i il·lustrats amb dibuixos de la pintora Teresa Pascual (com Les festes de Benassal o Parleu Bé), entre ells l'entranyable Cant i encant de Benassal (1945), representen el seu retorn a la poesia tradicional, a l'omnipresent Teodor Llorente.

Entre l'obra narrativa, un centenari exemplar de 1913 de l'efímer setmanari Foc y Flama, el primer en recollir la seua producció literària (breus contalles). A més, una de les quatre novel·letes i unes versions homèriques del setmanari El Cuento del Dumenche (1920), i les dues narracions més rellevants, les aparegudes a la revista Nostra Novel·la entre 1930 i 1931, Barbaflorida, professor i El maniquí d'argila, il·lustrats respectivament per Espert i el reconegut Josep Renau.

En teatre recollim les dues úniques peces editades de forma independent, Un negoci com un altre (1922) i L’amor camí del cel (1928), mentre la resta es van publicar en revistes o, la majoria, encara romanen inèdites.

Sis són les peces d'assaig escollides, com la conferència de 1919 en defensa de l'ús del valencià a l'escola, el manifest de 1921 a favor de la "Protectora de l'Ensenyança Valenciana", l'esmentat Elogi del xiprer (1929), o l'Elogi de la vagància (1937). A ells s'uneixen les polides edicions barcelonines del llibret de propaganda turística de la Font d'en Segures (1933), de la impremta de Porcar de Sants, o, amb l'aportació de Josep Maria de Casacuberta, de Les festes de Benassal (1952) de l'Editorial Barcino.

Finalment, l'obra gramatical, les eficaces eines que van servir per tal de posar en pràctica l'adaptació de la normativa del Mestre Fabra amb l'acord signat a Castelló de la Plana el 1932: el Vocabulari ortogràfic (acabat a Benassal l'octubre de 1932 i publicat a València el març següent), les dues edicions de l'Ortografia (1934 i 1937), i la de la Morfologia (1935), aplecs de les lliçons soltes aparegudes al setmanari El Camí. Demés del discurs d'ingrés al Centre de Cultura Valenciana, un llibre símbol: la primera edició de la seua Gramàtica valenciana amb exercicis pràctics (1951), amb esmenes autògrafes per tal de fer-ne la segona edició. Recordem que és l'obra més editada en tota la història bibliogràfica valenciana, amb 17 edicions fins a febrer de 1995.

Una altra vitrina aplega 34 publicacions aparegudes després de la seua mort, començant per Parlem bé (1957), fins avui en dia, amb les reedicions de Les festes de Benassal o Barbaflorida, professor, les antologies poètiques de Blasco, Simbor o López-Pampló, les monografies del mateix Simbor, les publicacions de la Fundació Carles Salvador, tant les 4 numerades com les 7 no seriades, els dos videos...

La mostra es fa amb la coorganització de Manel Coines, del CRAI de Lletres, de Lydia Tena i la Fundació Carles Salvador, que aporta obres originals que té en dipòsit i són propietat dels néts, Carles i Imma Salvador Sales. La Fundació, a més, regala al CRAI la seua producció editorial (quatre llibres numerats i set sense seriar, dos videos i un DVD). També hi ha donacions de Pep Castellano, Gonçal López Pampló, Jordi Malé, la Fundació Irla i Saó Edicions, i les aportacions de la Llibreria Antiquària Farré i Pellicer Tebeos. El cartell i targetó són de la dissenyadora Paula Pérez de Lanuza, basant-se en la centenària capçalera de Foc y Flama de 1913 i l'única fotografia conservada de Salvador a Barcelona, el 23 d'agost de 1932, mentre passejava amb Enric Soler Godes i el seu fill Carlets, quan participava a l'Escola d'Estiu de la Normal.


 

divendres, 11 d’octubre de 2013

Crònica del 80 aniversari de la 1a Colònia Escolar Valencianista de Sant Pau

En esta ocasió l'ermitori de Sant Pau va ser el testimoni del 80 aniversari de la 1a Colònia Escolar Valencianista. Maestrat Viu, per tal de celebrar l'efemèride, li va dedicar, conjuntament amb la Fundació Soler i Godes, unes jornades d'allò més interessants. 

El divendres dia 4 d'octubre, l'actuació de la Coral de Jubilats d'Albocàsser va centrar l'atenció de tots els assistents, els quals es van quedar gratament sorpresos del vigor i l'energia que el Cor ens transmetia, i que la veu no entén d'edats, al contrari, la vellesa dóna a més gràcia a la veu. La batuta, l'acordió, anava a càrrec de mossén Antoni, molt ben dirigit i explicat al públic!
Tot seguit, la taula rodona al voltant de la 1a Colònia Escolar Valencianista de Sant Pau, amb especialistes i estudiosos de renom com Mario Viché, Vicent Pitarch, Ricard Català i Ferran Zurriaga, va centrar la jornada. Es va glossar l'actuació de diferents personalitats vinculades amb la cultura en aquell moment, com Carles Salvador, els Huguet... A més, cada conferenciant va destacar la importància de les colònies i de la seua recuperació en els temps actuals, cada un des d'un punt de vista diferent (ludicoesportiu, nacional, de salut fins i tot). Pep Castellano es va encarregar d'introduir l'acte.

El dissabte 5 d'octubre els actes es van traslladar a l'ermita dels Sants Joans, a ple centre d'Albocàsser, i vam tindre l'honor d'assistir a una conferència (classe magistral) del professor Abelard Saragossà Alba, de la Universitat de València, que ens va parlar de la formació del valencià modern, i de com encara avui en dia arrosseguem les conseqüències nefastes d'un model de llengua (adoptat per l'IEC i l'AVL) que no s'acosta a la parla popular i viva. Estes conseqüències provenen del trencament del valencianisme de la postguerra amb el de principi de segle (els clàssics castellonencs, mossén Joaquim Garcia Girona), segurament moguts pels ideals noucentistes que també propugnaven a Catalunya eixe mateix trencament (que el van fer).
Abelard ens va parlar de com n'és d'important per als mestres fer que els seus alumnes s'identifiquen amb la llengua més popular, i de com la fidelitat lingüística va tan íntimament lligada amb la consciència nacional (de ser valencià, òbviament).
A banda, Abelard també ens va presentar la Taula de Filologia Valenciana, que vol ser el centre de reunió de tots els professionals que treballen amb el valencià (mestres, tècnics, lingüistes...), l'objectiu més important del qual és l'adopció d'un model de llengua fàcil i assimilable per tot el conjunt de la societat, que responga essencialment a tots els parlars de les comarques valencianes.
Per acabar, Veus Atrevides ens va deixar a tots emocionats. La seua veu va ressonar per tots els racons de l'ermita dels Sants Joans i ens va deixar als assistents sense veu, francament emocionats. 
Només ens cal agrair, tant a Francesc Bellmunt, com a Pep Castellano, per l'esforç, les ganes, i la il·lusió amb què han preparat estes jornades! 

dijous, 10 d’octubre de 2013

Crònica de la 1a Trobada Excursionista del Maestrat

Ara que ja hem passat la ressaca muntanyera i una vegada assumit l'èxit de la 1a Trobada Excursionista del Maestrat, és hora de fer-ne la crònica!
Si la Trobada fos una pel·lícula, podríem dir que no va poder tindre un guió millor! Molt bon dia, molta gent de molts llocs, i molt bona companyia (vora 200 persones)! Just el que els organitzadors volíem.
El Club de Muntanya de Sant Mateu, com a director de la pel·lícula, no va deixar res a l'atzar. Tot molt ben organitzat! Són molta gent, a pesar de la joventut del club, i ho van organitzar tot molt bé, ho tenien tot molt ben pensat i controlat (amb els walkie-talkies, hehe!) Un 10 per a ells!
L'esmorzar a l'ermita, l'explicació de Vicent, les vistes des de la Bastida sobre el litoral (el Montsià, el delta, el Castor...) i l'interior (Penyagolosa) impressionants... El nostre territori no ens deixa mai de sorprendre.
I com a colofó el dinarot que ens van fer les dones de Sant Mateu, eixe arrosset calentet que bé que entrava, hehe!
I ja tenim amfitrions per als anys vinents, el 2014 anem a Benicarló amb el Centre Excursionista Xiruca; i el 2015 a Benassal, amb el Club de Muntanya de Benassal! 
Maestrat Viu estarà ahí donant suport als nous organitzadors i vetlarà perquè l'esperit i la lletra de la Trobada continue igual. Ací tenim els criteris:
  1. Trobada autogestionada. El protagonisme és per al territori.
  2. 10 € el preu de la inscripció. Inclou assegurança, cinta i dinar.
  3. S'ha de plantar el cedre amb el rètol, a la manera tan bonica de Sant Mateu, i en un indret representatiu del poble.
  4. S'ha d'intentar respectar la data del primer diumenge d'octubre, tot i que som conscients que cada poble és diferent.
  5. Recorregut amb 14-15 km de dificultat baixa, per a tots els públics.
Esperem que el cedre faça arrels, com la Trobada, i que tinga llarga vida!

Per últim, voldríem agrair tota la gent que s'ha desplaçat des dels altres pobles del Maestrat (i de més lluny, d'Algemesí, de Castelló...) a la Trobada, matinant en la majoria dels casos i amb ganes de passar un bon dia a la muntanya. Però sobretot a la gent del Club de Muntanya de Vistabella, per la gran representació que van portar, que braus sou!

Els amics del Club Muntanya Sant Mateu ens faciliten les dades d'assistència de la Trobada distribuïts per pobles:

Sant Mateu 51
Benicarló 25
Vinaròs 21
Vistabella del Maestrat 19
Peníscola 18
Les Coves de Vinromà 6 

Xert 6
Benassal 4
Cervera 4
La Torre d'en Besora 4
Vilanova d'Alcolea 4

Albocàsser 3
Santa Magdalena del Polpis 3
Alcanar 2
Algemesí 2
Càlig 2
Camarles 2
Castelló 2
Petrer 2
La Salzadella 2
Sant Jordi 2
València 2
Vila-real 2
Atzeneta del Maestrat 1
Culla 1
La Jana 1
La Serratella 1

Ens veem l'any que ve, muntanyencs maestratencs!


dissabte, 5 d’octubre de 2013

L'exposició "El valencianisme republicà (1837-1937)" arriba al Maestrat

Aquesta documentadíssima mostra de la Fundació Josep Irla de Barcelona és formada d'una vintena de panells i un catàleg. En bona part d'ells hi apareix com a figura destacada Carles Salvador, tant al llarg de la seua residència de 18 anys a Benassal (1916-1934) com després. Des del proper 11 d'octubre i fins a l'11 de novembre es pot visitar a Benicarló i, després, el mes de desembre, serà a Vinaròs, i està previst el seu pas també per Albocàsser i la Fundació Carles Salvador de Benassal. Està dirigida per Josep Vall, i entre altres hi col·laborem Vicent Pitarch, Elena Sánchez Almela i el signant, com consta als crèdits i agraïments.
Segons explica la presentació, "El valencianisme republicà és producte del conjunt d'idees, llibres, publicacions, entitats, iniciatives, fets i personatges que des de mitjans del segle XIX reivindiquen els trets nacionals del poble valencià i la seua vinculació amb la resta de terres de llengua catalana, i van lligant progressivament el seu futur en llibertat a un projecte democràtic de renovació cultural, cívica i política d'arrels republicanes.
La història del valencianisme republicà és la crònica del lent despertar d'un poble silenciat, de la lluita per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià. D'una lluita conduïda a través de l'acció cultural, cívica i política.
Aquesta exposició itinerant ret homenatge a totes les generacions de valencianistes que han protagonitzat aquesta lluita."
Demés de la presentació, crèdits i introducció, els panells tenen els següents continguts, on hem remarcat la presència del Maestrat, que en algun cas es pot completar:
- 1 Les arrels populars: premsa satírica i sainets (1837-1900),
- 2 Les arrels cultes: Romanticisme i Renaixença literària (1859-1900),
- 3 El primer valencianisme polític (1900-1918, quan Carles Salvador ja començava a manifestar-se, just abans d'arribar a Benassal),
- 4 Una força emergent (1918-1923, on podem afegir l'efímera "Protectora de l'Ensenyança Valenciana" de Salvador amb seu a Benassal),
- 5 L'embranzida cívica (1923-1931, on es parla de diverses publicacions on col·labora Salvador des de Benassal, ja totalment consolidat en la seua tasca literària en poesia, narració, teatre, assaig, docència i articles periodístics),
- 6 Les Normes de Castelló (1932, il·lustrada amb una caricatura de Salvador -propietat de Carles i Imma Salvador i Sales, dipositada a l'AMCSB = Aula-Museu Carles Salvador-, i on apareixen ell, Francesc Almela de Vinaròs, i Llorenç Sorlí de Cervera, els signants del Maestrat),
- 7 (doble) L'eclosió republicana (1931-1936, amb publicacions on també hi col·labora Salvador des de Benassal, fins l'any 1934 quan marxa a Brenimaclet),
- 8 La lluita per l'Estatut d'autonomia (1931-36),
- 9 (doble) La primavera cultural (1931-1936, amb publicacions de Salvador i una foto seua amb els alumnes de la Colònia Escolar de Sant Pau d'Albocàsser),
- 10 La Guerra Civil (1936-1939, amb el rellevant paper de Salvador en la ponència final del Segon Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes),
- 11 La Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València (1936-1939, amb el carnet de Salvador com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Valencians),
- 12 Repressió i exili (1939-1975, amb la depuració de Carles Salvador, i hi podem afegir la destrucció de la seua biblioteca a Benassal pels sublevats el 29 de maig de 1938, i l'exili a Mèxic d'Alard Prats, de Culla i Benassal),
- 13 La resistència cultural (1939-1962, amb Salvador, la seua Gramàtica i els "Cursos de valencià" de Lo Rat Penat), i
- 14 L'explosió fusteriana (1962-1977).
En resum, una exposició molt recomanable i que hauria de recórrer tots els pobles del Maestrat, i encara amb més motius els directament implicats, que són Benassal, Albocàsser, Vinaròs i Cervera.

Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona - Fundació Carles Salvador)