dilluns, 30 de setembre de 2013

Tens un familiar desaparegut a la guerra? L'ONU, l'OSCE i la UB t'ajuden!

Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona)

Els dies 25 i 26 han passat per Barcelona els membres del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries, que recorren l'estat en visita oficial des del passat dia 23 fins al 30, avui mateix. Els motius de la visita són clars: quasi 80 anys després de la guerra encara queden desenes de milers de persones que segueixen en fosses comunes; familiars que no poden exhumar i identificar els seus éssers estimats perquè manca un pla sistemàtic d'ajudes o han de pagar fins i tot les proves d'ADN; enterraments de molts soldats i executats sense senyalar; traves burocràtiques de tota mena i reaccions com que "no convé reobrir ferides"... Denúncies com aquestes i moltes més han impactat en els components de l'equip de la ONU, que es troba amb autoritats, advocats, historiadors i, sobretot, familiars de desapareguts de la guerra civil i la repressió franquista (encara que la seva missió no es limita només a aquestes víctimes).
La transparència del grup de treball és tal que estan oberts a totes les informacions que se'ls vullguen fer arribar a aquests correus: wgeid@ohchr.org; ucedrangolo@ohchr.org; merazo@ohchr.org. Són els experts Ariel Dulitzky (jurista argentí que dirigeix la Iniciativa Llatinoamericana de la Facultat de Dret de la Universitat de Texas), Jasminka Dzumhur (jutgessa i actual Síndic de Greuges o Defensora del Poble de Bósnia-Herzegovina), i dos funcionaris de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH): Ugo Cedrangolo, com a secretari, i Yiyao Zhang. Una altra persona molt interessada en aquest tema és el diplomàtic eslovac Janez Lenarčič, director de l'Office for Democratic Institutions and Human Rights de l'OSCE (Organization for Security and Co-operation in Europe). Podeu enviar-li el vostre cas a la secretaria: office@odihr.pl.
A aquest suport internacional cal afegir que, des del passat novembre, i per iniciativa de dues famílies de desapareguts, al laboratori de genètica forense de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona es va crear un banc d'ADN de familiars de desapareguts, que dipositen mostres de la seua sang a l'espera d'una futura exhumació de fosses. Les mostres es conserven en sec en un congelador a 75 graus sota zero. El motiu és que els parents més directes dels desapareguts són cada vegada menys o són ja molt grans, i per això és ara quan s'han de recollir mostres d'ADN per, si arriba el dia, poder-los identificar amb les restes que es desenterraran.
L'inconvenient és que el cost de l'extracció de sang és de 150 euros per persona i es calcula que, per cada família, fan falta entre dues i quatre mostres dels parents més directes. En un país ètic aquests costos els assumiria una institució però, de moment, són les famílies les que han de costejar aquesta despesa. De les mostres, la Unitat de Medicina Legal de la UB en conserva una i cadascun dels familiars una altra. El fet que la donació de sang sigui una acció individual de cada família amb la UB "garanteix jurídicament la legalitat de l'acte, ja que aquest departament de la Facultat de Medicina té l'estatus legal per operar com a Banc Genètic". Podeu trobar més informació a http://femfum.com/OnEtsOncleGuillem/072012BancADNguerraCivil.pdf
En resumir aquestes informacions recordem les històries dels desapareguts de Benassal, tant de la vintena de veïns que van morir al front o per la repressió i no es sap on paren (un cunyat del meu avi, de nom Enrique Sancho, el van mobilitzar els republicans, sembla que va parar al front de Còrdova o Extremadura, i ja no en va tornar més), com del centenar llarg de forasters que van morir al pas del front el fatídic 29 de maig de 1938 i dies següents. Molta gent sap el lloc d'enterraments d'aquests, però encara no se n'ha obert cap.
Joan Cantalapiedra
D'entre ells, no hem d'oblidar el nom del tinent de metralladores barceloní en Joan Cantalapìedra, de la Divisió Macià-Companys i després de la 132 Brigada Mixta comandada pel lleidatà n'Antoni Blàvia: els seus familiars van venir tots junts fa pocs anys per a donar-li simbòlicament un emotiu comiat -esperem que no el darrer-, i això sense ni tan sols saber on parava el seu cos. Des del capoll del Moncatil se'ls va explicar com, després d'un salvatge bombardeig de la Legió Còndor el dia 28, i amb un constant foc d'artilleria, el 29 en fer-se de dia els rebels van partir en dues columnes des de les posicions del Mas de Centelles i de la Mola del Vilar i després d'un matí de durs combats, finalment amb baioneta, van envoltar i esclafar la resistència de la línia entre la Solana - sant Roc - la Coma, amb l'avantguarda defensada per una línia de metralladores, sense deixar cap supervivent, i a migdia entraven a la vila pel pla de Loreto, i després pel camí del Saulonar.
No vull acabar sense dir que aquells miserables no només mataven persones: demés de saquejar el que van voler, van fixar la seu de l'Estat Major sublevat al carrer de l'Hostal, número 17, la casa d'estiueig de Carles Salvador i Sofia Monferrer, i que la seua valuosa biblioteca va acabar a una foguera. Mira per on, el mateix destí que la que el seu admirat Pompeu Fabra tenia a Badalona, que acabà tirada per un balcó al mig del carrer i després cremada. Fets com aquest ens demostren que no era només una guerra per a exterminar els homes i dones lliures que defensaven la democràcia, ho era també, i sobretot, per a anorrear les llengües i cultures no castellanes, un pas més del genocidi iniciat molts anys enrera i que encara perdura, com podeu vore cada dia. Fets com aquests també haurien de tenir ressò internacional com els desapareguts.

Victòria total

Ahir, el dia 30, en acabar la seua missió, els cinc experts de l'ONU que han recorregut diverses ciutats per a investigar els crims de la guerra civil i el franquisme, van demanar en roda de premsa la derogació de la Llei d'Amnistia de 1977 per tal d'obrir "amb urgència" una investigació sobre les desaparicions i els crims comesos durant el franquisme. En paraules textuals, "És lamentable la situació d'impunitat en els casos de desaparicions forçades ocorregudes durant la Guerra Civil i la dictadura. No hi ha una investigació penal efectiva en curs ni cap persona condemnada". En concret, el jurista Dulitzky ha reclamat al govern de Madrid que "assumeixi amb urgència la responsabilitat política per aclarir aquestes desaparicions", tenint en compte l'avançada edat de molts dels familiars i testimonis d'aquells fets.

Publica un comentari a l'entrada