dimecres, 25 de desembre de 2013

A XERT PER NADAL, UN DIA D'ARRAIL CULTURAL

Divendres, 27 de desembre del 2013

17:30 h. CONTACONTES. Actuació de Valentí Piñot, amb l'espectacle "Conte contat, conte explicat". Públic familiar.

19:00h. EXPOSICIÓ I DOCUMENTAL. Presentació de l'exposició "La primera colònia valencianista a Sant Pau d'Albocàsser" de la Càtedra Soler i Godes, en commemoració del 80 aniversari (1933-2013). Tot seguit, es passarà el documental "Carles Salvador, la llarga vida de les paraules", màxim exponent de la promoció i estudi de la cultura valenciana de la primera meitat del segle xx.

Ho organitza: Associació Cultural Font de l'Albi (ACFA-Xert)

Hi col·laboren: Escola Valenciana, Maestrat Viu, Càtedra Enric Soler i Godes, Fundació Carles Salvador i Ajuntament de Xert.
 

dijous, 19 de desembre de 2013

Pere-Enric Barreda i Benjamí Barberà fan costat a Maestrat Viu en la defensa de les Jornades Culturals del Maestrat i de la Plana de l'Arc

Fa unes setmanes en un article publicat a este blog vos feem ressò de l'acord adoptat per Maestrat Viu per a proposar la denominació Jornades Culturals del Maestrat i de la Plana de l'Arc, publicat també pel professor Pere-Enric Barreda al seu blog:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/255134:


L'última adhesió a la proposta de Maestrat Viu ve de les Coves de Vinromà. En concret, el gran amic i company Benjamí Barberà Miralles, a través de l'article escrit per a celebrar el 25 aniversari de l'Associació Cultural Tossal Gros també en fa esment de la iniciativa, i lògicament la secunda.

dissabte, 14 de desembre de 2013

Comunicat de Maestrat Viu sobre el projecte de mina a Benassal. Model d'al·legacions

MAESTRAT VIU, col·lectiu en defensa de la Llengua i la Cultura Valenciana, vol mostrar el seu rebuig a l’amenaça que suposa per a Benassal l’explotació minera d’extracció d’argiles i arenes que es vol fer a la partida del Saulonar (Mas de les Llometes, Mas del Saulonar, el Mas de Felip, el Mas dels Oms i el Mas del Riu Solana).



MAESTRAT VIU defensora del territori i contrària a qualsevol amenaça que suposa la preservació de l’entorn natural vol mostrar la seua disconformitat davant d’aquesta agressió que afectarà a l’ecosistema de la zona: flora, fauna i usos tradicionals del sòl com és l’actual aprofitament agrícola, cinegètic i forestal. La destrucció de la massa agrícola i forestal que hi ha, així com de tota la flora i la fauna existent, repercutirà en els hàbitats que estan seriosament amenaçats. No volem que el bosc mediterrani de carrasques, roures, espinals i ginebres de la zona del projecte miner desapareix-ca. Ens neguem a què elements del patrimonis arqueològic, històric i cultural de la partida del Saulonar puguen ser perjudicats, com són dos alqueries islàmiques, un poblat de l’edat de ferro, i altres materials arqueològics com són els fragments de sílex i ceràmica, així com les nòries de reg i les diverses canalitzacions.


MAESTRAT VIU està en contra de tots els possibles riscos, l’alteració de la qualitat de les aigües dels manantials de la zona: “Font de Marqués”, “Font del mas dels Oms”, “Font de les Llometes”, i“Font de les Hedreres”, per la perforació a més de 30 metres i pel moviment de terres previst. Tampoc volem que hi haja cap risc de contaminació de l’”aqüífer del Maestrat” pel lixiviat, l'esquerdament i la karstificació del sòl al quedar desprotegit per la desaparició de la coberta mineral i vegetal que ho recobreix
 

MAESTRAT VIU demana a l’autoritat competent, en aquest cas, la Conselleria d’Industrial que es deneguen els permisos d’investigació sol·licitats així com el del futur establiment de la projectada activitat minera.

El model d'al·legacions el teniu ací, transcrit íntegrament, per si el voleu copiar. Podeu presentar-lo fins al dia 26 o 27 de desembre:


"En/Na_________________________________, amb DNI _________, i domicili al C/ ___________________ nº__ de Benassal, davant de vostès compareix i per mitjà del present escrit E X P O S A :
  • Que en data 26 de novembre del 2013 va ser publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, l'anunci de la Conselleria d' Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, pel que se sotmet a informació pública el permís d' investigació “Saulonar” amb núm. 2958 sol·licitat per la mercantil Eurominerales Cerámicos, S.A.
  • Que el dit permís d' investigació s' ha sol·licitat en les zones denominades “Els Llometes, Saulonar, Mes de Felip, Mes dels OMS, i Riu Solana”, del terme municipal de Benassal, sent reproducció quasi íntegra d' un anterior projecte d' explotació minera que fa uns anys va ser rebutjat per una immensa quantitat de veïns, turistes, caçadors, col·lectius socials i professionals de Benassal i província, la qual cosa va motivar la seua paralització per part de l' empresa sol·licitant i la posterior caducitat administrativa de l' expedient.
  • Que la persona exponent és habitant ocasional i bona coneixedora del municipi i el seu terme, i considera que en les parcel·les rústiques de l' àrea establida per les coordenades de delimitació de l' activitat, variarà el seu actual aprofitament agrícola, cinegètic i forestal, veient-se irremeiablement afectat, de dur-se a terme el futur projecte miner d' extracció d' arenes, amb la destrucció de la massa agrícola i forestal existent, així com de tota la flora i fauna existent, que ja veurà el seu hàbitat alterat amb els treballs inicials d' investigació.
  • Així, en la zona hi ha diversos brolladors i zones humides com els denominats “Font del Marqués”, “Font del Mas dels Oms”, “Font de les Llometes”, i “Font de les Hedreres”, la qualitat de aigües i el seu pròpia dels quals continuïtat es veurien seriosament amenaçats per la perforació a més de 30 m. I el moviment de terres previst.
  • Que en la zona afectada pel projecte miner es troba un magnífic bosc mediterrani compost d' alzines, roures, espinals, ginebres i roures valencians, amb abundància d' exemplars centenaris i dignes de ser inclosos en el catàleg d' arbres monumentals de la Comunitat Valenciana, la desaparició del qual seria un verdader “holocaust ecològic” per al poble de Benassal, que sempre ha apostat pel turisme i la naturalesa com a solució de futur, amb un florent sector de turisme rural en clar auge, i que veuria truncada la seua continuïtat després de realitzar-se una important inversió en el condicionament i rehabilitació de masies.
  • Que el negatiu negatiu impacte visual que causaria la instal·lació d' una mina a cel obert, tal com es pretén en la zona, és totalment incompatible amb la combinació de l'oferta de salut i natura que s'oferta reiteradament en Benassal i que es corrabora amb la recent obertura del Balneari de la Font d'En Segures.
  • Igualment hi ha que destacar la presència de diversos elements de patrimoni arqueològic, històric i cultural, que havien de ser preservats de l' acció destructiva de les màquines, i entre els que cal citar: una alqueria islàmica dels segles XI-XIII, afectada parcialment per una granja porcina; un poblat de l' edat del ferro junt amb el mes de Felip; una altra alqueria islàmica en el promontori rocós del Saulonar; així com indicis de l' existència d' un poblat ibèric i diversos materials arqueològics com ara resquills treballats de sílex i ceràmica. De la mateixa manera, així mateix s' indicava la situació de diverses mostres d' arquitectura hidrològica que havien de ser conservades, com ara diverses antigues sènies de reg i diverses canalitzacions.
  • També cal recordar que en la part alta de la lloma rocosa del Saulonar i el seu bosc circumdant, nidifiquen abundants espècies protegides com el voltor lleonat, l' àguila perdiguera, el mussol reial, el falcó peregrí, l' esparver cendrós, l' òliba, o l' esparver, així com en la seua zona boscosa crien, entre moltes altres espècies, la cabra hispànica, el teixó, el gat salvatge, el cabirol, i la geneta, tots ells animals protegits per la legislació espanyola respecte d' això, i que veuran ara modificat i amb posterioritat definitivament destruït, el seu hàbitat natural.
  • D' altra banda, hi ha un potencial risc que els treballs miners provoquen la contaminació de l’ anomenat “aqüífer del Maestrat” pel lixiviat, esquerdat i karstificació del sòl al quedar desprotegit per la desaparició de la coberta mineral i vegetal que ho recobreix, la qual cosa provocaria irremeiablement l' afecció immediata en la “Font d' en Segures”, sant i senya del municipi, que es nodreix igualment del dit va riure subterrani procedent de Mosquerola, i que en el seu camí alimenta tot el sistema hídric descrit amb anterioritat en la zona del Saulonar, tal com es desprèn dels estudis realitzats per l' Institut Geològic i Miner d' Espanya en la seua unitat hidrogeològica 08.06, amb les consegüents conseqüències devastadores per a la planta embotelladora i zona turística del balneari, on les diferents administracions públiques i la iniciativa privada han invertit molts milions d' euros en els últims anys, i que podria arribar a provocar un verdader col·lapse econòmic a nivell local i comarcal.

Així, per tot l' anteriorment exposat, S O L · L I C I T O de la Conselleria d' Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, que tenint per presentades les presents al·legacions a l' esmentat projecte, adopte les accions necessàries per a preservar la integritat de l' entorn paisatgístic i natural de la lloma del Saulonar, denegant el permís d' investigació sol·licitat, així com el del futur establiment de la projectada activitat minera, per la falta de rigor en l' elaboració del pla de restauració presentat per la mercantil Eurominerales Cerámicos, S.A. Que no contempla quasi cap risc per a l' hàbitat i medi natural de la zona afectada, amb una documentació aportada que mostra un escenari idíl·lic per a efectuar els treballs sense preveure cap de les greus afeccions per al medi ambient descrites amb anterioritat. Tot això a l' empara del Reglament per al Règim de la Mineria de 25/08/78, i dels Arts. 3, 4, 5 i 6 del RD 975/2009, de 12 de juny; així com les disposicions procedents de la Llei 27/2006, de 18 de juliol pel qual es regula el dret a l' accés a la informació i participació pública en matèria de medi ambient.
Benassal, de desembre de 2013



SERVEI TERRITORIAL D’ ENERGÍA - SECCIÓ D’ ENERGÍA I MINES
C/ Cavallers, 8 12001 – CASTELLÓ
"

dimarts, 10 de desembre de 2013

Article de Pere-Enric Barreda

Ara, "Cultura del Poble Valencià" a les escoles!

Com estic mal, una grip i mal de cap que em tanca per tot el matí a casa, m'he indignat (com una ferida, que si s'inflama, a Benassal s'endenye, evolució etimològica de l'indignare llatí) per la notícia "[La consellera] Català anuncia l'assignatura "Cultura del Poble Valencià" en Lo Rat Penat" (http://www.laveupv.com/noticia/6408/catala-anuncia-la-nova-lassignatura-cultura-del-poble-valencia-en-lo-rat-penat).
A estos me'ls coneixc “més que a la ruda”, com diuen també a Benassal, encara que ens venguen la moto dient que "inclourà temes com les festes tradicionals -els Moros i Cristians-, esports autòctons com la pilota valenciana, jocs tradicionals com el sambori o la música tradicional valenciana". Del primer no podem dir res, perquè tenim d'exemple molts programes, i bons, que se'n van fer a Canal 9. Potser massa presència religiosa, però bé. En canvi, no crec que grups de recuperació de la música tradicional com Al Tall, per posar un sol exemple d’entre desenes d’agrupacions i entitats, hi estaren gaire ben representats, per no dir no gens.
Seguim: "El Govern valencià crearà una assignatura denominada "Cultura del Poble Valencià", que serà de lliure elecció i tractarà aspectes que formen part del "ADN de la cultura valenciana". En arribar a l'ADN em vénen a la memòria paraules del president galàctic, que el seu equip tenia “escrita al seu ADN la Copa d'Europa”, no sé si aquelles d'alpaca en blanc i negre que comprava el cap d'estat "per gràcia de Déu -diria més bé de Hitler, de Mussolini i de Joan March-", o les noves en colors, però no ho crec perquè d'aquestes n'hi ha més, molt ben guanyades, a les vitrines del camp nou de les Corts.
Ja em posa els pèls de punta que l'anunci s'haja fet, literalment, "en el Fòrum d'Opinió del Rat Penat", entitat que es caracteritza precisament per una defensa contundent (a hòsties, si cal) de la "personalitat valenciana" (una "personalitat" en la qual els de la nostra comarca del Maestrat som retratats amb una frase lapidària com "dóna asco en el nort de Castelló lo catalanisats que estan").
I quins seran els continguts de la nova assignatura? "temes com les festes tradicionals -els Moros i Cristians-, esports autòctons com la pilota valenciana, jocs tradicionals com el sambori, música tradicional valenciana, així com qüestions sobre geografia, demografia, gastronomia, art, arquitectura o turisme." Molt rebonico, però això és la lletra grossa, i, com als contractes de preferents de Bankia, que colaven subreptíciament als nostres majors, també hi ha lletra petita:
"Tindrà la consideració de "lliure configuració autonòmica" i coexistirà amb altres troncals i específiques, en[tre] les quals el Consell donarà prioritat a "la defensa del valencià, sense oblidar" que la valenciana és "l'única" de l’Estat que ofereix en el seu currículum d'ESO la matèria "Ampliació de la Geografia i Història d'Espanya". "La unitat, la integració en un projecte comú, és imprescindible per al desenvolupament d'un poble", ha apuntat Catalá, qui ha destacat "l'imaginari col·lectiu valencià". "Ens fa únics", ha reivindicat."
Ja em semblava a mi que hi havia segones intencions, com sempre, les que, com els deu manaments de la Llei de Déu, es resumeixen en dues, o millor, en només una: la de "ofrenar noves glòries", com sempre han fet (diria ara una expressió obscena, però no ve al cas), és a dir, traduït al meu valencià, en defensa de la submissió al projecte colonial de Madrid, només es consideraran "cultura" aquelles coses banals i intrascendents que de cap manera siguen elements diferencials ni -vade retro, Satanas- compartides amb els catalans, balears, rossellonesos, fragatins ni gent del Carxe o de l'Alguer. Faltaria más!
Per a postre, només em falta sentir que "la Generalitat publicarà un Epistolario de Teodoro Llorente amb 500 cartes inèdites rebudes pel poeta, historiador, escriptor i polític,...". Qué bé, cent anys després tornen a "coronar" de llorers al bon Llorente, com el 1909 -acte que, per cert, van rebutjar respectuosament una vintena de joves poetes dirigits per Jacint Mustieles i amb un joveníssim Carles Salvador (sí, sí, el gran mestre que escampa la gramàtica Fabra de nord a sud del País Valencià), fent una lectura pública de poemes, o que dècades després el gran crític Ricard Blasco qualificaria de "crudel paròdia"-.
També, "la representació en el Palau dels Arts de la primera òpera en valencià, 'Maror', prevista per als mesos d'abril i maig". Sense llevar-li mèrits, és de 1953-54, lletra de Xavier Casp (esperem que en versió original, i no modificada amb normes irrellavants) i música de Manuel Palau. Pero, senyora consellera, s'hauria d'informar o assessorar millor, perquè a Castelló sabem molt bé que la primera òpera en valencià és de Matilde Salvador, es diu "La filla del Rei Barbut" i es va estrenar a Castelló el 1943, fa setanta anys! Igualment, ens diu que "el Cant d'Estil valencià s'impartirà en els Conservatoris Professionals com a especialitat." Bé, «tota pedra fa paret».
Al remat, com diu encertadament Joan, el comentarista anònim de la notícia, extracto que: "esperem i confien en que aquesta nova asignatura incorpore signes d'unitat com la muixeranga, posem per cas" (no ho crec, ja s'explica abans) "i la nodreixca també de coneiximents dels arrels comuns amb altres territoris de l'estat" (sí, de Castella, però no de Catalunya). "També que redreçe mesures dictades per el Consell de Castella que imposant el trilingüisme a costa de la llengua pròpia" (ja, ja,ja) i que "estenera la llengua propia cap a territoris del Pais que ni saben ni volen res de res de la llengua pròpia i per aixó viuen de cul a la cultura i història." (que esho del valensiano pa què é?)
Finalment, la broda dient "possant la galga a les subvencions que adreçen a entitatats secesionistes, posse per cas a la que ara ha visitat," (senyal que la cosa no pìnta bé) "que bategen als estudiosos rigurosos com universitats, filòles i entesos com a catalanistes" (clar, és que ells no saben llegir monografies de filologia o d’història, articles especialitzats ni ressenyes, ja no diguem tesis doctorals, que són massa difícils. Ells només miren articlets dels dominicals de "Las Provincias" o intervencions curtetes -en sentit espaial i intel·lectual- als fòrums de blaveros).
En resum, si el programa i els continguts de l'assignatura els ha de dictar Lo Rat Penat, malament anem. Un exemple: he començat esmentant Al Tall, i tancaré amb ells, amb una cançó que fa molts anys que sentim (des de Festes de la Magdalena del 80, segurament), que porta un títol ben explícit i que no sé si pensava en ella la consellera en proposar l'assignatura. Em penso que no. Sinó s'hauria expressat d'una altra manera. La cançó es de l'any 1979, es diu "Lladres", i té quatre versos demoledors: "No s’ensenya en les escoles / com van esclafar un país, / perquè d’aquella sembrada / continuen collint fruits."
Prova que allò que és la principal cultura valenciana, ni com la reprimeixen des de fa 300 anys i més encara, no l'ensenyaran (tal com per dijous volen censurar el congrés de l'IEC sobre el tema). I no l'ensenyaran perquè del resultat, de l'annexió a Castella d'un país lliure, en continuen traent profit, sobretot en forma de mils de milions d'euros que marxen a soterrar-se al forat negre de Madrid i no tornaran mai més. I, no ens enganyem, la seua única intenció és de continuar collint sense haver sembrat ni treballat la terra, només collir, collir i collar l’esforç d’altri.
I tanco, ja, amb la resposta que havia donat a twitter (i que m'han recomanat esborrar vint minuts després) a un tal Francisco Franco @HONORCAUDILLO "Si quieren independencia que se vayan a Andorra o a Francia".- Si voleu dependència aneu-vos-en a Castella. No som castellans, ni ho volem ésser ni ens en fareu! Ni amb les assignatures que teniu ara, ni amb el nou engendre de la "Cultura del Poble Valencià"!

Pere-Enric Barreda

dissabte, 7 de desembre de 2013

Comunicat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló al voltant del procés obert per la Justícia Argentina contra els crims del franquisme

El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló presenta la denuncia d’un familiar d’una víctima de desaparició forçada davant el Consulat General de la República Argentina en Barcelona, i orientarà a totes les persones familiars o víctimes del franquisme de les comarques de Castelló que desitgen impulsar aquest procés judicial, en el marc del procés obert per la Justícia argentina contra els crims del franquisme com a delictes de desaparicions forçades i crims contra la humanitat. Totes aquelles persones i famílies interessades poden adreçar la seua denúncia a la secció Nacionalidades dels consulats argentins a Espanya o posar-se en contacte amb el grup mitjançant la nostra adreça memoriac@memoriacastello.cat.

dimarts, 3 de desembre de 2013

Maestrat Viu s'adhereix a l'Institut Ramon Muntaner (IRMU)

L'assemblea de Maestrat Viu va acordar en Junta celebrada el passat dia 21 de novembre a les Coves de Vinromà l'adhesió a l'Institut Ramon Muntaner, l'entitat que coordina l'associacionisme cultural a banda i banda del riu Sénia, en els territoris de cruïlla que formem el Maestrat, els Ports, el Matarranya i les Terres de l'Ebre. Uns territoris amb un passat i un present en comú que ocupen una ubicació geoestratègica privilegiada dins de tot el domini lingüístic.
De fet, el passat dia 30 de novembre, l'Institut Ramon Muntaner va celebrar la trobada d'associacions de l'antiga Diòcesi de Tortosa, a Beseit, ací en teniu la notícia, a càrrec de la Veu del País Valencià.

dimecres, 27 de novembre de 2013

Comunicat de Maestrat Viu arran del tancament de RTVV

MAESTRAT VIU es mostra completament en contra del tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), més encara quan s'ha produït sense diàleg, sense estudis seriosos de viabilitat i amb arguments que només es sostenen en la repetició. En una paraula, RTVV es tanca per l'arrogància pròpia dels polítics que han renunciat a servir el poble valencià. El convenciment amb què MAESTRAT VIU defén la continuïtat i l'existència de RTVV es basen en la idea que els mitjans de comunicació són bàsics per tal de sostindre la democràcia i vehicular la informació a tots els ciutadans de manera plural. No obstant això, és sabut que no era així fins fa 15 dies. Més encara, és una evidència, és una realitat que no es pot amagar, i que s'ha amagat, la cultura del poble valencià, la cultura dels valencians es soté i està representada principalement per la llengua, el valencià és la màxima expressió de la nostra identitat. I la nostra llengua, en el territori valencià està minoritzada i sofreix l'arraconament en molts àmbits d'ús: premsa, publicitat, gestió dels ajuntaments, oci, justícia, notaria i un molt llarg i trist etcètera. Tota aquesta desconsideració afavorix l'autoodi. I RTVV venia a ajudar a superar eixe odi cap a nosaltres mateixos com a poble, a conèixer-nos millor -el gran problema- i a estimar-nos com a ciutadans del mateix poble. Per tot això creiem que ara és el torn de donar el suport a tota la gent que treballava a RTVV, sense entrar en matisos que són de sobres coneguts. I a partir d'avui animem a totes les entitats culturals, socials i polítiques del país perquè es posen a treballar en la futura Ràdio Televisió Valenciana i que ho facen sense prejudicis, sense miraments, que vagen a fer-ho BÉ, perquè les coses es poden fer bé, però els demanem -i ens hem de demanar- la màxima implicació, la màxima honestedat i la màxima lleialtat institucional cap al poble valencià, que és l'únic que s'ha trobat a faltar en un procés de desmantellament de tot el que sona a autòcton, a propi, a valencià, en benefici d'allò forani que acaba afavorint una clara aculturació.  En conjunt, des de MAESTRAT VIU considerem l'acte de tancament de RTVV un acte de traïció a l'economia i a la cultura valenciana, un despropòsit que ha arraconat l'autogovern del poble valencià.

dilluns, 25 de novembre de 2013

Acte de lliurament de la documentació dels Cursos de Valencià de Lo Rat Penat, conservada pels hereus d'Enric Matalí

Enric Matalí fou secretari en vida de Carles Salvador, i va mantindre la documentació després de la seua mort.
Moment en què Vicent Pitarch lliura a Enriqueta Matalí i Castelló, lleugerament emocionada, la placa commemorativa de l'acte de lliurament de la documentació dels cursos de valencià de Lo Rat Penat. Fotografia de Lydia Tena.



D’esquerra a dreta: Rafael Fuentes, Carles Salvador i Sales, Salvador Alegret, Pere-Enric Barreda, Baudilio Martínez Monferrer, Lydia Tena, Marta Ortí, Joandomènec Ros, Ramon Sistac, Vicent Pitarch, Núria Salvador i Roger Salvador. Fotografia de Teresa Monner


Benassal, Aula-Museu Carles Salvador (carrer de la Mola, 8), 23 de setembre de 2013, 13 hores

- Presentació a càrrec de Pere-Enric Barreda, vocal i cap de publicacions de la Fundació.

- Salutació de Baudilio Martínez Monferrer, alcalde de Benassal i president de la Fundació.

- Parlament de Vicent Pitarch, delegat de l'Institut d'Estudis Catalans a Castelló i vicepresident de la Fundació.

- Conferència de Santi Cortés, comissari de l'exposició Ensenyar valencià en temps difícils (junt amb Francesc Pérez

Moragon), i autor del llibre-catàleg, coeditat per la Fundació Carles Salvador.

- Lliurament de la placa commemorativa de la donació als descendents d'Enric Matalí.

- Cloenda, per Joandoménec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans.

Assistiran representants de l'Institut d'Estudis Catalans, Fundació Carles Salvador, Ajuntament de Benassal, Universitat de Barcelona, Universitat de Lleida, Universitat Jaume I, Universitat de València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, El Pont Cooperativa de Lletres, Maestrat Viu, Centre d'Estudis del Maestrat, Escola Valenciana, Fundació Huguet, Fundació Càtedra Soler i Godes, Penya Barcelonista de Benassal, Castelló per la Llengua, Col·legi Públic Alcalde Fabregat, Secció de Ensenyament Secundari de Benassal, Col·lectius per la llengua i la cultura de Castelló.

Acte complementari de la Fundació Carles Salvador, per la vesprada, en col·laboració amb Escola Valenciana i la Penya Barcelonista de Benassal, al local de l'Avinguda de Vilafranca:
 
- 16 hores.- Partit de futboil de lliga entre el Futbol Club Barcelona i Granada CF.

- 18 hores - Exhibició dels Curts de la Fundació, dirigits per Simon Fariza, dels anys 2004, 2005, 2006 i 2007, presentats per Pere-Enric Barreda. Tot seguit, exhibició dels curts de 2012 "Las Dos Vertientes" i "Gamma"

- Exhibició del documental "Una llengua que camina", presentat per Francesc Bellmunt, representant d'Escola Valenciana a les comarques del Maestrat i els Ports.

Web: http://www.escolavalenciana.com/categories/index/457/documental-una-llengua-que-camina. La Fundació Carles Salvador ha produït un video documental amb el títol Carles Salvador: La llarga vida de les paraules.

Està publicat a Vilaweb:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4151462/20131023/carles-salvador-llarga-vida-paraules.html

La Fundació Carles Salvador tanbé ha contribuït en la remasterització de Carles Salvador (Elogi a un xiprer), documental de 1979, reeditat per Editorial Denes (2010): http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/254536.

A més, la Fundació Carles Salvador al llarg de quatre cursos de gravació i muntatge de video va produir un total de 28 curts i alguns complements, dirigits per Simon Fariza, professional (nét de la pintora Teresa Pascual). D'actors eixíem gent del poble i estiuejants, no professionals. El 2004 se'n van fer 8, 6 el 2005, 8 el 2006 i 7 el 2007:

- 2004 1 General 2 Sonàmbul 3 Operació Garrafa 4 Al·leluia 5 Paraules que maten 6 El convent dels morts 7 Corregudes 8 Preses falses

- 2005 1 Guiri Jones en busca del cofre perdido 2 L'home del sac 3 Els Matiners 4 Las pijas y los makarras 5 Ursula's legend 6 Rolletes 7 Preses Falses

- 2006 1 Resum 2 Atraco express 3 Aigua de Benassal 4 Energia pura 5 Càmera bar 6 La noche en los columpios 7 Indiscreto 8 Somos lesbianas y lo sabemos 9 Llibre encantat

- 2007 1 Lletres i més lletres 2 Torero 3 Jo Trafico, i tu? 4 Niños soñadores (Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=QxFvcoVYuSg No editats encara, Canal Youtube de la Fundació Carles Salvador: http://www.youtube.com/channel/UC2CpaILZuteb-CCr28f1v0w.

Per altra banda, s'emetran dos curts d'enguany on el benassalenc Carlos Albert és protagonista. Tots dos tenen complements sobre el rodatge, i el primer ja figura a IMDB:

- Las Dos Vertientes: Diego es crea un món fictici en l'edat mitjana i és incomprés per la família, que el tanca.

Exteriors al castell de les Torrocelles, terme de Llucena.

Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=PE86ses-Tq4

- Gamma: Tomás està dominat per la droga i per una inusual presència de radiació, tragèdia circular que comença i acaba al mateix lloc.

Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=4PRapQH4UIE

IMDB: http://www.imdb.com/title/tt2582896

diumenge, 17 de novembre de 2013

Pròximes cites ineludibles per als amants de la música tradicional valenciana al Maestrat

Per als amants de la música tradicional valenciana de jota i fandango se'ns presenten quatre cites ineludibles en el Maestrat.
El dia 23 de novembre a Culla, és la Patacà, a Culla, de vesprada bureo al local multiusos.
El dia 8 de desembre a Atzeneta del Maestrat, a la fira de la Puríssima, bureo al local dels jubilats.
El dia 18 de gener a Vilanova d'Alcolea, a les 16.30 el bureo de Sant Antoni, a càrrec del majorals del c/ Joc la Tella.
I per acabar al principi de febrer (data per confirmar) el bureo a Albocàsser a càrrec dels Amics del bureo d'Albocàsser!
Que xaleu tots i totes pegant botets i fent passadetes! Tots a tocar i a ballar!

diumenge, 10 de novembre de 2013

MAESTRAT VIU ORGANITZA L'AUTOBÚS DEL MAESTRAT AL FESTIVERN (dies 29, 30 31 de desembre a Tavernes de la Valldigna)!!!!

Si voleu celebrar un cap d'any diferent, Maestrat Viu organitza l'autobús que anirà del Maestrat al Festivern (Tavernes de la Valldigna). Si voleu vindre heu de posar les vostres dades a este formulari de googledocs!
Vos mantindrem informats de l'itinerari de l'autobús (segons lloc de procedència de la demanda), del preu (al voltant dels 18 euros).
Tornarem cap a casa el dia 1 de gener (eixirem cap al migdia).
Estem parlant amb els organitzadors per si ens poden facilitar entrades. Tanmateix, al Casal Popular de Castelló de la Plana en tenen.
Igualment, si teniu qualsevol dubte, podeu escriure'ns a maestratviu@gmail.com.

divendres, 18 d’octubre de 2013

L'exposició de les Cartes de Població del Maestrat a la Jana entre el 21 i el 26 d'octubre

Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona)

Es fa en el marc de la centenària Fira Agrícola i Ramadera que se celebra tradicionalment el darrer cap de setmana d'octubre, des de la seua concessió per frare Pere de Tous, mestre de Montesa, l'any 1358. Serà al primer pis de l'Ajuntament, amb horari de dilluns a diven­dres de 10h a 13h, i dissabte de 10h a 13h i de 16h a 18h. Col·laboren l’Ajuntament, l’Associació Janenca de Cultura i el Centre d’Estudis del Maestrat.
L'exposició consta de 47 panells, sis de documentació (el títol, els resums en valencià i castellà, el mapa i quadre cronològic, els crèdits i el palmarès) i 41 més amb fotografies en blanc i negre o en color de les 27 cartes de població que es conserven en l'actualitat a diferents arxius històrics. L'anuncia un artístic cartell de Juan Carlos Palau.
Els panells es van penjar per primera vegada al Centre Cívic "Molí Vell" de Rossell, on es van celebrar les XII Jornades del Maestrat, entre l'1 i 13 d'octubre de 2010. Inaugurada el dia 1 d'octubre per l'alcalde, Evarist Martí, amb assistència de la junta del CEM i del comissari.


Paral·lelament, es va posar a la venda el catàleg de la mateixa, publicat pel CEM, que recull en un mateix volum de 64 + 64 pàgines la traducció al castellà i valencià de totes les poblacions dels pobles del Maestrat, a més de documents complementaris de les mateixes. 

Però la multitudinària inauguració oficial va tenir lloc a la seu del Centre d'Estudis del Maestrat (carrer Major, 3), a Benicarló, el 26 de novembre de 2010, a les 19:30 h., presidida pel sr. alcalde, en Marcel·lí Domingo, el comissari i el president del CEM, amb assistència del sr. alcalde d'Albocàsser, Antoni Ferrando, i de la regidora de Cultura. Es va mantenir oberta fins al 2 de desembre de 2011.

Des de llavors han sigut molts els pobles del Maestrat on s'ha exhibit, demés de l'estada mensual que va tenir al Museu d’Etnologia de Castelló de la Plana, l'octubre de 2011.
A l'Església Vella de les Coves de Vinromà, amb motiu de la IV Fira de Nadal - Gastronomia i Artesania, del 5 al 12 de desembre de 2010. Inaugurada el mateix dia 5 pel alcalde, Jacobo Luis Salvador Serret. D'alli va tornar de nou a Benicarló a la seu del CEM, fins la primera quinzena de gener de 2011.
A la planta baixa del Centre Educatiu i Social (CESAL, futur Museu Arqueològic) d'Alcalà de Xivert, del 30 de març al 8 d'abril de 2011. Inaugurada per l'alcalde, Francisco Juan Mars, i la regidora de Cultura, Vanessa Silva.
A la Casa de la Vila d'Atzeneta del Maestrat, del 17 d'abril a l'1 de maig de 2011, coincidint amb la Setmana Santa. Inaugurada per l'alcalde Joaquim Escrig, amb assistència del president del CEM i el comissari.
A l'ermita de Sant Pau d'Albocàsser, des del 2 de juliol de 2011, després de la inauguració de la Fira Agrícola de Sant Pere, amb assistència del diputat provincial de Cultura, Hèctor Folgado, l'alcalde d'Albocàsser, Antoni Ferrando, i els alcaldes de la comarca.
A Culla, a l'antic Hospital, entre el 8 i 23 d'agost de 2011, coincidint amb les Festes d'Agost. Inaugurada per l'alcalde, José Francisco Bellés, amb assistència del president del CEM i el comissari.
A Benassal, a la Costureta, entre el 26 i 30 d'agost de 2011, coincidint també amb Festes d'Agost. No es va presentar ningú de l'Ajuntament.
A la Llotja Medieval (ermita de Sant Sebastià) de Cervera, per la festa de la Mare de Déu de la Costa, patrona del poble, entre el 9 i 11 de setembre de 2011. Inaugurada per l'alcalde, Adolf Sanmartín, i el vocal del CEM Casto Sorlí.
Al Museu d'Etnologia de Castelló de la Plana, com hem dit, del 6 al 29 del mes d'octubre de 2011. Local del carrer de Calvallers, 25, o Casa Matutano, on es van signar les Normes de Castelló el 1932. Inaugurada pel regidor de Cultura, Vicent Francesc Sales, i el director, Joan Josep Trilles. El dia 19 el comissari hi va pronunciar una conferència sobre el tema. De l'acte es va donar notícia a l'Informatiu de Canal 9 els dies 31 d'octubre i 1 de novembre. A més, es va gravar i emetre per una ràdio local.
A Sant Jordi, el mes de desembre de 2011. Inaugurada per Joan Ferreres, vicepresident del CEM. També s'hi va fer una conferència sobre la donació i fitada del mas dels Estellers l'agost de 2012.
A la Salzadella, al primer pis de l'Ajuntament, amb motiu de les festes de Sant Blai, del 5 al 7 de febrer de 2012. Inaugurada el dia 6 per la regidora de Cultura, Sílvia Solsona.
A l'Hotel Roig, de la Font d'En Segures de Benassal, del 23 de juliol al 2 d'agost de 2012. Per iniciativa d'Elia Roig i amb la col·laboració d'Abelardo Roig, la presentació va ser molt seguida i celebrada pels estiuejants.
A Xert, a la Casa de la Vila antiga, del 6 al 12 d'agost de 2012. A la presentació van assistir l'alcalde, José Rosendo Segarra, i la junta de l'Associació Cultural "La Font de l'Albi", així com el vicepresident del CEM i el comissari, que va pronunciar una conferència sobre les cartes de la Barcella i Xert.
A la monumental Sala Gòtica de la Casa de la Vila de Catí, del 14 al 22 d'agost de 2012. Amb assistència diputat provincial de Joventut i Turisme, Pablo Roig, la junta de l'Associació Cultural "Tossal de la Nevera", que organitzava l'acte, del vicepresident del CEM i el comissari. Abans s'havia presentat el "Vocabulari de Catí" de mossèn Joan Puig, amb assistència de l'editor, Miquel Àngel Pradilla, d'Editorial Onada.
Després a Càlig, a la Casa de Cultura, amb motiu de les XIII Jornades d'Estudi del Maestrat, del 5 al 7 d'octubre de 2012. Inauguració el dia 5 amb l'alcaldessa Ernestina Borràs, i conferència el dia 7 sobre les Cartes de Població de Càlig i la Batllia de Cervera.
Al Saló de la Llar del Jubilat de Tírig, des del 20 de juliol de 2013. Inaugurada per l'alcalde, Juanjo Carreres.
Al Saló de la Llar del Jubilat de la Torre d'en Besora, del 13 al 25 d'agost de 2013. A la inauguració va assistir l'alcalde, David Vicente, el presdient del CEM i el comissari.
Després de La Jana, està prevista exposar-se a Vilafranca, a finals de juny, amb motiu de la fira de la Magdalena de 2014.
Igualment, en breu apareixerà el segon volum de "Les cartes de Població del Maestrat", amb una extensa introducció explicativa i 45 textos originals en forma d'edició crítica, amb l'addició del donatiu de drets senyorials i el repartiment de Catí. Tots són en llatí, tret de la població de les Coves de Vinromà, que és en dialecte navarro-aragonès.
La conferència sobre la Carta de Població està prevista enguany a la Salzadella el proper dissabte 21 de desembre per la celebració del seu 775 aniversari, com passarà l'any vinent a Benassal, Catí, Vilafranca, Albocàsser, etc.
A més, la traducció de la carta de població de Culla i els personatges documentats a altres cartes de població de la Setena de Culla han bastit l'adaptació del drama de reconstrucció històrica sobre "La conquesta de Culla" escrit en castellà el maig de 1895 per Julián Villuendas.
Per a l'any vinent, a més, està previst fer una segona edició de l'exposició amb algunes fotos noves en color del manuscrit 542-C. S'afegiran nou panells de: el Riu de les Truites (Vilafranca, la única que no conserva manuscrit i es farà amb la primera impressió), la del Mall (Vilafranca), la del Castell (Atzeneta), la del Boi (Vistabella), les confirmacions d’Albocàsser, Catí i Sant Mateu, la donació complementària de Catí i el repartiment de Catí. També s'actualitzaran els panells de crèdits i el del palmarés. En total, 55 panells.
Aquesta exposició també apareix a Facebook del CEM, però només amb tres referències, amb censura del nom del comissari i autor del llibre, tot i haver-se fet 18 vegades, amb 13 presentacions.
Bibliografia: Pere-Enric Barreda, Les cartes de Població del Maestrat, Benicarló, CEM, 2010.

dimarts, 15 d’octubre de 2013

Mostra bibliogràfica sobre Carles Salvador Centenari de la primera publicació en valencià a Foc y Flama (1913) CRAI de la Biblioteca de Lletres - Universitat de Barcelona Gran Via 585, primera planta des del 21 d'octubre de 2013 al 22 de novembre

 L'EXPOSICIÓ ES PODRÀ VISITAR FINS AL DIA 22 DE NOVEMBRE

Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona - Fundació Carles Salvador)



La mostra bibliogràfica commemorativa es reparteix entre dues vitrines, que corresponen a dues parts cronològicament diferenciades. La primera reuneix una selecció de les 30 publicacions més representatives aparegudes en vida de Salvador, mentre que la segona en recull 34 de les aparegudes pòstumament, des de 1957 fins avui en dia. La mostra comparteix espai amb la dedicada a l'editor i poeta Josep Janés amb motiu del centenari del seu naixement.

Entre les aparegudes en vida de Salvador, destaquen onze llibres de poesies, des de Plàstic (1923) a l'Antologia que li dediquen els seus amics el 1955. Cal remarcar les acuradíssimes edicions publicades per la Societat Castellonenca de Cultura als obradors d'Armengot, que a més representen el cim de la seua producció poètica: Vermell en to major (1929), Rosa dels Vents (1930) i El bes als llavis (1934), a les quals caldria unir la de la prosa Elogi del Xiprer (1929).

Meritòria és l'edició clandestina, en plena repressió de la postguerra, de l'Elegia (1944), de la qual podem mostrar la dedicada per Salvador a l'arquitecte i polític Puig i Cadafalch. També remarquem el poemari El fang i l'esperit, premiat i publicat el 1952 però redactat catorze anys abans, el 1938, en plena guerra. Quatre llibrets més, ja de postguerra i il·lustrats amb dibuixos de la pintora Teresa Pascual (com Les festes de Benassal o Parleu Bé), entre ells l'entranyable Cant i encant de Benassal (1945), representen el seu retorn a la poesia tradicional, a l'omnipresent Teodor Llorente.

Entre l'obra narrativa, un centenari exemplar de 1913 de l'efímer setmanari Foc y Flama, el primer en recollir la seua producció literària (breus contalles). A més, una de les quatre novel·letes i unes versions homèriques del setmanari El Cuento del Dumenche (1920), i les dues narracions més rellevants, les aparegudes a la revista Nostra Novel·la entre 1930 i 1931, Barbaflorida, professor i El maniquí d'argila, il·lustrats respectivament per Espert i el reconegut Josep Renau.

En teatre recollim les dues úniques peces editades de forma independent, Un negoci com un altre (1922) i L’amor camí del cel (1928), mentre la resta es van publicar en revistes o, la majoria, encara romanen inèdites.

Sis són les peces d'assaig escollides, com la conferència de 1919 en defensa de l'ús del valencià a l'escola, el manifest de 1921 a favor de la "Protectora de l'Ensenyança Valenciana", l'esmentat Elogi del xiprer (1929), o l'Elogi de la vagància (1937). A ells s'uneixen les polides edicions barcelonines del llibret de propaganda turística de la Font d'en Segures (1933), de la impremta de Porcar de Sants, o, amb l'aportació de Josep Maria de Casacuberta, de Les festes de Benassal (1952) de l'Editorial Barcino.

Finalment, l'obra gramatical, les eficaces eines que van servir per tal de posar en pràctica l'adaptació de la normativa del Mestre Fabra amb l'acord signat a Castelló de la Plana el 1932: el Vocabulari ortogràfic (acabat a Benassal l'octubre de 1932 i publicat a València el març següent), les dues edicions de l'Ortografia (1934 i 1937), i la de la Morfologia (1935), aplecs de les lliçons soltes aparegudes al setmanari El Camí. Demés del discurs d'ingrés al Centre de Cultura Valenciana, un llibre símbol: la primera edició de la seua Gramàtica valenciana amb exercicis pràctics (1951), amb esmenes autògrafes per tal de fer-ne la segona edició. Recordem que és l'obra més editada en tota la història bibliogràfica valenciana, amb 17 edicions fins a febrer de 1995.

Una altra vitrina aplega 34 publicacions aparegudes després de la seua mort, començant per Parlem bé (1957), fins avui en dia, amb les reedicions de Les festes de Benassal o Barbaflorida, professor, les antologies poètiques de Blasco, Simbor o López-Pampló, les monografies del mateix Simbor, les publicacions de la Fundació Carles Salvador, tant les 4 numerades com les 7 no seriades, els dos videos...

La mostra es fa amb la coorganització de Manel Coines, del CRAI de Lletres, de Lydia Tena i la Fundació Carles Salvador, que aporta obres originals que té en dipòsit i són propietat dels néts, Carles i Imma Salvador Sales. La Fundació, a més, regala al CRAI la seua producció editorial (quatre llibres numerats i set sense seriar, dos videos i un DVD). També hi ha donacions de Pep Castellano, Gonçal López Pampló, Jordi Malé, la Fundació Irla i Saó Edicions, i les aportacions de la Llibreria Antiquària Farré i Pellicer Tebeos. El cartell i targetó són de la dissenyadora Paula Pérez de Lanuza, basant-se en la centenària capçalera de Foc y Flama de 1913 i l'única fotografia conservada de Salvador a Barcelona, el 23 d'agost de 1932, mentre passejava amb Enric Soler Godes i el seu fill Carlets, quan participava a l'Escola d'Estiu de la Normal.


 

divendres, 11 d’octubre de 2013

Crònica del 80 aniversari de la 1a Colònia Escolar Valencianista de Sant Pau

En esta ocasió l'ermitori de Sant Pau va ser el testimoni del 80 aniversari de la 1a Colònia Escolar Valencianista. Maestrat Viu, per tal de celebrar l'efemèride, li va dedicar, conjuntament amb la Fundació Soler i Godes, unes jornades d'allò més interessants. 

El divendres dia 4 d'octubre, l'actuació de la Coral de Jubilats d'Albocàsser va centrar l'atenció de tots els assistents, els quals es van quedar gratament sorpresos del vigor i l'energia que el Cor ens transmetia, i que la veu no entén d'edats, al contrari, la vellesa dóna a més gràcia a la veu. La batuta, l'acordió, anava a càrrec de mossén Antoni, molt ben dirigit i explicat al públic!
Tot seguit, la taula rodona al voltant de la 1a Colònia Escolar Valencianista de Sant Pau, amb especialistes i estudiosos de renom com Mario Viché, Vicent Pitarch, Ricard Català i Ferran Zurriaga, va centrar la jornada. Es va glossar l'actuació de diferents personalitats vinculades amb la cultura en aquell moment, com Carles Salvador, els Huguet... A més, cada conferenciant va destacar la importància de les colònies i de la seua recuperació en els temps actuals, cada un des d'un punt de vista diferent (ludicoesportiu, nacional, de salut fins i tot). Pep Castellano es va encarregar d'introduir l'acte.

El dissabte 5 d'octubre els actes es van traslladar a l'ermita dels Sants Joans, a ple centre d'Albocàsser, i vam tindre l'honor d'assistir a una conferència (classe magistral) del professor Abelard Saragossà Alba, de la Universitat de València, que ens va parlar de la formació del valencià modern, i de com encara avui en dia arrosseguem les conseqüències nefastes d'un model de llengua (adoptat per l'IEC i l'AVL) que no s'acosta a la parla popular i viva. Estes conseqüències provenen del trencament del valencianisme de la postguerra amb el de principi de segle (els clàssics castellonencs, mossén Joaquim Garcia Girona), segurament moguts pels ideals noucentistes que també propugnaven a Catalunya eixe mateix trencament (que el van fer).
Abelard ens va parlar de com n'és d'important per als mestres fer que els seus alumnes s'identifiquen amb la llengua més popular, i de com la fidelitat lingüística va tan íntimament lligada amb la consciència nacional (de ser valencià, òbviament).
A banda, Abelard també ens va presentar la Taula de Filologia Valenciana, que vol ser el centre de reunió de tots els professionals que treballen amb el valencià (mestres, tècnics, lingüistes...), l'objectiu més important del qual és l'adopció d'un model de llengua fàcil i assimilable per tot el conjunt de la societat, que responga essencialment a tots els parlars de les comarques valencianes.
Per acabar, Veus Atrevides ens va deixar a tots emocionats. La seua veu va ressonar per tots els racons de l'ermita dels Sants Joans i ens va deixar als assistents sense veu, francament emocionats. 
Només ens cal agrair, tant a Francesc Bellmunt, com a Pep Castellano, per l'esforç, les ganes, i la il·lusió amb què han preparat estes jornades! 

dijous, 10 d’octubre de 2013

Crònica de la 1a Trobada Excursionista del Maestrat

Ara que ja hem passat la ressaca muntanyera i una vegada assumit l'èxit de la 1a Trobada Excursionista del Maestrat, és hora de fer-ne la crònica!
Si la Trobada fos una pel·lícula, podríem dir que no va poder tindre un guió millor! Molt bon dia, molta gent de molts llocs, i molt bona companyia (vora 200 persones)! Just el que els organitzadors volíem.
El Club de Muntanya de Sant Mateu, com a director de la pel·lícula, no va deixar res a l'atzar. Tot molt ben organitzat! Són molta gent, a pesar de la joventut del club, i ho van organitzar tot molt bé, ho tenien tot molt ben pensat i controlat (amb els walkie-talkies, hehe!) Un 10 per a ells!
L'esmorzar a l'ermita, l'explicació de Vicent, les vistes des de la Bastida sobre el litoral (el Montsià, el delta, el Castor...) i l'interior (Penyagolosa) impressionants... El nostre territori no ens deixa mai de sorprendre.
I com a colofó el dinarot que ens van fer les dones de Sant Mateu, eixe arrosset calentet que bé que entrava, hehe!
I ja tenim amfitrions per als anys vinents, el 2014 anem a Benicarló amb el Centre Excursionista Xiruca; i el 2015 a Benassal, amb el Club de Muntanya de Benassal! 
Maestrat Viu estarà ahí donant suport als nous organitzadors i vetlarà perquè l'esperit i la lletra de la Trobada continue igual. Ací tenim els criteris:
  1. Trobada autogestionada. El protagonisme és per al territori.
  2. 10 € el preu de la inscripció. Inclou assegurança, cinta i dinar.
  3. S'ha de plantar el cedre amb el rètol, a la manera tan bonica de Sant Mateu, i en un indret representatiu del poble.
  4. S'ha d'intentar respectar la data del primer diumenge d'octubre, tot i que som conscients que cada poble és diferent.
  5. Recorregut amb 14-15 km de dificultat baixa, per a tots els públics.
Esperem que el cedre faça arrels, com la Trobada, i que tinga llarga vida!

Per últim, voldríem agrair tota la gent que s'ha desplaçat des dels altres pobles del Maestrat (i de més lluny, d'Algemesí, de Castelló...) a la Trobada, matinant en la majoria dels casos i amb ganes de passar un bon dia a la muntanya. Però sobretot a la gent del Club de Muntanya de Vistabella, per la gran representació que van portar, que braus sou!

Els amics del Club Muntanya Sant Mateu ens faciliten les dades d'assistència de la Trobada distribuïts per pobles:

Sant Mateu 51
Benicarló 25
Vinaròs 21
Vistabella del Maestrat 19
Peníscola 18
Les Coves de Vinromà 6 

Xert 6
Benassal 4
Cervera 4
La Torre d'en Besora 4
Vilanova d'Alcolea 4

Albocàsser 3
Santa Magdalena del Polpis 3
Alcanar 2
Algemesí 2
Càlig 2
Camarles 2
Castelló 2
Petrer 2
La Salzadella 2
Sant Jordi 2
València 2
Vila-real 2
Atzeneta del Maestrat 1
Culla 1
La Jana 1
La Serratella 1

Ens veem l'any que ve, muntanyencs maestratencs!


dissabte, 5 d’octubre de 2013

L'exposició "El valencianisme republicà (1837-1937)" arriba al Maestrat

Aquesta documentadíssima mostra de la Fundació Josep Irla de Barcelona és formada d'una vintena de panells i un catàleg. En bona part d'ells hi apareix com a figura destacada Carles Salvador, tant al llarg de la seua residència de 18 anys a Benassal (1916-1934) com després. Des del proper 11 d'octubre i fins a l'11 de novembre es pot visitar a Benicarló i, després, el mes de desembre, serà a Vinaròs, i està previst el seu pas també per Albocàsser i la Fundació Carles Salvador de Benassal. Està dirigida per Josep Vall, i entre altres hi col·laborem Vicent Pitarch, Elena Sánchez Almela i el signant, com consta als crèdits i agraïments.
Segons explica la presentació, "El valencianisme republicà és producte del conjunt d'idees, llibres, publicacions, entitats, iniciatives, fets i personatges que des de mitjans del segle XIX reivindiquen els trets nacionals del poble valencià i la seua vinculació amb la resta de terres de llengua catalana, i van lligant progressivament el seu futur en llibertat a un projecte democràtic de renovació cultural, cívica i política d'arrels republicanes.
La història del valencianisme republicà és la crònica del lent despertar d'un poble silenciat, de la lluita per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià. D'una lluita conduïda a través de l'acció cultural, cívica i política.
Aquesta exposició itinerant ret homenatge a totes les generacions de valencianistes que han protagonitzat aquesta lluita."
Demés de la presentació, crèdits i introducció, els panells tenen els següents continguts, on hem remarcat la presència del Maestrat, que en algun cas es pot completar:
- 1 Les arrels populars: premsa satírica i sainets (1837-1900),
- 2 Les arrels cultes: Romanticisme i Renaixença literària (1859-1900),
- 3 El primer valencianisme polític (1900-1918, quan Carles Salvador ja començava a manifestar-se, just abans d'arribar a Benassal),
- 4 Una força emergent (1918-1923, on podem afegir l'efímera "Protectora de l'Ensenyança Valenciana" de Salvador amb seu a Benassal),
- 5 L'embranzida cívica (1923-1931, on es parla de diverses publicacions on col·labora Salvador des de Benassal, ja totalment consolidat en la seua tasca literària en poesia, narració, teatre, assaig, docència i articles periodístics),
- 6 Les Normes de Castelló (1932, il·lustrada amb una caricatura de Salvador -propietat de Carles i Imma Salvador i Sales, dipositada a l'AMCSB = Aula-Museu Carles Salvador-, i on apareixen ell, Francesc Almela de Vinaròs, i Llorenç Sorlí de Cervera, els signants del Maestrat),
- 7 (doble) L'eclosió republicana (1931-1936, amb publicacions on també hi col·labora Salvador des de Benassal, fins l'any 1934 quan marxa a Brenimaclet),
- 8 La lluita per l'Estatut d'autonomia (1931-36),
- 9 (doble) La primavera cultural (1931-1936, amb publicacions de Salvador i una foto seua amb els alumnes de la Colònia Escolar de Sant Pau d'Albocàsser),
- 10 La Guerra Civil (1936-1939, amb el rellevant paper de Salvador en la ponència final del Segon Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes),
- 11 La Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València (1936-1939, amb el carnet de Salvador com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Valencians),
- 12 Repressió i exili (1939-1975, amb la depuració de Carles Salvador, i hi podem afegir la destrucció de la seua biblioteca a Benassal pels sublevats el 29 de maig de 1938, i l'exili a Mèxic d'Alard Prats, de Culla i Benassal),
- 13 La resistència cultural (1939-1962, amb Salvador, la seua Gramàtica i els "Cursos de valencià" de Lo Rat Penat), i
- 14 L'explosió fusteriana (1962-1977).
En resum, una exposició molt recomanable i que hauria de recórrer tots els pobles del Maestrat, i encara amb més motius els directament implicats, que són Benassal, Albocàsser, Vinaròs i Cervera.

Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona - Fundació Carles Salvador)

dilluns, 30 de setembre de 2013

Actes per al 80 aniversari de la 1a Colònia Valencianista de Sant Pau, a Albocàsser

Plau-nos per la present convidar-vos als actes al voltant de la celebració del 80 aniversari de la I Colònia Valencianista que tingué lloc en Sant Pau d'Albocàsser l'any 1933. Maestrat Viu, associació cultural en defensa de la llengua i de la cultura i la Fundació Càtedra Soler i Godes han organitzat per als dies 4 i 5 d'octubre (divendres i dissabte) unes jornades on mitjançant una completa exposició, xerrades i concerts retrem homenatge a aquella iniciativa, aparentment tan llunyana en el temps, on els millors pedagogs valencians del moment apostaren per una educació moderna, humanística, lligada a l'entorn cultural de l'infant  i com no podia ser d'altra manera en la nostra llengua. 

Amb el desig de que pugueu venir per tal de gaudir dels actes que hi tindran lloc, vos adjuntem un breu programa:


Dia 4 d'octubre, divendres (els actes tindran lloc en Sant Pau d'Albocàsser)

17.15 Inauguració de l'exposició referent a la I Colònia Valencianista de Sant Pau.

17:30 Concert del Cor de Jubilats d'Albocàsser

18:30 Taula redona entorn de la Colònia del 1933. 



Dia 5 d'octubre, dissabte (els actes tindran lloc en l'ermita dels Sants Joans, dins la vila d'Albocàsser)

18.00 Xerrada d'Abelard Saragossà sobre la formació del valencià modern.

En acabar, concert del cor "Veus Atrevides".