La fractura hidràulica, què és això?

El fracking, o fractura hidràulica, és una tècnica d’extracció
d’hidrocarburs (gas i petroli) del subsol a partir de la fractura
d’estrats de pissarra. Aquesta fractura es fa a partir de la injecció a
altes pressions d’una mescla d’aigua i arena (un 98% del total) i una
gran varietat de productes químics molt tòxics (un 2% del total).

Per què la tècnica del fracking?

Els pous convencionals de gas natural – format fonamentalment per metà –
es troben a roques poroses1 i permeables2 – com arenisca – i migra cap
als estrats – capes – superiors fins que es troba en una capa
impermeable – de la que no pot sortir – i forma una mena de bosses. Per a
l’extracció del gas, tan sols és necessari perforar les bosses i, degut
a la gran pressió a la que el gas està sotmès3, surt cap a l’exterior.

Però la situació que aquí es descriu és molt diferent. La formació del
gas no es fa a roques poroses – com s’ha descrit més amunt – sinó a
roques impermeables – com la pissarra –, i el gas es troba repartit per
tots els porus de l’estrat. Per això, no és suficient la perforació del
pou, sinó que s’ha de trencar la roca per tal que el gas puga sortir –
recordem les característiques de l’esponja. Així, i com és fàcil de
deduir, l’extracció en aquest tipus de jaciments és molt més complexa i
costosa.

Per què preocupa el fracking?

Ja s’ha dit
que, per a acabar de fracturar la roca, se li ha d’injectar grans
quantitats d’aigua, arena i productes químics, a altes pressions. Una
vegada alliberat el gas, la quantitat d’aigua que – recordem que va
acompanyada d’arena i productes químics – es recupera és entre un 15% i
un 85%. La resta d’aigua no recuperada es queda atrapada al subsol, i
l’aigua que sí pot ser recuperada es pot utilitzar de la següent forma:

La menor part es reutilitza per a una nova fracturació.

La major part s’emmagatzema a balses a l’aire lliure, i posteriorment es transporta en camions a plantes de tractament.

Això comporta una sèrie d’inconvenients, que van més enllà de la contaminació de l’aigua, i que apareixen enumerats tot seguit:

a) El fracking necessita d’un gran consum d’aigua. Per a fracturar un pou es necessiten entre 9.000 i 29.000 tones d’aigua.

b) La gestió de l’aigua residual. Com ja s’ha explicat, l’aigua que
retorna a la superfície conté grans quantitats de substàncies químiques,
a més de metalls pesats i substàncies radioactives com són el radó,
radi o urani.

c) Els sorolls i impactes visuals. Una plataforma
de sis pous requereix entre 8 i 12 mesos de perforació contínua, dia i
nit. A més, es necessiten entre 4.000 i 6.000 viatges en camió per a la
construcció d’una plataforma.

d) Els impactes sobre el
paisatge. Primer que res, s’ha d’aplanar la superfície d’una hectàrea
més o menys. En aquesta superfície hi ha d’haver de 6 a 8 pous, basses
d’emmagatzematge de líquids de rebuig i fangs, tancs i cisternes
d’emmagatzematge d’aigua i dels productes químics, equip de perforació,
camions… Hem de tenir en compte també la construcció de pistes, per a
que arriben els camions, i gasoductes per a portar el gas als gasoductes
de distribució.

e) Els productes químics. Tot i que les
empreses que duen aquest tipus d’activitat no es caracteritzen per la
seua transparència, els informes duts a terme pel Parlament Europeu i el
Centre Tyndall5 parlen de 260 substàncies químiques presents.
L’associació nord-americana Diàlegs sobre la Disrupció Endocrina, que
estudia els efectes de les substàncies químiques sobre la salut, ha
identificat més de 360 substàncies químiques amb efectes perniciosos per
a la salut. Entre elles hi ha substàncies cancerígenes, tòxiques per a
la pell, ulls, sistema digestiu, respiratori, nerviós, etc. A les zones
properes a les explotacions de gas natural s’han observat casos de
migranyes continuades, nàusees, al·lèrgies i problemes al sistema
respiratori.

f) La contaminació d’aigües subterrànies. Hi ha
contaminacions de metà als habitatges properes als pous, fins al punt
que s’han produït explosions de cases degut a l’acumulació d’aquest gas
als conductes d’aigua i als soterranis de les vivendes.

g) La contaminació de terres i aigües superficials. Aquesta contaminació es pot donar de diferents maneres:

a) Pel trencament dels conductes o juntes per a l’evacuació de les aigües residuals a les basses.

b) Accidents de camions cisterna plens de productes químics.

c) Vessament de basses residuals per pluges abundants, tempestes o inundacions.

h) Petits terratrèmols. El trencament del sol comporta terratrèmols
que, tot i no ser greus, posen en perill la correcta cimentació del pou
podent dur a terme grans contaminacions.

i) La contaminació de
l’aire. Mentre s’extrau el gas es produeixen inevitables fugues de gas
natural – que està format en la seua majoria per gas metà –, que és 20
vegades més potent que el diòxid de carboni com a gas d’efecte
hivernacle.

Per a finalitzar, s’indica aquí la
transcripció de les conclusions de l’Informe “Repercusiones de la
extracción de gas y petróleo de esquisto en el medio ambiente y la salud
humana” del Departament Temàtic de Política Econòmica i Científica de
la Direcció General de Polítiques Interiors del Parlament Europeu:

“En una època en que la sostenibilitat és la clau per a operacions
futures, cap preguntar-se si s’ha de permetre la injecció de productes
químics tòxics en el subsol, o si s’ha de prohibir aquesta practica, ja
que limitaria o exclouria qualsevol ús posterior de les capes
contaminades (per exemples, amb fins geotèrmics) i els seus efectes a
llarg termini no s’han investigat. En una zona d’extracció activa de gas
d’esquist s’injecten entre 0,1 i 0,5 litres de productes químics per
metre quadrat.

Aquest fet resulta encara més greu degut a que el
potencial dels jaciments de gas d’esquist és massa reduït per a tindre
un impacte considerable en la situació del subministre a Europa.

S’hauria de revisar els actuals privilegis dels que gaudeix la
prospecció i extracció de petroli i gas en vista del que els riscos i
carregues per al medi ambient no es veuen compensats per un possible
benefici, ja que la producció de gas és molt reduïda.”

L’or del Maestrat?

Si seguiu l’actualitat segurament n’heu sentit a parlar que una empresa petroliera busca petroli per sota del Maestrat.
Estos dies la premsa s’ompli de bones paraules i intencions dels promotors, i utilitza arguments tan sensibles a la població com que “es generarà ocupació” sense tindre en compte l’opinió de la gent que hi viu.
A l’espera d’un comunicat oficial de Maestrat Viu, que esperem penjar-lo en breu, només podem dir que convé estar atent a tot açò.
Per cert, si voleu consultar el projecte el podeu vore a la Direcció Territorial d’Energia de Castelló, al carrer de Cavallers, 8, i al·legar si vos considereu afectats en un sentit o altre.

Per internet circula un manifest en contra d’este tipus de prospeccions, el podeu signar ací. Feu-lo córrer, per favor!

Vos posem enllaços:
Nota: Els municipis afectats són: Albocàsser, Alcalà de Xivert, Benicarló, Càlig, Canet lo
Roig, Cervera del Maestre, la Jana, la Salzadella, les Coves de
Vinromà,  Peníscola, Rossell, Sant Jordi, Santa Magdalena del Polpis, Sant
Mateu, Sant Rafael del Riu, la Serratella, Tírig, Traiguera, Vallibona,
Vinaròs, Xert, Castell de Cabres, Catí, Herbés, la Torre d’En Besora,
Palanques, Vilar de Canes, Vilafranca, Sorita del Maestrazgo, Ares del
Maestrat, Benassal, Castellfort, Cinctorres, Culla, Forcall, la Mata de
Morella, Morella, Olocau del Rey, Portell de Morella, Todolella,
Vilafranca i Vistabella del Maestrat.

De paremiologia, o refranys de pobles, altrament dit

De ben segur que alguna vegada heu llegit o n’heu sentit a parlar del llibre del professor Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen els uns dels altres.
Doncs bé, les noves tecnologies han fet possible una web amb un entorn col·laboratiu, i integrada al Google Maps, on cadascú hi pot dir la seua sobre les dites de pobles.
Des d’este blog vos animem que consulteu el blog,
http://topica.dites.cat/p/pais-valencia.html i col·laboreu amb en Víctor Pàmies fent la vostra aportació.
 

Ajude’m al Víctor a omplir de dites el seu blog!

Hem d’agrair-li públicament també la seua bona disposició i sensibilitat a l’hora d’acceptar les esmenes pel que fa a la delimitació comarcal del Maestrat, com també a l’autor d’Eines de Llengua, el Miquel Boronat, per l’assessorament, així com la publicació d’esta entrada en el seu blog La increada consciència de les comarques, que ens va servir per a intercanviar opinions.
És feina de tots el reconeixement del Maestrat en la seua delimitació més històrica i ho hem d’intentar fer visible per tots els racons d’Internet.

CORRELLENGUA 2012

Ací teniu el calendari, horaris i llocs per on passarà la Flama de la Llengua, com cada any, per les poblacions de Castelló. Mantenim viva i renovem la flama de la llengua!

  
Les Coves– Diumenge 7 d’octubre, a les 11:30 h. Es farà un passacarrer pels carrers
del poble, acompanyats pels dolçainers de les Coves. Eixirem de la font de
Company fins la Plaça Espanya on  els alumnes llegiran el Manifest, i també
llegirà un representant de l’Ajuntament.
La Salzedella– diumenge 7 d’octubre.
Sant Mateu,
diumenge 7, a les 12:30 h. Cercavila amb la Colla de Dolçainers de la
localitat, lectura del Manifest a la plaça Major i Muixeranga. Presència
de l’Ajuntament.
Albocàsser– Divendres 5 d’octubre, a les 11 del matí.
Benicarló– 8 d’octubre.
La Vall d’Alba, Institut, dilluns 8, a les 10.30.

 
Cabanes, dia 5 d’octubre, a les 16 hores.

        Vilafamés, escola, dia 8 a les 16:30 hores.

Borriol, escola l’Hereu, dia 5, a les 15.15 hores.
Vilafranca- Dia 5, 12 h. Institut, Josep Maria Zapater.