dimecres, 24 d’octubre de 2012

La fractura hidràulica, què és això?





El fracking, o fractura hidràulica, és una tècnica d'extracció d'hidrocarburs (gas i petroli) del subsol a partir de la fractura d'estrats de pissarra. Aquesta fractura es fa a partir de la injecció a altes pressions d'una mescla d'aigua i arena (un 98% del total) i una gran varietat de productes químics molt tòxics (un 2% del total).


Per què la tècnica del fracking?


Els pous convencionals de gas natural – format fonamentalment per metà – es troben a roques poroses1 i permeables2 – com arenisca – i migra cap als estrats – capes – superiors fins que es troba en una capa impermeable – de la que no pot sortir – i forma una mena de bosses. Per a l'extracció del gas, tan sols és necessari perforar les bosses i, degut a la gran pressió a la que el gas està sotmès3, surt cap a l'exterior.

Però la situació que aquí es descriu és molt diferent. La formació del gas no es fa a roques poroses – com s'ha descrit més amunt – sinó a roques impermeables – com la pissarra –, i el gas es troba repartit per tots els porus de l'estrat. Per això, no és suficient la perforació del pou, sinó que s'ha de trencar la roca per tal que el gas puga sortir – recordem les característiques de l'esponja. Així, i com és fàcil de deduir, l'extracció en aquest tipus de jaciments és molt més complexa i costosa.


Per què preocupa el fracking?


Ja s'ha dit que, per a acabar de fracturar la roca, se li ha d'injectar grans quantitats d'aigua, arena i productes químics, a altes pressions. Una vegada alliberat el gas, la quantitat d'aigua que – recordem que va acompanyada d'arena i productes químics – es recupera és entre un 15% i un 85%. La resta d'aigua no recuperada es queda atrapada al subsol, i l'aigua que sí pot ser recuperada es pot utilitzar de la següent forma:

La menor part es reutilitza per a una nova fracturació.

La major part s'emmagatzema a balses a l'aire lliure, i posteriorment es transporta en camions a plantes de tractament.


Això comporta una sèrie d'inconvenients, que van més enllà de la contaminació de l'aigua, i que apareixen enumerats tot seguit:


a) El fracking necessita d'un gran consum d'aigua. Per a fracturar un pou es necessiten entre 9.000 i 29.000 tones d'aigua.


b) La gestió de l'aigua residual. Com ja s'ha explicat, l'aigua que retorna a la superfície conté grans quantitats de substàncies químiques, a més de metalls pesats i substàncies radioactives com són el radó, radi o urani.


c) Els sorolls i impactes visuals. Una plataforma de sis pous requereix entre 8 i 12 mesos de perforació contínua, dia i nit. A més, es necessiten entre 4.000 i 6.000 viatges en camió per a la construcció d'una plataforma.


d) Els impactes sobre el paisatge. Primer que res, s'ha d'aplanar la superfície d'una hectàrea més o menys. En aquesta superfície hi ha d'haver de 6 a 8 pous, basses d'emmagatzematge de líquids de rebuig i fangs, tancs i cisternes d'emmagatzematge d'aigua i dels productes químics, equip de perforació, camions... Hem de tenir en compte també la construcció de pistes, per a que arriben els camions, i gasoductes per a portar el gas als gasoductes de distribució.


e) Els productes químics. Tot i que les empreses que duen aquest tipus d'activitat no es caracteritzen per la seua transparència, els informes duts a terme pel Parlament Europeu i el Centre Tyndall5 parlen de 260 substàncies químiques presents. L'associació nord-americana Diàlegs sobre la Disrupció Endocrina, que estudia els efectes de les substàncies químiques sobre la salut, ha identificat més de 360 substàncies químiques amb efectes perniciosos per a la salut. Entre elles hi ha substàncies cancerígenes, tòxiques per a la pell, ulls, sistema digestiu, respiratori, nerviós, etc. A les zones properes a les explotacions de gas natural s'han observat casos de migranyes continuades, nàusees, al·lèrgies i problemes al sistema respiratori.


f) La contaminació d'aigües subterrànies. Hi ha contaminacions de metà als habitatges properes als pous, fins al punt que s'han produït explosions de cases degut a l'acumulació d'aquest gas als conductes d'aigua i als soterranis de les vivendes.


g) La contaminació de terres i aigües superficials. Aquesta contaminació es pot donar de diferents maneres:

a) Pel trencament dels conductes o juntes per a l'evacuació de les aigües residuals a les basses.

b) Accidents de camions cisterna plens de productes químics.

c) Vessament de basses residuals per pluges abundants, tempestes o inundacions.


h) Petits terratrèmols. El trencament del sol comporta terratrèmols que, tot i no ser greus, posen en perill la correcta cimentació del pou podent dur a terme grans contaminacions.


i) La contaminació de l'aire. Mentre s'extrau el gas es produeixen inevitables fugues de gas natural – que està format en la seua majoria per gas metà –, que és 20 vegades més potent que el diòxid de carboni com a gas d'efecte hivernacle.


Per a finalitzar, s'indica aquí la transcripció de les conclusions de l'Informe “Repercusiones de la extracción de gas y petróleo de esquisto en el medio ambiente y la salud humana” del Departament Temàtic de Política Econòmica i Científica de la Direcció General de Polítiques Interiors del Parlament Europeu:


“En una època en que la sostenibilitat és la clau per a operacions futures, cap preguntar-se si s'ha de permetre la injecció de productes químics tòxics en el subsol, o si s'ha de prohibir aquesta practica, ja que limitaria o exclouria qualsevol ús posterior de les capes contaminades (per exemples, amb fins geotèrmics) i els seus efectes a llarg termini no s'han investigat. En una zona d'extracció activa de gas d'esquist s'injecten entre 0,1 i 0,5 litres de productes químics per metre quadrat.

Aquest fet resulta encara més greu degut a que el potencial dels jaciments de gas d'esquist és massa reduït per a tindre un impacte considerable en la situació del subministre a Europa.

S'hauria de revisar els actuals privilegis dels que gaudeix la prospecció i extracció de petroli i gas en vista del que els riscos i carregues per al medi ambient no es veuen compensats per un possible benefici, ja que la producció de gas és molt reduïda.”

dijous, 11 d’octubre de 2012

L'or del Maestrat?

Si seguiu l'actualitat segurament n'heu sentit a parlar que una empresa petroliera busca petroli per sota del Maestrat.
Estos dies la premsa s'ompli de bones paraules i intencions dels promotors, i utilitza arguments tan sensibles a la població com que "es generarà ocupació" sense tindre en compte l'opinió de la gent que hi viu.
A l'espera d'un comunicat oficial de Maestrat Viu, que esperem penjar-lo en breu, només podem dir que convé estar atent a tot açò.
Per cert, si voleu consultar el projecte el podeu vore a la Direcció Territorial d'Energia de Castelló, al carrer de Cavallers, 8, i al·legar si vos considereu afectats en un sentit o altre.


Per internet circula un manifest en contra d'este tipus de prospeccions, el podeu signar ací. Feu-lo córrer, per favor!


Vos posem enllaços:
Nota: Els municipis afectats són: Albocàsser, Alcalà de Xivert, Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Cervera del Maestre, la Jana, la Salzadella, les Coves de Vinromà,  Peníscola, Rossell, Sant Jordi, Santa Magdalena del Polpis, Sant Mateu, Sant Rafael del Riu, la Serratella, Tírig, Traiguera, Vallibona, Vinaròs, Xert, Castell de Cabres, Catí, Herbés, la Torre d’En Besora, Palanques, Vilar de Canes, Vilafranca, Sorita del Maestrazgo, Ares del Maestrat, Benassal, Castellfort, Cinctorres, Culla, Forcall, la Mata de Morella, Morella, Olocau del Rey, Portell de Morella, Todolella, Vilafranca i Vistabella del Maestrat.

dissabte, 6 d’octubre de 2012

De paremiologia, o refranys de pobles, altrament dit

De ben segur que alguna vegada heu llegit o n'heu sentit a parlar del llibre del professor Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen els uns dels altres.
Doncs bé, les noves tecnologies han fet possible una web amb un entorn col·laboratiu, i integrada al Google Maps, on cadascú hi pot dir la seua sobre les dites de pobles.
Des d'este blog vos animem que consulteu el blog,
http://topica.dites.cat/p/pais-valencia.html i col·laboreu amb en Víctor Pàmies fent la vostra aportació.
 
Ajude'm al Víctor a omplir de dites el seu blog!


Hem d'agrair-li públicament també la seua bona disposició i sensibilitat a l'hora d'acceptar les esmenes pel que fa a la delimitació comarcal del Maestrat, com també a l'autor d'Eines de Llengua, el Miquel Boronat, per l'assessorament, així com la publicació d'esta entrada en el seu blog La increada consciència de les comarques, que ens va servir per a intercanviar opinions.
És feina de tots el reconeixement del Maestrat en la seua delimitació més històrica i ho hem d'intentar fer visible per tots els racons d'Internet.

dimecres, 3 d’octubre de 2012

CORRELLENGUA 2012

Ací teniu el calendari, horaris i llocs per on passarà la Flama de la Llengua, com cada any, per les poblacions de Castelló. Mantenim viva i renovem la flama de la llengua!


  
Les Coves- Diumenge 7 d’octubre, a les 11:30 h. Es farà un passacarrer pels carrers del poble, acompanyats pels dolçainers de les Coves. Eixirem de la font de Company fins la Plaça Espanya on  els alumnes llegiran el Manifest, i també llegirà un representant de l'Ajuntament.

La Salzedella- diumenge 7 d’octubre.

Sant Mateu, diumenge 7, a les 12:30 h. Cercavila amb la Colla de Dolçainers de la localitat, lectura del Manifest a la plaça Major i Muixeranga. Presència de l’Ajuntament.

Albocàsser- Divendres 5 d’octubre, a les 11 del matí.

Benicarló- 8 d’octubre.

La Vall d’Alba, Institut, dilluns 8, a les 10.30.

 
Cabanes, dia 5 d’octubre, a les 16 hores.

        Vilafamés, escola, dia 8 a les 16:30 hores.

Borriol, escola l’Hereu, dia 5, a les 15.15 hores.

Vilafranca- Dia 5, 12 h. Institut, Josep Maria Zapater.