dimecres, 7 de febrer de 2018

Maestrat Viu s'adhereix a les entitats de les Terres de Cruïlla per reclamar la protecció del patrimoni arbori català al mateix nivell que el valencià


Oliveres monumentals catalogades preparades per ser arrancades.
Foto: Ajuntament d'Ulldecona



En les Terres de Cruïlla (Maestrat, Terres de l’Ebre i Matarranya) se situen les vora 4.800 oliveres catalogades com a mil·lenàries, amb un tronc de més 3,5 m de perímetre i amb una alçada mínima de 1,30 m, ubicades concretament en 22 localitats catalanes, valencianes i aragoneses. El conjunt esdevé la major concentració d’oliveres mil·lenàries del món i, en conseqüència, un bé patrimonial de primer ordre.

Les entitats de les Terres de Cruïlla (pertanyents administrativament als territoris català, valencià i aragonès) conscients del valor patrimonial, social, històric, natural i cultural d’aquestes oliveres reclama que es reconega explícitament la protecció d’aquest patrimoni humà que, actualment, es troba amenaçat a Catalunya per les successives campanyes d’espoli continuat. Aquesta circumstància situa l’administració local en una situació de vulnerabilitat que no permet aturar, ni tan sols, els casos d’arbres monumentals catalogats per la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

L’últim espoli s’ha testimoniat en una finca d’Ulldecona situada al polígon 59 parcel·la 104, en la partida del Mas del Rector, nou oliveres de la qual estan catalogades com a monumentals i la resta són exemplars centenaris de la varietat farga. Cultius Ponç, l’empresa vallesana amb seu a Sant Celoni a nom de la qual està el terreny espoliat, després de l’advertiment administratiu de l’Ajuntament d’Ulldecona, va seguir igualment amb el procés d’extracció i de transport de les oliveres lluny del seu hàbitat natural provocant de nou un irreparable pèrdua de caràcter paisatgístic i mediambiental. És Ulldecona un del municipis on hi ha una concentració més important d’oliveres mil·lenàries, un total de 1.391, de les quals 53 tenen la protecció amb la consideració de Bé d’Interés Local (BCIL), i encara dos més foren declarades Arbres Monumentals per la Generalitat de Catalunya.

Les entitats catalanes que participen del teixit cultural de Terres de Cruïlla s’afegeixen a la reivindicació i a la defensa del patrimoni arbori

Els centres d’estudis i associacions culturals del nord del riu Sénia pertanyents al col·lectiu Terres de Cruïlla, concretament els de les localitats d’Alcanar, Ulldecona, la Sénia, Santa Bàrbara, Mas de Barberans, Freginals, Godall i la Ràpita, se sumen a la lluita de la plataforma Salvem lo Montsià i a l’Ajuntament d’Ulldecona per ampliar el teixit social en la defensa del territori i del patrimoni.

Terres de Cruïlla declara que “tenim el deure de cuidar la terra i conservar-la perquè nous models econòmics sostenibles puguen implementar-se. Si es té en compte que el paisatge influeix i modula la psicologia de qui el contempla, un paisatge que es presenta devastat, desertitzat, espoliat i abandonat sega qualsevol esperança de prosperitat i de fruïció d'un poble.”

El president de l’Associació Cultural Lo Rafal d’Alcanar, i també un dels coordinadors del grup de treball Terres de Cruïlla, Joaquim Buj, considera que “després de molts anys de lluita la gent del territori sent com a seues les oliveres monumentals que hi ha a cada poble i les potencia com a actiu de la seua història, com a llegat dels avantpassats a preservar i com a mostra de l’esforç de la pagesia per conservar un cultiu que ha marcat la manera de ser i de viure de moltes generacions durant dos mil anys.”

El membre del Grup de Catalogació Los Taulons, de Sant Rafael i el Castell, Manel Mas, integrant també de Salvem lo Montsià, s’uneix a la demanda per a crear una llei de protecció de les oliveres perquè la seua compra-venda deixe de fer-se amb impunitat i siga, com a mínim, delicte, com ho és al País Valencià. Mas ha recalcat que la venda d’oliveres per a jardins particulars “no dona una segona oportunitat” als arbres sinó que acaben morint al cap de 10 o 15 anys.

“Cal conservar la integritat d’un mateix paisatge cultural, que compartim a banda i banda del riu Sénia”, indica Guadalupe Espinosa, de Los Taulons i veïna del Castell, barri d’Ulldecona. Per al Grup de Catalogació, el paisatge rural el conforma l’acció humana, amb el treball vinculat al camp, la pedra seca, els conreus que van variant o les edificacions. “Natros hem conservat durant segles un entorn sa, tranquil, bell i que és un actiu per al nostre benestar i per a l'ecoturisme, es tracta d’una aposta possible pels conreus ecològics”, explica Espinosa.


Oliveres monumentals arrancades preparades per ser transportades.
Foto: Ajuntament d'Ulldecona

Les entitats valencianes que participen del teixit cultural de les Terres de Cruïlla han mostrat la solidaritat amb la desaparició del patrimoni arbori català


Pau Fabregat Beltran, president de Maestrat Viu, el col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura, exposa que “les oliveres són l’expressió més viva de la nostra mediterraneïtat i l’herència de totes les civilitzacions que hi han vingut a la nostra terra. L’espoli de tots els exemplars ens afecta a tots i no podem deixar que impunement es perpetre. L’administració ha de posar els mitjans per garantir-ne la protecció, i si no hi arriba, la societat civil s’ha d’organitzar i liderar la defensa del patrimoni del nostre territori”.

Casto Sorlí Moliner, president de torn de la Coordinadora d’Entitats del Maestrat, federada amb una entitat de cada localitat de la comarca, ha destacat com la defensa del patrimoni i dels interessos del territori depenen de nou de la societat civil que “ha de ser capaç de posar el debat sobre la taula per a actuar abans que siga massa tard”. A més, apunta que l’existència d’una llei valenciana de protecció del patrimoni arbori “està provocant una major pressió cap a les oliveres de les Terres de l’Ebre”. En conjunt, “les més de 5.000 oliveres monumentals i altres arbres monumentals o singulars són un actiu que cal defensar, protegir i difondre per a comprendre els orígens i l’essència agrària, humana i social de les societats que han deixat petjada al nostre territori”.

Terres de Cruïlla, 4 de febrer de 2018




Feu-vos socis de Maestrat Viu: http://www.maestratviu.org/p/blog-page.html

dilluns, 4 de desembre de 2017

La promoció del valencià al Maestrat


Coincidint amb el Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià, Maestrat Viu, col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura, dona a conèixer l'estudi "La promoció del valencià al Maestrat", que ha realitzat a partir de les dades de subvencions atorgades per la Generalitat Valenciana als municipis de la comarca en els anys 2014, 2016 i 2017.

La sol·licitud de subvenció a la Generalitat Valenciana per a activitats de promoció social de la llengua i l’import concedit es prenen com a indicador de l’esforç que els municipis del Maestrat fan per la promoció social del valencià. L’estudi analitza per habitant i en funció del partit polític que governa cada municipi la despesa municipal que rep subvenció. D’aquesta manera, s’estableixen tendències i es fa prospectiva de com pot evolucionar en el futur la dedicació econòmica a la política lingüística dels municipis del Maestrat.

L’estudi aporta que la Generalitat Valenciana ha concedit als municipis del Maestrat en els anys analitzat entre un 3,01 i un 4,46% del total dels ajuts atorgats amb aquesta finalitat i desglossa per municipis aquestes quantitats. Vinaròs i Benicarló són els municipis més beneficiats en termes absoluts, ja que l’import de la subvenció rebuda s’allunya significativament del de la resta de municipis. Això no obstant, quan s’analitzen en funció dels habitants de cada municipi, s’observa que hi ha municipis que percentualment reben un import superior. La Jana, Benafigos, Culla, Rossell, Vilanova d’Alcolea i la Torre d’en Doménec s’han situat aquest 2017 en índexs superiors als 2€/habitant. Igualment, l’estudi ofereix dades de la promoció social del valencià en funció dels partits polítics governants en cada municipi en els anys presos en consideració.

El Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià va quedar instituït el 4 de desembre de 2015, en què associacions, sindicats i partits polítics van presentar a les Corts Valencianes un manifest contra la vulneració de drets lingüístics del poble valencià. Maestrat Viu inicia amb aquest estudi la seua tasca d’observatori de les polítiques lingüístiques al Maestrat.

Accediu a l'estudi prement en el següent enllaç: La promoció del valencià al Maestrat

Mor Carles Santos, premi Maestrat Viu 2015



Carles Santos amb el guardó del premi Carles Salvador 2015 al castell de Peníscola. Foto: Onada Edicions

Maestrat Viu, col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura al Maestrat, fa expressió del seu condol a la família i al poble de Vinaròs per la mort de l’artista Carles Santos, que ha tingut lloc avui 4 de desembre de 2017.

Carles Santos Ventura, nascut el 1940, va iniciar la seua carrera artística com a pianista, dedicació en la qual va excel·lir tot al llarg de la seua trajectòria fins a convertir-se en un dels artistes valencians més universals. A més de la composició musical, va dedicar-se a l’escultura, la cinematografia, la fotografia, la poesia i la dramatúrgia, sempre amb l’esperit avantguardista que va heretar de Joan Miró i Joan Brossa.

La seua obra discogràfica aplega quinze títols, és autor d’onze espectacles escènics, va composar la part musical de deu pel·lícules i divuit curtmetratges i va ser realitzador d’onze curts més. Així mateix, va rebre el Premi Nacional de Composició de la Generalitat de Catalunya (1990); el Premi Ciutat de Barcelona de la Música (1993); el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional (1996); la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Nacional de Teatre (2001), Miquelet d'Honor de la Societat Coral El Micalet de València (2005) i el Premi Nacional de Música en la modalitat de composició, atorgat pel Ministeri de Cultura (2008).

L’any 2015, Maestrat Viu va atorgar-li el Premi Carles Salvador a la trajectòria individual en reconeixement de la seua extensa i àmplia carrera artística. L’exploració dels llenguatges artístics i la creació de grans obres en què s’uneixen música, dansa i teatre, caracteritzades per l’extravagància, la fantasia i la provocació deliberada, van convertir-lo en un dels referents del món de l’espectacle i en l’artista més internacional del Maestrat. En ocasió del lliurament del premi, que va tindre lloc al castell de Peníscola, Carles Santos va reconèixer: “té un valor especial per ser ací al Maestrat”.

Desapareix, doncs, un artista excepcional que va projectar la identitat de la seua terra en una obra que va traspassar fronteres, una obra polifacètica i innovadora que passa a formar part del patrimoni cultural de Vinaròs, del Maestrat i del País Valencià. Maestrat Viu espera que les institucions protegisquen aquest patrimoni i l’incorporen a la vigència dels nostres referents culturals.

dilluns, 13 de novembre de 2017

Premi País d'El Tempir a Maestrat Viu. Discurs de Pau Fabregat


Foto: Pilar Marès


Bona nit a totes i a tots!

És per a totes i tots nosaltres un gran honor de ser ací, amb el guardó del premi «País» del Tempir, més encara pel fet que som un col·lectiu jove, ens vam constituir a l'estiu del 2011, entre les Coves de Vinromà i l'ermitori referent del valencianisme dels anys 30 i 60, el de Sant Pau d'Albocàsser.

Des d'eixe mateix moment tres han sigut i són els nostres eixos d'acció, els tres formen part del nostre nom: el Maestrat, la llengua i la cultura.

El Maestrat com a territori necessitava articular-se al voltant d'un acte que exaltara el seu patrimoni natural i cultural, i així, es van crear les trobades excursionistes del Maestrat, pioneres en tot el País Valencià.

La llengua necessitava una continuïtat en les festes per la llengua, i així, i de manera ininterrompuda, vam assumir l'encàrrec d'Escola Valenciana i les organitzem cada any. A més, enguany hem impulsat l'Estiu Literari al Maestrat, una iniciativa que vincula literatura i territori.

La cultura engloba tots els nostres actes, és cert. Sóc conscient de les sinergies que des de fa anys han bastit el Maestrat i el Camp d'Elx, les quals van desembocar en els Premis Maestrat Viu, el reconeixement del treball per la llengua i la cultura, la gran festa de la cultura del Maestrat.

Més enllà dels nostres actes principals, hem treballat sempre en una direcció, la projecció de la comarca del Maestrat com una realitat que cal que siga assumida en la propera llei de comarcalització. El passat 9 d'octubre vam fer una proposta d'organització comarcal, i que la Generalitat Valenciana hauria de tindre en compte, només pel simple fet que naix i ve del territori.

En fi. I així és com hem arribat fins ací. Que des del Sud del nostre País Valencià es reconega un col·lectiu jove com el nostre, i més encara sabent que este és el nostre primer premi, i qui sap si l'últim, només vol dir una cosa: hi ha un País Valencià que avui està reunit ací, i que va més enllà dels respectius centralismes. Avui i ací ens reunim les perifèries del nostre País, i reclamem, més que mai, que un altre País Valencià és possible. O parafrasejant Joan Fuster: «el País Valencià serà de les perifèries, o no serà.» Reclamem per això atenció i respecte de la nostra Administració, perquè som importants en el procés de construcció nacional i cohesió del nostre País.

El Sud i el Nord, els pols s'atrauen. Ens uneixen la passió per la nostra cultura, l'impuls per l'ús social de la nostra llengua, malgrat la diferent situació sociolingüística, i l'aposta per l'autoestima com a remei contra la despersonalització i la indiferència de les nostres respectives societats.

El Maestrat som perifèria, però també «som centre d'una comunitat lingüística, i vivim una situació privilegiada perquè com a àrea de transició som un excel·lent laboratori lingüístic». Estes paraules les deia Miquel Àngel Pradilla en la presentació nostra com a col·lectiu a Vinaròs, un 3 de març de 2012. Ja han plogut uns quants anys, veritat?

I ací estem avui, amb un País Valencià encara desarticulat comunicativament parlant, sense ràdio ni televisió. Per això este premi l'hem de remarcar més encara atenent la situació actual, fet que encara ens ha de fer valorar-lo molt més, perquè allò que fem té ressò més enllà del nostre àmbit d'actuació.

Per a anar tancant ja el discurs, volem agrair en este moment tan especial per al nostre col·lectiu l'aportació que fem entre totes i tots. Agrair també als nostres amics, a la Fundació Carles Salvador, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i l'Institut d'Estudis Catalans, als socis i ajuntaments col·laboradors... En definitiva, a les complicitats que teixim arreu del Maestrat, valuoses totes elles. Donar l'enhorabona a Vicent Bordonado i al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. I, com no?, agrair a la Junta Directiva del Tempir el fet d'haver pensat en nosaltres com a mereixedors del guardó. Vos podem assegurar que este moment no l'oblidarem mai i ens ajuda a continuar les nostres accions amb més empenta fins i tot.

El nostre últim missatge va per a Catalunya, en solidaritat, amistat, i confraternitat. Som germans i veïns; compartim molt més del que ens volen fer veure. Ara mateix som tots el mateix país perplex, però no defallirem. Al final el poble sempre salva el poble, i la democràcia sempre tomba el feixisme i la repressió. Visca el Camp d'Elx! Visca el Maestrat! Visca el País Valencià! Moltes gràcies!

dilluns, 6 de novembre de 2017

Maestrat Viu rebrà el premi País d'El Tempir


El guardó serà lliurat l’11 de novembre a la ciutat d’Elx. Es reconeix la tasca del col·lectiu maestratenc a favor de l'espai comarcal, de la llengua i de la cultura

El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu rebrà a Elx el primer reconeixement públic pel treball esmerçat en els darrers anys a favor de l'espai comarcal, de la llengua i de la cultura del país. Una escultura dissenyada i realitzada pel prestigiós artista d'Elx Antoni Pons serà la insígnia que l'entitat cívica El Tempir lliurarà a l'entitat del Maestrat en haver valorat de manera positiva la breu i intensa trajectòria en l'activisme cultural d'un projecte que va nàixer al voltant de l'any 2011 per a ocupar un buit històric en l'estructura associativa territorial del País Valencià.

L'acte de lliurament dels V Premis Tempir tindrà lloc al Parc municipal, en el cor del Palmerar d’Elx, a partir les 20:30 h del dissabte 11 de novembre, en una gala que també acollirà l'entrega dels premis territorials de migjorn i locals d'Elx, que en aquesta ocasió rebrà el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant per la tasca docent i social dels darrers 30 anys, i Vicent Bordonado, geògraf i presentador de TeleElx, per la vertebració social que han aportat els seus programes i pel treball de normalització de l’ús del valencià. El lliurament serà conduït per la professora Isabel Gadea, primera presentadora en valencià de la televisió local d’Elx, que té orígens a La Jana i a Xert, i serà amenitzat per la cantautora valenciana Clara Andrés. A més, intervindrà el mantenidor, que en aquesta ocasió és el sociolingüista de Rossell Miquel-Àngel Pradilla Cardona. Per últim, el president d'El Tempir, Josep Enric Escribano prendrà la paraula per clausurar l’acte i per marcar les línies d’actuació de l’entitat cívica.

El Tempir i el reconeixement

L'entitat cívica El Tempir va nàixer al voltant de l'any 1994 per contribuir a la normalització de la llengua en una ciutat que en el darrer quart del segle xx va modificar la seua demografia i va acollir nombroses migracions d'origen espanyol. Més de vint anys de dedicació a la normalització lingüística i a la promoció del valencià en l'escola i en els diferents àmbits d'ús li han valgut nombrosos reconeixements públics. És des de l'any 2013 que convoca els Premis.

Maestrat Viu rep el premi País d'El Tempir en la cinquena edició dels guardons, després d'haver-lo rebut en les concurrències anteriors la Plataforma Mildenou (2013), Xavi Sarrià (2014), la revista Mètode (2015) i la revista Saó (2016). El Tempir, en el comunicat emés per notificar els guanyadors, enumerava fins a quatre motius pels quals Maestrat Viu havia estat escollit un dels ambaixadors del País Valencià.




En primer lloc, es destaca el treball tenaç pel reconeixement de la comarca històrica del Maestrat davant les administracions públiques autonòmiques i locals a fi de desenvolupar polítiques lingüístiques que preserven la unitat lingüística i cultural del territori, així com també la seua sostenibilitat econòmica, mediambiental i demogràfica.

En segon lloc, es considera el treball per preservar el sentiment de pertinença al Maestrat, que encara perviu. En aquest sentit, en els darrers anys Maestrat Viu ha estat una de les entitats promotores de la Primera trobada d’entitats del Maestrat (10 setembre 2016), de la publicació de la Declaració de Xert i de la consegüent fundació de la federació d’associacions de la comarca, la Coordinadora d’entitats del Maestrat, una entitat que ha d’aglutinar i coordinar les iniciatives locals per visibilitzar-les en l’àmbit comarcal, una mostra d’aquesta voluntat és la celebració de la Primera trobada de danses del Maestrat (9 de setembre 2017).

En tercer lloc, també es tenen en compte l'ampli ventall d'activitats que desenvolupa Maestrat Viu a favor de la llengua i de la cultura que prestigien l'ús social del valencià i recuperen les tradicions de l'espai comarcal. La Trobada excursionista del Maestrat, els Premis Maestrat Viu o l’Estiu Literari al Maestrat són algunes de les ofertes sòlides que ofereix l’entitat en l’agenda anual.

I, per últim, s'ha tingut en compte el paper de Maestrat Viu com a agent intermediari entre les administracions d'una banda i l'altra del riu Sénia perquè ha esdevingut un interlocutor imprescindible en aquestes terres de cruïlla.

Les reaccions

Pau Fabregat Beltran, actual president de Maestrat Viu des de l'any 2017, ha fet saber que "Maestrat Viu acull amb alegria i una enorme satisfacció el Premi d'El Tempir en la modalitat País. Per a tots nosaltres, per a la família de Maestrat Viu, és tot un honor i un privilegi que el jurat dels premis haja pensat en nosaltres". A més, insistia a destacar que "un altre País Valencià és possible, un país vertebrat per les perifèries, i que li dóna cohesió i sentit real de país més enllà del centralisme centrifugador i de les diferents administracions". També apuntava que el premi ve a "impulsar la continuïtat de la feina en la mateixa direcció: reivindicació, comarcalització i en positiu". I conclou dient que "el premi és per a tots els qui creiem en la nostra terra, en la nostra comarca, en el nostre país, en el Maestrat".

Joan Ortí Voltas, president de Maestrat Viu entre 2015 i 2016, s'expressava content i insistia en "la sintonia entre El Tempir i Maestrat Viu avui la comuniquem a tota la societat valenciana, el Nord i el Sud del sud estem comunicats i preparats per continuar amb la incansable tasca de defensar la nostra llengua i la nostra cultura, tot revindicant el nostre territori, la nostra comarca del Maestrat".

Josep Meseguer-Carbó, president de Maestrat Viu des la fundació el setembre de 2011 fins desembre de 2014, ha indicat que "agraïts pel reconeixement del treball fet a l'extrem nord des de l'extrem sud del País Valencià, i esperonats per seguir treballant en nous projectes que contribuïsquen a un país més just".

dilluns, 9 d’octubre de 2017

Construint el país des del Maestrat

Aprofitant la Diada del País Valencià, avui, 9 d'octubre, Maestrat Viu publica el document amb el qual expressa l'organització del Maestrat. És el nostre punt de vista, molt vàlid, en tant que recull el sentiment nascut del territori, de com ens volem organitzar per a existir, i el fem públic perquè les institucions i els partits polítics prenguen partit i la valoren, feta amb l'estima pel territori i el coneixement de tot el que som.




El que cal tindre clar és que en tot el País Valencià hi ha molt poques comarques històriques, el Maestrat sens dubte n'és una. I per això reclamem respecte cap a la nostra comarca, i demanem sensibilitat al Govern Valencià i a tota la societat valenciana cap a les nostres reivindicacions. I un avís per a navegants: una desatenció més de l'Administració Valenciana cap a la nostra realitat provocarà més desafecció en la comarca. Un risc evident. O el País Valencià renaixerà de les cendres amb les seues comarques històriques, o no renaixerà.

dijous, 5 d’octubre de 2017

Peníscola i la serra d'Irta, epicentres de l'excursionisme del Maestrat



El passat dia 1 d'octubre va tindre lloc la 5a Trobada Excursionista del Maestrat, organitzada pel CE Serra d'Irta, de Peníscola, i que va fer aplegar 170 persones al llarg i ample de tota la geografia del Maestrat.
La jornada va estar marcada climatològicament per un matí deliciós, la bona hora i la temperatura molt suau, que va fer que molts caminants al final del recorregut ens arrimàrem a una de les cales de la serra a banyar-nos com a mínim els peuets a l'aigua de la mar, que encara a estos dies conserva intacta l'escalfor de l'estiu. Tot l'ambient distés i tranquil s'anava enterbolint al dinar a mesura que ens arribaven les notícies de familiars, amics i coneguts al voltant de la violència contra la societat civil que anava a votar al referèndum de Catalunya.



Dit això, el recorregut va anar íntegre per dins del Parc Natural de la Serra d'Irta, on al paratge del mas del Senyor vam vore el xop plantat resistent a la grafiosi (plaga silenciosa que va matar molts exemplars de xop al nostre país), amb el rètol fet per a l'ocasió. A la terra peniscolana del xop plantat s'hi va afegir la terra vinguda des de Vistabella i Benassal (regada amb l'aigua de Benassal, com no podia ser d'altra manera) i Albocàsser.
A l'àrea recreativa de la Caseta vam fer el paronet de l'esmorzar, on tothom va aprofitar per recarregar les piles i on els organitzadors van posar aigua a la disposició dels participants. Un molt bon detall de la seua part.
Allí, i abans de partir, es va contestar la pregunta que l'associació cultural Tossal Gros, de les Coves de Vinromà, va plantejar l'any passat: Quin rei i quin any es va posar la bandera reial al campanar de les Coves? La resposta: Martí l'Humà el 1404. A més, convé afegir que eixa disposició reial encara és vigent (no s'ha derogat), i que Peníscola, com altres viles del Maestrat (Vilanova d'Alcolea, etc.) també estaven obligades a posar-les pel fet d'estar en protecció reial contra els abusos dels nobles.
El recorregut feia una volta circular, en sentit muntanya-costa, per tant, ja estàvem a tocar de la platja del Pebret o del Russo i ja divisàvem la torre Badum i al fons Peníscola. El fenoll marí junt amb el margalló i el llentiscle, ens acompanyaven al llarg de tota la costa.
Vam tindre temps d'escoltar també, com Josep Febrer (CE Serra d'Irta) ens parlava sobre l'aqüífer del Maestrat, una autopista d'aigua dolça terrestre, que pràcticament des de Forcall, aboca a tres punts de la serra: la marjal de Peníscola, el penya-segat de la torre Badum, i les fonts d'Alcossebre.
I pràcticament ja havíem acabat el recorregut, d'uns 17 km però sense apenes dificultats de desnivell, per pista, per a tots els públics.
A l'arribada al Local Polifuncional ens esperava un piscolabis regat amb cervesa artesana peniscolana Badum, deliciosa. El dinar va ser una fideuà marinera per a xuclar-se els dits, qui va voler va repetir, i després els parlaments, on Odilon Garcia, president del CM Vistabella ens va invitar a assistir a la trobada 2018, que serà a Vistabella a l'entorn de Penyagolosa, i va animar un poc els assistents a posar-se un poc més en forma (Penyagolosa és costeruda) encara tenim un any per davant, hehe. A més, també es va recordar que s'ha de tornar a fer la roda per al 2019, 2020, 2021. De moment, Albocàsser, a través d'Anem Anant, confirma la voluntat de fer-la per al 2019.
Passem els criteris inspiradors de les trobades:
Trobada autogestionada. El protagonisme és per al territori.
10 € el preu de la inscripció. Inclou assegurança, cinta i dinar. (cal mantindre-ho, som conscients que és molt ajustat tot)
S'ha de plantar un arbre representatiu amb el rètol, en un indret representatiu.
S'ha d'intentar respectar la data del primer diumenge d'octubre, tot i que som conscients que cada poble és diferent.
Recorregut amb 14-15 km de dificultat mitjana-baixa, per a tots els públics.
I, com sempre, volem agrair públicament al CE Serra d'Irta, de Peníscola, per l'organització de l'acte, l'acompanyament, i el caliu de tots els seus membres, l'estima a la serra d'Irta a través de les explicacions i sobretot pel compromís que van adquirir fa 2-3 anys i que han complit de meravella. Esperem que els assistents ens ho hàgem passat d'allò més bé.
Podeu vore fotos i seguir-nos a la pàgina web de facebook Trobades excursionistes del Maestrat.
Pobles participants:



La Serra d'en Garceran 1
Culla 1
Vilanova d'Alcolea 3
Sant Mateu 8
Benicarló 44
Alcalà de Xivert 5
Les Coves de Vinromà 5
Albocàsser 19
Atzeneta del Maestrat 7
Vinaròs 4
Benassal 10
Vistabella del Maestrat 20
França 2
Vilafranca 1
Peníscola 40

TOTAL 170

L'ANY QUE VE, MÉS MUNTANYA! ENS VEIEM MUNTANYENCS MAESTRATENCS!