dijous, 23 de març de 2017

Maestrat Viu a 7 dies

Hugo del Arco entrevista el president de Maestrat Viu, Pau Fabregat al número 632 d'El Dissabte 7 dies de Benicarló. El reportatge es reprodueix en el número que aquesta mateixa publicació dedica a Vinaròs. A continuació, reproduïm l'extracte de la portada i de l'entrevista d'aquesta publicació. 










dimecres, 22 de març de 2017

Vinaròs acull el Voluntariat pel Valencià #VoluntariatVinaròs

En la roda de premsa celebrada el dia 21 de març de 2017 a la Biblioteca de Vinaròs, es va presentar el Voluntariat pel Valencià de la mà de l'Ajuntament de Vinaròs, representat pel regidor de Cultura (Marc Albella) i  la tècnic d'AVIVA, Maria Josep Arayo; Escola Valenciana (Dariana Groza); i Maestrat Viu (Pau Fabregat Beltran) ací teniu l'enllaç al vídeo.
El Voluntariat pel Valencià posa en contacte persones que volen llançar-se a parlar valencià, amb voluntaris lingüístics que puguen dedicar 1 hora a la setmana durant 10 setmanes a conversar. Ací en este vídeo vos ho expliquem un poc més.



Les persones interessades podeu inscriure-vos de la següent manera:
  1. A través de Maestrat Viu (tel. 659052799) maestratviu@fev.org
  2. A través d'Aviva Vinaròs (tel. 964407700 ext.150) aviva@vinaros.org
  3. A través del Voluntariat pel Valencià (tel. 963407060) info@voluntariatpelvalencia.org

divendres, 17 de març de 2017

El Maestrat acull el congrés "Joan Coromines i el País Valencià" #CorominesPV




Vinaròs, Rossell i l’Institut Joan Coromines de Benicarló acolliran disset ponències per estudiar l’aportació de l’obra del lingüista barceloní a l’àmbit del valencià

Els dies 25, 26 i 27 de maig dinou estudiosos de reconeguda trajectòria en l’àmbit de la lingüística i de la filologia analitzaran des de diferents perspectives l’aportació valenciana del lingüista i etimòleg Joan Coromines (1905-1997) en el congrés “Joan Coromines i el País Valencià”, que se celebrarà a Vinaròs i a Rossell.

El congrés “Joan Coromines i el País Valencià” s’ha gestat de la mà de tres membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans vinculats al Maestrat, José Enrique Gargallo, Vicent Pitarch i Miquel-Àngel Pradilla, amb la col·laboració especial de l’Ajuntament de Vinaròs i de l’entitat Maestrat Viu. A més, compta amb el patrocini de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, de la Generalitat Valenciana i de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Vinaròs i de l’Ajuntament de Rossell, i de la Fundació Huguet.

La trobada ha estat concebuda com un acte acadèmic del més alt nivell, que pretén aplegar estudiosos de la llengua, estudiants, professors de l’ensenyament secundari o curiosos de la llengua en complir-se vint anys de la mort de l’autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de l’Onomasticon Cataloniae i del Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Com apunta el professor José Enrique Gargallo, “el congrés ha de permetre conèixer millor la magna obra de Coromines, les contribucions a l’onomàstica o a la lexicografia valenciana, però també serà molt interessant revisar les relacions amb els lingüistes valencians”.

El programa acadèmic: entre Vinaròs i Rossell

El dijous 25 de maig a les cinc i mitja de la vesprada es preveu la inauguració del congrés en el marc de l’edifici Vinalab de Vinaròs amb la conferència “El lèxic del Llibre dels feits i del Curial e Güelfa, segons Coromines” a càrrec del professor Antoni Ferrando de la Universitat de València. A continuació, el reconegut professor castellonenc de la Universitat de Basilea Germà Colón presentarà la ponència “Joan Coromines al nord del País Valencià”. I el seguiran la professora Maria Pilar Perea, Emili Casanova i Vicent Garcia Perales.

El divendres 26 pel matí el delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a la ciutat de Castelló de la Plana, Vicent Pitarch, oferirà la xerrada “Seduït pel País Valencià, amb compromís i esperança” a l’Institut Joan Coromines de Benicarló, dirigida als estudiants de batxillerat. Per la vesprada, el congrés continuarà amb les intervencions dels professors Lluís Gimeno, Joseph Gulsoy, Joan Ferrer, Josep Ferrer, Joan Pujadas i Josep Ribera a partir de les cinc de la vesprada, i fins les vuit, en el mateix edifici Vinalab de Vinaròs.

El dissabte 27 de maig el programa acadèmic es desenvoluparà en el Centre Cívic Molí Vell de Rossell. A partir de les deu del matí, els professors Vicent-Josep Pérez i Navarro, Maite Mollà, Brauli Montoya, Josep Martines i Joan Anton Verge oferiran els resultats de les seues investigacions. Per la vesprada, a les cinc, el professor José Antonio Pascual, membre de la Real Academia Española, presentarà la ponència “Corominas y su enseñanza de la diversificación del castellano, a través de su diccionario” i, a continuació, intervindrà el professor Joan Veny, distingit lingüista i dialectòleg que centrarà la seua intervenció “Sobre algunes interferències lèxiques en valencià”. A les sis i mitja de la vesprada es preveu la clausura de l’acte acadèmic.

Un programa cultural complementari: visites patrimonials i actuacions musicals
El divendres 26 de maig es completarà la dedicació acadèmica amb un programa cultural complementari que consistirà a visitar el Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de la Jana i el Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera. A les 20 h. del vespre del mateix dia Pep Gimeno Botifarra i Pere Ródenas actuaran en obert per al públic a l’Auditori Municipal de Vinaròs en un concert titulat «De la mar de dalt a la mar de baix», en evocació de les paraules que escriu Coromines al diccionari etimològic català en albirar la mar des de dalt d’un tossal de la Salzadella.

El dissabte 27 de maig, després de la clausura de l’acte acadèmic, a les 19 h. està prevista en la Casa de Cultura de Rossell una altra actuació musical molt especial, en aquest cas a càrrec de la Coral de Filologia de la Universitat de Barcelona i de l’Agrupació Filharmònica Rossellana.

Obert el termini per assistir al congrés 

Segons informen els organitzadors, per assistir al congrés “Joan Coromines i el País Valencià” hauran d’inscriure’s a un formulari (http://bit.ly/inscripcio_congres_joan_coromines) i podran rebre’n un certificat oficial d’assistència de l’Institut d’Estudis Catalans o del Cefire. En el cas de professors i mestres depenents de la Generalitat Valenciana, han d’inscriure’s també al web del Cefire de Vinaròs (http://mestreacasa.gva.es/web/cefirevinaros/inscripcio) perquè és aquesta una activitat reconeguda com a formació. El període d’inscripció acabarà el dia 15 de maig.

Amb el hashtag #CorominesPV farem seguiment de tot allò que envolta l'acte.

dissabte, 4 de març de 2017

Pau Fabregat: "Els Premis Maestrat Viu són un revulsiu per a crear consciència de valencianitat"





El president de Maestrat Viu exposa les línies mestres de l’edició del 2017 i convida a presentar candidatures

Pau Fabregat Beltran, nou president de Maestrat Viu, va presentar l'1 de març en roda de premsa davant dels mitjans de comunicació de Vinaròs la quarta edició dels Premis Maestrat Viu, qualificant-los com “el millor de tots nosaltres”, “la festa de la cultura en valencià al Maestrat projectada al món” i “un revulsiu per a crear consciència de valencianitat, des de la comarca fent país”. A més, segons va indicar, enguany l’acte tindrà “un punt de reivindicació contra el sexisme”.

En parlar del formulari per presentar candidatures, que està obert fins al 18 de març, Fabregat va subratllar que “els Premis emanen de la societat” perquè “a través de les candidatures obertes és la mateixa societat la que homenatja les persones i les entitats que han destacat, bé per la seua trajectòria, bé per la seua iniciativa, amb la llengua i la cultura com a elements centrals”.

El cartell: una obertura al cel com a símbol de la llum que irradia el futur de la llengua


La dissenyadora Anna Romeu Pla, de Canet lo Roig i formada a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València, ha estat l’autora del cartell d’aquesta edició. Es tracta d’una superfície llisa amb una retalladura en què destaca la M, que permet veure el cel irradiant una rama de carrasca i una rama d’olivera que ofereixen els seus fruits. Els fruits de la normalitat d’un país i d’una llengua que conviden a participar d’un futur amb una visió pròpia del món.

Per una altre costat, els guardons que es lliuren el dia de la gala són obra de l’únic ferrer de forja artística del Maestrat, Lluís Ferrer Ferreres, conegut artísticament com a Ferr, que des del taller de Sant Jordi va elaborar una peça que representa un arbre profundament arrelat a un territori i que ha arribat als nostres dies gràcies a la cura que n'han tingut les persones. En aquest cas, Fabregat ha exposat que “la figura permet denunciar en sentit literal l’espoli d’arbres monumentals del Maestrat, com l’olivera, i especialment en la comarca veïna del Montsià”.

L’emplaçament teatral de l’auditori de Sant Mateu

La gala de lliurament dels Premis tindrà lloc a les 19 h del dia 20 de maig a la localitat de Sant Mateu, en l’Auditori Municipal, un espai ubicat a l’entrada del poble per la carretera que ve de la Salzadella, que consta d’una sala perfectament condicionada i amb capacitat per a tres-centes persones.

L’Ajuntament de Sant Mateu, en col·laboració amb Maestrat Viu, vetllarà per l’èxit d’un espectacle que enguany s’adaptarà a l’auditori de Sant Mateu, havent passat pel castell de Peníscola i per la Font de la Salut de Traiguera. Segons Fabregat, “cada espai és una oportunitat, perquè ofereix unes possibilitats que la Comissió dels Premis Maestrat Viu sempre sap aprofitar en benefici de l’acte”.



 

dilluns, 27 de febrer de 2017

Tornen els Panxuts de la Jana!



"Fins a mitja tarde el poble sembla descansar. [...] Aquell descans d'un parell d'hores es trenca. Ixen al carrer els primers disfressats. Uns porten la cara tapada, amb caretes de cartó els menys, i amb teles clares els més. Altres la porten mascarada d'estalzí. Les mans, enguantades amb trossos de calcetins, o ennegrides també. altres van vestits amb robes femenines, amb un farcellet a l'esquena per tal d'aparèixer malforjats, geperuts d'impossible identificació; unes faldetes, uns vions, una camisa de dona, llarga i ampla, de llenç cru, una xamba despitralada... Hi ha qui s'embolica amb un llençol o una cortina... Tots, però, porten bastó, canya o una buscalla o un garranxo a les mans.
Els emmascarats són els herois de la festa. L'home -i de vegades la dona- emmascarats es creu amb l'obligació de fer més el poca-solta. El mate més gros, les corregudes més violentes, els crits més aguts, les espentes més fortes, els acudits més grollers, les paraules més cíniques, ho haurà de fer i de dir, naturalment, l'emmascarat. [...]
I és que de màixqueres en aquestes hores ja n'hi ha a centenars. S'han disfressat homes i dones, fadrins i fadrines. És tot un poble que es llança al carrer amb vestits estrafolaris. [...]
Apareixen la gaita i el tambor. I els disfressats van a l'entorn del dolçainer, aquest comença el cercavila, i aquells, cantant, cridant, saltant, el segueixen, manejant pals i graneres, bastons i buscalles fins que arriben al Pati d'En Palanques. [...]
I així transcorren els tres dies del Carnaval, la festa més festa de les festes d'aquesta vila muntanyenca."

Escrivia referint-se al poble de Benassal l'escriptor Carles Salvador en el llibre Les festes de Benassal (1952), amb totes les concomitàncies amb el Carnestoltes de La Jana, on els personatges forts són els Panxuts. La tasca de recuperació d'aquest Carnestoltes tradicional és digna d'elogi i de continuïtat per part del poble de la Jana perquè aconsegueix revertir una moda establerta al llarg del segle xx, tal com denunciava el mateix Carles Salvador:

"Les festes de Carnestoltes tenien a Benassal una autèntica importància quan el Carnestoltes no s'havia transformat en una festa de ball de saló. Sembla que de festa de carrer com ho fón durant segles, vingué a parar als salons dels teatres i a les sales de ball, potser fugint, la gent benestant, de les bestieses dels disfressats. Els antics balls de pinyata deixaren d'ésser extraordinaris per a esdevenir vulgars. Els pobles, que tant copien de les capitals, per aquells moviments de mimetisme que sempre s'han de tindre en compte per a explicar-nos els fets de folklore, situen el Carnestoltes als cafés. I són més bullidors els balls nocturns a la moda internacional del segle xx que no les festasses populars fetes de dia i a l'aire lliure. Les disposicions oficials referents a l'ús de carassetes i màixqueres acaben de reduir-lo a portes endins. Més tard ve la supressió total del Carnestoltes decretada des de la 'gaseta' o butlletí de l'Estat".

Així que llarga vida al Carnestoltes de diürn i de carrer. I encara que parega mentida, des dels pobles també s'influeix a les capitals, o almenys haurien de mirar de reüll a la recuperació de patrimoni esforçada que és també cultura en valencià.

Si vosaltres voleu, ens veiem a La Jana, el proper dissabte. ELS PANXUTS ens esperen. És tota una experiència de Carnaval que no ens podem perdre al Maestrat!

divendres, 17 de febrer de 2017

Bases dels Premis Maestrat Viu 2017




Els Premis Maestrat Viu foren instituïts el dia 25 de gener del 2014 per l’entitat Maestrat Viu, a proposta de la seua Junta Directiva. El lliurament dels premis en aquesta quarta edició tindrà lloc el dia 20 de maig del 2017 a l’Auditori de Sant Mateu a les 19h.

1. El col·lectiu en defensa de la llengua i de la cultura Maestrat Viu convoca els Premis Maestrat Viu per destacar l’esforç de persones i entitats que han treballat per divulgar o promocionar la cultura en valencià i la llengua catalana en àmbits propis de la comarca del Maestrat. Amb aquesta finalitat es convoquen els premis següents:

1.1. Premis d’Honor Maestrat Viu


Els Premis d’Honor Maestrat Viu reconeixen la trajectòria d’una persona i d’un col·lectiu sense que hi haja cap limitació pel que fa al període de temps que s’ha de tindre en compte a l’hora de valorar els mèrits.

Almenys un dels Premis d’Honor Maestrat Viu no es pot declarar desert.
1.1.1. PREMI CARLES SALVADOR, A LA TRAJECTÒRIA PERSONAL, és un premi honorífic a una persona que s’haja distingit per la seua aportació especial de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la trajectòria personal pren el nom de Carles Salvador (València, 1893 – 1955) perquè el mestre de Benassal és l’exemple d’intel·lectual obstinat en l’ensenyament de la llengua catalana en l’escola valenciana, dedicat en cor i ànima a la llengua, exercint de gramàtic, de pedagog, de poeta, de narrador i de dramaturg. A més, és un dels redactors de les Normes ortogràfiques signades a Castelló de la Plana el 1932 i el fundador dels Cursos de Llengua i Literatura Valenciana de Lo Rat Penat. És, en definitiva, l’introductor de la norma de Pompeu Fabra al País Valencià.

1.1.2. PREMI PERE LABÈRNIA, A LA TRAJECTÒRIA COL·LECTIVA és un premi honorífic a una entitat, grup, associació, empresa, etc. que s’haja distingit per la seua aportació especial de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la trajectòria col·lectiva pren el nom de Pere Labèrnia (Traiguera 1802 – Barcelona 1860), mestre de llatinitat format a Tortosa i instal·lat a Barcelona, que emprén en solitari la tasca de redreçar del descuit en què es troba la llengua catalana amb el diccionari més important de tot el segle XIX, el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana y llatina, editat a Barcelona en dos volums, el primer de 1839 i el segon de 1840, sota els auspicis de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

1.2. Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Cultural


Els Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Cultural reconeixen una persona i un col·lectiu susceptibles de ser guardonats per una acció destacada específicament dins de l’any que es lliura el guardó.

Els Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Cultural, si el jurat ho considera oportú, es poden declarar deserts.

1.2.1. PREMI ALFRED GINER SOROLLA, A LA INICIATIVA ANUAL PERSONAL és un premi distintiu a una persona per haver fet una acció destacada de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la trajectòria personal pren el nom del científic Alfred Giner Sorolla (Vinaròs, 1919 – 2005), llicenciat en bioquímica i farmacologia, que va treballar a les universitats de València, Barcelona i Madrid, abans de passar uns quants anys fent investigació a la Universitat de Cornell i a l’Institut Sloan Kettering, de Nova York, on va ser cap del laboratori de recerca. També va estar dos anys a la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, i va ser col·laborador sovintejat de la Universitat Catalana d'Estiu. Era membre de la Secció de Ciència i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans. Giner Sorolla és considerat un expert en el camp de la prevenció del càncer. La professió el decantà pel camp de la ciència, però en la seva vida no va oblidar mai la passió per la literatura, que es va concretar en uns quants llibres de poesia com Dol duen les flames (1972) i Amunt i avall (1980), i en textos assagístics sobre temes científics, culturals i literaris com Un nou gènesi: a l’entorn dels orígens (1983).

1.2.2. PREMI SEIDIA, A LA INICIATIVA ANUAL COL·LECTIVA és un premi distintiu a una entitat, grup, associació, empresa, etc., per haver fet una acció destacada de tipus cultural, social, cívic, científic o tècnic.

Aquest premi dedicat a la trajectòria personal pren el nom del poema èpic Seidia, de Joaquim Garcia Girona (Benassal, 1867 – Baeza, 1928),que relata els primers anys de la reconquista de Jaume I en 6251 versos amb un rerefons històric perfectament ambientat i amb la riquesa lèxica i els girs lingüístics propis del Maestrat. A més, i també de manera destacada, Joaquim Garcia Girona va col·laborar de manera activa en l’elaboració del Diccionari de la llengua catalana de mossèn Alcover, que després passaria a anomenar-se Diccionari català-valencià-balear i que acabaria d’elaborar Francesc de Borja Moll. La seua obra lexicogràfica quedaria parcialment recollida en el Vocabulari del Maestrat.

Les persones o entitats susceptibles de ser guardonades amb el Premi Maestrat Viu a la Iniciativa Anual hauran destacat per haver desenvolupat alguna d’aquestes accions:
  • La millor iniciativa en defensa de la sostenibilitat i el medi ambient dins del territori del Maestrat.
  • La millor iniciativa pedagògica, esportiva o d’educació reglada o no reglada desenvolupada per algun centre escolar, entitat o col·lectiu del Maestrat.
  • La millor tasca o iniciativa en defensa dels valors cívics, de l’entorn ciutadà i dels drets civils.
  • El millor projecte per a un establiment o comerç que s’haja distingit per la seua iniciativa modernitzadora i per l’adaptació als nous temps, mantenint al mateix temps l’esperit del comerç tradicional, atenent especialment a l’atenció i a la retolació en valencià.
  • La millor iniciativa o acció en defensa de la recuperació de la història dels valencians i/o divulgació o promoció de la llengua catalana en l’àmbit del Maestrat.
  • La millor tasca de recerca o divulgació històrica en defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva dels territoris que conformen el Maestrat.
  • La millor actuació comunicativa i/o de difusió de l’actualitat del Maestrat per a una persona, projecte comunicatiu o mitjà que s’haja distingit per la seua dedicació a la difusió de la vida pública i activitats del territori del Maestrat, en qualsevol suport escrit, telemàtic o audiovisual.

2. El jurat estarà format per:
  • President de Maestrat Viu, que presideix el jurat.
  • Secretària de Maestrat Viu.
  • Representant d’Escola Valenciana.
  • Representant de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • Representat de l’Institut d’Estudis Catalans.
  • Joan Ferreres Nos, com a guanyador del Premi d’Honor Maestrat Viu 2016 a la trajectòria personal.
  • Representant del Centre Cultural Traiguerí, com a guanyador del Premi d’Honor Maestrat Viu 2016 a la trajectòria d’un col·lectiu.

El president del jurat escollirà, en base a aquesta relació, les persones que en formaran part. La composició del jurat es renova en diferents terminis: els membres de la Junta Directiva de Maestrat Viu es renoven amb la renovació de la Junta de l’entitat, i els representants de les diferents entitats col·laboradores es renoven d’acord amb els convenis i acords presos amb la Junta Directiva de Maestrat Viu. El veredicte és adoptat per la majoria dels membres assistents a la reunió del jurat.

3. Qualsevol persona, entitat o col·lectiu del Maestrat podrà proposar al jurat les candidatures que considere convenients a qualsevol dels premis descrits més amunt. Les candidatures es presentaran d’acord amb el model que s’adjunta al final de les bases degudament emplenat. Les candidatures presentades en qualsevol de les modalitats del Premis Maestrat Viu a la Iniciativa Anual hauran d’acompanyar-se de tantes fotografies com siga possible per justificar l’acció social, cultural, cívica, científica o tècnica duta a terme per la persona, el col·lectiu o l’empresa durant el darrer any. En el cas que la candidatura a la Iniciativa Anual estiga lligada a una publicació ––com ara un llibre, una exposició, un audiovisual o qualsevol altre objecte cultural en un altre format––, és imprescindible fer arribar l’objecte cultural que opta al premi i un informe i/o una ressenya a fi que el jurat puga analitzar-lo adequadament; en el cas d’una exposició, es remetrà el text complet del catàleg, preferentment en format digital, o bé en paper.

4. El període per presentar les propostes de candidatura està comprés entre el 18 de febrer i el 18 de març del 2017. En cap cas, es faran públiques les candidatures presentades, amb la finalitat de preservar les dades de les persones i entitats proposades.

5. La Comissió dels Premis Maestrat Viu podrà sol·licitar l’ampliació d’informació o l’aportació de documentació acreditativa que considere necessària a fi d’acceptar la proposta de candidatura i que el jurat tinga tota la informació.

6. El jurat, si ho considera oportú, es reserva el dret de proposar una candidatura a qualsevol de les modalitats premiades o el dret a declarar desert un premi.

7. La decisió del jurat serà inapel·lable. En tot allò no previst en aquestes bases serà d’aplicació la legislació administrativa pertinent.

8. Tots els guardons tindran caràcter simbòlic. Els guardonats rebran un objecte commemoratiu del premi en l’acte de lliurament.

9. El lliurament dels premis es realitzarà en el decurs del mes de maig de l’any que es premia. En aquesta quarta edició tindrà lloc el dia 20 de maig del 2017.10. El fet de presentar qualsevol proposta de candidatura implica la total acceptació d’aquestes bases.